Mostrando las entradas para la consulta vostre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vostre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de septiembre de 2020

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.

tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella

- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.

- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.

hoc

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.

//

Tomo XIV, 14, de la colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.

//

Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no

och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá.
La lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores:

Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan compres". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..." 

dialectes occitans, catalan compres



Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890,

https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)

también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal.

Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874,

https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)

escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante Alighieri divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

//

E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.

//

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào
hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos
auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

//

Lo die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada; sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença (credencial) a vostras grans reverencies (vostras es occitano, concuerda con reverencias, reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada. E es veritat que en vostra letra derrera (radera; darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta mencio quens trametets (ts final: occitano clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que tal copia no havem vista ne rebuda.

//

A tota vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen; recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell, conçell, etc) de Vich.

//

Molt reverend e honorables los senyors diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es desijada e per vosaltres ab summa diligencia degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en lo quens scrivets de Barchinona a dos del present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en qualsevulla altra part. E ab tant si negunes coses altres vos son plasents de nos manats (occitano) a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.


//

E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell.


//

E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.


Alibert, Alibèrt, occitania

(imagen muy grande, se puede descargar)

//

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


martes, 10 de octubre de 2023

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.



I.

Belhs Guazans, s' a vos plazia
Ben fora sazos
Qu' el vostre cors belhs e bos,
Humils, de doussa paria,
Fos d' amor tan cobeitos,
Pus negus non es tan pros
Que us o digua, ni que ja sapcha tan
Que vos o aus dir, ni que vos o man.

Qu' ieu sai qu' a vos tanheria
Amics cabalos,
Tals don res a dir non fos,
Aitals cum ieu chauziria;
Farai n' un tot nou qu' er bos,
E penrai de las faissos
De quadaun de las melhors qu' auran,
Tro vos aiatz cavalier benestan.

N Aymars me don sa coyndia,
En Trencaleos
Sa gensozia, En Randos
Donar qu' es la senhoria,
El Dalfis sos belhs respos,
En Peyr cuy es
Monleos
Do m son guabar, e volrai d' En Brian
Cavallairia, e 'l sen vuelh d' En Bertran.

Bels Castellas, cortezia
Vuel aver de vos,
E volrai que m do En Neblos
Covit que plus non penria,
En Miravalh sas chansos;
En
Pos de Capduelh do nos
Sa guayesa, En Bertran la Tor man
Sa drecheza mi do, e no m soan.

Aital l' auretz ses fadia
Guai et amoros,
Belha, ben fait e joyos,
E ple de cavallairia;
Et es ben dreytz e razos
Que vos l' ametz et elh vos,
Qu' assatz seretz ambeduy d' un semblan;
Sol non crezatz fals lauzengier truan.

II.

Amors be m' avetz tengut
En vostre poder lonjamen,
Qu' anc no i puec trobar chauzimen,
Ni merces no m' a valgut
Ab vos, per que fatz fallensa,
Quar a lieys no mostre mos mals
Cui sui hom litges naturals,
Qu' ieu non l' en aus far parvensa.

Et auriatz m' ereubut,
Amors, e fag ric e manen,
Si m donavatz tan d' ardimen
Que mon fin cor esperdut
Per sobrar de benvolensa
Li mostres una vetz sivals;
Ja pueis no us quezera ren als,
Si m fessetz tanta valensa.

Qu' ieu fatz semblansa de mut
Quan vey son guai cors covinen
De la belha en cui m' enten;
Si 'l tenc mon cor escondut
Qu' ieu non l' aus dir per temensa
Cum li sui francs, fis e lials
Amicx en totz luecx, e cabals,
Que d' als non ai sovinensa.

Ges no m' es dessovengut,
Domna, vostre plazer plazen
Que m fezetz al comensamen
Don m' avetz viu deceubut;
Car comprey ma conoyssensa
E vostra beutat qu' es aitals
Cum belha rosa e belhs cristals,
Pus ab vos non truep guirensa.

Dona, si dieus vos ajut,
Pus conoissetz so que us es gen,
Conoscatz quo us am finamen,
Ni cum mi tenetz vencut,
Ni cum trac greu penedensa,
Ni cum sui vostr' amicx corals,
Ni cum anc ves vos no fui fals,
Ni cum vostr' amors m' agensa.

El
senhoriu de Proensa
Es vengutz senhers naturals
A cui no platz enjans ni mals,
Ni cobeytatz non l' agensa.

En
Blacatz, vostra valensa
Es de totas valors eguals,
E sapchatz s' ades etz aitals
Non trobaretz qui la us vensa.

III.

Car comprei vostras beutatz
E vostras plazens faissos,
Dona, e 'l semblan amoros
E 'l vostr' avinen solatz,
Quar no us aus mos talans dire,
Ni de vos no m puesc partir,
Ni d' als no son mey cossir,
Ni nulh joy tan non dezire.

Ben tart serai deziratz,
Avinens dompna, per vos,
Tant etz aut' et ieu suy jos,
Si no us vens humilitatz
Vostre cors per cui sospire,
Don ai fag maint greu sospir;
E sai que non puesc guerir,
S' umilitatz n' es a dire.

Anc no us dis ben acordatz,
Dona, tan sui temeros,
Co us am e 'n sui enveios,
Car no sui de vos privatz;
Pero be m pens e m' albire
Que vos sabetz mon albir;
Veus so que m fai esbaudir,
Qu' ieu d' al re no soi jauzire.

Ben sui jauzens et iratz,
Dona, quan sui denan vos;
Iratz sui, quar a rescos
No us aus dir mas voluntatz,
E sui jauzens quan remire
Vos qu' es la genser que s mir,
Mas mey huelh me fan falhir,
S' al dezir me fan aucire.

Ben es mortz qui a pensatz
Viu ni dezaventuros
D' aisso don es cobeitos,
Don nulhs joys non l' es donatz;
D' aital mort suy ieu sufrire
Per vos don no m tuelh ni m vir;
E, si m metetz en azir,
Tem que totz lo mons m' azire.

Bona dompna, s' a vos platz,
Merce us quier, que quan cossire
De vos qui etz ni m' albir,
Si merces no m vol venir,
Mortz sui senes contradire.

Comtessa, nulh mal cossire
Non es qu' om de vos cossir,
E tenetz cort de servir
E de solatz e de rire.

D' En
Blacatz no m tuelh ni m vire,
Ni de son pretz enantir,
Que tan non puesc de ben dir
Qu' ades mais no y truep a dire.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_de_Barjols

Elias de Barjols (fl. 1191–1230) was a bourgeois Aquitainian troubadour who established himself in Provence and retired a monk. Eleven of his lyrics survive, but none of his music.

According to his vida Elias was the son of a merchant and came from Agenais. The name of his birthplace is peiols in the manuscripts, but such a name can not be found in Agenais nor elsewhere: the most recent edition suggests that peiols is a scribal error for Poiols, ancient name of Pujols, (Podiolo, little PodiumPujol, Pujolet, like the well known catalan dwarf) castle placed in Agenais, about 25 km from Agen. The identification of peiols as Pérols-sur-Vézère, as Stronski proposed in 1906, is untenable, because this place was not a castle and was not in Agenais, but in Limousin. According to his vida he was the greatest singer of his age (but such a statement is very frequent in the vidas') and he travelled widely from court to court as a jongleur with a fellow jongleur named Oliver. They eventually found favour with Alfonso II of Provence: a document dated to 1208 seems to confirm this. Alfonso gave them wives and land in Barjols, where Elias is witness in a document of Ramon Berenguer IV, count of Provence (Alfonso's son) in 1222.

According to his vida Elias fell in love with (i. e. celebrated) Garsenda of Sabran, the widow of Alfonso II (died 1209), and composed songs for her "as long as she lived", but none of his songs names her explicitly, whereas three of them are dedicated to Beatrice of Savoy, wife of Ramon Berenguer IV, count of Provence. The vida is therefore inaccurate in this case.

He later entered a hospital of the Fratres Pontifices founded by Beneic in Avignon, where he died.

Elias was a practitioner of the trobar leu style. Among his works are a descort, a partimen, and nine cansos; a sirventes, two cansos and another descort have a questionable attribution. Probably around 1200 Elias (but attribution is uncertain) wrote a poem describing the cavalier soissebut (or cavalher benestan: ideal, or model, knight) with his characteristics taken from his contemporaries, in imitation of a work by Bertran de Born in which the domna soissebuda (or dompna soiseubuda) is described by features of the exemplary noblewomen of Bertran's time. Elias constructs this knight for his lady from the "elegance" of Aimar, the "affability" of Giraut IV Trencaleon d'Armagnac, the "generosity" of Randon (a lord of this name died before 1219, when he is mentioned in the testament of his son-in-law; he was the nephew of the troubadour Garin lo Brun), the "good responses" of Dalfi d'Alvernha, the "wits" of Peir cui es Monleos (maybe the troubadour Peire de Gavaret), the "chivalry" of Brian, the "wisdom" of Bertran, the "courtesy" of a Bels Castellas (beautiful castellan), the "conviviality" of a certain Neblos, the "songs" (chansos) of Raimon de Miraval, the "gaiety" (guaieza) of Pons de Capdoill, and the "probity" of Bertran II de la Tor.

Another poem, Ben deu hom son bon senhor, written probably around 1225, has two tornadas referring to Beatrice of Savoy, husband (wife) of Ramon Berenguer IV of Provence, and the lord Blacatz respectively. The stanza preceding them is full of praise for the Emperor Frederick II, suzerain of Provence, who had good relations with both Raymond Berengar and Blacatz at the time.

Comtessa Beatris, gran be

aug de vos dir e retraire,

quar del mon etz la belaire,

de las autras dompnas qu'om ve.


Countess Beatrice, great good

I hear said and related of you,

for you are the most beautiful

of the ladies seen in the world.

Besides Beatrice and Blacatz, Elias wrote poems to Jaufre Reforzat de Trets and Ferdinand III of Castile-León.

http://www.rialto.unina.it/ElBarj/132.4(Barachini).htm

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Gaunt, Simon, and Kay, Sarah (edd.) The Troubadours: An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Harvey, Ruth. "Courtly culture in medieval Occitania" (pp. 8–27). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Stronski, Stanislaw, ed. Le Troubadour Elias de Barjols. Toulouse: Edouard Privat, 1906.

Topsfield, L. T. "Raimon de Miraval and the Art of Courtly Love." The Modern Language Review, 51:1 (January 1956), pp. 33–41. https://www.jstor.org/stable/3718257

http://epistolae.ccnmtl.columbia.edu/letter/497.html  

"One should with one's good lord" at Epistolæ: Medieval Women's Latin Letters.

lunes, 4 de diciembre de 2023

Pièces diverses. En aissi cum son plus car, (+ Index)

Pièces diverses. 


Chanson attribuée au Comte de Poitiers et a Prebost de Valence.


En aissi cum son plus car,

Que no solon, mey cossir,

E plus honrat mey desir,

Dey plus plazens chansos far.

E s' ieu tan plazen chanso

Fas, que n' ai plazen razo,

Ben er ma chansos plazens

E guaya et avinens,

Qu'el dig e 'l fag e 'l ris e 'l bel semblan

Son avinens de vos, per cuy ieu chan.


Per que m dey ben esforsar,

Ab lauzar et ab servir,

De vostre ric pretz grazir;

E 'n dey Amors merceiar,

Car de mi vos a fag do,

Que be m ren ric guizardo

Dels greus, durs malstraytz cozens,

E dels plazens pessamens

Qu' ieu ai de vos, cuy am e vuelh e blan

E fug e siec e dezir e soan.


Sens mi fai vos soanar, 

Que no m' en mostra jauzir;

Azautz vos mi fay abelhir,

Dompna, e m fai vos dezirar; 

E siec vos, car m' es tan bo, 

Quan remir vostra faisso, 

E us fug pel brug de las gens, 

E us blan, quar etz tan valens,

E us vuelh, e us col per sufrir derenan,

E us am, quar vey qu' a mon cor plazetz tan.


S' ieu volia ben lauzar 

Vostra lauzor, ses mentir, 

E l' honrar e l' aculhir,

E 'l vostre avinen parlar, 

E las beutatz qu'en vos so,

E 'l bel sen e 'l plazen no, 

E 'l ricx guays captenemens,

Ben sabria 'l meyns sabens

Quals etz, per qu' ieu no us vuelh ges lauzar tan,

Cum mostra vers, ni cum ai en talan.


Neys no m' auzi cossirar

Que ja us prec, ni vos aus dir

Si cum faitz jauzen morir,

Ni no m vuelh dezesperar;

Qu'en la vostr' entencio

Suy ricx, pueys ai sospeysso

Qu' Amors, qu' els ricx autz cors vens,

Mi puesca, aitan leumens,

De vos donar so que ieu li deman,

Fin gaug entier, qu' als no 'lh vau demandan.


Belha dona, ges no m par

Qu 'om deya may obezir

Autra del mon ni servir,

En dreg d' amor, ni honrar;

Et a ben plazent razo

Selh qu' es en vostra preizo,

Qu'el vostr' humils, francs parvens

Fai dels cors mortz vius jauzens;

E 'l mal que m datz son ben, e pro li dan,

E l' ira joys, e repaus li afan.


Na Salvatga, mout m' es gens

Vostre ricx captenemens,

Qu'el dig e 'l fag son gay e benestan,

E 'l vostre cors d' aquelh mezeys semblan.


// Index

Giraud le Roux - be m ten en son poders Amors

Rambaud Orange - Assatz sai d amor ben parlar

Pierre Rogiers. Ges non puesc en bon vers falhir

Bernard de Ventadour. Estat ai cum hom esperdutz

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Bertrand de Born. Be m platz quar treva ni fis

Folquet de Marseille. Los mals d' amor ai ieu ben totz apres,

Guillaume Adhemar. Guillems Adhemars. Ben fora oimais sazos e locs

Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

Bérenger de Palasol. Aital dona, cum ieu sai,

Cadenet. Oimais m' auretz avinen

Rambaud de Vaqueiras. Ja non cugei vezer

Gaucelm Faidit. Moutas sazos es hom plus volontos

Giraud de Borneil. Aquest terminis clars e gens,

Hugues Brunet. Cuendas razos, novelhas e plazens

Pierre Vidal. Mas nos partim dels Catalas,

Hugues de Saint-Cyr. Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui

Elias de Barjols. Bon' aventura don Dieus

Raimond de Miraval. Selh que no vol auzir chansos

Marcabrus. Pois l' iverns d' ogan es anatz

Deudes de Prades. Trop ben m' estera, si s tolgues

Aimeri de Péguilain. De fin' amor comenson mas cansos

Elias Cairels. Estat ai dos ans Qu' ieu no fi vers ni chanso

Pierre Cardinal. D'un sirventes faire no m tuelh;

Sordel qui-be-s-membra-del-segle-qu-es-passatz

Boniface Calvo enquer-cab-sai-chanz-solatz

Lanfranc Cigala. Ges eu non sai com hom guidar se deia

Serveri de Gironne - Cerverí de Girona

Guillaume Anelier de Toulouse. Ara farai, sitot no m platz

Guillaume Figueira. Del preveire maior

Guillaume de la Tour - qui sap sufrent esperar

Folquet de Romans - Far vuelh un nou sirventes

Albertet de Gap, ou Albert de Sisteron

Raimond Bistors d' Arles. Aissi col fortz castels, ben establitz,

Amanieu des Escas. A vos, que ieu am desamatz,

Dante de Maiano. Las! so qe m' es el cor plus fis e qars

Tenson d' Albert et de Pierre

Tenson de Pistoleta et d'une Dame

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers

Tenson de Guillaume Rainols et de Guillaume Magret

Codelet

Vai Hugonet ses bistensa al franc rey aragones

Descort anonyme. Ab son gai plan e car,

Breviari d' Amor, 1288, Matfres Ermengaus de Bezers, Matfre Ermengaud de Beziers

Aysso es le libre de Senequa

La vie de sainte Énimie - Enimia

Les quatre vertus cardinales - Deudes de Prades

Vie de Saint Trophime, Sant Tropheme

Vie de Saint Honorat

Vie de Saint Alexis

Évangile de Nicodème

Évangile enfance - el nom de dieu vuelh comensar


sábado, 8 de octubre de 2022

Al onrad Pare è Seinnor en Ponz per la gracia de Deu Bispe Durgel

XXIV. 

Epistola procuratoris D. Poncii de Villamur Episcopi Urgellensis, qua eum monet de criminibus quibus apud Sedem Apostolicam acusabatur: anno circiter MCCLI (1251). (Vid. pág. 83). 

Al onrad Pare è Seinnor en Ponz per la gracia de Deu Bispe Durgel de mi B. de Lirii humil servidor vostre salut è amor besan vostres mans è vostres peus. Fem vos saber que nos som sans è alegre la merce de Deu la qual cosa volriem oir de vos è mes de veer. Fem vos saber que nos entram à Perosa X. dies enans de Carnestoltes davent. En R. de Cervera, en G. B., en A. de Querol noi foren sino II. dies enans que nos. Entraren davant lo Seinor Apostoli è davant totz los Cardenalez ab lo Bispe de Valencia que usne encontra aixi com pot en tot segle els preicadors totz els templers, elsque aduxeren letres del fals Archebisbe que è mort, que que deien que la sgleia Durgel ere en gran mal per faliment de Pastor, è que iavie obs corretio en lo cap, en los membres è del Sagrista de Girona. Evingen tuit davant Lapostoli è soplicaren quels ois, è quels fees oir a totz los Cardenals è quels asseguras que no peressen mal per los vostres amicos de cort, el oils. E preposaren aixi com io us dire. Primerament dixeren que vos eretz homicida, è que eretz deflorator virginum, è que avietz pus de X. fils, e quels heretavetz de la honor de la Sgleia, e que avietz feita moneda falsa, è que avietz mal mes del Bispat ben la meitat, è que avietz iagut ab vostra sor, è ab vostra cossina germana: è dixeren que P. Gerau ere vostre fill è que lavietz heretat del Castel de Arches, è moltes altres coses: ì è feeren petitio denquisitio, è nols volgeren oir, ans los negitan del palau a ontadament

Puis procurá lo Bisbe de Valencia que agessen oidor enpetraren en P. Caporixo lo Cardenal è sapiatz que enquara no an feit res, ni faran daqui enant si Deus o vol, e deim vos è conseillam vos per bon conseil que vos ans vos possetz ab totz vostres enemics, è que aquestz facatz (façatz sin cedilla) anar ahonçadament è que us percacetz com puxatz servir la cort, è aixi venceren los totz è de ço del Bispat metez peniora ça è la... vos ne siatz honrat, que non podetz iaquir à vostres parentz. Estirs deim vos que facatz saber an A. de Mosset que si passen per Roseillo que no fale que no sien pres, è que perden tot quant duran; è si passen per la terra del Comte de Foix quen estie à esquira B. de Vilamur è quels peceig totz, que puix ben faren dret que aixi ò feu fer l' Archebisbe de Bordel, enquara no le nan dit mal, el de ses mans nocis - I. Clerge enquara carchebispe, efedo saber an P. de Vilamur, è al Comte de Paillars si passasen per lur terra è non estorven per nuilla guissa. E si podetz fer fer mal al Temple alcu vostre amic que ò facatz quel Maestre del Temple en G. de Cardona escriso contra vos àl Apostoli è vos avetz parentz è nobotz facen mal è vos sofrit los cubertament que puix si siretz Bispe malgrat de totz vostres anemics entremetet vos com sirvatz la cort è que pagetz los monaders è que us entremetatz de bels II cavals que aven convengut à I nebot del Apostoli quins aiude aixi com pot, è vistes les letres no facatz sino trametre. Estirs dien que sotz periur: Estirs an dit que vos avestz feita sesio. Perestirs sapiatz quel Sagrista de Tarragona sen te à cab è à col ab vos de feit, è de paraula, en tal guissa que vos devetz amar el è les sues coses. E vul quen facatz semblant al Prior son frare è quel honretz en ço que puxatz è tingatz totz los Canonges en pau: aquesta saon dara que sapiatz que nos vos honrarem daquetz si Deus ò vol. Per estirs Lartiache de... sen esta que à descubert non aul loc... Estirs esta ab lo Bispe en el tenim en bon cuit perestirs lo procurador del Bispe de Zaragoza vostre nebot nos è contrari aixi com pot per nom P. G. è trametet ne letres al Bispe de Zaragoza sis fa ab son conseil. Estirs del feit deu G. de Joverre femo aixi com podem. Eil en J. Danurri per el - esta ab vostres enemics, è reunges ab els; on nos vos deim queus prenatz zo que es alased (a la Seu), que aitambo pleit nos aurem aixi com aixi è trametet nos les actes del pleit den Jovorre è a que les den R. de Cervera, del Artiachonat, com fo cittat, ni com donas la sententia, tot ço quen fo: que Maestre Andreu lo vol tenir en cort lo pleit. El fa procurador lo Degà Durgel, et à conseil de vos, è donan vos per conseil dret, que facatz possar lo Degà ab lo Prior. Estirs sapiatz que nos avem totz dies VI. Avocatz è Maestre Andreu quen fa gran messio per vos ove obs que lli emenatz. E jo sapiatz que fui robat è perdi tot quant portava de les letres en fora, è Maestre Andreu donam ço que obs me. E an dit al Apostoli que maior mal à feit en P. de Vilamur à la sgleia que no avie lo Comte de Foix, è volien enpetrar contra el, si no que nos los nestam certz on el nos tramete una procuratio. Estirs nos trametem letres al Prior è al Sagrista, è a los Canonges, que aquestz dien gran mal dels en cort com so fan, perzo que mils se tingen ab vos, è vistes les letres trametet vos vostra volontat. Datum apud Perusii in vigilia Natale Domini. 

Traducción del documento lemosín. (De Jaime Villanueva)

Al honrado Padre y Señor D. Ponce por la gracia de Dios Obispo de Urgel, yo B. de Lirii vuestro humilde servidor, salud y amor, besando vuestras manos y pies. Os hago saber que estoy sano y alegre, gracias a Dios, lo cual desearía también oír de vos y más verlo con mis ojos. Os hago saber que llegué a Perusa X días antes de las Carnestolendas de Adviento, y que sólo dos días antes que yo llegaron a la misma ciudad R. de Cervera, G. B. y A. de Querol. Entró en la misma el Santo Padre precedido de todos los Cardenales con el Obispo de Valencia que salió a recibirle como pudo, junto con los predicadores y los templarios, los cuales trajeron cartas del falso Arzobispo que ya murió, en donde se decía que la iglesia de Urgel padecía mucho por la falta de pastor, y que en ella había necesidad de corrección en la cabeza y en los miembros, y también las traían del Sacrista de Gerona, y presentándose todos al Papa le suplicaron que los oyese y que los mandase oír de todos los Cardenales, y que los asegurase contra el daño que podían recibir de parte de vuestros amigos de la corte, y los oyó. Y en la audiencia propusieron lo que voy a decir: Primeramente dijeron que vos erais homicida y deflorator virginum (desflorador de vírgenes), y que teníais más de X hijos, y que los heredabais en los bienes de la Iglesia, y que habías fabricado moneda falsa y malbaratado la mitad de vuestra diócesi, y que habías dormido (yacido) con vuestra hermana y con vuestra prima hermana; y dijeron que P. Gerau era vuestro hijo, y que le habías heredado en el castillo de Arches y otras muchas cosas. Y pidieron que se inquiriese sobre esto; mas no los quisieron oír, antes los arrojaron de palacio con ignominia. Posteriormente, a solicitud del Obispo de Valencia, lograron que se les señalase auditor, que fue el Cardenal P. de Capoixo (Caporixo). Mas sabed que todavía no han adelantado un pado (paso) ni en adelante lograrán nada con el favor de Dios, y os digo y aconsejo, como cosa que debo aconsejaros, que ganéis la mano a todos vuestros enemigos, y que así los hagáis andar corridos, procurando atraeros el favor de la corte, con lo cual los venceréis. Y en lo del obispado obras (obrad) de manera en todas partes... que adquiráis el honor de que nada podéis dejar a vuestros parientes. También os digo que participéis a A. de Mosset que a su tránsito por es (el; los mallorquines dicen es) Rosellón cuide mucho de que no le prendan ni roben; y que si pasa por la tierra del Conde de Fox (Foix), que B. de Vilamur esté a la mira, y que les persiga, que después ya nos defenderemos; que así lo mandó hacer el Arzobispo de Bordel, y aún no le han dicho nada, con ser que él por sus manos mató a un clérigo, siendo como era Arzobispo: y hacedlo igualmente saber a P. de Vilamur; y que al conde de Pallás, si pasasen por su tierra, no le causen estorbo alguno. Y si podéis haced algún daño al Temple por medio de vuestros amigos, porque el Maestre del Temple G. de Cardona escribió contra vos al Papa; y a vos no os faltan parientes y sobrinos que hagan este daño sin que vos saquéis la cara. Y si queréis ser Obispo a pesar de todos vuestros enemigos, trabajad en servir a la corte y en pagar los monederos y en adquirir dos hermosos caballos, por los cuales me he convenido con un sobrino del Papa que nos ayudará en cuanto puede, enviándolos luego que recibáis esta carta. También decían que sois perjuro, y también que habéis hecho renuncia. Pero sabed también que el Sacrista de Tarragona está firme en vuestra defensa de obra y de palabra; de manera que debéis amar mucho a él y a sus cosas. Y quiero que hagáis lo mismo con el Prior su hermano, honrándole en cuanto pudiereis y manteniendo en paz a todos los canónigos. Asimismo vuestro sobrino P. G., procurador del Obispo de Zaragoza, nos es contrario, y convendría que escribieseis al Obispo para saber si procede en esto con su consejo. En cuanto a lo de G. de Joverre, hago lo que puedo... J. Danurri está con vuestros enemigos y con ellos se ha acomodado; por lo cual os digo que os apoderéis de lo que está en la Seo, que tan buen pleito tendremos de un modo como de otro. Enviadnos el proceso del pleito de Joverre y las de R. de Cervera sobre el arcedianato, como fue citado, ni como se dio la sentencia y cuanto sucedió; porque el maestro Andrés lo quiere tener todo... Nómbrale su procurador el Deán de Urgel; y así os aconsejo que hagáis que se componga dicho Deán con el Prior. Sabed asimismo que nosotros tenemos diariamente empleados seis abogados, y que el maestro Andrés hace grandes gastos por vuestra causa; y así es preciso que le enviéis socorro. Y de mí sabed que me robaron y perdí cuanto llevaba menos las cartas, y el maestro Andrés me da lo que necesito. Han dicho al Papa que mayor daño ha causado a esa iglesia P. de Vilamur que el conde de Fox: e intentaron que se procediese contra él; mas nosotros nos opusimos, y él nos ha enviado poderes. También escribimos al Prior y al Sacrista y a los Canónigos sobre lo mal que estos otros hablan aquí de ellos, para que de este modo se mantengan más unidos con vos. Vista esta carta enviadnos a decir vuestra voluntad. Fecha en Perosa en la vigilia de la Natividad del Señor. 

jueves, 12 de octubre de 2023

Blacasset.

Blacasset.


Si m fai amors ab fizel cor amar

Que mil tans vuelh ses autre jauzimen

Esperar vos ab deziros turmen,

Bona dompna, cui ab fin cor tenc car,

Que d' autr' aver so qu' ieu de vos volria;

E plus no us quier mas que us plassa qu' ieu sia

Vostres, e si trop quier no m sia dans,

Si m forsa en re mo sen sobretalans.


Gentils dompna plazens, no us aus lauzar,

Ni faissonar vostra beutat plazen

Ni l' honrat, car, gentil captenemen

Ni 'l pretz que us te d' autra valor ses par;

Quar, s' ieu lauzan vostre gent cors, dizia

So qu' ieu per ver faissonar en poiria,

Sabrion tug de cui sui fis amans;

Per qu' ieu en sui de vos lauzar duptans.


S' aissi us auzes, dompna, merce clamar

Cum vos dezir ab car voler temen,

Ieu fora ricx; mas ar languisc viven,

Quar sol no m' aus quo us o diga pensar;

Mas si merces, que orguelh humilia,

Vostre gent cors, que m destrenh, destrenhia

Sivals d' aitan que us plagues mos enans,

For' ieu de joy als plus jauzens sobrans.


Ab tal voler fetz amors autreyar

Mon cor a vos cui dezir caramen

Que m fosson tug vostre plazer plazen,

Per qu' ieu volrai tos temps aitals estar;

Quar tan tenc car la vostra senhoria

Que, s' autra m des so qu' a vos non querria,

No s pogra en re cambiar mos talans,

Tant es mos cors d' onrat joy dezirans!


Tos temps vuelh mais doussamen merceyar 

Ab humil cor tot vostre mandamen

Que d' autr' aver ab joy nulh jauzimen

Que nuls hom aus voler ni dezirar;

E ja de vos joys plazens datz no m sia,

Bona dompna, s' ieu d' autra lo prendia;

E s' aman muer, domna, sui merceyans,

Qu' en la mort prenc honor, sitot m' es dans.


Dona, si us platz que fin' amors m' aucia

Vos deziran, ja no us cugetz que m sia

Enuegz en re; ans, si us es plazers grans,

Serai tos temps de ma mort dezirans.

jueves, 13 de junio de 2019

Tomo I, texto LXI, HOC, rey Martín, acta, Valldoncella

LXI. 30 y 31 de mayo.
Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita).

/ Hoc: Oc : 
 en ocsitá, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectes prinsipals: provensallemosín o llemosí, gascónauvernhatvivaroaupenc, y atros subdialectes com lo aranés, sense olvidá que lo catalá sempre va sé un dialecte de esta llengua). /


LXI.

Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.

Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.

(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al SI de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel rio, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aun: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. /oy que sí?/

- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.




Las lenguas de la Galorromania, del norte al sur.
1 Límite de la lengua de oïl en el siglo VIII (línea von Wartburg).
2 Extensión del occitano antes del siglo XIII (Poitou, Saintonge, Maurienne, Piamonte).
3 Límite sur de la lengua de oïl en el siglo XIII.
4 Límite actual del occitano, después del siglo XV.


La frontera entre la lengua de oc y la lengua de oïl es una frontera lingüística que separa las regiones donde se habla tradicionalmente dialectos de la lengua occitana y aquellas donde los dialectos de oïl son hablados históricamente, antes de que el francés se impusiese, él mismo resultado de la mezcla de las lenguas de oïl y otras aportaciones diversas, sobre todo occitanas.
Esta frontera, cambiante en el tiempo y actualmente fijada en lo que se llama, en el siglo XXI, Occitania, el espacio cultural occitano, esencialmente el Mediodía de Francia, con la excepción de las zonas vascófonascatalanófonas y ligurófonas.
Esta frontera es una zona bastante relativa, que corresponde al concepto de « margen lingüístico », a la vez que « espacio de transición » y de « entidad propia » en el sentido de identidades y de realidades sociales y culturales propias que emanan de esta posición singular, a la vez de relegación y de contacto. Esta zona-frontera se justifica sobre todo por la idea de transición entre hablas occitanas y hablas de oïl a menudo sujeta a debates. Se encarna en dialectos propios constituidos por aportaciones de una zona lingüística como de la otra, tales como el marchois.
Parece sin embargo posible determinar una frontera lingüística mediante la idea de que los hablantes de los dialectos del sur de dicho límite pueden comprenderse con los hablantes al norte de dicho límite, y que esta transición entre oïl y oc es pues demasiado brusca para constituir un verdadero continuum lingüístico.
El límite entre oc y oïl se extiende entre el estuario de Gironda al oeste y la Montaña borbonesa al este.
El pueblo de Villeneuve, a 6 kilómetros al sur de Blaye, sobre el margen izquierdo de Gironda, marca el extremo occidental de la frontera lingüística. No obstante, el pueblo del Verdon-sur-Mer, en el Médoc, está considerado como un enclave del área del saintongeais en zona occitana. El límite aísla luego el país Gabay al norte, dejando en zona occitana una franja de 5 a 10 kilómetros en el margen derecho de Dordoña, albergando sobre todo las ciudades de Saint-André-de-Cubzac, Libourne, Castillon-la-Bataille. Hay otro enclave saintongeaise en torno a Monségur, a aproximadamente 25 kilómetros al sudeste de Castillon.
Después de Puynormand, en el límite del departamento de Dordoña, la frontera lingüística se orienta progresivamente en el eje longitudinal, que sigue sobre una quincena de kilómetros el límite administrativo entre Gironda al oeste (Coutras) y Dordoña (Montpon-Ménestérol) al este, después atraviesa el bosque de la Double, la Dronne y pasa al departamento de la Charente, al oeste de Aubeterre-sur-Dronne, comenzando a separar la Charente occitana. El límite pasa cerca de Pillac, Vaux-Lavalette, Torsac, Sers, Mornac, a sólo 10 kilómetros al este de Angulema.
Es en el bosque de la Braconne que el límite resulta más borroso y que la noción de margen lingüístico toma todo su sentido entre dos límites extremos que enmarcan una zona de transición, el Creciente, que se circunscribe sin embargo al área occitana. Este Creciente está limitado al oeste y después al norte por una línea que junta Coulgens, Nanclars, Mouton, Saint-Sulpice-de-Ruffec, Vieux-Ruffec en Charente, Chatain, Mauprévoir, L'Isle-Jourdain, Lathus, Brigueil-le-Chantre en Vienne, Lignac, Dunet, Sacierges-Saint-Martin, Éguzon-Chantôme después a lo largo del límite entre Indre y Cher al norte y Creuse al sur, aunque algunos municipios de Indre y del Caro (Santa-Severa-sobre-Indre, Santo-Priest-la-Andadura, Préveranges) son occitanos. El límite norte del Creciente pasa al norte de Montluçon.
El Creciente está limitado al este y después al sur por una línea que conecta Saint-Mary, Saint-Claud, Ambernac, Hiesse, Abzac, Oradour-Fanais en Charente, Gajoubert, Peyrat-de-Bellac, Droux, Villefavard, Saint-Amand-Magnazeix, Fromental en Haute-Vienne, Saint-Pierre-de-Fursac, Le Grand-Bourg, Saint-Vaury, Saint-Léger-le-Guérétois, Sainte-Feyre, Ajain, Boussac.
En Allier, el Creciente se extiende más al norte entre el bosque de Tronçais, Hérisson, Venas, Cosne-d'Allier, Chavenon, Rocles, Tronget, Meillard, Verneuil-en-Bourbonnais, Rongères, Montaigu-le-Blin (Saint-Pourçain-sur-Sioule y Lapalisse no son occitanos), Saint-Prix, Châtelus. Al este de la Montaña bourbonnaise, limita el norte occitano con el área de habla francoprovenzal, y de aquí hasta la frontera entre occitano y piamontés.
La determinación de la frontera lingüística es objeto de numerosos trabajos antiguos, intentando proponer una cartografía, como la de Charles de Tourtoulon en 1876, sobre el sector limousin, y aquella de Walther von Wartburg en 1941 sobre la posición hipotética de la frontera entre las variedades meridional y septentrional de las hablas galo-romanas, resultando la «Línea von Wartburg».
Entre otras investigaciones, se puede citar aquellas de Guylaine Brun-Trigaud (1990) y (1992) o Gábor Tillinger (2013) sobre las hablas del Creciente (1992), aquella de Jean-René Trochet sobre el vínculo entre fronteras lingüísticas y prácticas socio-culturales, sobre todo jurídicas.

https://es.wikipedia.org/wiki/Frontera_ling%C3%BC%C3%ADstica
Una frontera lingüística es una frontera que separa dos territorios donde se habla dos variedades lingüísticas diferentes (lenguas o dialectos).
Si las dos variedades corresponden a sistemas lingüísticos no emparentados, esta frontera marca también el límite de una generalizada incomprensión mutua. Por el contrario, en caso de un continuum lingüístico, no es muy pertinente establecer una línea fronteriza, ya que la transición se efectúa sobre una franja más o menos extendida. La frontera es en estos casos definida sobre la base de una determinada isoglosa, o de un "haz de isoglosas" o "ramillete isoglósico" (en caso que el mismo exista).
Entre los ejemplos de fronteras lingüísticas conocidas, pueden citarse:
Límite entre lenguas románicas y lenguas germánicas, que atraviesa Bélgica, Francia, Suiza e Italia, en donde la frontera lingüística belga y la de Mosela son una parte.
Límite entre el bretón y el galó.
Frontera entre langue d'oc y langue d’oïl.
Un enclave lingüístico es una zona lingüística completamente delimitada por una frontera lingüística (consultar Lengua insular y Céltico insular).Charles de Tourtoulon et Octavien BringuierÉtude sur la limite géographique de la langue d’oc et de la langue d’oïl (avec une carte), Paris: Imprimerie Nationale, 1876