Mostrando las entradas para la consulta vestimenta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vestimenta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Raimond - Rostans de Merguas

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Raimond. Tenson avec Lantelm, auquel il répond:

Lantelm, lo drutz e la domna m' es parvenz
Que tragan plus c' a doble lor dolors,
Que l' uns a dol del dan c' a l' autre sors,
E del sieu dan es l' autre si dolenz,
Aquist dui fan d' afan dobla sofrensa.
Ramond una.

Il y a sous le même nom de Raimond une tenson avec Rodrigue:
Ar chauzes de cavalaria,
En Rodrigos, lo laus e 'l pres
E retenes per tota via
Ses l' obra; e si mais voles
L' obra, no i sia
Lo pres nul dia
Ni 'l laus, mas pero tal prendes
Que vostr' amia
Totz temps n' estia
Vostra, sino er la perdes.
Ar chauzes.
Millot, III, 431.

Raimond d' Avignon. Une pièce, t. IV.
Bastero, 92. Crescimbeni, 207.

Raimond Bistors de Roussillon. Un couplet:
Non trob qu' en re me reprenda
En faitz ni en ditz,
Pos fui de Montan partitz,
Per qu' en val mens ma fazenda,
Car anc no fo, si Montans vi mon dan,
No m' o disses ab motz o en cantan,
Que cel qui ve son bon amic faillir
Molt l' ama pauc, si no ill lo ausa dir;
Per qu' eu am mais sel qu' el mal me retrai
Que cel que m dis lo be, can fag non l' ai.
Non trob qu' en.
Millot, III, 396.

Raimond de Durfort.
Raimons de Durfort e 'N Turcmalec si foron dui cavallier de Caersi, que feiron los sirventes de la domna que ac nom ma domna N' Aia, aquella que dis al cavallier Cornil qu' ella non l' amaria, si el no la cornava el cul.
Fragments d' une pièce:
Turcmalet, be us ten en grat
Quar ab mi vos vey acordat
De ben mantener En Bernat,
Seluy que no respon en fat
Al malastruc Caersinat...

Ben es malastrucx e dolens
Lo Caersis e totz sos sens,
Be m par qu' el cosselh ac sciens;
Ja ieu no sia sos parens,
Quar si m' en mostresson dos cens,
Ieu los cornera totz jauzens,
E pueys fora ricx e manens
Encaras que y fermes las dens.

Non a bona dompna el mon...
E pueys m' apellava 'N Ramon,
Cornatz me dedins en redon,
Qu' ieu no y baizes la cara e 'l fron,
Cossi volia beur' en fon...
Turcmalet be us.
Bastero, 92. Crescimbeni, 207. Millot, I, 255. P. Occ. 73. Hist. Litt. XV,
462.

Raimond de Castelnau, t. IV. Six pièces.
De servir a bon senhor
Pot hom venir a gran be;
Per qu' ades sier la melhor,
E nulha vetz no m recre
De far so que l' agensa,
Que la bona entendensa
Qu' ella m' aduy e m' atray
Mi ten ades a faire so que 'l play.

E tenc m' o a gran honor
Quan puesc far ni dire re
Qu' a lieys sol' aya sabor;
Pero non fas lo cente
Que tanh' a sa valensa,
Quar sabers e sciensa
Mi falh, mas ges no m' esmay
Qu' elha m pot ben donar so qu' ieu non ay.
De servir a bon.


Mietz mortz vau en un semdier,
Mas mas juntas e doblan
Ves lieys torsen e dressan,
E no sai qual part mi tenha,
Qu' en quascuna si rescon
So que m te plus deziron.
Entr' ira et alegrier.
Bastero, 92. Millot, III, 77. P. Occ. 273.

Raimond l' Écrivain. Une pièce, dont voici le premier couplet:
Senhors, l' autr' ier vi, ses falhida,
La cara que ges no m' oblida,
Gent encuyrad' e mielhs garnida,
E parlet a ley d' issernida,
E dis al trabuquet aital:
Fortz soi e no m podetz far mal,
En las lissas farai portal,
Que dins la vila vuelh ostal.
Senhors l' autr' ier.
Millot, 431.

Raimond Feraud. Il paraît par le prologue de la vie de saint Honorat, seul ouvrage qui nous reste de ce troubadour, qu' il en avait composé plusieurs autres:
Cel que volc romansar
La vida Sant Alban
E verses d' el compost
Volc tornar en vers plan,
E del rey Karlle play
Sa mort en sa chanson,
E 'ls verses del lay
Fes e la passion,
De novel fay sermon
D' un precios cors sant
Que fon neps de Marsili
E del rey Aygolant.
La vida si trobet
En un temple ja dis
De Roma l' aportet
Un monges de Leris
De lay si trays la gesta
D' una anticha scriptura;
Ren no y trobares
Mais de veritat pura.

Après le récit des faits, la plupart miraculeux, qui composent la vie de saint Honorat, le poëte rapporte un grand nombre de miracles opérés par ce saint ou par son intercession.
C' est à l' occasion de l' un de ces miracles qu' on trouve ces vers relatifs à la boussole:
Mays ira de mal temps
Lur a frascat lur vela;
Non val la caramida
Puescon segre l' estella.

Le poëte raconte le massacre des moines de Lerins par les Sarrasins, et s' écrie:
Ay! segner dieus de paradis!
Que fara l' islla de Leris?
Ar tornara gasta e boscoza;
Perdut a maynada joyosa
Que tan honrada la tenia
Per falsa jent de payania.
Qui dira messas ni mestiers?
Car no crey que fos monestiers
Hom tant agues de santas jentz
Com aysi que n' a mortz cinc centz.

Erma e deserta tornaras,
Illa del Lerins que faras?
Destrucha, e dezeretada
De tan glorioza maynada
Que son agut a gran turment
Mort e nafratz tan laydament
Et espesseiatz per Sarrazins,
Que faras illa del Lerins?

L' auteur dit à la fin de son ouvrage:
Comptat vos ai la veritat
De transtot so que n' ai trobat;
Plus non en puosc dire ni say,
Car plus en escrit trobat non ay...
Que l' an de dieu mil e tres cent
Compli lo priols son romans.
Nostrad. 172.

Raimond Gaucelm. Tenson avec Jean Miralhas, auquel il dit:
Joan Miralhas, si dieu vos gart de dol,
Cal vos play may vaqueira partizo
Que siatz totz redons del cap tro 'l sol,
O totz fendutz del pe tro al mento
E que portes sobr' el nas la culvera?
Diatz m' en ver ades ses falhizo,
Sinon eu vos dirai c' aital falvera
Que no devetz far cobla ni tenso.
Joan Miralhas.

Raimond Gaucelm de Beziers, t. IV. Huit pièces, dont cinq sont datées.
So son II coblas que fes Raimon Gaucelm del senhor d' Uzest que avia nom aissi quon elh Raimon Gaucelm.
Belh senher dieus, quora veyrai mo fraire
Lo pro Raimon Gaucelm franc, de bon aire,
Que tan de be n' aug comtar e retraire
Que mal m' ira, si no 'l vey ans de gaire,
Quar manta gen
Ditz que valen
Pretz a, doncx ses estraire
L' am de cor lialmen.

Tant a fin pretz, fe que deg a mon paire,
Que dels valens es qu' anc nasques de maire,
Segon qu' aug dir, don l' am tan ses cor vaire,
Qu' el cor e 'l sen e 'l saber e 'l veiaire
E 'l bon talen
Li diey coren,
Quo me dis son afaire
E son bon estamen.

Bernatz, breumen
Li digatz gen
Que ieu vuelh dir e faire
Tos temps sos mandamen.

Dans un de ses sirventes, il dit:
A penas vau en loc qu' om no m deman:
Raimon Gaucelm, avetz fac re novelh?
Et ieu a totz respon ab bon talan,
Quar totas vetz m' es per ver bon e belh,
E m play quand aug dir de mi: Aquest es
Tals que sap far coblas e sirventes
E non per so qu' ieu vuelha qu' om del mon
M' en don raubas, qu' ieu n' ay pro e say don.
A penas vau.

Planch ne fes Raimon Gaucelm en l' an que hom contava M.CC. LXII, per un borzes de Bezers lo qual avia nom Guirautz de Linhan.

Quascus planh lo sieu dampnatge
E sa greu dolor,
Per qu' ieu planc e mon coratge
Lo mieu bo senhor
Que es mortz: dieus la maudia
Mortz qu' aissi ns rauba tot dia,
Qu' elh melhors ne va menan
E selhs que meynhs fan folia,
Don y prendem totz gran dam.

Ja no veyrai son estatge
Que ieu tost no m plor,
On menava 'l gran barnatge
Soven a s' onor;
Sertas gran dolor deuria
Aver qui n' avia paria
Ni a cuy vay remembran
Los bos faitz que el fazia;
Sans Miquels, siatz li denan,

Sus en l' onrat heretatge
On son li sanctor...
Quascus planh.
Millot, III, 187. P. Occ. 300.

Raimond Jordan, vicomte de Saint-Antonin, t. IV. Treize pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours:
Lo vescoms de Saint Antoni si fo del evescat de Caortz, seigner de Saint Antoni e vescoms. Et amava una gentil domna moiller del seignor de Pena d' Albiges, d' un ric castel e fort. La domna si era gentils e bella e valens, e mout prezada e mout honrada; et el mout valens et enseignatz, e larcz e cortes, e bos d' armaz, e bels et avinens, e bons trobaire. Et avia nom Raimon Jordan; la domna era apellada la vescomtessa de Pena. L' amors de lor dos si fo ses tota mesura, tant se volgren de ben l' us a l' autre.
Et avenc si q' el vescoms anet cum garnimen en una encontrada del seus enemics; e si en fo una grans batailla, e 'l vescoms si fo nafratz a mort. E fo dich per los enemics de lui q' el era mortz; e la novella venc a la domna qu' el era mortz; et ella de la tristessa e de la dolor gran que ac de la novella si anet a lo, e si s rendet en l' orden dels Eretges.

E si cum dieus volc, lo vescoms meilluret e garic de la nafra; e negus no il volc dire qu' ella s fos renduda. E quan fon ben garitz, el s' en venc a Saint Antoni, e fon li dich cum la domna sera renduda, per la tristessa qu' il ac de lui quant auzi dire q' el era mortz. Dont quant el auzi so, perdet solatz e ris e chan et alegressa, e cobret plains e plors e sospirs et esmais e dolors, e non cavalguet ni anet ni venc entre la bona gen.

Et estet en aissi plus d' un an, don totas las bonas gens d' aquellas encontradas n' avian gran marrimen. Don ma dona Elis de Monfort, qu' era moiller d' En Guillem de Gordon, filla del vescomte de Torena, on era jovens e beutatz e cortezia e valors, lo mandet pregan ab mout avinens precs qu' el, per la soa amor, se degues alegrar e laissar la dolor e la tristessa, disen ella qu' ella li fazia don de son cors e de s' amor per esmenda del mal qu' el avia pres; e pregan lo e claman li merce qu' el la deignez anar vezer; e sino qu' ella venres a lui per vezer lo. Quan lo vescoms auzi aquels honratz plazers que la gentils valens domna li mandava, el si li comensa venir gran doussors d' amor al cor; si qu' el comensa a far allegresa et a s' esgauzir, et comensa a venir en plasa e recobrar solatz entre las bonas gens; e vestir se e sos compaignos e cobrar se en arnes et en armas et en solatz; et appareillet se ben et honradamen, et anet s' en a ma domna Elis de Monfort; et ella lo receup ab gran plazer et ab gran honor q' el li fetz. Et el fon gais et alegres de la honor e dels plazers q' ella ill fetz e ill dis; et ella mout alegra de la bontat e de la valor e del sen e del saber e de la cortesia qu' ill trobet en lui, ni no fo pentida dels plazers ni de las amors qu' ella li avia mandadas. E la saup ben grazir, e preguet la q' ella ill fezes tan d' amor per que el saubes que per bon cor e per bona voluntat li avia mandatz los plazers plazen, dizen qe 'ls portava en l' armari de son cor totz jorns escritz. E la domna o fetz ben, qu' ella lo pres per son cavallier, e receup son homenatge; et ella se det a lui per domna abrassan e baizan, e il det l' anel de son det per fermansa e per segurtat.
Et en aissi se parti lo vescoms de la domna molt alegres e molt gais, e cobret trobar e cantar e solatz; e fetz de lei adonc aquela chanson que dis:
Vas vos soplei en cui ai mes m' entensa.
Et enans qu' el fezes la chanson, una nuoich quant el dormia, li fon avis que amors l' assaillis d' una cobla, que dis:
Raimon Jordanz, de vos eis voill aprendre
Co us etz laissatz de solatz ni de chan.
Ja soliatz en domneiar entendre
Mout leialmen, so faziatz semblan,
E us feigniatz e us en faziatz gais;
Mas ara i vei qu' avetz fenit lo lais:
Encolpatz etz, si non es qe i responda.

Mantas bonas cansons fetz.
No puesc mudar no digua mon veiaire
D' aisso don ai al cor molt gran error,
Et er me molt mal e greu a retraire,
Quar aquist antic trobador
Qu' en son passat dic que son fort peccaire,
Qu' ilh an mes lo segle en error,
Que an dig mal de domnas a prezen,
E trastug silh qu' o auzon crezo 'ls en
Et autreyon tug que ben es semblansa,
Et aissi an mes lo segl' en erransa.

E tug aquist que eron bon trobaire
Tug se fenhon per lial amador,
Mas ieu sai be que non es fis amaire
Nuls hom que digua mal d' amor...

E ja nuls hom que sia de bon aire
No sufrira qu' om en digua folhor...
Qu' En Marcabrus a ley de predicaire,
Quant es en gleiza ho denant orador,
Que di gran mal de la gen mescrezen,
Et el ditz mal de donas eissamen;
E dic vos be que non l' es grans honransa
Selh que ditz mal d' aisso don nays enfansa.

Ja no sia negus meravellaire,
S' ieu aiso dic ni vuelh mostrar alhor
Que quascus hom deu razonar son fraire
E que ja domna sa serror,
Quar Adams fo lo nostre premier paire
Et avem dami dieu ad auctor...
No puesc mudar.

Dans une pièce on trouve cette invocation à l' Amour:
Amors, si us plagues preyar
Lieys d' amar,
Feiratz gran merce
Endreit me,
Quar ses lieys no puesc guerir,
Ni ieu no l' aus dir
Lo mal qu' ieu trai;
Per dieu, vai
Li m son cor ferir
Sol tan qu' en cossir
O 'n sospire!
Per solatz e.

Il dit ailleurs:
Per qual forfait o per qual falhimen
Qu' ieu anc fezes encontra vos, Amors,
Mi destrenhetz e m tenetz enveios
Per la bella que mos precs non enten;
Trop demostratz en me vostre poder,
E qui vencut vens mout fai pauc desfors.
Si vensiatz lieys que no us tem ni us blan,
Adoncx sai eu que y auriatz honor gran.
Per qual forfait.

E s' ieu en dic mon conort
No m' o tengas ad orguelh,
Que ta fort l' am e la vuelh
Que, si era cochatz de mort,
Non queria dieu tan fort
Que lai el sieu paradis
M' aculhis,
Com que m des lezer
D' una nueg ab lieys jazer.
Lo clars temps.

Voici l' envoi de deux de ses pièces:
Tan vos det dieus d' astre e de poder,
Bona domna, que hom no us vai vezer
S' a 'l cor marrit no 'l li tornetz en jay,
Salf vostre pretz segon so que 'l n' eschay.
Aissi cum cel.

De lieys lauzar no serai trop parliers,
Qu' entendrion de cui sui cavalliers,
S' ieu dizia lo quart de sa valensa.
Vas vos soplei.
Nostrad. 50. Crescimbeni, 31. Bastero, 92. Hist. gén. du Languedoc III, 327. Millot, II, 316. P. Occ. 199. Hist. Litt. XV, 464.

Raimond Menudet. Une pièce en partie lacérée; en voici des fragments:
Ab grans dolors et ab grans marrimens
Comens mon planc per selh cui dieus ampar,
Quar tot lo mon s' en deuria plorar,
Per lo melhor qu' es mortz de lunhas gens
E 'l plus prezat e tot lo mielhs aybit,
Per que ieu cre que lo Sant Esperit
Lo ns aya trag d' aquesta prezen vida
Per metre lay en la santa establida.

Qui fara mais los belhs aculhimens,
Senher Daude, que vos soliatz far,
Qu' anc natura non formet vostre par
Per aver cap de totz belhs complimens,
E de fin pretz eras sims e razitz,
E paratges s' era en vos noyritz;
Be m meravelh quar tot lo mons non crida,
Quar aissi ns es la sua mortz falhida.

Francx cavalliers, ples de bos ardimens,
Arditz de cor, savi per cosselh dar,
De tot un an non poiri' hom comtar
La tersa part dels belhs captenemens
Que faziatz ni dels plazentiers ditz.
Maudita mortz! mal nos as escarnitz,
Quar lo melhor as pres d' esta partida
En cui valors s' era loncx temps noyrida.

Mas ieu prec dieu de bon cor leyalmen,
Aysselh que fes cel e terra e mar
Qu' el meta lay en belh luec et en clar,
En paradis, davan los ignocens,
E pels angels sia gent aculhitz,
E tal perdo quon ac la peccairitz
Prec que 'l fassa la trinitatz complida
Que tot quant es el mon capdella e guida.

Ai! Borsaguas e tos sos mandamens
La nueg e 'l jorn deuriatz sospirar
Quar dieus nos a volgut desheretar...
Ab grans dolors.
Millot, III, 432.

Raimond de Miraval, t. III. Environ cinquante pièces.
Raimons de Miraval si fo us paubres cavalliers de Carcasses, que non avia mas la quarta part del castel de Miraval; et en aquel castel non estavo XL home. Mas per lo seu trobar e per son bel dire, e car el saup plus d' amor et de domnei, e de totz los faitz avinens, e de totz los ditz plazens que corron entr' amadors et amairitz, el fo amat e tengut car per lo coms R. de Toloza, qu' el clamava son Audiart, et el lui. El coms li dava cavals et armas, e 'ls draps que besoignaven, e so que 'l fazia mestier.

Et era senher del alberc de lui, e senher del rei Peire d' Arago, e del vescoms de Bezers, e d' En Bertran de Saissac, e de totz los grans baros de aquela encontrada. E non era neguna gran domna ni valens que no dezires e no se penes que el entendes en ella, o que li volgues be per domesteguessa, quar el las sabia pus onrar e far grazir que nuls autr' om; per que neguna no crezia esser presiada, si Raimons de Miraval no fos sos amics. E R. de Miraval s' entendet en mantas domnas, e 'n fetz mantas bonas cansos; e no se crezet mais qu' el de neguna en dreg d' amor agues ben, e totas l' enganeren.
Ben avetz auzit R. de Miraval qui fo ni don, per qu' ieu vos vuelh dire mais de son fag. Don el amava una dona de Carcasses que avia nom Na Loba de Puegnautier, filha d' En R. de Puegnautier; et era molher d' un cavayer ric e poderos de Cabaret, pariers del castel. La Loba si era sobravinens e voluntoza de pretz e d' onor; e tug li baro de la encontrada e li estranh que la vezian entendian en ela: lo coms de Fois, En Olivier de Saissac, En Peire Rotgier de Mirapeys, En Aimeric de Monrial, En Peire Vidal que fes mantas bonas cansos de lieis. En Raimons de Miraval si l' amava mais que totz, e la metia enans a son poder ab sas cansos e en comtans, com sel que o sabia meils far de cavalier del mon, et ab plus plazens razos et ab plus bels digz. E la Loba per lo gran pres en que el l' avia meza, car conoissia qu' el la sabia enansar fort e dezenansar, ela li sofria sos precs e 'l prometia de far plazer en dreg d' amor, e l' avia retengut baizan. Mas ela o fazia tot per engan, et amava lo coms de Fois tan que ela ne avia fag son drut. Et era l' amor paleza de lor per tota la encontrada de Carcasses, don ela fon descazucha de pres e de honor e d' amics: que lai tenian per morta tota domna que fassa son drut d' aut baro.
En Miraval auzi la novela del mal c' avia fag, e que Peire Vidal n' avia facha una mala chanso d' ela que di:
Estat ai una gran sazo;
en lacal el dis en unas coblas:
Mot ai mon cor felo
Per lieis que mala fo.
Miraval fo sobre totz pus dolens, et ac voluntat qu' en diches mal e en decazer ponhes; e pueis pesset se que mai valia que ponhes en ela enganar, aisi com ela avia lui enganat: e comensa la a defendre, a cobrir et a razonar del fag del comte. La Loba auzi que Miraval la defendia del mal que avia fag, sobre la gran tristeza qu' el avia. Si s' alegra molt per la defensio de Miraval, per so qu' ela avia maior paor d' el que de totas las autras gens. E si 'll fai venir a se, e si 'll regrasia molt en ploran del mantenemen e de la defensio qu' el fazia d' ela; e si li dis: Miraval, s' ieu anc jorn agui pretz ni honor, ni amic ni amiga, ni fos auzida ni prezada luenh ni pres, ni aigui ensenhamen ni cortezia, per vos m' es tot avengut e de vos o tenh. E cum so sia causa que ieu non ai fag tot so que vos aves volgut en dreg d' amor, no m' o a vedat amors d' autrui, mas una paraula que vos disses en una vostra canso, que ditz:
Amors me fai cantar et esbaudir...
Bona domna no s deu d' amor gequir;
E pus tan fai qu' ad amor s' abandona,
No s' en coch trop ni massa non o tir,
Que mens en val tot fag que dessazona.
Et ieu volia vos far tan de plazer ab onrada razo, per que vos l' acsetz plus car, que m' en volia cocha; que non a mais dos ans e cinq mes que vos retengui baizan, si com vos diches en vostra canso:
Passatz so cinq mes e dui ans
Qu' ieu vos retengui a mos comans.
Aras vei be que vos no m voles abandonar per lo blasme fals e mensongier que m' aun mes enemix et enemiguas desobre me. Per so vos dic que pos vos me mantenes contra tota gent, et ieu me tuelh de tota autra amor per vos, e don vos lo cor e 'l cors per far tot cant que vulhatz; e met me del tot en vostre poder et en vostras mas, e prec vos que m defendatz a vostre poder. Miravals ab gran alegreza receup lo don de la Loba, et ac de lieis tot so que a lui plac longa sazo. Mas denan s' era enamorat de la marqueza de Menerba, qu' era joves e gaia e gentils domna; e non avia mentit ni enganat, ni era estada enganada ni trahida. E per aquesta se parti Miravals de la Loba, per que fez aquesta canso que dis:
S' ieu en cantar soven
No m' atur ni m' aten,
Non cujetz que sabers
M' en falha ni razos.
Vos avez entendut d' En Raimon de Miraval co saup enganar la Loba e remaner ab lieis en patz. Mas ar vos dirai de N' Alazais de Boissazon com l' enganet; et una autra apres qu' era sa vezina, Na Esmengarda de Castras, et il dizia hom la bela d' Albeges. Abdoas ero de l' avescat d' Albi: N' Alazais era d' un castel que a nom Lombes, molher d' En Bernat de Boissazo; Na Esmengarda si era d' un borc que a nom Castras, molher d' un ric valvassor qu' era fort de temps.
Miravals s' enamoret de N' Alazais qu' era joves e gentils e bela, e voluntoza de pretz e d' onor e de lauzor. E car ela conoissia que Miravals li podia plus donar de pretz que nuls hom que fos, si fo molt alegra car vi qu' el l' amava; e fetz li totz los semblans e los plazers que dona pot far a home. Et el la enanset cantan e comtan a son poder, e de lieis fes motas bonas chansos. E mes la en tan gran pretz, que totz los baros de aquela terra entendero en ela, lo vescomte de Bezers, e 'l coms de Toloza, e 'l rei Peire d' Arago, als cals Miravals la avia tan lauzada, qu' el reis, ses vezer, s' en era fort enamoratz, e l' avia mandatz sos messatges e sas joias. Et el ac voluntat de lieis vezer; e Miravals ponhet mot com el la vis, e fetz una cobla en sa chanso que dis:
Ar ab la forsa del freis...
S' a Lombes corteja 'l reis,
Per tos temps er jois ab lui;
E sitot s' es sobradeis,
Per un ben en venran dui:
Que la cortezi' e 'l jais
De la bella N' Alazais,
E 'l fresca color e 'l pel blon
Fan tot lo segle jauzion.
Donc lo rei s' en venc en Albiges a Lombes per vezer N' Alazais; En Miravals venc ab lo rei, pregan lo rei qu' el li degues valer ab ma domna N' Alazais. Fort fo ereubutz et onratz lo reis, e vegut volentiers per ma domna N' Alazais. El rei, tantost can fon assegut apres d' ela, la preguet d' amor; et ela autreiet de far tot so que volria; si que la nueg ac lo rei tot so que volc; e 'l lendema fo saubut tot lo castel e per tota la cort del rei. En Miravals, que atendia esser rics de joi per prec del rei et auzi aquestas novelas, fo fort marrit; et anet s' en, e laisset lo rei e la dona. Longamen se plais del mal que avia fag la dona, e de la felonia qu' el rei avia facha de lui; don el per aquesta razo fe esta chanso:
Entre dos volers soi pessiu.
Can lo coms de Toloza fon deseretatz per la guerra e per los frances, et ac perdut Argensa e Belcaire; e li frances agro San Gili et Albiges e Carcasses; et Bederres fon destruitz, e 'l vescomte de Bezers era mort, e tota la bona gent d' aquela encontrada foro morta e guandida al coms,
ab cui el se clamava 'N Audiart, el vevia ab gran dolor, per so que tota la bona gent, de cui era lo coms senher e maystre, e donas e cavaliers ero mortz e deseretatz. Pueis avia sa molher perduda, aisi com auziretz, e sa dona l' avia trait et avia son castel perdut. Avenc se qu' el reis d' Arago venc a Toloza per parlar ab lo comte, e per vezer sa seror ma dona Na Elionor e ma dona Sancha. E confortet mot sa seror e 'l comte e sos filh e la bona gen de Toloza. E promes al coms qu' el li rendria e cobraria Belcaire e Carcassona, et a Miraval lo sieu castel; e que la bona gen cobraria lo joi que avia perdut. En Miravals, per joi qu' el ac de la promessio qu' el reis fes al comte et a lui de rendre so qu' avion perdut, e per lo tems d' estat qu' era vengutz, ja agues el preponut de no far cansos entro que agues cobrat lo castel de Miraval que avia perdut, e car s' era enamorat de ma dona Na Elionor, molher del comte, qu' era la plus bela dona del mon e la melhor, a cui el non avia encaras fag semblan d' amor, fes esta canso que di:
Bel m' es qu' ieu chan e condei,
Pos l' aur' es dossa e 'l temps jai.
E cant ac facha la canso la trames en Arago, per qu' el rei venc ab mil cavayers a servizi del comte, per la promessio qu' el avia facha. Don lo rei fon mortz per los frances denan Murel ab totz los mil cavayers que avia ab se, que negus non escapet ab vida.
Eu vos ai dich de sobre en l' autra raison d' En Raimon de Miraval, et avetz auzit qui fo ni don, e com gran ren entendet en totas las meillors dompnas e las plus valens d' aquelas encontradas, si com el dis:
Ja ma dompna m' a lei,
S' eu a sas merces m' estais,
Que non ai cor que m' abais
Ni vas bas amor desrei;
C' ades ai lo meills volgut
Dedins e fors son repaire, etc.
Que las mes en gran pretz et en gran lauzor entre la bona gen. Ben ni ac de tal que feiron ben de lui, e d' autras qu' en feiron mal, si com el dis:
Que mantas vetz me tornet a folor
E mantas vetz en gaug et en doussor.
E ben fo per tals galiatz que el las galiet pueis tot galiatz, si com el dis:
Et en sufren mon dan
Saup l' enganar toz enganatz,
E pois remaner ab leis en patz.
Mas a lui desplasia fort qui dizia qu' el non agues ben de las dompnas, e si desmentia aquels que disian qu' el non agues ben, si com el dis:
Ar vau disen a lairo
Q' anc d' amor no fi mon pro,
M' en ten qautz, n' ai bes e jauzimens
E sufert dans e galiamens.
Ancmais no volc enganar las finas ni las leials per mal qu' elas li fezeson sofrir, ans de lor dan poc aver fait son pro, mas anc no volc ren qu' a lor no fon bos. E si s' enamoret d' una joven domna gentil d' Albiges que avia nom ma domna Aimengarda de Castras; bela era e cortesa et avinens et enseignada e gen parlans.
Dig vos ai de N' Alazais de Boissazo com engannet Miravals e si meteusa aissi; ara vos vuelh dir com Na Esmengarda de Castras saup que N' Alazais l' avia escarnit; mandet per En Miravals; et el venc, et ela 'l dis que mot era dolenta de so que se dizia de Na Alazais, don ela avia cor e voluntat de far esmenda a lui de se mezeissa, del mal que li avia fag N' Alazais. Et el fon leu per enganar, can vi los bels semblans e 'ls bos ditz ab qu' ela li presentava l' esmenda del dan qu' el avia pres; e dis li que voluntiers voldria prendre de lieis la esmenda. Et ela pres lo per cavalier e per servidor; e Miravals la comenset a lauzar et a grazir, et a enansar son pretz e sa valor. E la dona avia sen e saber e cortezia, e saup gazanhar amics et amigas. En Olivier de Saissac, que era un gran bar de la terra, si entendia en ela e la pregava de penre per molher.
En Miravals, can vi que l' avia tan montada en pretz et en onor, volc gazardo; e si la preget que li fezes plazer en dreg d' amor. Et ela li dis qu' ela no il faria plazer d' amor per nom de drudaria, qu' enans lo pendria per marit, per so que lur amor no s pogues partir ni s rompre; e qu' el degues partir sa molher de se, la qual avia nom ma dona Gaudairenca. Don Miravals fon fort alegres e jauzens cant auzit que per marit lo volia; et anet s' en al sieu castel, e dis a sa molher que no volia molher que saupes trobar, que assatz avia en un alberc d' un trobador; e que se aparelhes d' anar ves l' alberc de son paire, qu' el no la tenria plus per molher. Et ela entendia en un cavayer que avia nom Guillem Bremon, don ela fazia sas dansas. Cant ela auzi so que En Miravals li dis fes se fort irada, e dis que mandaria per sos parens. E mandet per En G. Bremon que vengues, que ela lo pendria per marit e s n' iria ab el.

G. Bremon cant auzi las novelas fo molt alegres; e pres cavaliers, e venc s' en al castel d' En Miraval e desmontet a la porta. E Na Gaudairenca o apres, e dis a 'N Miraval que siei amic eron vengut per lieis, e qu' ela s' en volia anar ab lor. Miravals fo molt alegres e la dona plus. La dona fo aparelhada d' anar; En Miravals la menet fora e troba En G. Bremon e sa companha e receup los fort. Can la dona volc montar el caval, ela dis a 'N Miraval, que pus que la volia partir de liei, que la des a 'N Guilhem Bremon per molher. Miravals dis que voluntiers, si ela o volia. En G. se trais enan e pres l' anel per espozar; En Miraval la 'l det per molher, e menet la 'n. Can Miraval ac partida sa molher de se, anet s' en a ma dona Na Imengarda; e dis li qu' el avia fag son comandamen de sa molher, e qu' ela denhes faire e dir e li atendes so que li avia promes.

E la dona li dis que ben avia fag; e que s' en tornes a son castel e que fezes son aparelhamen de far grans nossas e de recebre lieis per molher, car ela mandaria tost per el. Miravals s' en anet e fes gran aparelhamen per far nossas. Ela mandet per N Olivier de Saissac, et el venc tost: et ela 'l dis co ela faria tot so qu' el voldria, e 'l penria per marit. Et el fo lo plus alegres hom del mon; et acorderon aisi lur fag que 'l ser la 'n menet al sieu castel, e lendeman l' espozet, e fes grans nossas e gran cort.
Las novelas vengro a 'N Miraval que la dona avia pres N Olivier de Saychac per marit. Fort fo dolen e trist, car l' avia fag sa molher laissar, e que l' avia promes qu' el prendria per marit, e que n' avia fag son aparelhamen de nossas; e dolens de N' Alazais del mal qu' ela avia fag ab lo rei d' Arago: e si perdet tot joi e tot alegrier e tot solatz, e cantar e trobar. Et estet com hom esperdutz ben dos ans. Aquestas novellas foron auzidas per totas aquelas contradas loing e pres; et avenc a saber a un valen baron de Cataloigna que avia nom N Uget de Mataplana qu' era mout amics de Miravals, e si en fetz aquest sirventes que ditz:
D' un sirventes m' es pres talens.
E mans cavaliers trobador se trufavon de lui per los esquerns qu' en fazian. Mas una gentil dona que avia nom Brunessen, molher d' En P. Rotgier de Cabaret, que era enveioza de pretz e d' onor, si mandet saludan e pregan e confortan a 'N Miraval que s degues alegrar per l' amor de lieis: e que saubes per veritat qu' ela l' anaria vezer si no volia venir vas lieis, e li faria tan d' amor, qu' el conoisiria be que no 'l volia enganar. E de aquesta razo fes esta chanso que di:
Ben aia 'l messatgier.
Fragments d' une pièce où, dans chaque couplet, il y a un mot dont la répétition fréquente est obligée:
Be m' agrada 'l dous temps d' estiu,
E dels auzels m' agrada 'l chans,
E 'l vert fuelh m' agrad' e 'l verjans,
E 'ls pratz vertz me son agradiu;
E vos, domna, m' agradatz cent aitans,
Et agrada m quan fauc vostres comans,
E vos no platz que m denhetz res grazir,
Et agrada m, quar me muer de dezir.

Per un dezir, domna, reviu
Qui m' es d' autres dezirs plus grans,
Qu' ieu dezir qu' el rics ben estans
Vostre cors deziran m' aiziu,
E 'lh mieus dezirs se dobles en baizan;
E pus tan be us dezir ses tot enguan
Ja no m laissetz al dezirier aucir,
Quar deziran deu hom d' amor jauzir.

Tot jauzir d' autr' amor esquiu
Quar per vos m' esjauzi enans...
Be m' agrada.

Dans une tenson avec Bertrand d' Allamanon Ier, il prend le parti des Provençaux contre les Lombards:
Trop son plus ric guerreiador
Li Proensal e plus valen
Per guerra e per mession,
Toilon la terra a 'N Symon,
E ill demandon la mort a lor seingnor,
Et al comte cuit que renda s' onor...

De lai es proesa e barnatz
Mantengutz; larguesa e covitz
Lai donon cavals e destriers
E fan rics condutz e pleniers;
En Lombardia podetz be, si us platz,
Morir de fam si deniers non portatz.
Bertran si fossetz.
Nostrad. 39. Crescimbeni, 40. Bastero, 93. Hist. gén. du Languedoc III, 326. Millot, II, 396. P. Occ. 220.

Raimond Rigaut. Une pièce de trois couplets:
Tota domna que m don s' amor
Vuelh m' o lays far premeiramen,
E que m don son entendemen
Son aculhir e son honrar,
Son gen tener e son bayzar;
Qu' ieu no suy ges dels pecx cortes
Que no sabon amar que s' es;
Qui s vuelha m' en tenha per fat,
Qu' ieu tenc l' afar per mielhs triat...
Tota domna.
Millot, III, 434.

Raimond de Salas. Quatre pièces:
Raimons de Salas si fo un borges de Marseilla, e trobet cansos e coblas e retroenchas. No fo mout conogut ni mout prezatz.
Une de ses pièces commence ainsi:
Si m fos grazitz mos chanz, eu m' esforcera
E dera m gaug e deportz e solatz,
Mas aissi m sui a non chaler gitatz,
Que ma dompna, que a totz jorns esmera,
So qu' eu li dic non deigna en grat tener,
Qu' a penas sai entr' els pros remaner,
Ni non sui ges cel que era antan,
Aissi me vol mos covinenz e 'l fran.

Hailas! cum muor quan mi membra cum era
Gais e joves, alegres, envesatz,
E quan m' albir qu' eu sui de joi loingnatz,
Per pauc mos cors del tot no s desespera;
E donc mei oill cum la pogron vezer,
Car n' ai perdut d' els e de mi poder!
So m' an ill fatz don mos cors vai ploran,
Qu' eu non posc far conort ni bel semblan.
Si m fos grazitz.

Dans une tenson avec une dame, il lui dit:
Vos veni conseill demandar
D' aisso dont estau en bistenz;
C' un' amor ai encobida
Tan ric e de gran valor
Que no li aus dir la dolor
Que per leis m' es escarida...

Il finit en disant:
Domna, totz temps a ma vida
Li vol celar ma dolor,
Mas pos a vos par meillor,
Dara il mon cor ses faillida.
Domna qu' a.
Bastero, 93. Crescimbeni, 208. Millot, III, 323. Papon, II, 402. P. Occ.
328.

Raimond. Voyez Comte de Toulouse.

Raimond de Tors, ou de la Tour, de Marseille. Six pièces.
Ar es ben dretz
Que vailla mos chantars
E mos sotils trobars,
Pos lo coms d' Anjou s' aficha
En l' emperial deman
Per cui guerras e masan
Seran e plai e trafec,
Mas car es seinher e sers
D' amor, m' es greus et avers.

Tant es adretz
D' amor q' el torneiars
L' en es plazens, e dans lo guerreiars,
Per que m' er mal s' om lo tricha,
Mas qui m' en crezes d' aitan
Clerge n' agran tot l' afan,
Quar en aquest mezeis plec
Dui valen lo pers,
Per q' ar ai paor del ters...

Quar es eletz
Sobre totz e ses pars
Lo reis Manfreis a cui non platz trichars,
Per cui Poilhars, Autaricha
E Cecili' atretan
E Calabria que 'l blan,
E 'l principatz ses tot dec,
Fins e dretz ses tot envers,
Li prec que s gart dels pervers.
Ar es ben.

Ar es dretz qu' ieu chant e parlle,
Pos de Viena e d' Arlle
Vol esser reis En Richartz,
Don a dol lo reis de Karlle
E ric plazer N Odoartz
Que non es lotz ni coartz.

Per qu' ieu mon chantar esmeri,
Quar cuia aver l' emperi
E seinhorezar Lombartz
Qui sabon tot lo sauteri
De cor e totas las partz
E mais que per las VII artz.

E quar lo reis de Castella
Que prez e valor capdella,
Estan ab sos Espainhols,
Vol l' emperi ni l' apella,
Don ieu dic que escurols
Non es plus lieus que sos vols.
Quar es de pretz emperaires
E de valor caps e paires,
E fins jois es sos filhos,
E fin' amors es sa maires,
E gais solatz sos estolls
E sos grans enemics dols.

E quar sai qu' a nostre comte
De Proensa rendra comte
Qui s coronera lonc clau...
Quan la corona del ferre
Venran drec ez Engles querre,
L' un ab forsa, l' autr' ab frau;
Pero quals que s' en sotzterre,
Clerg' en faran a dieu lau...
Ar es dretz.

Dans un autre sirvente, il dit:
Totas las noras prezic
Que son ni seran
Que s gardon del fals abric
Que las sogras fan.

E faran lur pro,
Quar ses tota uchazo
Sabon bastir
Gran mal e gran dan e gran azir,
Per que d' alberc gieta fora
Chascuna suegra sa nora.
A totz maritz.
Bastero, 93. Crescimbeni, 208. Millot, III, 111. Papon, III, 451.

Raimond Vidal de Bezaudun, t. III. Quatre pièces, dans l' une desquelles il cite des passages de plusieurs troubadours, comme on le voit dans ce fragment:
E la dona, que de valor
Lo vi aital e de proeza,
No y esgardet anc sa riqueza,
Ans lo retenc lo premier jorn,

Qu' En Bernard dis de Ventadorn:
“Amor segon ricor non vay...”
Anc malvatz no fon de linhatge,
Ni hom galhart de vilania,
Mas lay on valor ven e tria
Ven paratge e de lay fuy
On avol cors soven s' aduy,
Que mans n' a faitz d' aut bas baros,
E per so dis En Perdigos:
“En paratge non conosc ieu mais re
Mas qu' en a mais sel que meilhs se capte...”
En aquelh temps.
Millot, III, 277.

Ralmenz Bistors d' Arles. Cinq pièces; en voici quelques passages:
Aissi col fort castels ben establitz
A son guerrier s' en ten e si defen
Tro 'l ven de genz e d' armas afortitz
Tan qu' el lo venz e lo forsa e 'l pren,
Me sui d' amor defendut tota via,
Domna, tro vi vostre cors ben estan...

Amors mi met e mos fols cors envia
Que us clam merce, a lei de fin aman,
E can vos cuitz pregar, la lenga m lia
Qu' el cor en ai escritz tot mon deman...
Donc es ab vos et amor al meu dan.
Aissi col fort.

Qui vol vezer bel cors e ben estan,
E vol vezer on fis prez cars s' es mes,
E vol vezer on fina beutatz es,
E vol vezer on nais e viu honransa,
E vol vezer on nais jois e jovens,
E vol vezer on n' es valors e sens,
Vegna vezer ma dompna Na Costansa...

Na Costansa, dompna, 'l vostre cors gens
Es de beutat e de prez tan manens
Qu' en poriaz feira tener en Fransa.
Qui vol vezer.

Ar agues eu, dompna, vostra beutatz,
E vos agsetz tot mon voler un dia;
Et eu agues vostra plazen coindia,
E vos agsetz totas mas voluntatz;
Et eu agues vostre plazen solatz
E vos agsetz mos sospirs e mos plors;
Et eu agues la valor qu' en vos regna,
Que si non etz de peira o de legna,
Be sabriatz mos mals e mas dolors;
E pois be sai que m fariatz secors.
Ar agues.

Si us desplatz quar vos voill be,
Dompna, ni us am ses engan,
Miratz vostra beutat gran
En un miraill, e pois cre
Que non tenretz a folia
Qu' ie us am ni 'n sui enveios,
Ans diretz qu' ieu vos deuria
Desirar mais per un dos.
A vos meillz.
Crescimbeni, 208. Millot, III, 431. Papon, III, 462.

Rambaud, t. IV. On trouve sous ce nom une tenson avec Azémar et Perdigon:
En Azemars, chauzetz de tres baros
Cal prezatz mais; e respondes premiers,
Et apres vos respond' En Perdigos:
Que l' uns es larcs e gais et ufaniers;
E 'l segons es adreg e bons terriers,
Et aquel larcs, mas non d' aital semblansa;
E 'l ters es bos per conduich e per lansa
E gen garnit; cals a meillors mestiers?
En Azemars.

Dans une tenson avec Albertet, il lui dit:
Albertet, dos pros cavallier
Amon doas donas valenz
Cortesas, bellas e plassenz
Et an amdoas pres entier,
E 'l cavallier son d' un poder;
Digaz me qual deu mais valer
Per sa dompna, que l' us es drutz
E l' autre en entendre sapuz;
Qual deuri' esser plus amoros
Ni plus larc ni plus franc d' amdos?
Albertet dos.

Rambaud de Beaujeu. Une pièce.
En Peire, m' er lo conort del salvatge
Que chant al temps en que plorar deuria,
E plor a sel que no ill faill nul dampnage,
Ans per son grat per tot temps estaria;
E tot aiso venz en me veramen,
Qu' eu chan sitot non ai mon cor jauzen,
Car non s' eschai, d' ome que ben enten,
Que son dol plor ni tot sos plasers ria...

Per tot lo mon voill tan anar aratge
Tro trobi pretz, si tant es qu' en loc sia;
E voill loingnar ma terra e mon lignage,
Car lai sai ben que trobar no ill poiria
Mas paubrera et outracuidamen,
Et ira m' en entr' els Lombards breumen
A l' onrat rei presat, pro e valen
Dels Alemans en cui creis que pretz sia.
En Peire m' er lo.
Bastero, 93. Crescimbeni, 208. Millot, II, 432.

Rambaud d' Hières. Un couplet adressé au comte de Provence:
Coms proensals, si s' en vai domna Sanza,
No vos tenrem tan valen ni tan pro...
Qu' ill domna es bella, plaisens e franza
E gensara tota nostra reio.
Ben aia arbres don nais tan bella brancha...
Crescimbeni, 208. Millot, III, 433. Papon, III, 462.

Rambaud d' Orange, t. II, III et IV. Environ trente pièces.
Ce troubadour étant l' un des plus anciens parmi ceux dont les ouvrages sont parvenus jusqu'à nous, puisqu' il mourut en 1173, il a paru convenable d' en imprimer un nombre assez considérable de fragments.
Non chant per auzel, ni per flor,
Ni per neu, ni per gelada,
Ni neis per freich, ni per calor,
Ni per reverdir de prada;
Ni per nuill autre esbaudimen
Non chan ni non fui chantaire,
Mas per mi dons en cui m' enten,
Car es del mon la bellaire.

Ar sui partitz de la peior
C' anc fos vista ni trobada;
Et am del mon la bellazor
Domna e la plus prezada,
E farai ho, al mieu viven,
Que d' al res non sui amaire,
Car ieu cre qu' ill a bon talen
Ves mi, segon mon vezaire.

Ben aurai, domna, grand honor
Si ja de vos m' es jutgada
Honransa, que sotz cobertor
Vos tenga nud' enbrassada,
Car vos valetz las meillors cen,
Que non sui sobregabaire,
Sol del pretz ai mon cor gauzen
Plus que s' era emperaire...

Sobre totz aurai gran valor,
S' aitals camisa m' es dada
Cum Yseus det a l' amador
Que mais non era portada;
Tristan mout prezet gent presen;
D' aital sui eu enquistaire;
Si 'l me dona cill cui m' enten,
No us port enveia, bels fraire.
Non chant per auzel.

Si m fos grazitz
Mos chantars ni ben aculhitz
Per cella que m' a en desdeing,
D' aitan mi feing
Que mains bos locs for' enbruzitz
Mais que non er...

Mos cors me ditz
Per que sui per lei enveillitz,
Car saup que nuill' autra non deing;
Per so m n' estreing;
Morrai, car mos cors enfollitz,
Mas ges non quier...

Trop sui arditz;
Domna, mos sens eissaboritz
M' a faig dir fols motz qu' ieu non deing;
Contra mi reing
Tan sui fors de mon sen issitz,
Non sen qui m fer.

Molt es petitz,
Domna, 'l tortz qu' ieu vos ai servitz;
Per que vos m' avetz en desdeing,
Faig n' es deveing;
Pendutz fos aut per la servitz
Qui a moiller!

Humils ses geing,
Domna, vostre sers faillitz
Merce vos quier.
Braus chanso qui 'ls.

Mas vos avetz don morai,
Amors, l' us de Barabas,
Qu' els vostres faitz soteiras
Qu' estan mal, per qu' ieu viu blos,
No faitz ges als plus iros;
Mas ves aquels etz ombriva
C' avetz en poder ses plai.

Ades mi datz plus d' esmai
On miels sui vas vos sertans,
E fas i be que vilans,
Car per mal sui amoros,
Mas non sai esser anctos
Vas vos, c' ades recaliva
Mos leus cors on pieg m' en vai...

Mas non es de mar en sai
Ni lai on es flum Jordans
Sarrazis ni crestians
Qu' ieu no venques tres o dos;
E sai qu' en serai joios
Mas grans ira m' en abriva
Que m fai ver dir e no m plai.
Amors com er.

Ben sai qu' a selhs seria fer
Que m blasmon quar tan soven chan,

Si lur costavon mei cantar;
Mielhs m' estai
Pos leis plai
Que m ten jai,
Qu' ieu non chan ni ja per aver,
Qu' ieu n' enten en autre plazer...

Si ben en amar lieys m' esmer,
Qu' ieu sai que si pel mon s' espan
Qu' autras m' en faran fraiturar,
Don m' esglay.
Qu' en faray?
Cobraray
Doncs mon cor ab jauzen ver?
Oc, si m' avia lo poder.

Mas tos temps fo e tos temps er
Que grans amors no te guaran;
Grans meravelhas son d' amar.
Qu' en dirai,
S' amors chai
Quar va 'n bai?
Ailas! ja no m' o lais vezer
Selh dieu que m n' a dat jauzen ser...
Ben sai qu' a selhs.

Aras no siscla ni canta
Rossinhols,
Ni crida l' auriols
En vergier ni dins la forest,
Ni par la flor gruegua ni blava...
Qu' a pauc lo cor no m' avanta,
Qu' esquirols
Non es ni cabirols
Tan leus cum ieu sui...
Don guais e trenchans
Serai tot l' ans,
Pus ma dona vol mos chans.

E neis noqua m n' espavanta
Lor estols
Dels fals, fols, trics e mols
Lauzengiers cui dieus tempest,
Si m pren mi dons e m' entrava
Per mais de mil ans
Tot als sieus comans
Qu' en als non ai cor que m' eslans...
Aras no siscla.

A mon vers dirai chanso
Ab leus motz et ab leu so
Et en rima vil e plana,
Pois aissi son incolpatz,
Quand fatz avols motz o 'ls fatz,
E dirai so qu' en cossir,
Qui que m n' am mais, o m n' azir...

Dieus retenc lo cel e 'l tro
A sos obs ses compagno,
Et es paraula certana
C' a mi dons laisset en patz
La seignoria vas totz latz,
Qu' el mons totz li deu servir
E sos volers obezir.

Ja de mort ni de preizo
No m gart dieus, ni gaug no m do,
Si mi dons, que m te ses cana,
No val pro mais c' autra assatz,
Segon qu' eu cre, e sapchatz
Que totz hom que la remir
S' enten en lieis al partir...

Domna, ieu vos dei grazir
So qu' ieu sai ben far e dir...
A mon vers dirai.

Dona, si m' auzes rancurar,
De vos ploran mi clamera,
Mas no vos deg encolpar;
Qu' ieu sai ben que tan valetz
Que tot quant faitz ni dizetz
Es bon, sitot a me tira;
Mas dieu que no faill en re,
Prega lo hom de son be...
Dona si m' auzes.

El temps qu' el gris pres del sivre

Canta el mur jos lo caire
Que s compassa e s' escaira...

Car jois e giens ses fuec gresesc...

Que greu er qu' en leis conderga

Fis jois, ses flama gresesca...

Malvestatz roill et usa
Et enclau joven e serca,
Per qu' ira e jois entrebesca...

Que non tem correg ni verga
Lo fuecs que compren ses esca.
Car douz e.

Er quan s' embla 'l fuelh del fraisse

E 'l sim s' entrencon pel som,
Que per la rusca non pueia
La dous' umor de la saba,
E l' auzel son de sisclar mut
Per freg que cug qu' els destrengua,
Mas ges per aiso no m remut
Qu' el cor no m tragua fag de drut...

E ja trobaire no s laisse,
Qu' anc pus Adams manget del pom
No val d' un, qui que s' en bruia,
Lo sieus trobar una raba
Contra 'l mieu que m' a encrebut,
Ni crey q' us tan aut s' emprengua,
Qu' ieu ai trobat cossegut
Lo miels d' amor, tant l' ai quesut.

E qui m' en desmen, tost prengua
L' ausberc e la lansa e l' escut,
Qu' ieu l' en farai estar vencut.
Er quan s' embla.

Als durs, crus, cozens lauzengiers
Enuios, vilans, mals parliers
Dirai un vers que m' ai pensat
Que ja d' als no i aura parlat;
C' a pauc lo cors no m' esclata,
Per so qu' ieu ai vist e proat
De lor mals serva barata.

E dirai vos de lurs mestiers
Si cum cel qu' en es costumiers
D' auzir e de sofrir lur glat;
Si m peza, mas non er laissat
Qu' ieu de mal dir no 'ls combata,
E ja del plus no m sapchon grat
Car mos cors totz non los mata.

Lauzenjador fan encombriers
Als cortes et als dreituriers
Et a cellas qu' an cor auzat...
Son vergoingnos d' avol barat,
Aissi son de fera escata.
Per que i faill totz bos cavaliers
Qu' els cre, c' us no l' es plazentiers
Mas per qu' en traga miels son at,
Qu' els penson ist malaurat
Mas d' als no val una rata
De qui 'l fara sa voluntat,
Si no 'l ditz lauzenga plata.

Qu' els plus pros e 'ls plus galaubiers

Vei de lauzengiers presentiers
E pes mi d' ome qu' a amat,
Com pot far amador irat;
Mas ges, qui qu' en crit ni 'n glata,

Non amon tut sil qu' an baisat,
So sap mi dons Na Lobata.

Tal cug esser cortes entiers
Q' es vilans dels quatre ladriers
Et a 'l cor dins mal enseignat,
Plus que feutres sembla sendat,
Ni cuers vielhs bon' escarlata,
No sabon mas que s van trobat
E quecx, quo s pot, calafata...

D' aquest vers empli tos paniers,
E porta m tot ton col cargat
A 'N Giraud, de cui ai peccat,
A Perpignan, part Laucata...

Ben chant, qui que s' en debata,
De lauzengiers qu' an joi baissat
Del suc entro la sabata.
Als durs crus.

En aital rimeta prima
M' agradon leu mot e prim
Bastit ses regl' e ses ligna...

Mas eu no m part del dreg fil;
Car mos talans no m roilla
Qu' en joi no s ferm que s roill...

Qu' asatz m' a saubut d' escrima
Ni tan can vas mi s' escrim,
Mas non a d' Aix tro a Signa
Sa par defor ni dinz vil.
En aital rimeta.

Si per razo am vilana
Com es cesta don ieu chan,
Hi fos enpres ab tal engan
Sai entr' el Monteil e Gordo;
La forsa qu' ai en las ancas
Perda ieu e 'l fetg' e 'l fel,
S' ieu troppel agues ferran,
Non fezes guerra deman...
Parliers.

Bo m sap quar tan m' apodera
Mos cors qu' el m' en puesc sufrir
De mon talan descobrir,
Qu' ades pueg a plena vela
Cui que veia joi dessendre
Per que no i puesc nul' escrima
Trobar, ans ai trop suffert
De far parer la conquiza.
Una chansoneta.

Domna, cel que es jutgaire
Perdonet gran forfaitura
A cel, so ditz l' escritura,
Que era trachers e laire;
Eissamen,
En son sen
Qui no men
E no perdona coren,
Ja no l' er dieus perdonaire.
Ar m' er un vers.

Era m' es belh
Que, de novelh,
Fassa parer
De mon saber,
Tot plan, als prims sobresabens
Qui van conhdan
Qu' ab sen d' enfan
Dic e fatz mos captenemens;
E sec mon cor
E 'n mostri for

Tot aisso don ilh m' es cossens...
Era m' es belh.

Les passages suivants sont tirés d' une pièce où le mot LENGA est obligé en rime à chaque cinquième vers:
Er ai gaug car s' esbronda 'l freis,
E remanon sol li abric,
E li auzellet en lor leis
Cascus de cantar no se tric;
Usquecs s' alegr' en sa lenga
Per novel temps que lur sovenga,
E dels arbres qu' eran tut sec
Lo fueilz pels branquitz s' arenga.

E qui anc jorn d' amar si feis
No s tanh qu' eras s' en desrazic,
Qu' ab lo novel temps que pareis
Deu quecs aver son cor plus ric;
E qui non sap ab la lenga
Dir so que il coven, aprenga
Cossi ab lo nou temps s' esplec,
C' aissi vol pretz que s captenga.

Estat ai fis amics adreis
D' una que m' enguanet ab tric;
E car anc s' amors mi destreis,
Totz temps n' aurai mon cor enic,
Per qu' ieu no vuelh ab la lenga
Dir que s' amors mi destrenga
Per c' autres ab leis s' abric,
Et ieu cas so qu' aissel prenga.

Ab leis remagna 'l malveis
Et elh' estei' ab son amic
Que tals jois m' a pres e m' azeis
Don ja non creirai fals prezic;
Ans vuelh qu' om me talh la lenga,
S' ieu ja de leis crezi lauzenga,
Ni de s' amor me desazic,
S' ieu sabia perdre Aurenga.

Be s tanh qu' ieu sia fis vas leis,
Quar ancmais en tan aut non cric
Que nostre senher el mezeis
Per pauc de far no i faillic,
Qu' a penas saup ab la lenga
Dir aitals vuelh que devenga
La grans beutatz qu' en leis assic,
No vuelh qu' autra si espenga.

Domna, no us sai dir loncs plaideis,
Mas far de mi podetz mendic
O ric plus que anc no fo reis;
Del tot sui en vostre castic
Sol que m digatz ab la lenga
Cossi volretz que m captenga,
Qu' ieu ai cor qu' en aissi estic
E que ja vas vos no m fenga.

Domn', als no quier ab la lenga
Mais qu' en baizan vos estrenga
En tal loc on ab vos m' azic,
E que d' ams mos bras vos senga.
Pos tals sabers mi.

Le mot GENTA est pareillement obligé en rime au quatrième vers dans la pièce d' où sont tirés les fragments suivants:
Entre gel e vent e fanc,
E giscl' e gibr' e tempesta
El braus pensars que m turmenta
De ma belha domna genta
M' a si mon cor mout en pantais
C' ar vau dretz et ar en biais;
Cen ves sui lo jorn trists e gais...

Domn' ab cor cortes e franc,
Ar m' es puiat en la testa
Qu' ieu sapcha que us atalenta;
Ai! douza res, car' e genta,
Per dieu no s fraingna nostre jais;
Sol remembre vos del dolz bais,
Quar alegrera us, si 'n dic mais...

Quan mi soven, domna genta,
Com era nostre jois verais
Tro lauzengiers crois e savais
Nos longeran ab lor fals brais.

Quar, si m sal dieus, non aic anc,
Que mos cors m' o amonesta,
Sor, cozina, ni parenta,
S' amar vol de guiza genta,
Qu' anc de mi si gardes ni s tais...

Qu' ieu en pert la color e 'l sanc,
Tal talent ai que m devesta
C' ab vos fos ses vestimenta,
Aissi com etz la plus genta,
Que tan grans voluntatz m' en nais;
Qu' en un jorn hom tan be no s pais
En per so que d' un mes engrais.
Entre gel e vent.

De même le mot GAUG est obligé dans cette pièce:
Un vers farai de tal mena
On vuelh que mos sens paresca,
Mas tant ai rica entendensa
Que tost n' estauc en bistensa
Que no poc anc complir mon gaug,
Ans tem q' un sol jorn viva,
Tant es mos dezirs del fag lonh.

Qu' ins e mon cor me semena
Us voler, e crey que y cresca
D' amor que y met tal creyssensa
Que d' als non ai sovinensa,
Ni res qu' ieu aya no m fa gaug;
Ans lays e mos cors esquiva
Autre ioy que non a lay sonh.

Pero si 'n suefr' ieu gran pena
Qu' ins e mon cor sal e tresca,
Qu' anc hom per belha parvensa
Non trays tan greu penedensa,
Mas non ai per qu' ieu n' aya gaug
Quar us volers m' en abriva
E m ditz qu' en altre joy non ponh.

Be m' a nafrat en tal mena
Est' amors qu' era m refresca
Don nulhs metges de Proensa
No m pot far ni dar guirensa
Ni mezina que m fassa gaug;
Ni ja non er hom qu' escriva
Lo greu mal qu' ins el cor m' esconh.

Qu' amors m' a mes tal cadena
Plus doussa que mel de bresca;
Quan mos pessars en comensa,
Pus pes qu' el dezirs me vensa;
Don per que torn mon plor en gaug
E vau quo fai res penssiva?
Quar non aus mostrar mon besonh.
Mas ben grans talans afrena
Mon cor que ses aigua pesca
Pus vos no puesc a prezensa
Dir, dieus l' en do entendensa
A lieys tal que me torn en gaug,
Qu' el vers farai que m caliva
Dir a lieys a cuy pretz se jonh.

Ricx hom suy s' ilh me ten en gaug,
Mas ieu no sai per que m viva,
S' ilh enten e pueys non a sonh.

Non entendray mo mal en gaug,
Qu' el bos respiegz no vol qu' ieu viva,
E 'l mal mostra, don non ai sonh.
Nostrad. 94. Crescimbeni, 64. Bastero, 94. Millot, I, 161. Papon, II, 381. Hist. Litt. XIII, 471. P. Occ. 47.

Rambaud de Vaqueiras, t. II, III et IV. Vingt-huit pièces.
Raimbaut de Vaqueiras si fo filhs d' un paubre cavayer de Proensa, del castel de Vaqueiras, que avia nom Peirors, qu' era tengutz per mat.

E Raimbaut se fes joglars, et estet longa saison cum lo princeps d' Aurenga Guillem del Baus. Ben sabia cantar e far coplas e sirventes; e 'l princeps d' Aurenga si li fetz gran be e gran honor, e l' enanset e 'l fetz conoisser e prezar a la bona gen. E pueis se parti de lui, et anet se a Monferrat a messier lo marques Bonifaci, et estec en sa cort lonc temps. E crec si de sen e de saber e d' armas; et enamoret se de la seror del marques, que avia nom ma dona Biatritz, que fo molher d' En Enric del Carret, e trobava de lieis mantas bonas cansos. Et apelava la Bels Cavayers en sas cansos; e fon crezut qu' ela li volgues ben per amor.
Ben aves entendut qui fo Raimbaut de Vaqueiras, ni com venc en honor, ni per qui. Mas si vos vueill dire que, quant lo marques l' ac fac cavayer, Raimbaut s' enamoret de ma domna Biatritz sa seror, e seror de ma domna Azalais de Salutz. Mot l' amet e la desiret, gardan que no fos sauput; e mot la mes en pretz, e mains amics li gazanhet e maintas amigas. Et ela 'l fazia gran onor d' aculhir; et el moria de dezir e de temensa, quar non l' auzava pregar d' amor ni far semblan qu' el entendes en ella. Mas com hom destreg d' amor si 'l dis qu' el amava una domna de gran valor, et avia gran prevadeza ab ela, e non li auzava dir lo ben que 'l volia ni mostrar, ni pregar d' amor, tan temia sa gran valor. E preguet la per dieu que li des conselh, si 'l diria son cor ni sa voluntat, o si morria celan et aman. Aquela gentil domna, ma domna Biatritz, quant aiso auzi e conoc la bona voluntat d' En Raimbaut, e denan era ben aperceubuda qu' el moria languen deziran per ela, si la toquet piatat et amor; e dis: Raimbaut, be cove que totz fis amics, si ama una gentil domna, que aia temensa a mostrar s' amor. Mas ans qu' el mueira si 'l don cosselh que lo 'l diga, e que la prec qu' el prenga per servidor e per amic. Et assegur vos be que si ella es savia e corteza, que no s' o tendra en mal ni en desonor, ans lo 'n prezara mai e l' en tenra per meillor home. Et a vos don coselh que a la domna que amas digatz vostre cor, e la voluntatz que vos li avetz; e pregatz la que vos prenda per son cavayer. Que vos etz tals que non a dona el mon que per cavayer e per servidor no us degues retener; que ma don' Azalais, comtessa de Saluza, sofri Peire Vidal; e la comtessa de Burlatz, Arnaut de Maruelh; e ma dona Maria, Gausselm Faiditz; e la dona de Marselha, Folquet.

Per qu' ieu vos do conseil et austorgui que vos, per la mia paraula e per la mia segurtat, la pregues e l' enqueiras d' amor. En Raimbaut, quant auzi lo cosselh e l' asseguramen que 'l donava, e l' autorc qu' ela li prometia, si li dis qu' ela era eisa la dona qu' el tant amava, e d' ela avia pres cosselh. E ma dona Biatritz li dis que be fos el vengut; e que s' esforses de ben far e de ben dire e de valer, e qu' ela lo volia retener per cavayer e per servidor. Don Raimbaut s' esforset d' enansar son pretz tan quan poc, e fes adoncs aquesta canso que dis:
Era m requier sa costum' e son us.
Et esdevenc si que la domna se colquet dormir ab el; e 'l marques, que tant l' amava, atrobet los dormen e fos iratz: e com savis hom no 'ls volc tocar. E pres son mantel e cobri los ne; e pres cel d' En Raimbaut et anet s' en. E quant En Raimbaut se levet conoc tot com era; e pres lo mantel al col et anet al marques dreg cami, et aginolhet se denan el, e clamet merce. El marques vi que savia com s' er' avengutz; e membret li los plazers que li avia fatz en mans locs; e car li dis cubertamens, per que no fos entendutz al querre del perdo, que 'l perdonec car s' era tornatz en sa rauba; selh que o auziron se cujeron que o disses per lo mantel, car l' avia pres. El marques perdonet li, e dis li que mais no tornes a sa rauba. E no fo sauput mas per abdos.
Apres esdevenc se qu' el marques ab son poder passet en Romania et ab gran ajuda de la gleiza, on conquis lo regisme de Salonic. Et adoncs fo cavayer En Raimbaut per los fatz que fes; e lai li donet gran terra e gran renda el regisme de Salonic, e lai mori. E per los fatz de sa sor fetz una canso que trames a 'N Peire Vidal, que di:

Cant ai ben dig del marques.
Voici plusieurs fragments de ce troubadour:
E s' anc fui guays entendeire ni drutz,
Ma dona m fai tot refregir del caut,
Que m tolt tot gaug, e tota ira m dona,
E me meteys e tot quan m' a promes;
E mas cansos me semblo sirventes,
Et ieu qu' en pert lo cor e la persona.

Qu' ieu fora pro ricx e de bon azaut,
Sol de s' amor pogues issir allutz,
Mas trahitz sui si cum fo Ferragutz
Qu' a Rotlan dis tot son maior espaut,
Per on l' aucis; e la bella fellona
Sap, qu' ieu l' ai dig, ab qual gienh m' aucizes,
Ab un dous ris me nafra 'l cor d' un pes
Ab que m' auci on mielhs m' acuelh ni m sona...

Si m' a bon cor, ara 'lh prec e l' incaut
Que m do sa joy e m prometa salutz,
Qu' en port anelhs e manjas e 'ls escutz,
E m fassa tant per que de lieys no m raut;
Si no vau m' en el pays de Tortona,
E si de sai mi deu venir un bes,
A dieu coman Proensa e Gapenses,
Qu' ieu reman pres si cum perditz en tona.
D' amor no m lau.

Galop e trot e saut e cors,
Velhars e maltrait et afan
Seron mei sojorn derenan
E sufrirai fregz e calors,

Armatz de fust e de fer e d' acier;

E mos ostal seran bosc e semdier

E mas cansos sirventes e descortz,

E mantenrai los frevols contra 'ls fortz.

Ges si tot.

Guerra ni platz no son bo
Contr' amor en nulh endreg,
E sel fabrega fer freg
Que vol far ses dan son pro;
C' aisi m vol amor aucire
Cum auci 'ls sieus senher mals...

Car non es ni er ni fo
Genser de neguna leg
Ni tan pros, per qu' ieu espleg
Lo mieu oc el vostre no.
E s' ieu fos del plus jauzire,
Al dieu d' amor fora engals,
Q' ie 'l sieu paradis soi sals...
Guerra ni platz.

Ben sai e conosc veramen
Que vers es so que 'l vilas di
Que nuils hom qu' es dins son aizi
Trobe tot so que vai queren,
E si anc non ac malanansa
No sap que s' es benestansa,
Mas adoncx l' es tot son deleit doblatz,

Quan sap l' aize salvatge,
E 'n aura mais tot so dins son estatge.

Mas d' ome m meravill fortmen
Que sap mals e bes autressi,
E sap com vai cars al moli
E pot viure onradamen,
Com pot far tan gran ufana
Que suefra tal malestansa
Que an per mar, mas al dezamparatz
Que non an peins ni gatge

Lais tot aquo, e fass' autre viatge...

E ja no il tengron fiansa
Ni sagramen ni fermansa;
Ans, si podon, li sera lo sieus panatz;
Ges ieu no ten per sage
Sel c' o persec, ans fai dotble folatge.

Q' ieu pretz mais jazer nutz e gen
Que vestitz josta peleri,
E mais aigua fresca ab bon vi...
E bos manjars e palafres assatz
Que bescueitz ab auratge,
E bel ostals mais que port ni ribatge.

Per qu' ieu me part, s' anc n' aic talen,
De l' anar, ni anc m' abeli;
E, qui s vol, segua aquest trai
E garde levan e ponen,
Qu' ieu am mais estar en Fransa
On ha mais joi et onransa,
Et ab totz vens ieu penrai vas totz latz

En luec ferm et alberguatge,
E cui plaira segua aquest viatge.
Ben sai e conosc.

Qu' anc trepas ni sonail
Ni auberc ab capmail

No fon per els portatz,
Ni lor cavals armatz,
Ni colps pres ni donatz;
Pero 'l coms ten en patz
Lo castel de Mornatz.

E si mielz d' autre fuoill
Chantai, c' ara s van
Li baron cambian,
Qu' En Guillems se desdui
De Monpeslier a cui
Vim jurar sobre sans
Guerr' e massans,
E dec segr' el viatges
Del Baus, mas sos coratges
L' es viratz d' autre taill;
E 'l coms non es d' un aill
Cregut ni sos comtatz,
E 'N Bernard qu' es raubatz
D' Andusse desfiatz
A 'ls covinens fratz
Del Baus et oblidatz.
Leu sonet si cum.

Ges no pretz un botacays
Dona que aitals sia
Qu' un prenda et autre 'n lais;
No fai ges cortezia,
Soven presta son carcays;
Nuls hom no si fadia...

Ges una pruna d' avays
En s' amor non daria
Si be m fai colh e cays...

Ben es tornada en deguays
La beutat qu' ilh avia,
E no l' en te pro borrays
Ni tesinhos que sia..
D' una dona m tuelh.

Per frevols son vencut li fort,
E potz d' agre doussor gitar,
E caut e freyt entremesclar,
E niens met son don a mort...
Los frevols venson.

Bona domna, fis e franc et adret
Vos ai estat e portat vostre lau;
Parlem abdui planamen e suau
Et entendetz que us dirai esta vetz;
Amada us ai mais c' Andrieus la reyna,
Premieyramens que fos mieus ni d' autruy
Soi ieu vostres e serai ses totz cui;
Donc non es vos ma sor ni ma cozina?

Lo jorn que ns ac amors abdos eletz,
Vostra beutatz me det l' erguelh del pau
Que remira 'l vert, e 'l vermelh, e 'l blau
Tro per erguelh serra de las paretz;
Aquel erguelh li te tro qu' el cap clina
Que ve sos pes; et ieu contrafas lui
Can vey mi dons, c' ab bels semblans m' aduy
Gaug et erguelh, tro qu' ab no m' atayna.

En Proensa cant encaus ni can fuy
Crit Monferrat la senha de qu' ieu suy
E Quartona lay part Alexandria.
Non puesc saber.

Il reste de ce troubadour trois épîtres qui, à proprement parler, peuvent être considérées comme n' en formant qu' une, dont les trois divisions sont chacune sur une seule rime.
Il a été rapporté dans le tome II, page 260, un fragment; en voici d' autres:
Valen marques, senher de Monferrat,
A dieu grazisc car vos a tant onrat
Que mais avetz mes, conques e donat
C' om ses corona de la crestiantat,
E laus en dieu, car tant m' a enansat
Que bon senher ai molt en vos trobat,
Que gen m' avetz noirit et adobat
E de nien fag cavalier prezat,
E fai gran be e de bas aut poiat,
Grazit en cort, e per donas lauzat;
Et ieu ai vos servit de volontat,
De bona fe, de bon cor e de grat
Que mon poder vos n' ai ben tot mostrat,
Et ai ab vos fait maint cortes barat,
Qu' en mans bels locx ai ab vos domneyat
Et ab armas perdut e guazanhat,
E per Grecia ai ab vos cavalguat
E pres mans colps durs, e mans n' ai donat...
E par barrieyras ab vos esperonat
Et esvazit barbacan' e fossat,
Vensen grans cochas, et ai vos ajudat
A conquerir emperi e regnat,
Estranhas terras, illas e dugat...
Et a venser maint cavayer armat,
E man baro, man comte, man comtat;
Man bel palaitz ai ab vos assaiat...
Et encausei ab vos En Felipat
L' emperador c' avetz dezeretat
De Romania, e l' autre coronat;
E si per vos no sui en gran rictat,
No semblara c' ab vos aya estat,
Ni servit tan can vos ai repropchat,
Et vos sabetz qu' ieu dic del tot vertat,
Senher marques.
Senher marques, ja no diretz de no,
Que vertatz es, e vos sabetz be co
Me tinc ab vos a ley de vassal bo...
Que quatre cens cavayers a tenso
Vos encaussavan, feren ad espero...
Pueis vos dopteron mais que grua falco;
E ieu torney al maior ops que us fo,
Can vos et ieu levem gen del sablo
N Albert marques cazut jos de l' arso;
Et ai per vos estat en greu preizo...
Fag mant assaut et art manta maiso...
A Messina vos cobri del blizo,
En la batalha vos vinc en tal sazo
Que vos ferian pel pieitz e pel mento
Dartz e cairels, sagetas e trenso,
Lansas e brans e cotels e fausso...
Entorn Blaquerna, sotz vostre gonfaino,
Portey armas a ley de Bramanso
D' elm e d' aulberc e de gros ganbaiso,
E m combatey sotz la tor al peiro,
E y fuy nafratz desotz la garnizo,
Et estey tan armatz pres del doymo
Tro que cazet l' emperador fello
Sel que destruis son frair' a trassio,
Quam vi gran fum e la flam' e 'l carbo
E 'l mur traucar en man loc, ses bon so,
E us vi el camp per combatr' abando
Que de nos eron cen per un per razo,
E vos pensetz de far defensio
E 'l coms de Flandres, e Franses e Breto
Foro rengat cavalier e pezo,
E l' emperaire ab lo cor al talo
Esperonet e sei vil companho
Plus d' una legua, puis volvero li glouto;
Nos fom austor et il foron aigro,
E cassem los si cum lop fai mouto;
E l' emperaire fugic s' en a lairo,
E laisset nos palaitz Bocelenso
E la sua filha ab sa belha faisso...
Senher marques.

Honratz marques, no us vuelh tot remembrar...
Que vos e mi 'n fezetz per totz lauzar
Vos com senher, e mi com bacalar...
E fag que fem de Seldina de mar,
Cant al marques la levem del so par
A Malespina, sus el pus fort logar,
E pueys detz la a 'N Posson d' Angilar
Que s moria el leyt per lieys amar.
E membre vos Aimonet lo joglar,
De las novelas c' a Montaut venc contar
De Jacobina que n' en volian menar
En Serdanha, mal son grat, maridar;
E vos prezetz un pauc a sospirar,
E membre vos cant vos det un baizar
Al comjat penre, cant vos preguet tan car
Que de son oncle la volsetz amparar
Que la volia a tort dezeretar;
E vos mandetz V escudiers montar
De tot lo mielhs que vos saupes triar,
E cavalguem la nueg apres sopar
Vos e Guiet et Hugonet d' Alfar
E Beytaudo que gent nos saup guidar
Et ieu meteys, que no mi vuelh laisar,
Que la levei del port a l' embarcar,
El crit se dressa per terr' e per mar,
E segon nos pezo e cavansar;
Grans fo l' encaus e nos pessem d' anar,
E cugem lor a totz gent escapar,
Tro sels de Piza nos vengron assautar
E can los vim devan nos traversar,
Tan cavayer tan estreg cavalgar,
Tan belh auberc, ab tan bel elme clar,
Tan golfayno contra 'l ven baneyar,
S' aguem paor no us o cal demandar.
Amaguetz nos entr' el Benc e 'l Finar;
Auzim vas nos de mantas partz sonar
Man corn, man grayle, manta signa criar,
Dos jorns estem ses beure, ses manjar;
Can ven al tres que nos cugem anar,
Nos encontrem al pas de Belestar
XII lairos que y eron per raubar,
E no saubem penre cosselh ni dar,
Car a caval no y podiam brocar;
Et ieu a pe anei m' ab els mesclar
Don fui nafrat ab lansa pel colar,
Mas y nafrey tres o quatre, so m par,
Si que a totz fi las testas virar,
E Bertaldo et Hugonet d' Alfar
Viro m nafrat e vengro m' ajudar,
E can fom trey, fim lo pas desliurar
Dels layros si que vos poguetz passar
Seguramen; e deuria us membrar
Que nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,
D' un pan tot sol, ses beure e ses lavar...
Honrat marques.
Nostrad. 79. Crescimbeni, 56. Bastero, 94. Millot, I, 257. Papon, II, 248, 387. P. Occ. 73.

Raynier. Une tenson avec Giraud Riquier, auquel il répond:
Guiraut Riquier, ieu ay mantas sazos
Gaug e deport ab lieys on pretz s' espan,
Que bel parlar me dona joia gran
E tenc mon cor alegre e joyos,
E l' aculhirs dona m tan d' ardimen
Que no m membra degun mal pessamen,
Mas la veuza, c' a so marit uzat,
Uzara vos ab sa falsa beutat.
Raynier pus.

Reculaire. Tenson avec Hugues, qui lui dit:
Cometre us voill Reculaire,
Pois vestirs no us dura gaire;
De paubertat es confraire
Als bons homes del Leon,
Mas de fe no 'n semblatz un
Que vos es fols e jugaire.

Reculaire lui répond:
N Uget, ben sai, s' ieu moria,
C' atretan m' enportaria
Col plus rics reis qu' el mon sia,
Per qu' ieu sec mas voluntatz
E jogui ab los tres datz,
E m pren ab los ponz paria
Et ab bon vin on que sia...
Cometre us voill.
Bastero, 94.

Reforsat de Forcalquier. Un sirvente,
En aquest son qu' eu trob leugier e pla
Voill far auzir un sirventes venal;
D' avol razon ni d' ome que no val
Non es blasmatz qui bon cantar no fa,
E si En Guillems se gardes de faillir
Si co s garda c' om non deu nuill ben dir,
El fora tan sobr' els pros plus valens
Com es sotz els aunitz e recrezens...

Qu' el non ditz ver si no cuia mentir
Ni non ama si non cuia trair;
E pois aitals es sos captenemens,
A dieu grazisc, car non es mos parens...

En aisso pert lo gazaing e 'l captal,
Car dieus no vol desleial ermita
Mas cel acuoill que ill sapcha en grat servir,
Lais lo lo segle ans qu' el segles l' air,
Mas Guillems es tan blasmatz per las gens
Que dieus no 'l vol e 'l segles lo vol meins.
En aquest son.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 434. Papon, III, 461.

Renaud Gaucelm, de Beziers. Une pièce:
So son coblas que fes Renaut Gaucelm de Bezers quan fo malautes.
Dieus m' a dada febre tersana dobla
Que vol que ieu sia d' elh remembratz,
E pus que 'l play, en la primeira cobla
Li pregarai que m perdo mos peccatz,
E que m do la sia bevolensa,
E que m garde de far falhensa,
Et a la fi m' arma de marrimen
Qu' en negun loc non sufieira turmen...
Dieus m' a.

Renaud de Pons.
Rainautz de Pons si fo gentils castellans de Saintonge, de la marqua de Peitieu, e seingner del castel de Pon, que sabia trobar. En Jaufre de Pon si era uns cavalliers del castel e que sabia asi trobar, e fazia tensos con Rainautz de Pon.
Tenson avec Geoffroi de Pons, qui lui dit:
E n' amas mais l' atendre qu' el jauzir,
Per so s' en fan li Breton escarnir.
Il répond:
Segner Jaufre, Artus non atend eu,
Qu' a tal ai dat e mon cor e ma via...
E si me fai mas ric pena endurar,
No m' en dei ges per so desesperar,
Seigner Jaufre.
Crescimbeni, 208. Millot, III, 433. P. Occ. 384.

Richard, roi d' Angleterre, t. IV.
Quant la patz del rei de Fransa se fetz e del rei Richart, si fon faitz lo cambis d' Alvergne e de Quaersin; qu' Alvergnes si era del rei Richart, e Quaercins del rei de Fransa, e remas Alvergnes al rei de Fransa e Caercins a 'N Richart; don lo Dalfins e sos cosis, lo coms Gis, qu' eron seingner d' Alvergne, e 'l comte foron molt trist et irat, per so qu' el reis de Fransa lor era trop vezis; e sabian qu' el era cobes et avars e de mala seingnoria; e si fon el, que tan tost com el ac la seingnoria, el compret un fort castel en Alvergne que a nom Novedre; e tolc Usoire al Dalfin, que era uns rics borcs; e si tost com En Richartz fon tornatz a la guerra ab lo rei de Fransa, En Richartz si fo a parlamen ab lo Dalfin et ab lo comte Guion son cosin del Dalfin, e si lor remembret los tortz qu' el reis de Fransa fazia, e com el los manteria se il li volion valer, e revelar se contra 'l rei de Fransa, e 'l lor daria cavaliers e balestiers e deniers a lor comandamen. Et il, per los grans tortz qu' el reis frances lor fazia, si crezeron los ditz d' En Richart, e sailliron a la guerra contra lo rei de Fransa. E tan tost com En Richartz saup que ill dui comte d' Alvergne, lo Dalfins e 'l coms Gis sos cosins, eran revelat contra 'l rei de Fransa, el pres trevas ab lo rei de Fransa, et abandonet lo Dalfin, e 'l comte Guion e si s' en passet en Englaterra. E 'l reis de Fransa si fetz sa gran ost e venc s' en en Alvergne e mes a fuoc et a flama tota la terra del Dalfin e del comte Guion, e tolc lor borcs e vilas e chastels. E com ill viron que ill no s podion deffendre del rei de Fransa, si preiron trevas ab lui a V mes, e si ordeneren qu' el coms Gis s' en anes en Englaterra saber si En Richart lor ajudaria si com el lor avia jurat e promes. E 'l coms Guis s' en anet lui en Englaterra ab X cavalliers; En Richartz lo vi mal, e 'l recep mal e mal l' onret, e no ill donet ni cavallier ni sirven ni balestier ni aver, don el s' entornet paubres e dolenz e vergoingnos. E tan tost com fon tornatz en Alvergne, lo Dalfins e 'l coms Gis s' en aneren al rei de Fransa, e si s' acorderon ab el. E quant se foron acordatz, la treva del rei de Fransa e d' En Richart si fo fenida; e 'l reis frances aunet sa gran ost et entret en la terra del rei Richart, e pres vilas et ars e borcs e castels. E quant a 'N Richartz auzi aquest faich, si venc ades e passet de sai mar; e tan tost com el fo vengutz, el mandet dizen al Dalfin et al comte Guion que ill li deguessen ajudar e valer, que la treva era fenida, e saillir a la guerra contra 'l rei de Fransa; et ill no ill en feiron nien. E 'l reis Richartz cant auzi que ill no ill volion ajudar de la guerra, si fez un sirventes del Dalfin e del comte Guion, el qual remembret lo sagramen qu' el Dalfins e 'l coms Gis avion fait ad el; e com l' avian abandonat, car sabian qu' el tresors de qui non era despendutz, e car sabian qu' el reis frances era bons d' armas e 'N Richartz era vils, e com lo Dalfins fon larcs e de gran mession e qu' el era vengutz escars per far fortz castels; e qu' el volia saber si 'l sabia bon d' Usoire qu' el reis frances li tolia ni s' en prendia venjamen ni 'l tenria soudadier. E 'l sirventes si comensa en aissi:
Dalfin, ie us voill deraisner.
E lo Dalfins si respondet al rei Richart en un autre sirventes a totas las razos qu' En Richartz el avia razonat, mostran lo seu dreich e 'l tort d' En Richart, et encusan En Richart dels mals qu' el avia faitz de lui e del comte Guion e de mainz autres mals qu' el avia faitz d' autrui.

El sirventes del Dalfin si comensa en aissi:
Reis, pois de mi chantatz.
Nostrad. 139. Crescimbeni, 95. Bastero, 94. Millot, I, 54. P. Occ. 13. Hist. Litt. XV, 320.

Richard de Barbezieux, t. III. Environ douze pièces.
Richartz de Berbesieu si fo un cavalliers del castel de Berbesieu de Saintonge, del evesquat de Saintas, paubres vavassors. Bons cavalliers fo d' armas e bels de persona, e saup miels trobar qu' entendre ni que dire. Mout fo paures dizens entre las gens; et on plus vezia de bons homes, plus s' esperdia e mens sabia; e totas vetz li besoingnava altre que 'l conduisses enan. Mas ben cantava e dizia sons, e trobava avinenmen mots e sons.
Et enamoret se d' una domna moiller d' En Jaufre de Taonai, d' un valen baron d' aquela encontrada. E la domna era gentils e bella, e gaia e plazens, e mot enveioza de pretz e d' onor, filla d' En Jaufre Rudel prince de Blaia. E quant ella conoc qu' era enamoratz d' ella, fetz li doutz semblan d' amor; tan qu' el cuilli ardimen de lieis pregar. Et ella ab doutz semblanz amoros retenc sos precs, e los recep e los auzi, com domna que avia voluntat d' un trobador que trobes d' ella. Et aquest comenset a far sas cansos d' ella, et apellava la Meillz De Domna en sos cantars.

Et el si se deletava molt en dire en sas cansos similitudines de bestias e d' ausels e d' omes, e del sol e de las estellas, per dire plus novel las rasos qu' autre non agues ditas ni trobadas. Mout longamen cantet d' ella, mas anc non fo crezut qu' ella li fezes amor de la persona.
La domna mori; et el s' en anet en Espaigna al valen baron don Diego; e lai visquet, e lai mori.
La pièce suivante est entière:
Atressi cum l' olifans
Que quan chai no s pot levar
Tro que l' autre, ab lo cridar
De lor votz, lo levon sus,
Et eu segrai aquel us
Quar mos mesfaitz m' es tan greus e pesans;
E si la cortz del Puei e 'l ric bobans
E l' adreitz pretz dels leials amadors
No m relevon, jamais non serai sors;
Que deigneson per mi clamar merce
Lai on preiars ni merces no m val re!

E s' ieu per los fis amans
Non puosc en joi retornar,
Per totz temps lais mon chantar
Que de mi no i a ren plus;
Ans viurai cum lo reclus,
Sols, ses solatz, c' aitals es mos talans,
Quar ma vida m' es trebaillz et afans,
E gaugz m' es dols, e plazers m' es dolors;
Qu' ieu non sui ges de la maneira d' ors
Que, qui 'l bat fort ni 'l ten vil ses merce,
El engraissa e meillura e reve.

Ben sai qu' amors es tant grans
Que leu me pot perdonar,
S' ieu failli per sobramar,
Ni reignei cum Dedalus
Que dis qu' el era Jhesus,

E volc volar al cel outracuidans,

Mas dieus baisset l' orguelh e lo sobrans;

E mos orguelhs non es res mas amors,

Per que merces mi deu faire socors;

Que luecx i a on razos vens merce,

E luecx on dreitz ni razos no val re.

A tot lo mons sui clamans
De mi e de trop parlar;
E s' ieu pogues contrafar
Fenix don non es mas us
Que s' art e pois resortz sus,
Eu m' arsera, car sui tant malanans,
Ab mos fals digz mensongiers e truans,
Resorsera en sospirs et en plors
Lai on beutatz e jovens e valors
Es, que no i falh mas un pauc de merce
Que no i sion assemblat tuich li be.

Ma chansos m' er drogomans
Lai on eu non aus anar
Ni ab dregz huels esguardar,
Tan sui conquis et aclus;
E ja hom no m' en escus,
Miels De Domna, que fugit ai dos ans;
Er torn a vos doloiros e plorans;
Aissi col cers que, quant a faich son cors,
Torna morir al crit dels cassadors,
Aissi torn eu, domna, en vostra merce,
Mas vos non cal, si d' amar no us sove.

Tal Seignor ai en cui a tant de be
Quant m' en sove non puosc faillir en re.

Belh Bericle, joi e pretz vos mante;
Tot quan vuelh ai, quan de vos me sove.
Nostrad. 242. Crescimbeni, 209. Millot, III, 81. P. Occ. 275.

Richard de Noves. Voyez Pierre Bremond.

Richard ou Ricaud de Tarascon. Trois pièces attribuées à d' autres troubadours.
Richartz de Tarascon si fo uns cavalliers de Proensa, del castel de Tarascon. Bons cavalliers fo d' armas, e bons trobaire e bons servire; e fez bons sirventes e bonas cansos.
Fragments d' une tenson avec Gui de Cavaillon, qu' il appelle Cabrit.
Ricautz de Tarascon e 'N Guis de Cavaillon:
Cabrit, al mieu veiaire,
Vos fatz ves mi
Que fals e que bausaire,
Segon c' om di,
Tro que mon cor n' esclaire,
Non aures fi;
D' ueils e de lenga traire
Ar vos desfi...

Il finit en disant:
Cabrit, el poder N' Audiart
Vos n' apel, no us vei tan gaillart,
Que vas mi es de peior art
Non fon vas N Esengrin Rainart.
Cabrit al mieu.
Crescimbeni, 209. Millot, III, 434. Papon, II, 409. P. Occ. 385.

Rodrigue. Tenson avec R., auquel il répond:
Laus mensongiers es juglaria,
R., per que saber podes
Que non m' azaut de sa paria,
E vueilh l' obra aver ades

En ma bailhia,
Qar a bauzia
Non es dretz mi dons gazainhes,
Tan s' umelia
En leis coindia
Per qu' ab frau non tainh qu' ieu l' ames.
Ar chauzes.
Millot, III, 431.

Rofian, ou Rufian. Une tenson avec le frère Izarn, auquel il dit:
Vos que amatz cuenda domna e plazen,
Fraire 'N Izarn, mi digaz, si us sap bo,
Quar del saber asaz n' avez e pro,
Qal penriaz d' un novel partimen:
Qu' ab leis c' amatz fosses en luec rescos
E pres lo joi de leis morises vos,
O que totz temps l' ames entieramen
E qu' ill no us am ni us port nuill bon coratge.
Vos que amatz.

Rofin. Tenson avec une dame qui lui propose:
Rofin, digatz m' ades de cors
Cals fetz meills, car es conoissens:
Una domna coinda e valens,
Qu' eu sai, ha dos amadors,
E voll que quecs jur e pliva
Enanz qu' els voilla ab si colgar
Que plus mas tener e baisar
No ill faram; e l' uns s' abriva
E 'l faig, que sagramen no ill te;
L' autres no l' ausa far per re.

Entre autres réponses, Rofin lui fait celle-ci:
Domna, ben mi par gran errors
D' amics pois ama coralmens
Que nuills gaug li sia plazens
Qu' a sa domna non sia honors,
Car no ill deu esser esquiva
Pena per sa domna onrar,
Ni 'l deu res per dreg agradar
S' a leis non es agradiva;
E drutz qu' en aissi no s capte
Deu perdre sa domna e se.
Rofin digatz.
Millot, III, 434.

Rostans de Merguas. Une pièce lacérée; en voici un couplet:
Ma dona m ditz que m demor
E 'l cor s mor;
Dieus li don aital demora
Cum ilh mora;
Belh l' es que m deschan
E m gap quan l' enchan,
E 'l poder d' amor deschanta
Que m tol lo sen e m' enchanta;
La dolor qu' ieu tray,
Don ges no m' estray,
Me don dieus vezer qu' ilh traya;
No s n' estraya
Tan tro que m' esmen
Per esmandamen
D' un baizar, que tal esmenda
Penrai, si ves me s' esmenda.
La douss' amor.
Millot, III, 435.

jueves, 19 de octubre de 2023

Sirventes divers. (60 + Index)

Sirventes divers.


Index:

I, cominal, vielh, flac, playdes

II, mos Cominals fai ben parer

III, Comtor d' Apchier rebuzat,

IV, Ancmais tan gen no vi venir pascor,

V, Reis, pus vos de mi chantatz,

VI, Vergoigna aura breument nostre evesque cantaire,

VII, Mout mi plai quan vey dolenta

VIII, Belh m' es quan vey camjar lo senhoratge,

IX, Guerra e trebalh vei et afan

X, Quan lo dous temps d' abril

XI, Sirventes e chansos lais

XII, Ar faray, sitot no m platz

XIII, Ara farai, no m puesc tener,

XIV, no m agrad iverns ni pascors

XV, D' un sirventes a far ai gran talen,

XVI, De nuilla ren non es tan grans cardatz

XVII, Tans ricx clergues vey trasgitar

XVIII, Per espassar l' ira e la dolor

XIX, Joan Fabre, yeu ai fach un deman

XX, Messonget, un sirventes

XXI, Pus chai la fuelha del garric

XXII, Belha m' es la flors d' aguilen,

XXIII, Chantarai d' aquetz trobadors

XXIV, Pus mos coratge s' esclarzis

XXV, Auiatz de chan com enans se meillura,

XXVI, Belh m' es quan vey pels vergiers e pels pratz

XXVII, No m laissarai per paor

XXVIII, Sirventes vuelh far

XXIX, Greu m' es a durar,

XXX, Ieu ai ja vista manhta rey

XXXI, Qui se membra del segle qu' es passatz

XXXII, Lo segle m' es camjatz

XXXIII, Per lo mon fan l' us dels autres rancura

XXXIV, Del tot vey remaner valor

XXXV, Un sirventes fas en luec de jurar,

XXXVI, Falsedatz e desmezura

XXXVII, Ricx hom que greu ditz vertat e leu men,

XXXVIII, Li clerc si fan pastor

XXXIX, Per folhs tenc Polles e Lombartz

XL. Tos temps azir falsetat et enjan,

XLI, Tals cuia be Aver filh de s' espoza,

XLII, Pus ma boca parla sens

XLIII, Qui ve gran maleza faire

XLIV, Tartarassa ni voutor

XLV, Tot atressi com fortuna de ven

XLVI, Tan son valen nostre vezi,

XLVII, Razos es qu' ieu m' esbaudey,

XLVIII, Un sirventes novel vuelh comensar

XLIX, Una cieutat fo, no sai quals,

L. Pus Peyre d' Alvernhe a chantat

LI, L' autre jorn m' en pugiey al cel,

LII, De sirventes aurai gran ren perdutz,

LIII, Ab gran dreg son maint gran seignor del mon

LIV, Per tot so c' om sol valer

LV, Qui ha talen de donar

LVI, Mon sirventes tramet al cominal

LVII, Cristias vey perilhar Per colpa dels regidors,

LVIII, Qui m disses, non a dos ans,

LIX, Fortz guerra fai tot lo mon guerreiar

LX, Vertatz es atras tirada



I.


Cominal, vielh, flac, playdes,

Paubre d' aver et escas,

Tant faitz malvatz sirventes

Que del respondre sui las;

E 'l vostra cavalaria

Venra tota ad un dia,

Quant er so denan detras,

L' avol bo e 'l bo malvas.


Anc un bon mot non fezes,

Non i agues dos malvatz,

Per qu' ie us tolrai vostre ses,

Mon chan ab que us fermiatz;

Quar chantatz ab vilania;

E 'l comtessa m' en chastia

Que ten Beders e Burlas,

Que ditz que vos rebuzas.


Anc sagramen non tengues

Del tornel, quant l' avias;

Ni nul temps ver non disses,

Si mentir non cuidavas;

Et anas queren tot dia

Qu' om se fi, e qui se fia,

Tenetz lo taulier e 'ls datz,

E del joc sabetz assatz.


Qu' ie us tolia Vivares,

L' Argentiera e 'l Solas,

On lor comtes mans orbes

Mezures vos hom lo vas;

Que quant Ponstorstz vos payssia,

E Sanh Laurens vos vestia,

Siatz totz paubres e ras,

Que sieus es enquer, si us plas.


Et avetz tan de mal pres

Aras e d' aissi entras,

Que non sai cum vos tolgues

Si 'l pe no us toli o 'l nas

O 'ls huelhs, o no us aussizia;

Si no fos la confrairia

De Chassier e de Carlas,

Ab los pecols anaras.


Garin d' Apchier.


II.


Mos Cominals fai ben parer

Que si 'l saubes dire ni far

So qu' a mi degues enuiar

Qu' el en faria son poder;

Mas jovens e poders li falh,

E paubreira e veillors l' assalh;

Per qu' al guerrier non fai paor;

E non a amic ni senhor

Que no 'l tenha per enueyos,

Mas tan quant ditz nostras tensos.


E s' ieu lo vuelh ben dechazer,

Qu' el vuelha tolre mon chantar,

Ja non er qu' ilh don' a manjar,

Ni 'l vuelha albergar un ser;

Mas metray lo chan din serralh,

Per qu' el soven trembl' e badalh;

Que la verchieira de sa sor

Vendet de son gay maint pastor,

Car lai vivia ab sos lairos,

Emblan las fedas e 'ls moutos.


Anc ab armas non sap valer

Hom meinz, tant s' en volgues lauzar;

Ni als guerriers, mas ab parlar,

No saup hom meinz de dan tener;

Mas soven mov guerra et assalh

A sels que an croz e sonalh,

Don mil monge dins refeitor

Pregan, ploran, nostre senhor

Qu' en Ponstortz e 'n Sanz Laurens fos,

Si cum es vielhs e sofraitos.


Leialtat sol molt mantener,

E falsetat totz temps blasmar;

Mas al tornei la i vim laissar,

E del tot metr' en non chaler;

Per que ditz lo par de Neralh

Que home que nafre e talh,

E prenda son lige senhor,

Ni qu' el toilla castel ni tor,

No 'l deu mantener nulhs homs pros,

Per qu' el no 'l mante ni 'n randos.


Ja nulh marit non cal temer

De lui, ni sa molher gardar,

Ans lo pot laissar domneiar

Et estar ab leys a lezer;

Que quals qu' el de bois vil entalh,

Deboissar lo pot d' aital talh,

Ses pel, ses carn e ses color

E ses joven e ses vigor;

E d' ome qu' es d' aital faysos

Non deu esser maritz gelos.


Garin d' Apchier.


III.


Comtor d' Apchier rebuzat,

Pos de chan vos es laissat

Recrezut vos lays e mat,

Luenh de tota benanansa,

Vencut, de guerra sobrat,

Comtor, mal encompanhat,

Ab pauc de vi e de blat,

Plen d' enuey e de carn ransa.


Aisi prenc de vos comjatz,

Pois may de mi no chantatz,

E del vostre vielh barat,

E de vostra vielha pansa,

E del nas tort, mal talhat,

E del veser biaisat,

Que tal vos a dieus tornat

C' anas co escut e lansa.


Be us a breujat lo corril

Monlaur que tenias per vil, 

Que de may tro qu' en abril

Vos fay estar en balansa;

E non aves senhoril,

Tant aut son dur cor apil!

Que ja us trobon en plan mil,

Per que m pren de vos pezansa.


Can vos clavon lo cortil

Sil que us son deus lo capil

E tornat de brau humil,

E tout chant et alegransa;

E s' anc raubes loc mongil,

Ara us faitz dire a mil

Que dieus e l' orde clergil

Vos a tout pretz et onransa.


Pos de chantar em al som

Aiss' ie us desampar lo nom;

Tot vostr' argen torn en plom,

E vostr' afar desenansa;

Vilhet pus blanc d' un colom,

Be us menon de tom en tom,

E no sabetz qui ni com;

Tart seres mais reis de Fransa.


Cominal.


IV.


Ancmais tan gen no vi venir pascor,

Qu' el ve guarnitz de solatz e de chan,

E ve guarnitz de guerra e de mazan,

E ve guarnitz d' esmay e de paor,

E ve guarnitz de gran cavalairia,

E ve guarnitz d' una gran manentia;

Que tals sol pro cosselhar e dormir

Qu' ara vay gent bras levat aculhir.


Belh m' es quan vey que boyer e pastor

Van si marrit q' us no sap vas o s' an,

E belh quan vey que 'l ric baro metran

So don eron avar e guillador,

Qu' ara dara tals que cor non avia,

E montara 'l pages qu' aunir solia,

Que grans guerra, quant hom no i pot gandir,

Fai mal senhor vas los sieus afranquir.


Ab nulha gent no trob om tan d' amor

Ni tan de fe, segon lo mieu semblan,

Com ab los sieus, que ja no falhiran

En nulha re, sol qu' om no falha lor;

Mas a senhor qu' els sieus forsa e gualia

Non pot hom fe portar ni senhoria,

Mas ab los sieus qui los sap gen baillir

Pot hom lo sieu gardar e conquerir.


El mon non a thesaurs ni gran ricor

Que si' aunitz, sapchatz qu' ieu prez un guan,

Qu' aitan tost mor, mas non o sabon tan,

Avols cum bos; e vida ses valor

Pretz meyns que mort, e pretz mais tota via

Honor e pretz qu' aunida manentia,

Quar selh es folhs que se fai escarnir,

E selh savis que se fai gen grazir.


Al pro comte de Tolza mon senhor

Prec que 'l membre qu' il valc ni qu' il tenc dan;

E que valha a cels que valgut l' an, 

E sian ric per lui bon servidor; 

Qu' el savis dis que cel qui be volria 

Esser amatz, ames be ses bauzia, 

Car qui be vol baissar ni frevolhir 

Sos enemics, bos amics deu chauzir.


Bernard Arnaud de Montouc.


V.


Reis, pus vos de mi chantatz,

Trobat avetz chantador;

Mas tan me faitz de paor,

Per que m torn a vos forsatz,

E plazentiers vos en son:

Mas d' aitan vos ochaizon,

S' ueymais laissatz vostre fieus,

No m mandetz querre los mieus.


Qu' ieu no soy reis coronatz,

Ni hom de tan gran ricor

Que puesc' a mon for, senhor,

Defendre mas heretatz;

Mas vos, que li Turc felon

Temion mais que leon,

Reis e ducx, e coms d' Angieus,

Sufretz que Gisors es sieus!


Anc no fuy vostre juratz

E conoissi ma folor;

Que tant caval milsoudor

E tant esterlis pezatz

Donetz mon cosin Guion;

So m dizon siey companhon

Tos temps segran vostr' estrieus,

Sol tant larc vos tenga dieus.


Be m par, quan vos diziatz

Qu' ieu soli' aver valor,

Que m laysassetz ses honor,

Pueys que bon me laysavatz;

Pero dieus m' a fag tan bon

Qu' entr' el Puey et Albusson

Puesc remaner entr' els mieus,

Qu' ieu no soi sers ni juzieus.


Senher valens et honratz,

Que m' avetz donat alhor,

Si no m sembles camjador,

Ves vos m' en fora tornatz;

Mas nostre reis de saison

Rend Ussoir' e lais Usson;

E 'l cobrar es me mot lieus,

Qu' ieu n' ai sai agut sos brieus.


Qu' ieu soi mot entalentatz

De vos e de vostr' amor;

Qu' el coms, que us fes tan d' onor,

D' Engolmes n' es gen pagatz;

Que Tolvera e la mayson,

A guiza de larc baron,

Li donetz, qu' anc non fos grieus;

So m' a comtat us romieus.


Reis, hueymais me veiretz pron,

Que tal dona m' en somon,

Cui soi tan finamen sieus

Que totz sos comans m' es lieus.


Le Dauphin d' Auvergne.


VI.


Vergoigna aura breument nostre evesque cantaire,

Sol veigna lo legatz que non tarzara gaire,

E farem denan lui los sirventes retraire,

O pels mieus o pels sieus lo cuig de l' orden traire;

Qu' anc mieils non o conquis lo seigner de Belcaire;

Sol dieus gart lo legat que per aver no s vaire.


Si no s vaira 'l legatz e vol gardar dreitura,

Ades nos ostara sa falsa creatura;

Alverne, be us garnic de gran mal' aventura

Qui 'l fetz governador de la sainta escriptura;

Be s pot meravillar qui conois sa figura

Cossi s' ausa vestir de sainta vestidura.


Li vestiment son saint, mas fals' es sa persona,

Cum cel que rauba e tol e pren, e ren non dona,

Mas vai guerra mesclan plus que 'l Turcs de Mairona,

E saup mieils prezicar la comtessa d' Artona;

Si fos nostre vezis lo legatz de Narbona,

Mais non portera anel ni crossa ni corona.


Anc tan fals coronat non ac en esta terra;

Grans meravilla es cum tota gens non erra,

Que nuills hom son amic ses aver non sosterra,

E quan pot tant donar, costa il mil solz la bera;

Et ab deniers dels mortz alonga al rei sa guerra:

Aitan l' azire dieus cum el ama Englaterra.


Englaterra ama el ben e fai gran fellonia,

Que lo reis l' a cregut de mais qu' el non avia;

E quant el li promes que del frair' el creiria,

Fetz li frangner Mausac, quan lo reis lo tenia;

Mal portara honor al rei ni seignoria,

Pois no la porta a dieu ni a sa preueiria.


L' evesques me dis mal segon sa fellonia,

Et ieu li port ades honor e cortesia;

Mas s' ieu dir en volgues so qu' ieu dir en sabria,

El perdria l' evescat et ieu ma cortesia.


Le Dauphin d' Auvergne.


VII.


Mout mi plai quan vey dolenta

La malvada gent manenta

Qu' ab paratge mov contenta;

E m plai quan los vey desfar

De jorn en jorn vint o trenta,

E 'ls trop nutz ses vestimenta,

E van lur pan acaptar,

E s' ieu ment, m' amia m menta.


Vilas a costum de trueia,

Que de gent viure s' enueia;

E quant en gran ricor pueia,

L' aver lo fai folleiar;

Per que 'l deu hom la tremueia

Totas sazos tener vueia,

E 'l deu del sieu despensar,

E far sufrir vent e plueia.


Qui son vilan non aerma

En deslialtat lo ferma,

Per qu' es fols qui be no 'l merma,

Quan lo vetz sobrepuiar;

Quar vilas, pus si conferma

En tan ferm loc si referma,

De maleza non a par,

Que tot quan cossec aderma.


Ja vilan non deu hom planher,

Si 'l vetz bras o camba franher

Ni ren de sos ops sofranher,

Quar vilan, si dieus m' ampar,

A cel que pus li pot tanher,

Per planher ni per complanher,

Nuls hom no 'l deu ajudar,

Enans deu lo fag refranher.


Rassa, vilana tafura,

Plena d' enjan e d' uzura,

D' erguelh e de desmezura,

Lur faitz non pot hom durar,

Quar dieu geton a non cura

E leialtat e drechura,

Adam cuion contrafar;

Dieus lur don mal' aventura!


Bertrand de Born.


VIII.


Belh m' es quan vey camjar lo senhoratge,

E 'ls viels laisson als joves lurs maizos;

E quascus pot laissar en son linhatge

Aitans d' efans que l' us puesc' esser pros:

Adoncs m' es belh qu' el segle renovelh,

Mielhs que per flor, ni per chantar d' auzelh.

E qui dona ni senhor vol camjar

Vielh per jove ben deu renovelar.


Vielha la tenc dona pus capelaya,

Et es vielha quan cavalier non a;

Vielha la tenc si de dos drutz s' apaya,

Et es vielha si avols hom l' o fa;

Vielha la tenc s' ama dins son castelh,

Et es vielha mal' ha ops de fachelh;

Vielha la tenc pos l' ennueion juglar,

Et es vielha quan trop vuelha parlar.


Joves dona que sap honrar paratge,

Et es joves per bos fagz quan los fa;

Jove se te quant a adreg coratge

E vas bon pretz avol mestier non a;

Jove se te quan guarda son cors belh,

Et es joves dona quan be s capdelh;

Jove se te quan no y cal devinar,

Qu' ab belh jovent se guart de mal estar.


Joves es hom que lo sieu ben enguatge.

Et es joves quant es ben sofraitos;

Jove se te quan pro 'l costa ostatge,

Et es joves quan fa estraguat dos;

Jove se te quant art l' arqua e 'l vaixelh,

E fai estorn e vouta e sembelh;

Jove se te quan li plai domneiar,

Et es joves quan ben l' aman juglar.


Vielhs es ricx hom quan re no met en guatge, 

E li sobra blat e vis e bacos;

Per vielh lo tenc liura huous e formatge

A jorn carnal si e sos companhos,

Per vielh quan viest capa sobre mantelh,

E vielh si a caval qu' om sieu apelh;

Viels es quan vol un jorn en patz estar,

E vielhs si pot guandir ses baratar.


Mon sirventesc port e vielh e novelh, 

Arnaut juglar, a Richart qu' el capdelh, 

E ja thesaur vielh no vuelh' amassar, 

Qu' ab thesaur jove pot pretz guazanhar.


Bertrand de Born.


IX.


Guerra e trebalh vei et afan

Sofrir a mant baron truan;

Pauc m' es del dol e menz del dan,

Per que m vueilh alegrar chantan,

Quar ab joi vauc et ab joi pes,

E pensamens no m' enpacha,

Ni sabers no m fai sofracha

De far un novel sirventes.


Guerra m plai, sitot guerra m fan

Amors e ma domna tot l' an;

Quar per guerra vei trair' enan

Cortz e domnei, solatz e chan;

Guerra fai de vilan cortes,

Per que m plai guerra ben facha, 

E m plai quan la trega es fracha 

Dels Esterlins e dels Tornes.


Esterlins e Tornes camjan,

Tollen e meten e donan

Veirem de ill dui reis, ans d' un an,

Lo menz croi, segon mon semblan;

Pero 'l senhers coms, ducs, marques,

N' a ben sa pegnora tracha,

Mas metre lo fan per gaicha,

So dizon Gascon et Engles.


En breu veirem qual mais poiran

Sofrir lo maltrach e 'l mazan;

Mant caval bai e mant ferran

Veirem e mant elm e mant bran,

E mant colp ferir demanes,

Mant bratz, manta testa fracha,

Mant mur, manta tor desfacha,

Mant castel forsat et conques.


Ges non crei Frances ses deman

Tengan lo deseret que fan

A tort a mant baron presan;

Pero meravilha m don gran

Del seinhor dels Aragones,

Quar ab lor dan non destacha,

Pueis sai nos ades a pacha

Desmandat a coms, duc, marques.


Qui s vuelha n' aia mal o bes

O enpacha, o desenpacha,

O bratz rotz, o testa fracha,

Que tan m' es del mort com del pres.


Gay mi ten una bella res,

Avinens, joves, ben facha,

Et ai ab lei aital pacha

Com an Pisan ab Genoes.


Bertrand de Born.


X.


Quan lo dous temps d' abril

Fa 'ls arbres secs fulhar,

E 'ls auzelhs mutz cantar

Quascun en son lati,

Ben volgr' aver en mi

Poder de tal trobar,

Cum pogues castiar

Las domnas de falhir,

Que mal ni dan no m' en pogues venir.


Qu' ieu cugiey entre mil

Una lial trobar,

Tan cuiava sercar;

Totas an un trahi,

E fan o atressi

Col laire al bendar,

Que demanda son par

Per sas antas sofrir,

Per qu' el mazans totz sobre lui no s vir.


Tant an prim e subtil

Lur cor per enganar,

Qu' una non pot estar

Que sa par non gali;

Pueys s' en gab e s' en ri,

Quan la ve folleiar;

E qui d' autruy afar

Si sap tan gent formir,

Ben es semblans qu' el sieu sapch' enantir. 


E selha que del fil

A sos ops no pot far,

Ad autra en fai filar;

E ja peior mati

No us qual de mal vezi;

Que so qu' avetz plus car

Vos faran azirar,

E tal ren abelhir

Que de mil ans no vos poiretz jauzir.

Si las tenetz tan vil

Que las vulhatz blasmar,

Sempre us iran jurar,

Sobre las dens N Arpi,

Que so qu' om ditz que vi

No s fai a consirar;

E saubran vos pregar

Tan gent ab lur mentir

De lurs enjans nulhs hom no s pot guandir.


Qui en loc feminil

Cuia feutat trobar

Ben fai a castiar;

Qu' ieu dic qu' en loc cani

Vai ben sercar sai:

E qui vol comandar

Al milan ni baillar

Sos poletz per noyrir,

Ja us dels grans no m don pois per raustir.


Anc Rainartz d' Isengri

No s saup tan gent venjar,

Quan lo fetz escorjar,

E il det per escarnir

Capel e gans, com ieu fas quan m' azir.


Donas, pois castiar

No us voletz de falhir,

Amtas e dans vos n' aven a sufrir.


                                            Pierre de Bussignac.


XI.


Sirventes e chansos lais

E tot quan suelh far ni dire,

Que ja no 'n parlarai mais;

Quar des que fui natz,

Mi sui trebalhatz

Cum pogues mi dons defendre 

Dels manens malvatz;

Mas tot es niens,

Que l' aurs e l' argens,

El vis e 'l fromens

Fai ves si atraire

Dona de mal aire,

Que l' am e la bais,

E que 'l senhorey,

Sitot s' es de malvada ley.


Jamais feutres ni gambais,

Solatz, ni motz que fan rire,

Ni torneys, on hom s' eslais,

No seran prezatz,

Servitz ni honratz

Per elms ni per escutz fendre

Tals temps es tornatz!

Quar s' etz belhs e gens,

Larcx et avinens,

E non etz manens,

No vos valra gaire;

Q' us fals d' avol aire,

Vilas e putnais

Part vos non estey

Ab deniers que tenha e maney.


Era 'n faran colh e cais,

Si m vau josta lor assire,

Las falsas, cui dieus abais;

Et er me vedatz

Lo joys e 'l solatz,

Quar conosc e sai entendre

Las lurs malvestatz;

Pueys las avols gens

Diran entre dens

Qu' ieu sui mal dizens,

Et ieu, per mon paire,

Cuiava lur traire

Lo pel don lur nais

Malvestatz, e vey

Que per un lur en naisson trey.


Un pauc estan en bon plais,

Quan si podon escondire

Al prim que jovens las pais,

Tro qu' es aut montatz

Lur pretz ves totz latz,

Mas pueys lo fan bas deyssendre,

Qu' ab lur orretatz

En fan per totz sens

Lurs drutz conoyssens,

Per qu' ieu serai lens

De tornar al laire,

Si m' en puesc estraire;

Quar totz malvatz fais

Porta qui las crey,

E parec en la cub' al rey.


Ges ab donas no m' irais,

Ni ja negus no s cossire

Qu' ieu per lur mal dir engrais;

Mas tan suy iratz,

Quan vey lur beutatz

Lay, on no s' eschay, despendre,

Per qu' ay ajustatz

Aitals motz cozens

Que lur es grans sens

E castiamens,

Quar quant aug retraire

La foudatz ni braire,

Cove que s biais

E que no folley,

Ans fassa so que ben l' estey.


Mielhs mi vai qu' al rey

Ab que m melhur e non sordey.

Pierre de Bussignac.


XII.


Ar faray, sitot no m platz

Chantar verses ni chansos,

Sirventes en son joyos,

E sai qu' en seray blasmatz;

Mas del senhor suy servire

Que per nos suferc martir

Et en crotz deynhet morir,

Per qu' ieu no m tem de ver dire.


Quar vey qu' el temps s' es camjatz

E 'ls auzelletz de lurs sos;

E paratges que chai jos

E vilas coutz son prezatz,

Clercx e Frances cuy azire,

Qu' ieu per ver vey dregz delir

E merces e pretz veuzir;

Dieus m' en do so qu' ieu 'n dezire.


Tant es grans lur cobeytatz

Que dreytura n' es al jos,

Et enjans e tracios

Es dreitz per elhs apellatz,

Don pretz, dos, solatz e rire

Franh, e vezem car tenir

Los malvatz que ges servir

Non podon dieu ni ver dire.


Per qu' ieu suy al cor iratz,

Quar aissi s pert ad estros

Per sofracha d' omes bos

Aquest segle ves totz latz,

Qu' ieu vey qu' hom met en azire

Drechura per fals mentir,

E 'l tort ans qu' el drech escrir

E 'l mals enans qu' el bes dire.


Joglars, ben son desamatz

La flor dels valens baros

Cuy cortz, dompneyars e dos

Plazion joys e solatz;

Qu' er, si re als voletz dire,

Vos pessaran descarnir,

Quar ja no 'ls pot abellir,

Qu' aver aver lur tolh rire.


Lo valens coms, sens fench dire,

Mante pretz e s fa grazir

D' Astarac, e 'l platz servir

E donar e joy e rire.


Guillaume Anelier de Toulouse.


XIII.


Ara farai, no m puesc tener,

Un sirventes en est son gay,

Ab bos motz leus per retener,

Sitot chantar cum sol no m play;

Quar li ric son tan non chalen

Qu' el pretz ne perdon d' aquest mon,

Quar cobeytatz los vay vensen,

Don proeza s bayssa e s cofon.


Quar aras no ven a plazer

Joys ni deportz ni pretz veray,

Enans creys malvestatz per ver

E falsetatz contra ver vay,

E paratges pren aunimen

Per vilas coutz on totz be s fon,

Quar tan son ples de mal talen

Que tot bon fag de lor s' escon.


E qui vol de lor grat aver

Er ses merce ab cor savay,

E fara tot fach per aver

Sol que n' aya, que pueys n' er may

Honratz e tengutz per paren,

E sia vengutz no sai don;

Qu' er non es prezatz hom valen,

Si non a pro de que s' aon.


Mas us enfans cobra poder

Qu' es a paratge lums e ray,

Que ses elh no pogra valer

Ans er al bas per tos temps may,

Mas tant a pres gran honramen

De selhs de qui fetz planqua e pon,

Eychanple tal qu' ab cor temen

Son Frances, quar tan prop li son.


Don prec Ieshu Crist que poder

Li don e qu' el garde, si 'l play,

Que clercx no 'l puescon dan tener

Ab fals prezicx totz ples d' esglay,

Quar tant es grans lur trichamen

Qu' el fuecx enfernals plus preon

Ardran, quar volon tant argen

Qu' hom peccaire fan cast e mon.


A la gleiza falh son saber,

Quar vol los Frances metre lay

On non an dreg per nulh dever,

E gieton cristias a glay

Per lengatge sens cauzimen,

Quar volon lo segle redon;

Pero en camp clercx non aten,

Mas de perdon daran un mon.


Lo coms a laus de tota gen

D' Astarac, e s' espenh amon

Son pretz, et a en dar talen,

E flac cor ab luy no s' apon.


Guillaume Anelier de Toulouse.


XIV.


No m' agrad' iverns ni pascors,

Ni clar temps ni fuelhs de guarricx,

Quar mos enans me par destricx

E totz mos magers gaugz dolors;

E son maltrag tug mei lezer

E dezesperat mei esper;

E si m sol amors e dompneys

Tener guay plus que l' aigua 'l peys;

E pus d' amdui me sui partitz,

Cum hom eyssellatz e marritz,

Tot' autra vida m sembla mortz

E tot autre joy desconortz.


Pus d' amor m' es falhida 'l flors

E 'l dous frug e 'l gras e l' espicx,

Don jauzi' ab plazens predicx,

E pretz m' en sobrav' et honors,

E m fazia entr' els pros caber,

Era m fai d' aut en bas chazer;

E si no m sembles fols esfreys,

Anc flama tan tost non s' esteys

Qu' ieu for' esteyns e relenquitz

E perdutz en fagz et en digz,

Lo jorn que m venc lo desconortz

Que no m merma, cum que m' esfortz.


Pero no m comanda valors,

Si be m sui iratz et enicx,

Qu' ieu don gaug a mos enemicx

Tan qu' en oblit pretz ni lauzors;

Quar ben puesc dan e pro tener,

E sai d' irat jauzens parer

Sai entr' els Latis e 'ls Grezeis:

E 'l marques, que l' espaza m ceis,

Guerreye lai blancs e droguitz;

Et anc pus lo mons fo bastitz,

No fes nulha gens tan d' esfortz

Cum nos, quan dieus nos n' ac estortz.


Belhas armas, bos feridors,

Setges e calabres e picx,

E traucar murs nous et anticx,

E venser batalhas e tors

Vey et aug, e non puesc vezer

Ren que m puesc' ad amor valer;

E vauc sercan ab rics arneys

Guerras e coytas e torneys,

Don sui, conquerenz, enrequitz;

E pus joys d' amor m' es falhitz,

Totz lo mons me par sol uns ortz,

E mos chans no m' es mais conortz.

Lo Marques vey honrat e sors

E Campanes, e 'l coms Enricx,

Sicar, Montos e Salanicx,

E Costantinople socors,

Quar gent sabon camp retener,

E pot hom ben proar en ver;

Qu' ancmais nulha gent non ateys

Aitan gran honor apareys

Per bos vassals, valens, arditz,

E nostr' emperi conqueritz;

E dieus trameta nos esfortz

Qu' elh se trai' a cap nostre sortz.


Anc Alixandres no fetz cors,

Ni Karles ni 'l reys Lodoycx

Tant honrat; ni 'l coms N Aimericx,

Ni Rotlan ab sos ponhedors,

No saubron tan gen conquerer

Tan ric emperi per poder

Cum nos, don pueia nostra leys;

Qu' emperadors e ducx e reys

Avem fagz, e castels garnitz

Pres dels Turcx e dels Arabitz;

Et ubertz los camis e 'ls portz

De Brandis tro al bratz Sanh Jortz.


Doncs que m val conquitz ni ricors?

Qu' ieu ja m tenia per plus ricx,

Quant era amatz e fis amicx,

E m payssia cortes' amors;

N' amava mais un sol plazer

Que sai gran terr' e gran aver;

Qu' ades on plus mos poders creys,

N' ai maior ir' ab me mezeis;

Pus mos Belhs Cavaliers grazitz

E joys m' es lunhatz e faiditz,

Don no m venra jamais conortz;

Per qu' es mager l' ira e plus fortz.


Belhs dous Engles, francx et arditz,

Cortes, essenhatz, essernitz,

Vos etz de totz mos gaugz conortz,

E quar viu ses vos fatz esfortz.


Per vos er Damas envazitz

E Jerusalem conqueritz,

E 'l regnes de Suria estortz,

Qu' els Turcx o trobon en lur sortz.


Los pelegris perjurs faiditz,

Que nos an sai en camp gequitz,

Qui los manten en cort es tortz;

Que quascus val meins vius que mortz.


Rambaud de Vaqueiras.


XV.


D' un sirventes a far ai gran talen,

E farai lo, si dieus me benezia,

Quar tot lo mon vey tornar en nien,

Que negus hom l' us en l' autre no s fia;

Ans si m sirvetz, vos farai ab falsia

Tro que us aya fach lo vostre perden,

Et aissi a gran desconoissemen,

Per que ns dona dieus gran mal quascun dia,

E de tot be frachura e carestia.


De la gleysa vos dic primeiramen

Que y corr engans, e far non o deuria,

Quar cobeitatz la lassa e la pren,

Que per deniers perdonon que que sia;

E prezicon la gens la nueg e 'l dia

Que non aion enveya ni talen

De nulha ren, mas ges elhs non an sen,

E devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo, e d' elhs pren hom la via.


A legistas vey far gran falhimen,

E corr entr' elhs grans bautucx e bauzia,

Quar tot bon dreg fan tornar a nien,

E fan tener de tort la dreyta via,

Et en aissi dampno l' arma e la via;

Per que n' iran trastug a perdemen

Ins en yfern, e sofriran turmen

E greu dolor e peior malautia,

En escurdat, ab fera companhia.


En totz mestiers vey far galiamen

Sol que y corra nulha mercadaria,

Quar messorguier son compran e venden,

E ses mentir negus hom no us vendria;


E gieton dieu e la verge Maria

En messorgas per cobeitat d' argen.

Ailas! caytiu, quo no son conoyssen

Que als deniers donon tal senhoria

Que perdon dieu qu' els ten totz en bailia.


Ar vey lo mon mal e desconoyssen

E senes fe e de tot avol guia,

Quar hom paupres non troba ab manen

Nulh' amistat, si gazanh no y vezia;

E doncx aisselh que ns a formatz e ns cria,

E sofri mort oltra son mandamen,

Faym quascun jorn, e faym dieu de l' argen, 

E per deniers lo meten en oblia,

Et a la fin negus non porta mia.


Ancmais non ayc coratge ni talen

De repentir, mas aras si podia,

Quar quascun jorn propcham del fenimen,

Per que quascus cofessar si deuria,

Quar gran signe en vi antan un dia,

Que ploc terra e sanc verayamen;

Per so degram aver bon pessamen,

E que valgues a son par qui podia,

Et en aissi quascus s' emendaria.


A mon Azaut vai corren e ten via

Mo sirventes, quar es flors de joven,

E sobre totz yssaussa son pretz gen

E sa valor e sa gaya paria,

Et agradans es en tot luec on sia.


Pons de Teza, dieu prec que us benezia, 

Quar a totz etz de belh aculimen,

E quascun jorn creyssetz vostr' onramen, 

Per qu' ieu me suy mes en vostra bailia, 

Quar bona fi fai qui ab bon arbre s lia.


Pons de la Garde.


XVI.


De nuilla ren non es tan grans cardatz

Cum d' omes pros, e car n' es carestia,

Fai n' a plaigner uns pros qan se cambia;

Et eu dic lo pel vescomt de Burlatz,

C' auzit ai dir q' es de bon pretz camjatz,

Car no il platz jes aitan cum sol valors;

Eu non dic jes per so q' a mal so tenga,

Enanz o fatz per respeig que reveigna;

Que vida es anta e desonors

Qui non a pretz segon q' es sa ricors.


Que hom non es tan pros ni tan prezatz

Que non aia blasme de cui que sia;

E si us fols li ditz mal per follia,

Jes per aisso no s tenga per blasmatz,

Enanz s' en deu tener per ben lauzatz,

Que blasmes es del fol al pro lauzors;

Per qu' eu li prec que mon conseill reteigna, 

E cum se sol captener se capteigna,

E laisse dir als nescis lor follors,

Que ill conoissen en diran pro d' onors.


Qu' ieu ai auzit mal dire d' En Blacatz,

Que per aisso non i s refrenet un dia,

E d' En Raimon Agout que tan valia,

E del marques de cui fon Monferratz;

Que per aisso non semblet nuills iratz,

Ni non tolgron benfaig a cantadors.

Pauc vos ama, vescoms, qui us enseigna

Que de ben far hi de pretz no us soveigna;

Leu aura fait vostre fins pres son cors,

Si non avetz amics e lauzadors.


De las domnas mi platz be lur honors

De Caherci, e voill mal als seignors.


Cadenet.

XVII.


Tans ricx clergues vey trasgitar

En aissi col trasgitaire,

Que 'l filha c' an de comayre

Fan lur nepta al maridar;

Et atruep ne d' autres fols vers

Que an tan d' ipocrisia,

C' om non conoys lor bauzia 

Ni l' enjans don lor ven l' avers.


Falses clergue, e cals devers

Es fassas tan gran folia,

E qu' el be mostres tot dia?

Es be fols doncx vostres volers!

Bos pastres non deu hom preyar

Sas fedas per nulh afaire;

E que vos o vulhatz faire

Qu' es pastor, fariatz a cremar.


Qui ben vol de dieu prezicar

Non deu esser fols ventayre,

Car fols es lo prezicayre

Que ben ditz, e vuelha mal far;

E fols si no 'l destrenh temers,

E fols qui s fenh que bos sia,

E fols sel que dieus oblia,

E fols qui sec sos vas plazers


On que s' an lo devis poders

Sap cal clercx fai bona via,

E sap be la tricharia

Dels fals ples de totz mals sabers;

E sap com per otracuiar

An portels tras lor repaire,

Per on intran li cofraire

Vergonhos, can van cofessar.


Lo mal qu' ilh fan deu hom blasmar

E 'l ben grazir e retraire:

Ufana non lor play gayre,

Que aisso lor puesc ieu lauzar,

Ni ricx manjars ni ricx jazers,

Ni erguelh ni feunia;

Mas empero tota via

Fan so c' a dieu es desplazers.


A sel hom cui es fis pretz vers,

Sirventes, e cortezia,

Al mieu car senhor t' envia

Dir qu' ie 'l prec que s gar de fals clercx;


E qu' ieu soi sieus ses bauzia

Per far e dir totz sos plazers.


Bertrand Carbonel.


XVIII.


Per espassar l' ira e la dolor

C' ay dins mon cor, e per cofizamen

C' ay bon en dieu, fas lo comensamen 

D' un sirventes contra la gran folor 

Que fals clergue fan sotz bela semblansa; 

Qu' ilh dizon be, mas en vey ses doptansa 

Qu' ilh fan tot mal, don yeu ay dolor gran, 

Car sel que vai la lei de dieu mostran, 

Degra ben far, e seguir drech semdier; 

Mas cobeitat fay home messongier.


Laia cauza es tengud' al doctor,

So dis Catos, can nescis lo repren;

E qui mais val mais fay de falhimen,

Can falh en res, que us hom ses valor:

Qui prezica c' ayam en dieu fiansa,

E fassam be per la su' amistansa,

Sertas ben dis; mas lo repres deman

Qu' o dis per que fai nulh fach malestan;

Que honestat non porta costalier,

Ni fier ni franh ni fay fach de murtrier.


Ai! fals clergue, messongier, traidor,

Perjur, lairo, putanier, descrezen,

Tant faitz de mals cascun jorn a prezen

Que tot lo mon avetz mes en error:

Anc Sans Peyre non tenc captal en Fransa,

Ni fes renou, ans tenc drech la balansa

De liautat; no faitz vos pas senblan,

Que per argen anatz a tort vedan,

Pueys n' absolvetz, pueys no datz empachier, 

Pueys ses argen no y trob om deslieurier.


Non crezantz pas silh fol entendedor

Blasme totz clercx, mas los fals solamen;

Ni d' autra part no vazan entenden

C' aiso digua per doptansa de lor:

Mais que m plagra fezessan acordansa

Dels reys que an guerr' e desacordansa,

Si c' otra mar passessan est autr' an,

E 'l Pap' ab els; e lay fezesson tan

Que crestiantat s' en dones alegrier;

E valgra may, qu' encar son sa guerrier.


Ar es ben dretz, pus ieu n' ai dich blasmor,

Qu' el be qu' els fan laus e vaza dizen;

Drap de color e vaysela d' argen

Refudan tot per dieu nostre senhor:

Aissi 'ls gart dieus de mal e de pezansa

Com els non an ni erguelh ni bobansa,

Ni riquezas no van cobezeian,

Ni joc d' amor, mas autre dieu non an:

Adonc mostran can veian, qu' en l' armier

S' en vay l' arma e la carn el carnier.


Al pus privat Proensal, ses doptansa,

Que huey viva e de mais d' alegransa

Vay, sirventes, a sel on car lay van

Miey sirventes, dir qu' el pres qu' entr' enan

Sosten, qu' el gart de fals clercx, car leugier

Son a mal far e fals e messongier.


Bertrand Carbonel.


XIX.


Joan Fabre, yeu ai fach un deman

A ton fraire, et a m' en bel espos.

G**, dis ieu, per que es fabre vos?

E respondec: Car ieu vau fabregan

D' aquel mestier que hom a, cal que sia,

O d' aquel art lo vay lo mons seguen,

C' aysi n' a faitz dretz adhordenamen.


Doncx qui foudat fay per aital semblan

Dic ieu qu' es fols, c' aisi 'l jutja razos;

Et es tracher sel que fay trassios;

Et es layres aysel que vay emblan:

Qui malvestat fay nulhs hom non poiria

Tolre lo nom del malvat sertamen,

Per que fay bon renhar adrechamen.


Per tu, Joan, que vey anar obran

Malvayzamen, soi per sert cossiros;

S' ieu dizia que savis iest e pros,

Mon cor dira: Bertran, tu vas faulan,

Que anc nulh homs mays no fetz de fulia

Ni d' avoleza que Joans vay fazen

En son alberc, prezen de tota gen.


Qu' ab ta molher et ab tu va s colcan

E manj' e beu la femna d' un gibos;

Tos temps devetz esser fort doloiros,

Caitieu, dolens de ta folia gran.

A joc de datz o en bordelairia

Te troba hom, cant hom te vay queren,

Joan, per sert, mens vales de nien.


Totz hom savis garda per adzenan;

Doncx veyas y, e cals es tos ressos,

E 'l mal c' adutz fol' e vils messios,

On non yray mon sirventes selan,

Ans lo volray ensenhar cascun dia

A tot home per so c' an retrazen

La malvestat del teu cor recrezen.


Joan, car ieu t' ay amat ses bauzia,

E t' am encars, te vau aiso dizen,

C' amicx non es qui non o fay parven.


Bertrand Carbonel.


XX.


Messonget, un sirventes

M' as quist, e donar l' o t' ay

Al pus tost que ieu poyrai

El son d' En Arnaut Plagues;

Que autr' aver no t daria,

Que non l' ay; ni s' ieu l' avia,

Non t' en seria amicx,

Que s' era de mil marcx ricx,

D' un denier no t' en valria.


Qu' en tu non es nulha res

De so qu' a joglar s' eschai,

Que tos chans no val ni play,

Ni tos fols ditz non es res;

E croya es ta folia,

E paubra ta joglaria

Tan que si no fos N Albricx

El marques que es tos dicx,

Nulhs hom no t' alberguaria.


Mas d' una res t' es ben pres 

Que d' aisso, qu' aras pus play, 

As pus qu' anc non aguist may 

Follia e nescies;

E si negus hom que sia 

De ta folhor te castia,

Tu non creiras sos casticx,

Quar per folhor t' es abricx

Tal que per sen no t valria.


Per tu blasmon lo marques

Li croy joglar e 'l savay,

Per lo ben que elh te fay;

Per qu' ieu vuelh qu' en Verones

Al comte tenhas la via;

Mal dig, que mais li valria

Us braus balestiers enicx

Que traisses als enemicx

Que s' ieu tu li trametia.


Hugues de Saint-Cyr.


XX.


Per solatz revelhar,

Quar es trop endormitz,

E per pretz qu' es fayditz

Aculhir e tornar,

Mi cuyei trebalhar;

Mas er m' en sui giquitz,

Per so quar sui falhitz,

Quar non es d' acabar;

Cum plus m' en ven voluntatz e talans, 

Plus creys de lai lo dampnatges e 'l dans.


Greu es a sofertar,

A vos o dic, qu' auzitz

Cum era jois grazitz

E tug li benestar,

Hueymais podetz jurar,

Que ja de fust no vitz

Ni vilas miels formitz

Estra grat cavalgar:

Lagz es l' afars e greus e malestans

Don hom pert dieu e reman malanans.


Ieu vi torneis mandar

E segre gens garnitz,

E pueys dels miels feritz

Una sazo parlar;

Ar es pretz de raubar

Buous, motos e berbitz;

Cavaliers si' aunitz

Que s met a domneiar,

Pus que toca dels mans motos belans,

Ni que rauba gleizas ni viandans.


On son gandit joglar

Qu' ieu vi gent aculhitz,

Qu' a tal mestier fo guitz

Que solia guidar?

E vey senes reptar

Anar tals escarits,

Pus fon bos pretz failhitz

Que solia menar

De companhos, e no sai dire quans,

Gent en arneis e bels e benestans.


E vi per cortz anar

De joglaretz petitz

Gen caussatz e vestitz,

Sol per domnas lauzar;

Ar non auzon parlar,

Tant es bos pretz delitz,

Dont es lo tortz issitz

De las mal razonar.

Diatz de quals d' elhas o d' els amans,

Ieu dic de totz, qu' el pretz n' a trag enjans.


Qu' ieu eys que suel sonar

Totz pros hom issernitz,

Estauc tant esbaitz

Que no m sai cosselhar,

Qu' en luec de solassar

Aug en las cortz los critz,

Qu' aitan leu s' es grazitz

De lans e de bramar

Lo comtes entre lor cum us bos chans 

Dels ricx afars e dels temps e dels ans.


Mas a cor afrancar,

Que s' es trop endurzitz,

Non deu hom los oblitz

Ni 'ls viels faitz remembrar,

Que mal es a laissar

Afar pus es plevitz,

E 'l mal don sui guaritz

No m qual ja mezinar,

Mas so qu' om ve, volv e vir en balans,

E prenda e lais e forss' e dams los pans.


D' aitan me puesc vanar

Qu' anc mos ostaus petitz

No fon d' els envazitz;

Sels cui aug totz duptar

Anc no fetz mas honrar

Los volpils mal arditz;

Doncs mos senher chauzitz

Si deuria pensar

Que non l' es ges pretz ni laus ni bobans 

Qu' ieu que m laus d' el sia de lui clamans.


Eras non plus per que no m' o demans,

Que blasmes er, si vau d' aissi clamans,

So di 'l Dalphins que conois los bons chans.


Giraud de Borneil.


XXI.


Pus chai la fuelha del garric

Farai un guai sonet novelh,

Que trametrai part Mongibel

Al marques qu' el sobrenom gic

De Monferrat, e pren selh de sa maire,

Et a laissat so que conquis son paire;

Mal resembla lo filh Robert Guiscart

Qu' Antiocha conques e Mongizart.


Marques, li monges de Clunhic

Vuelh que fasson de vos capdel,

O siatz abbas de Cystelh,

Pus lo cor avetz tan mendic,

Que mais amatz dos buous et un araire

A Monferrat qu' alhors estr' emperaire;

Ben pot hom dir qu' ancmais filhs de lhaupart 

No s mes en crotz a guiza de raynart.


Gran gaug agron tug vostr' amic

Quant agues laissada la pel

Don folretz la capa e 'l mantelh;

Quar tug cuideron estre ric

Silh que per vos son liurat a maltraire,

Que son tondut et an paor del raire:

Quascus aten socors de vostra part;

Si no y venetz, qui dol y a, si 'l guart.


Marques, li baron vair' e pic

An contra cel trait un cairel

Que lor tornara sus capel;

E de l' emperador Enric

Vos dic aitan que ben sembla 'l rey Daire

Que sos baros gitet de lor repaire,

Dont elh ac pueys de morir gran reguart; 

Mas mantas vetz qui s cuida calfar s' art.


Lo regisme de Salonic,

Ses peirier e ses manguanel,

Pogratz aver, e man castel

D' autres, qu' ieu no mentau ni dic;

Per dieu, marques, Rotlan dis e sos fraire,

E Guis marques e Rainaut lur cofraire,

Flamenc, Frances, Burgonhos e Lombart

Van tug dizen que vos semblatz bastart.


Vostr' ancessor, so aug dir e retraire,

Foron tug pros, mas vos non soven guaire;

Si 'l revenir non prendetz geynh et art, 

De vostr' onor perdretz lo tertz e 'l quart.


Elias Cairels.


XXII.


Belha m' es la flors d' aguilen,

Quant aug del fin joy la doussor

Que fan l' auzelh novelhamen

Pel temps qu' es tornat en verdor,

E son de flors cubert li reynh

Gruec e vermelh e vert e blau.


De molherat ges no m' es gen

Que s fasson drut ni amador,

Qu' ab las autruis van aprenden

Engienhs ab que gardon las lor;

Mas selh per que hom las destrenh

Port' al braguier la contraclau.


Vilas cortes hi eis de son sen,

E molherat dompneiador,

E l' azes quan brama eyssamen

Cum fai lebriers ab son senhor,

Mas ieu no cre pros dompna denh

Far drut molherat gelos brau.


Molherat fan captenemen

De veziat enguanador,

Que l' autruy pan guasta e despen, 

E l' sieu met en luec salvador,

Mas selh a cuy grans fams en prenh

Manja lo pan que non l' abau.

Maritz que marit vay sufren

Deu tastar d' atretal sabor,

Que car deu comprar qui car ven;

E 'l gelos met li guardador,

Pueys li laissa sa molher prenh

D' un Girbaudo filh de Girbau.


D' aqui naisson li recrezen,

Q' us non ama pretz ni valor:

Ai! cum an abaissat joven

E tornat en tan gran error!

Sest ama l' aver e l' estrenh,

Li folh e 'l gars son naturau.


Sancta Maria, en Orien

Guiza 'l rey e l' emperador,

E faitz lor far ab la lor gen

Lo servizi nostre senhor,

Que 'lh Turc conosco l' entressenh

Que dieus pres per nos mort carnau.


Aissi vay lo vers definen,

Et ieu que no 'l puesc far lonjor,

Qu' el mals mi ten e lo turmen

Que m' a mes en tan gran languor,

Qu' ieu no suy drutz, ni drutz no m fenh, 

Ni nulhs joys d' amor no m' esjau.


Dieus, que nasques en Betlehen,

Tu los capdela e 'ls acor,

Que per lo nostre salvamen

Prezes en cros mort e dolor;

Vers dieus, vers hom, vai m' accoren,

Trinus unus n' aor e 'n lau.


Non er mais drutz, ni drutz no s fenh

Los pitars, ni joys non l' esjau.


Pierre d' Auvergne.


XXIII.


Chantarai d' aquetz trobadors

Que chantan de manhtas colors;

El sordeyor cuida dir gen,

Mas a chantar lor er alhors;

Qu' entremetre n' aug cent pastors

Q' us no sap que i s monta o i s dissen.


D' aisso m' er mal Peire Rogiers,

Per que n' er encolpatz premiers,

Quar chanta d' amor a presen;

E covengra 'l mielhs un sautiers

En la gleisa, o us candeliers

Portar ab gran candela arden.


El segonz Guirautz de Bornelh,

Que sembla drap sec al solelh

Ab son magre chantar dolen

Qu' es chans de vielha portaselh;

E si s mirava en espelh,

No s prezaria un aguilen.


El tertz Bernatz del Ventadorn

Qu' es menres d' En Bornelh un dorn;

Mas en son paire ac bon sirven

Per trair' ab arc manal d' alborn;

E sa maire calfava 'l forn,

Et amassava l' issermen.


El quartz de Briva 'l Lemozis,

Us joglaretz pus prezentis

Que sia tro en Benaven;

E semblaria us pelegris

Malautes, quan chanta 'l mesquis,

Qu' a pauc pietatz no m' en pren.


En Guillems de Ribas lo quins

Qu' es malvatz defors e dedins,

E dis totz sos vers raucamen;

Per qu' ieu non pres ren sos retins, 

Qu' atrestan s' en faria us chins;

E dels huelhs sembla vout d' argen.


El seizes N Elias Gausmars

Qu' es cavayers e s fai joglars;

E fai o mal qui lo y cossen

Ni 'l dona vestirs belhs ni cars,

Qu' aitan valria 'ls agues ars

Qu' en joglaritz, s' en son ja cen.


E Peire Bermon se baysset,

Pus qu' el coms de Toloza 'l det,

Qu' anc no soanet d' avinen;

Per que fon cortes qui 'l raubet,

E fe o mal, quar no 'l talhet

Aquo que hom porta penden.


L' ochen es Bernatz de Sayssac 

Qu' anc negun bon mestier non ac 

Mas d' anar menutz dons queren; 

Que despueys no 'l prezei un brac 

Pus a 'N Bertran de Cardalhac 

Queri un mantelh suzolen.


El noves es En Raymbautz

Que s fai per son trobar trop bautz;

Mas ieu lo torni a nien,

Que non es alegres ni cautz;

Et ieu pres trop mais los pipautz

Que van las almornas queren.


En Ebles de Sancha 'l dezes

A cuy anc d' amor non venc bes,

Sitot se canta de Coyden;

Vilanetz es e fals pages,

E ditz hom que per dos poges

Sai si logua e lai si ven.


E l' onzes Guossalbo Rozitz

Que s fai de son chan trop formitz,

Tan qu' en cavallairia s fen;

Et anc no fon tan ben guarnitz

Que per elh fos dos colps feritz,

Si doncs no 'l trobet en fugen.


El dozes us petitz Lombartz

Que clama sos vezins coartz,

Mas elh es d' aquelh eys parven;

Per q' us sonetz fai gualiartz

Ab motz amaribotz bastartz;

E luy apellon Cossezen.


Peire d' Alvernhe a tal votz

Que chanta cum granolh' en potz,

E lauza s trop a tota gen;

Pero maiestres es de totz

Ab q' un pauc esclarzis sos motz,

Qu' a penas nulhs hom los enten.


Lo vers fo faitz als enflabotz

A Poivert tot jogan, rizen.


Pierre d' Auvergne.


XXIV.


Pus mos coratge s' esclarzis

Per selh joy dont ieu suy jauzens,

E vey qu' amors part e chauzis,

Per qu' ieu n' esper estrenamens,

Ben dey tot mon chant esmerar,

Qu' om re no mi puesca falsar,

Que per pauc es hom desmentitz.


Selh en cui sest' amors cauzis

Joves, cortes e sapiens,

E selh cui refuda delis

E met a totz destruzemens;

Quar qui fin' amor vol blasmar

Elha 'l fai si en folh muzar

Que per art cuida esser peritz.


So son fals jutges raubador,

Fals molheratz e jurador,

Homicidi e lauzengier,

Lengu' a loguat, creba mostier,

Et aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens; 

Cyst auran guazanh ifernau.

Homicidi e traidor,

Simoniaix, encantador,

Luxurios e renovier

Que vivon d' enoios mestier,

E cill que fan faitilhamens,

E las faitileiras pudens

Seran el fuec arden engau.


Ebriaicx et escogossatz,

Fals preveires e fals abatz,

Falsas reclusas, fals reclus

Lai penaran, dis Marcabrus,

Que tuit li fals y an luec pres,

Car fin' amors o a promes,

Lai er dols dels dezesperatz.


Ay! fin' amors, fons de bontatz,

Quar tot lo mon enlumenatz,

Merce ti clam, lai no m' acus

Em defendas, qu' ieu lai non us,

Qu' en totz luecx me tenh per ton pres,

Per ton lairon en totas res;

Per tu esper estre guidatz.


Mon cor per aquest vers destrenh,

Quar mi plus qu' els autres reprenh,

Que qui autrui vol encolpar

Dregs es que si sacha guardar

Que no sia dels crims techitz

De que lieys encolpa e ditz,

Pueis poira segur castiar.


Pero si er asatz cauzitz

Sel que ben sap dire e 'l ditz,

Que pot si se vol remembrar.


Marcabrus.


XXV.


Auiatz de chan com enans se meillura,

E Marcabrus, segon s' entensa pura,

Sap la razo e 'l vers lassar e faire,

Si que autr' om no l' en pot un mot traire.


Pero sospir, quar mouta gens abura

De malvestat, c' ades creis e peiura,

C' aquist baro an comensat estraire,

E passat per un pertuis de taraire.


Li sordeior an del dar l' aventura,

E li meillor badon ves la penchura;

La retraissos fai trist e sospiraire,

C' a rebuzos fant li ric lur affaire.


No i a conort en joven mas trop surra,

Ni contra mort ressort ni cobertura;

Qu' ist acrupit l' an gitat de son aire

E de cami per colpa de la maire.


Qui per aver per vergonh' e mezura,

E giet honor e valor a non cura,

Segon faisson es del semblan confraire

A l' erisson et al goz et al laire.


Proeza franh e avoleza mura,

E no vol joi cuillir dins sa clauzura;

Dreitz ni razo no i vei mais tener guaire,

Quan per aver es un gartz emperaire.


Coms de Peiteus, vostre pretz s' asegura

Et a 'N Anfos de sai, si gaire ill dura,

Lai Avignon e Proensa e Belcaire

De meils per sieu no fes Tolzan son paire.


S' aquest N' Anfos far contenensa pura,

Ni envas mi fai semblan de frachura,

Sai vas Leo en sai un de bon aire,

Franc de sazo, cortes e larc donaire.


De malvestat los gart sanct' escriptura,

Que no lur fassa c' a floquet ni peintura

Sel qu' es e fo regom, recx e salvaire;

La sospeiso del rei 'n Anfos m' esclaire.


Marcabrus.


XXVI.


Belh m' es quan vey pels vergiers e pels pratz

Tendas e traps, e vey cavals armatz,

E vey talar ortz e vinhas e blatz,

E vey gienhs traire, e murs enderrocatz,

Et aug trompas e grans colps dels nafratz,

E mal lur grat meto 'ls en las postatz;

Aital guerra m' agrada mais que patz,

Non tals treguas ont hom si' enganatz.


Tot aisso dic per l' Enfant d' Arago;

E deu aver nom Enfant per razo,

Quar leu s' ave qu' enfans fa fallizo,

Et elh falhi quant aucis son baro

Raymon Guillem, qu' anc treguas no 'l tenc pro,

Ni en sa cort jutjamens datz no 'l fo;

Per que totz selhs a cuy elh treguas do

Devon duptar aquelh enfant fello.


Treguas trencar escien esta lag

E quant a fe no s' emenda 'l forfag;

Per que l' enfant a fag un sol assag,

Qu' ab un mal sag qu' als Catalas a fag,

E dizon tug qu' om de selhs treguas gag,

E qu' el son cors y fo mes en fol plag;

Qu' a filh de rey esta mal atrazag,

Quant ampara nulh offici de sag.


En aissi par qu' el sag no fon certas,

Quar n' a lauzor d' aul gent e de vilas

E gran blasme de totz los sobiras;

E si d' est sag no s clamon Catalas,

Hom los tenra totz per flacx e per vas,

E plus suffrens que negus hermitas;

E meta hi quascus per si sas mas,

Ostenra pus que rabia de cas.


Al vescomte de Cardona despley

Mon sirventes, ans que alhors desrey,

Que mai vol pretz que laire pres mercey,

Quar en valor se banha, don ieu crey

Que pro a pretz, qui s vuelha so plaidey,

Tot vescomte qui n' a egal d' un rey.


A gran poestat esta mal, fe que us dey, 

Que trenc treguas ni que tan lag desrey,

Quar de guerra no s pot honrar lo rey,

Trencan treguas, o vol tornar so crey.


Bernard de Rovenac.

XXVII.


No m laissarai per paor

C' un sirventes non labor

En servizi dels fals clergatz;

E quant sera laboratz,

Conoisseran li plusor

L' engan e la fellonia

Que mov de falsa clerzia;

Que lai on an mais forsa ni poder

Fan plus de mal e plus de desplazer.


Aquist fals prezicador

An mes lo segl' en error,

Qu' il fan los mortals peccatz:

Pois cill cui an prezicatz

Fan so que ven far a lor,

E tuit segon orba via;

Doncs si l' uns orbs l' autre guia,

Non van amdui en la fossa cazer?

Si fan, so dis dieus, qu' ie 'n sai ben lo ver.


Vers es que notre pastor

Son tornat lop raubador,

Qu' il rauban deves totz latz,

E mostran semblan de patz,

E confortan ab doussor

Los oveillas noit e dia,

Pois quant las an en bailia

Et ill las fan morir e dechazer

Ist fals pastor, don eu m' en desesper.


Pois fan autre desonor

Al segle, et a dieu maior;

Que s' uns d' els ab femna jatz,

Lendeman tot orrejatz

Tenra 'l cors notre seignor;

Et es mortals eretgia,

Que nuls preire no deuria

Ab sa putan orrejar aquel ser

Que lendeman deia 'l cors dieu tener.


E si vos en faitz clamor,

Seran vos encusador,

E seretz n' escumeniatz;

Ni, s' aver non lor donatz,

Ab els non auretz amor

Ni amistat ni paria.

Vergena, sancta Maria,

Domna, si us platz, laissatz me 'l jorn vezer 

Qu' els puosca pauc doptar e mens temer!


Vai sirventes, ten ta via,

E di m' a falsa clerzia

Qu' aicel es mortz qui s met en son poder; 

Qu' a Tolosa en sab hom ben lo ver.


Guillaume Figueiras.


XXVIII.


Sirventes vuelh far

En est son que m' agensa,

No 'l vuelh plus tarzar

Ni far longu' atendensa,

E sai, ses duptar,

Qu' en aurai malvolensa,

Car fauc sirventes

Dels fals d' enjans ples,

De Roma que es

Caps de la dechasensa

On dechai totz bes.


No m meravilh ges,

Roma, si la gens erra,

Qu' el segl' avetz mes

En trebalh et en guerra,

Car pretz e merces

Mor per vos e sosterra:

Roma enganairitz,

Qu' etz de totz mals guitz

E sims e razitz;

Lo bon reys d' Anglaterra

Fon per vos trahitz.


Roma trichairitz,

Cobeitatz vos engana,

Qu' a vostras berbitz

Tondetz trop la lana;

Mas sayns Esperitz

Que receup carn humana

Entenda mos precx,

E franha tos becx,

Roma, e no m' en precx, 

Quar yest falsa e trefana 

Vas nos e vas Grecx.


Rom', als homes pecx

Rozetz la carn e l' ossa,

E guidatz los secx

Ab vos ins en la fossa;

Trop passatz los decx

De dieu, quar es tan grossa

Vostra cobeitatz,

Quar vos perdonatz

Per deniers peccatz; 

De trop mala trasdossa,

Roma, vos cargatz.


Roma, be sapchatz

Que vostr' avols barata

E vostra foldatz

Fetz perdre Damiata.

Malamen renhatz,

Roma, dieus vos abata

En dechazemen,

Quar tan falsamen

Renhatz per argen;

Roma, de mal' escata

Es ab fals coven.


Roma, veramen

Sabem senes duptansa

Qu' ab gualiamen

De falsa perdonansa

Liuretz a turmen

Lo barnatge de Fransa,

La gent de Paris;

E 'l bon rey Loys

Per vos fon aucis,

Qu' ab falsa prezicansa

'L gitetz del pays.


Rom', als Sarrazis 

Faitz petit de dampnatge,

Mas Grecx e Latis 

Geratz a carnalatge: 

Ins el foc d' abis,

Roma, avetz vostr' estatge

E 'n perdicio;

Mas ja dieus no m do,

Roma, del perdo

Ni del pellegrinatge

Que fetz d' Avinho.


Roma, ses razo

Avetz manta gent morta,

E ges no m sap bo

Quar tenetz via torta,

Qu' a salvatio,

Roma, serratz la porta;

Per qu' a mal govern

D' estiu e d' ivern

Qui sec vostr' estern,

Qu' el diables l' enporta

Ins el foc d' ifern.


Roma, ben dessern

Los mals qu' om ne pot dire,

Quar faitz per esquern

Dels crestias martire;

Mas en qual cazern

Trobatz qu' om dey' aucire,

Roma, 'ls crestias?

Vers dieus e vers pas

E vers cotidias

Me don so qu' ieu dezire

Vezer dels Romas.


Roma, vers es plas

Que trop etz angoissoza

Dels prezicx trefas

Que faitz sobre Toloza;

Lag rozetz las mas

A ley de cer rabioza

Als paucs et als grans:

Mas si 'l coms prezans

Viu encar dos ans,

Fransa n' er doloirosa

Dels vostres enjans.


Roma, tant es grans 

La vostra forfaitura, 

Que dieus e sos sans 

En gitatz a non cura, 

Tant etz mal renhans, 

Roma falsa e tafura;

Per qu' en vos s' escon 

E s baissa es cofon 

L' enguan d' aquest mon, 

Tant faitz gran desmezura 

Al comte Ramon!


Roma, dieus l' aon, 

E 'l don poder e forsa

Al comte que ton

Los Frances e 'ls escorsa,

E 'ls pen e 'n fai pon,

Quant ab luy fan comorsa;

Et a mi plai fort,

Roma, dieus recort

Li vostre gran tort,

Si 'l plai, qu' el coms n' estorsa 

De vos e de mort.


Roma, be m conort,

Qu' abans que trigue guaire

Venretz a mal port,

Si l' adreitz emperaire

Endressa sa sort,

E fai so que deu faire:

Roma, ieu dic ver,

Que vostre poder

Veyretz dechazer,

E dieus, del mon salvaire,

Lais m' o tost vezer!


Roma, per aver 

Faitz manta fellonia, 

E mant desplazer, 

E manta vilania;

Tan voletz aver

Del mon la senhoria,

Que res non temetz

Dieu ni sos devetz,

Ans vei que fairetz

Mais qu' ieu dir non poiria

De mal per un detz.


Roma, tan tenetz 

Estreg la vostra grapa 

Que so que podetz 

Tener, greu vos escapa; 

Si 'n breu non perdetz 

Poder, a mala trapa

Es lo mon cazutz

E mortz e vencutz. 

Roma, la vostra papa 

Fai aitals vertutz.

Roma, selh qu' es lutz

Del mon e vera vida

E vera salutz

Vos don mal' escarida,

Quar tans mals saubutz

Faitz, don tot lo mons crida.

Roma desleyals,

Razitz de totz mals,

Els focs yfernals

Ardretz, senes falida,

Si non pessatz d' als.


Roma, als cardenals

Vos pot hom ben rependre

Per los criminals

Peccatz que fan entendre; 

E non pensan d' als

Mas cum puoscan revendre

Dieu e sos amicx,

E no y val casticx.

Roma, grans fasticx

Es d' auzir e d' entendre

Los vostres prezicx.


Roma, ieu suy enicx

Quar vostre poders monta

E quar grans destricx

Totz ab vos nos afronta

Quar vos etz abricx

E capdelhs de gran anta

E de dezonor,

E vostre pastor

Son fals e trachor,

Roma, e qui 'ls acointa

Fai trop gran folhor.


Roma, mal labor

Fa 'l papa, quar tensona

Ab l' emperador,

Ni 'l dreg de la corona

Li met en error,

Qu' a sos guerriers perdona,

Et aitals perdos,

Qui non siec razos,

Roma, non es bos,

Ans qui 'l ver en razona

Es trop vergonhos.


Roma, 'l glorios

Que sufri mort e pena

En la crotz per nos,

Vos don la mala estrenha;

Quar totas sazos

Portatz la borsa plena,

Roma, d' avol for;

Quar tot vostre cor

Avetz en tezor;

Don cobeitatz vos mena

El foc que non mor.


Roma, del mal cor

Que portatz en la gola

Nais lo sucx don mor

Lo mons e s' estragola

Ab dossor del cor;

Per qu' el savis tremola,

Quar conois e ve

Lo mortal vere,

E de lai on ve,

Roma, del cor vos cola

Don li pietz son ple.


Roma, ben ancse

A hom auzit retraire

Qu' el cap sem vos te,

Per qu' el faitz soven raire;

Per que cug e cre

Qu' ops vos auria traire,

Roma, del cervel;

Quar de mal capel

Etz vos e Cystelh,

Qu' a Bezers fezetz faire

Mout estranh mazelh.


Rom', ab fals sembelh 

Tendetz vostra tezura,

E man mal morselh

Manjatz, qui que l' endura;

Car' avetz d' anhelh

Ab simpla guardadura,

Dedins lop rabat,

Serpent coronat

De vibra engenrat,

Per qu' el diable us apella

Com al sieu privat.


Guillaume Figueiras.


XXIX.


Greu m' es a durar,

Quar aug tal descrezensa

Dir ni semenar;

E no m platz ni m' agensa;

Qu' om non deu amar

Qui fai desmantenensa

A so don totz bes

Ven e nais et es

Salvamens e fes;

Per qu' ieu farai parvensa

En semblan que m pes.


No us meravilhes

Negus, si eu muov guerra

Ab fals mal apres

Qu' a son poder soterra

Totz bos faitz cortes,

E 'ls encauss' e 'ls enserra:

Trop se fenh arditz,

Quar de Roma ditz

Mal, qu' es caps e guitz

De totz selhs qu' en terra

An bos esperitz.


En Roma es complitz 

Totz bes, e qui 'ls li pana

Sos sens l' es falhitz; 

Quar si meteys enguana, 

Qu' elh n' er sebellitz, 

Don perdra sa ufana: 

Dieus auia mos precx,

Que selhs qu' an mals becx,

Joves e senecx,

Contra la ley romana,

Caion dels bavecx.


Roma, selhs per pecx

Tenc totz e per gent grossa,

Per orbs e per secx,

Que lur carns e lur ossa

Cargon d' avols decx,

Don caion en la fossa,

On lur es sermatz

Pudens focx malvatz,

Don mais desliatz

No seran del trasdossa

Qu' an de lurs peccatz.


Roma, ges no m platz 

Qu' avols hom vos combata;

Dels bos avetz patz, 

Q' usquecx ab vos s' aflata: 

Dels fols lurs foldatz

Fes perdre Damiata;

Mas li vostre sen

Fan sels ses conten

Caytiu e dolen,

Que contra vos deslata,

Ni regna greumen.


Roma, veramen

Sai e cre ses duptansa,

Qu' a ver salvamen

Aduretz tota Fransa;

Oc, e l' autra gen

Que us vol far ajudansa.

Mas so que Merlis

Prophetizan dis

Del bon rey Loys

Que morira en pansa,

Ara s' esclarzis.


Piegz de Sarrazis

E de pus fals coratge,

Heretiers mesquis

Son qui vol lur estatge;

Ins el foc d' abis,

Vay en loc de salvatge,

En dampnatio, 

Quar selhs d' Avinho 

Baysses, don m' es bo, 

Roma, lo mal pezatge, 

Don grans merces fo.


Roma, per razo

Avetz manta destorta

Dressad' a bando;

Et uberta la porta

De salvatio

Don era la claus torta,

Que ab bon govern

Bayssatz folh esquern;

Qui sec vostr' estern,

L' angel Michel lo 'n porta,

E 'l garda d' ifern.


L' estiu e l' yvern

Deu hom ses contradire,

Roma, lo cazern

Legir, si que no s vire;

E quan ve l' esquern

Cum Iehus pres martire,

Albir se lo cas

Si 's bos crestias;

S' adoncx non a cossire,

Totz es fols e vas.


Roma, los trefas

E sa leys sospechoza

Als fols gigz vilas,

Per que fos de Tolosa

On d' enjans certas

Non es doncx vergonhoza,

Ni ans de dos ans;

Mas si 'l coms prezans

Cove qu' els engans

Lays e la fe duptoza,

E restaur' els dans.


Roma, lo reys grans

Qu' es senhers de dreytura,

Als falses Tolzans

Don gran mal' aventura,

Quar tot a sos mans

Fan tan gran desmezura,

Q' usquecx lo rescon

E torbon est mon:

E 'lh comte Raymon

S' ab elhs plus s' asegura,

No 'l tenray per bon.


Roma, be s cofon

E val li pauc sa forsa,

Qui contra vos gron,

Ni bast castelh ni forsa,

Quar en tan aut mon

No s met ni no s' amorsa,

Que dieus non recort

Son erguelh e 'l tort

Don pert tota s' escorsa,

E pren dobla mort.


Roma, be m conort,

Qu' el coms ni l' emperaire,

Pueys que son destort

De vos, no valon gayre;

Quar lur folh deport

E lur malvat veiaire

Los fatz totz cazer,

A vostre plazer,

Q' us no s pot tener;

Sitot s' es guerreiayre,

Non li val poder.


Roma, ieu esper 

Que vostra senhoria

E Fransa, per ver, 

Cuy no platz mala via, 

Fassa dechazer 

L' erguelh e l' eretgia, 

Fals heretges quetz 

Que non temon vetz, 

Ni cre als secretz; 

Tan son ples de feunia 

E de mals pessetz!


Roma, be sabetz

Que fort greu lur escapa

Qui au lor decretz;

Aissi tendon lur trapa

Ab falces trudetz,

Ab que quascus s' arrapa;

Totz son sortz e mutz,

Qu' el lur tolh salutz

Don quecx es perdutz, 

Qu' ilh n' an capel o capa,

E remanon nutz.


Clauzis e sauputz

Naysson, senes falhida,

Crematz o perdutz,

Que lur malvada vida

Qu' anc negus vertutz

No fe, ni ges auzida,

Non avem sivals,

E si fos leyals

Lur vida mortals,

Dieus crey l' agra eyssauzida;

Mas non es cabals.

Qui vol esser sals

Ades deu la crotz penre

Per heretiers fals

Dechazer e mespenre;

Qu' el celestials

Hi venc son bras estendre,

Tot per sos amicx;

E pus tals destricx

Pres, ben es enicx

Selh que no 'l vol entendre 

Ni creyr' als chasticx.


Roma, si pus gicx

Renhar selhs que us fan anta

Al Sant Esperitz,

Quant hom lor o aconta,

Tan son fols mendicx

Q' us ab ver no s' afronta,

No y auras honor;

Roma, li trachor

Son tan ples d' error

Qu' on plus pot quascus monta

Quecx jorn sa follor.


Roma, folh labor

Fa qui ab vos tensona;

De l' emperador

Dic, s' ab vos no s' adona,

Qu' en gran deshonor

Ne venra sa corona,

E sera razos.

Mas pero ab vos

Leu troba perdos

Qui gen sos tortz razona,

Ni n' es angoissos.


Roma, 'l glorios

Que a la Magdalena

Perdonet, don nos

Esperan bona estrena;

Lo fols rabios

Que tans ditz fals semena,

Fassa d' aital for

Elh e son thezor

E son malvat cor

Cum heretiers mor.


Germonde, dame de Montpellier.


XXX.


Ieu ai ja vista manhta rey

Don anc no fis semblan que vis,

Et ai ab tal joguat e ris

Don anc guaire no m' azautey;

Et ai servit a manht hom pro

Don anc no cobrey guazardo;

Et a manh nesci, ab fol parlar,

Ai ja vist trop ben son pro far.


Et ai ja vist per avol drut

A domna 'l marit dezamar,

Et a manh nesci acaptar

Plus qu' a un franc aperceubut,

E per domnas ai ja vist ieu

A manht hom despendre lo sieu;

Et ai ne vist amat ses dar,

E mal volgut ab molt donar.


Ieu ai vist donas demandar

Ab plazers et ab honramens,

Pueys venia us desconoyssens

Abrivatz de nesci parlar

Qu' en avia la mielher part.

Esguardatz si son de mal art!

Manthas n' i a qu' els plus savays

Acuelhon mielhs en totz lurs plays.


Ieu ai vist en domnas ponhar

D' ensenhatz e de ben apres,

E 'l nescis avinen nemes

Qu' el plus savis ab gen preyar;

Et ai vist nozer chauzimens

A trops valer ab trichamens,

Per que val mais, a mos entens,

En luec foudatz que sobriers sens.


A domn' ai vist hom encolpar

De so que no meria mal,

E que so laissavon de tal

On se pogron a dreg clamar;

Et ai ja tal ren esguardat

On n' er en ren mon cor virat,

Per que m' an fait mos rics volers

Manthas vetz dons e desplazers.


Guillaume Adhémar.


XXXI.


Qui se membra del segle qu' es passatz

Com hom lo vi de totz bos faitz plazen,

Ni com hom ve malvais e recrezen

Aquel d' aras, ni com er restauratz

Non er per cel qui venra plus malvatz,

Totz hom viura ab gran dolor membran

Cals es ni fo ni er d' aissi enan.


Mas non es dreitz c' om valens ni prezatz

Se recreza per aital membramen,

Ans taing s' esfortz tot jorn plus vivamen

C' om sufra 'l fais de pretz qu' es mesprezatz;

Car cel n' a mais que plus fort n' es cargatz,

E car es dreitz s' esforso ill prezan

De ben, on plus l' avol s' en van laisan.


En plus greu point non pot nuillz esser natz

Com cel que pert dieu e 'l segl' eissamen,

Tot aital son li trist malvatz manen

C' an mes a mort domnei, joi e solatz;

Tan los destreing non fes e cobeitatz

C' onor e pretz en meton en soan,

E dieu e 'l mon en geten a lor dan.


Ai! com pot tan esser desvergoignatz

Nuls hom gentils que an' enbastarden

Son lignatge per aur ni per argen;

Que l' avers vai leumens e la rictatz,

E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz;

Per c' om degra leialmen viure aman,

Deu retener del mon grat gen regnan.


Dels maiors mov tota la malvestatz

E pois apres de gra en gra deissen

Tro als menors, per que torn en nien

Fins jois e pretz, e qui vol pretz ni 'l platz

Pot l' aver leu, car tan n' es granz mercatz

Que per cinc solz n' a hom la peza e 'l pan,

Si 'l tenon vil li ric malvatz truan.


Na Gradiva, qui que estei malvatz,

Per vos n' azir malvestat et enjan,

Et am valor e joi e pretz e chan.


Al rei tramet mon sirventes viatz

Cel d' Aragon, qu' el fais lo plus pesan

Sosten de pretz, per qu' el ten entre man.


Sordel.


XXXII.


Lo segle m' es camjatz

Tan fort, don suy iratz,

Qu' a penas sai que m dia,

Qu' ieu suelh esser uzatz

De chans e de solatz,

E de cavalairia

Mesclat ab cortezia;

E so per qu' om valia

Era ma voluntatz

Et en ditz et en fatz

Et en tot quan podia;

E las domnas vezia,

Selhas cuy valor tria,

Ab lur plazens beutatz,

Don era conortatz

De gran joy qu' en avia,

E trac en garentia

Amor que mi movia;

Del tot m' era donatz.

A so que valor platz,

E 'l segles m' o sufria.


Aras tem que blasmatz

En fos e condampnatz,

S' ieu res d' aisso fazia;

Del tot mi suy viratz,

Totz enicx e forsatz,

A so que no m plai mia;

Que me coven de platz

Pensar e d' avocatz,

Per far libelhs tot dia;

E pueys esgart la via

Si nulh corrieu veiria,

Qu' ilh venon daus totz latz,

Polsos et escuyssatz,

Que la cortz los m' envia,

E si dizon folhia

Blasmar non l' auzaria,

Pueys me dizon: Puiatz

En cort e demandatz,

La pena s' escieuria,

Qu' om no us perdonaria,

Si 'l jorn en vos falia.


Veus a que suy tornatz,

Senhors, ar esgardatz

Si sui be a la lhia,

Qu' ieu am trop mais lo glatz

No fas las flors dels pratz;

Que no sai on me sia,

Senhors, a dieu siatz,

Quar hom que viu iratz

Val meyns que si moria;

Qu' al rey Castellan platz,

Qu' es sobre totz honratz,

Qu' ieu tengua lai ma via,

Qu' en elh m' er restauratz

Joys e chans e solatz

Qu' alhors no m revenria.


Bertrand d' Alamanon.


XXXIII.


Per lo mon fan l' us dels autres rancura

Li clerc dels laicx, e 'l laic d' elhs eissamen,

E li poble s planhon de desmezura

De lors senhors, e 'l senhors d' elhs soen;

Aissi es ples lo mons de mal talen:

Mas er venon sai deves Orien

Li Tartari, si dieus non o defen,

Qu' els faran totz estar d' una mensura.


Per manh forfag e per mantha laidura

Qu' an fag e fan clerc e laic malamen,

Venra, si ven esta dezaventura

A crestias, s' a dieu merce non pren,

Que fass' al papa metr' atempramen

En so don an li clerc e 'l laic conten;

Quar si 'lh los fai ben d' un acordamen,

Non lor pot pueys nozer nulh' aventura.


A! per que vol clercx belha vestidura,

Ni per que vol viure tan ricamen,

Ni per que vol belha cavalgadura?

Qu' el sap que dieus volc viure paubramen:

Ni per que vol tan l' autrui ni enten?

Qu' el sap que tot quan met ni quan despen

Part son manjar e son vestir vilmen,

Tolh als paubres, si non men l' Escriptura.


Els grans senhors per que no y s prendon cura

Que no fasson tort, ni forson la gen?

Qu' ieu non tenc ges per menor forfaitura

Qu' om fors' els sieus cum quan l' autrui dreg pren;

Ans es mager, quar falhis doblamen,

Quar so de se ni d' autrui non defen

A son poder los sieus, adrechamen

Falh en dreg lor tan qu' en pert sa drechura.


Mas totz pobles a de bon sen frachura

Qu' a son senhor fassa en re falhimen;

Quar totz hom deu amar d' amistat pura

Son bon senhor e servir leyalmen:

A senhor tanh qu' am los sieus bonamen,

Que lialtatz lor ne fai mandamen

Que l' us ame l' autre tan coralmen

Que no s puesca entr' els metre falsura.


Reys Castellas, l' emperis vos aten;

Mas sai dizon, senher, qu' atendemen

Fai de Breto, per que s mov grans rancura,


Que d' aut rey tanh, quant un gran fag enpren,

Qu' el tragu' a cap o 'n segua s' aventura.


Guillaume de Montagnagout.


XXXIV.


Del tot vey remaner valor

Qu' om no s n' entremet sai ni lay,

Ni non penson de nulh ben say,

Ni an lur cor mas en l' aor;

E meron mal clercx e prezicador,

Quar devedon so qu' a els no s cove,

Que hom per pretz non do ni fassa be;

Et hom que pretz ni do met en soan

Ges de bon loc no 'l mov al mieu semblan.


Quar dieus vol pretz e vol lauzor,

E dieus fo vers hom, qu' ieu o say;

Et hom que vas dieu res desfay,

E dieus l' a fait aitan d' onor,

Qu' al sieu semblan l' a fait ric e maior,

E pres de si mais de neguna re;

Doncx ben es folhs totz homs que car no s te,

E que fassa en aquest segle tan

Que sai e lai n' aya grat on que s n' an.


Ar se son faitz enqueredor

E jutjon aissi com lur play;

Pero l' enquerre no m desplay,

Ans me plai que casson error,

E qu' ab belhs digz plazentiers ses yror

Torno 'ls erratz desviatz en la fe,

E qui s penet que truep bona merce;

Et en aissi menon dreg lo gazan

Que tort ni dreg no y perdan so que y an.


Enquers dizon mais de folhor

Qu' aurfres a dompnas non s' eschay,

Pero si dompna piegz no fay

Ni 'n leva erguelh ni ricor,

Per gen tener no pert dieu ni s' amor;

Ni ja nulhs homs, si 'lh estiers be s capte,

Per gen tener ab dieu no s dezave;

Ne ylh per draps negres ni per floc blan

No conquerran ja dieu, s' al re no y fan.


Tug laisson per nostre senhor,

Nostre clercx, lo segle savay,

E no pessan mas quan de lay

Aissi 'ls guart dieus de dezonor,

Cum elhs non an ni erguelh ni ricor,

Ni cobeytatz no 'ls enguana ni 'ls te,

Ni volon re de so belh que hom ve;

Res no volon, pero ab tot s' en van;

Pueys prezon pauc qui que s' i aia dan.


Sirventes, vay al pros comte dese

De Toloza, membre 'l que fag li an,

E guart se d' elhs d' esta hora enan.


Guillaume de Montagnagout.


XXXV.


Un sirventes fas en luec de jurar,

E chantarai, per mal e per feunia,

De malvestat que vey sobremontar

E decazer valor e cortezia,

Qu' ieu vey als fals los fis amonestar

Et als lairos los lials prezicar;

E 'ls desviatz mostron als justz la via.


Enguanatz es en son nesci cuiar,

Folhs qui cuia que enjans e bauzia

Fassa son don decazer e mermar,

Enans los sors e 'ls creys e 'ls multiplia;

Meravilh me cum totz no van raubar,

Pus malvestat ama hom e ten car,

E lialtat ten hom a fantaumia.


Glotz emperier no vol vezer son par,

E li clerc an aquelha glotonia

Qu' en tot lo mon no volrion trobar

Home mas els que tengues senhoria,

Qu' els feyron leys per terras guazanhar,

Cum poguesson creysser e non mermar;

Ades fai pron un petit de baylia.


Ab totas mas vey clergues assajar

Que totz lo mons er lurs, cuy que mal sia;

Quar els l' auran ab tolre o ab dar,

O ab perdon, o ab ypocrizia,

O ab asout, o ab beur', o ab manjar,

O ab prezicx, o ab peiras lansar,

O els ab dieu, o els ab diablia.


En Gostia, diguatz m' a 'N Azemar,

Si defendre si vol de la clercia,

Miels qu' en lur fag si guart en lur parlar,

O si que non en bada s' armaria,

Qu' els trazon so don hom no s pot guardar

Que quant autres fan enguanas farguar

Et elhs enguans per maior maystria.


Non aus dire so que elhs auzon far,

Mas anc rascas non amet penchenar,

Ni elhs home qui lur dan lur castia.


Pierre Cardinal.


XXXVI.


Falsedatz e desmezura

An batalha empreza

Ab vertat et ab dreytura,

E vens la falseza;

E deslialtatz si jura

Contra lialeza;

Et avaretatz s' atura

Encontra largueza:

Feunia vens amor

E malvestatz honor,

E peccatz cassa sanctor

E baratz simpleza.


Si es hom que dieu descreza,

Sos afars enansa,

Ab que non aia grineza

Mas d' emplir sa pansa:

A cui platz dreitz e tortz peza

Soven a grevansa,

E qui s' enten en sancteza

Tray greu malanansa;

Et an l' enguanador

De lur afar honor;

Mas li mal entendedor

Jutjon per semblansa.


Aras es vengut de Fransa

Que hom non somona

Mas selhs que an aondansa

De vin e d' anona,

E qu' om non aia coindansa

Ab paupra persona,

Et aia mais de bobansa

Aquelh que meyns dona,

E qu' om fassa maior

D' un gran trafeguador,

E qu' om leve lo trachor,

E 'l just dezapona.


Coms Raymon, ducx de Narbona,

Marques de Proensa,

Vostra valors es tan bona

Que tot lo mon gensa;

Quar de la mar de Bayona

Entro a Valensa,

Agra gent falsa e fellona

Lai ab viltenensa;

Mas vos tenetz vil lor,

Que Frances bevedor

Plus que perditz ad austor

No vos fan temensa.


Ben volon obediensa

Selhs de la clercia;

E volon ben la crezensa,

Sol l' obra no y sia:

Greu lur veyretz far falhensa

Mas la nueg e 'l dia;

E no porton malvolensa

Ni fan symonia;

E son larc donador

E just amassador;

Mas li autres n' an lauzor,

Et ilh la folhia.


No sai dire l' error

Del segle fals traytor,

Que fai de blasme lauzor

E de sen folhia.


Dieu prec per sa doussor

Que ns gar d' enfernal dolor

E ilh verge Maria.


Pierre Cardinal.


XXXVII.


Ricx hom que greu ditz vertat e leu men,

E greu vol patz e leu mov ochaizo,

E dona greu e leu vol qu' om li do,

E greu fai be e leu destrui la gen,

E greu es pros e leu es mals als bos,

E greu es francx e leu es orgulhos,

E greu es larcx e leu tol e greu ren,

Deu cazer leu d' aut luec en bas estatge.


De tals en sai que pisson a prezen

Et al beure rescondo s dins maizo;

Et al manjar no queron companho,

Et al talhar queron en mais de cen;

Et a l' ostal son caitiu e renos,

Et a tort far son ric e poderos;

Et al donar son de caitiu prezen,

Et al tolre fortz e de gran coratge.


Malditz es hom qui 'l ben laissa e 'l mal pren;

E 'ls ricx an pres enguan e tracio,

Et an laissat condug e messio;

Et an pres dan e gran destruzimen,

Et an laissat lays e vers e chansos;

Et an pres plaitz, e novas e tensos,

Et an laissat amor e pretz valen;

Et an pres mal voler e far outratge.


Aissi cum son maior an meyns de sen

Ab mais de tort et ab meyns de razo,

Ab mais de dan tener, ab meyns de pro,

Ab mais d' orguelh, ab meyns de cauzimen,

Ab mais de tolre et ab meyns de bels dos,

Ab mais de mals, ab meyns de bels respos,

Ab mais d' enueg, ab meyns d' ensenhamen,

Ab mais d' enguan, ab meyns de bon coratge.


Ara diguatz, senhors, al vostre sen

De dos barons qual a maior razo,

Quan l' un dels dos pot dar e tolre no,

L' autre pot tolr' e dar no pot nien:

Ar diran tug que dars val per un dos,

E veyretz los tolre totas sazos;

A que far doncx van emblan ni tolen,

Pus lo donars a dos tans d' avantatge?


Mos chantars es enueg als enoios

Et als plazens plazers; cui platz razos

Tug li dig son enoios e plazen;

So qu' als us platz als autres es salvatge.


Pierre Cardinal.


XXXVIII.


Li clerc si fan pastor

E son aucizedor;

E semblan de sanctor

Quan los vey revestir

E pren m' a sovenir

d' En Alengri q' un dia

Volc ad un parc venir,

Mas, pels cas que temia,

Pelh de moton vestic,

Ab que los escarnic;

Pueys manjet e trahic

Selhas que l' abellic.


Rey et emperador,

Duc, comte e comtor,

E cavallier ab lor

Solon lo mon regir;

Aras vey possezir

A clercx la senhoria

Ab tolre et ab trazir

Et ab ypocrizia,

Ab forsa et ab prezic,

E tenon s' a fastic

Qui tot non lor o gic, 

Et er fag quan que tric.


Aissi cum son maior,

Son ab mens de valor

Et ab mais de follor,

Et ab mens de ver dir

Et ab mais de mentir,

Et ab mens de clercia

Et ab mais de falhir,

Et ab mens de paria;

Dels fals clergues o dic,

Qu' ancmais tant enemic

Ieu a dieu non auzic

De sai lo temps antic.


Quan son al refector,

No m' o tenc ad honor,

Qu' a la taula aussor

Vey los cussos assir,

E primiers s' eschausir;

Auiatz gran vilania,

Quar hi auzon venir,

Et hom non los en tria;

Pero anc non lai vic

Paupre guarso mendic

Sezer latz qui son ric;

D' aisso los vos esdic.


Ja non aion paor

Alcays ni Almassor

Que abbas ni prior

Los anon assalhir,

Ni lurs terras sazir,

Que afans lur seria;

Mas sai son en cossir

Del mon quossi lur sia,

Ni cum En Frederic

Gitesson de l' abric;

Pero tal l' aramic

Qu' anc fort no s' en jauzic.


Clergues, qui vos chauzic

Ses fellon cor enic

En son comde falhic,

Qu' anc peior gent no vic.


Pierre Cardinal.


XXXIX.


Per folhs tenc Polles e Lombartz

E Longobartz et Alamans,

Si volon Frances ni Picartz

A senhors ni a drogomans;

Quar murtriers a tort

Tenon a deport;

Et ieu non laus rey

Que non guarde ley.


Et aura 'l ops bos estandartz

E que fieira mielhs que Rotlans,

E que sapcha mais que Raynartz, 

Et aia mais que Corbarans;

E tema meyns mort

Qu' el coms de Monfort,

Qui vol qu' a barrey

Lo mons li sopley. 


Mas sabetz quals sera sa partz

De las guerras e dels mazans?

Los critz, las paors e 'ls reguartz

Que aura fagz, e 'l dol e 'l dans

Seran sieu per sort.

D' aitan lo conort,

Qu' ab aital charrey

Venra del torney.


Ben petit val tos giens ni t' artz,

Si pertz l' arma per tos efans;

Per l' autruy carbonada t' artz,

E l' autruy repaus t' es afans;

Pueys vas a tal port

On cre que quecx port

L' enguan e 'l trafey

E 'ls tortz faitz que fey.


Anc Carles Martel ni Girartz

Ni Marsilis ni Aigolans

Ni 'l rey Gormons ni Yzombartz

Non aucizeron homes tans

Que n' aion estort

Lo valen d' un ort;

Ni non lur envey

Thezaur ni arney.


Non cug qu' a la mort

Negus plus enport

Aver ni arney,

Mas los faitz que fey.


Pierre Cardinal.


XL.


Tos temps azir falsetat et enjan,

Et ab vertat et ab dreg mi capdelh,

E si per so vauc atras o avan,

No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh,

Qu' els uns dechai lialtatz mantas vetz,

E 'ls autres sors enjans e mala fes;

Mas si tant es qu' om per falsetat mon,

D' aquel montar dissen pueys en preon.


Li ric home an pietat tan gran

De paubra gen, com ac Caym d' Abelh;

Que mais volon tolre que lop no fan,

E mais mentir que tozas de bordelh:

Si 'ls crebavatz en dos locx o en tres,

No us cugessetz que vertatz n' issis ges

Mas messongas, don an al cor tal fon

Que sobrevertz cum aigua de toron.


Mans baros vey, en mans luecx, que y estan

Plus falsamen que veyres en anelh;

E qui per fis los ten falh atrestan

Cum si un lop vendia per anhel;

Quar els no son ni de ley ni de pes;

Ans foron fag a ley de fals poges, PUGESA

On par la cros e la flors en redon,

E no y trob om argent quan lo refon.


Daus Orient entro 'l solelh colguan

Fas a la gent un covinent novelh;

Al lial hom donarai un bezan,

Si 'l deslials mi dona un clavelh;

Et un marc d' aur donarai al cortes

Si 'l deschauzitz mi dona un tornes;

Al vertadier darai d' aur un gran mon,

Si m don' un huou quecx messongier que y son.


Tota la ley qu' el pus de las gens an

Escriuri' eu en un petit de pelh,

En la meitat del polguar de mon guan;

E 'ls pros homes paysseria d' un tortelh,

Quar ja pels pros no fora cars conres; 

Mas si fos hom que los malvatz pagues, 

Cridar pogra, e non gardessetz on: 

Venetz manjar li pro home del mon.


Sel que no val ni ten pro per semblan,

Pros ni valen non tanh que hom l' apel

Ni vertadier, quan met dreg en soan,

Quan dreitura ni vertat non l' es bel;

Car qui fai mal ni tort, razos non es

Qu' en cueilla grat ni lauzor ni pretz ges;

E se ditz ben un reprochier pel mon:

Sel q' una ves escorja autra non ton.


A totas gens dic e mon sirventes

Que si vertatz e dreitura e merces

Non governon home en aquest mon,

Ni sai ni lai no cre valors l' aon.


Faidit, vai t' en chantar lo sirventes

Drech al Tornel a 'N Guigo, qui que pes,

Car de valor non a par en est mon

Mas mon senher En Ebles de Clarmon.


Pierre Cardinal.


XLI.


Tals cuia be

Aver filh de s' espoza,

Que no y a re

Plus que selh de Toloza;

Quar s' esdeve

Que la molher coitoza

Acuelh ab se

Alcun baratador,

Don ilh rete,

Plus vilh d' un' autra toza,

Un filh de que

Fai heres al senhor:

Per so ai fe

Que malvestatz si noza

En tal qu' ieu cre

Que fon filhs de prior.


Tant es viratz

Lo mons en desmezura

Que falsetatz

Es en luec de drechura,

E cobeitatz

Creys ades e melhura,

E malvestatz

Es en luec de valor,

E pietatz

A d' hoste sofrachura,

E caritatz

Fai del segle clamor,

Et es lauzatz

Qui de dieu non a cura,

E pauc prezatz

Qui vol aver s' amor.


Qui des en sai

Entro en la Turquia,

E daus en lai

Tro que part Normandia,

Ad un savai

Baron tot o daria,

Non cug ni sai

Que visques ses rancor;

Que greu si fai

Que fort gran manentia

Son don apai

De conquerre maior;

Mal li eschai

Aitan grans baronia

Pus non l' estrai

Del nom de raubador.


Mais val assatz

Un ribaut ab pauprieyra,

Que viu en patz

E sofre sa nescieyra,

Q' us coms malvatz

Que tot jorn fai sobrieira

D' avols peccatz,

Que non tem dezonor;

Qu' al ribaut platz

La via dreitureira,

E 'l coms es las

De dieu e de sanctor;

E quar lo bas

Hom a valor entiera

E 'l coms non pas,

Pretz ieu mais lo melhor.


E que faran

Li baron de mal aire

Que tot jorn fan

Lo mal e 'l be non guaire?

Quossi poiran

Los tortz qu' an faitz desfaire?

Que lur enfan

Seran plus tolledor,

E non daran

En l' arma de lor paire

Lo pretz d' un guan,

Ni negus en la lor;

E li enguan

Qu' auran fag l' enguanaire

Retornaran

Sobre l' enguanador.


Non ai talan

D' aver aital repaire,

Qu' eras en chan

E totz temps mais en plor.


Pierre Cardinal.


XLII.


Pus ma boca parla sens

E mos chantars es faitis,

Vuelh ab belhs motz ben assis

Dressar los entendemens

Dels malvais mal entendens, 

Que cuion que valha mais 

Hom messongiers que verais; 

E 'l sen tenon a folhia,

E 'l dreit tornon en biais.


Ves yfern fay son eslais,

E 'l govern ten ves abis,

Selh que vertatz aborris

Ni ab dreitura s' irais;

Quar tals bast murs e palais

Del dreit de las autras gens,

Qu' el segles deconoyssens

Ditz que mot fa bona via,

Quar es savis e creyssens.


Tot atressi com l' argens

El foc arden torna fis,

S' afina e s' adoussis

Lo bons paupres paciens

En las trebalhas cozens;

E 'l malvatz manens savais,

On plus gent si viest e s pais,

Conquier de sa manentia

Dolor e pena e pantais.


Mas d' aisso no 'l pren esglais,

Quar gallinas e perdis

Lo conorton e 'l bos vis,

E 'l ben qu' en la terra nais,

Dont el es jauzens e gais;

Pueys ditz a dieu en ligens:

Ieu suy paupres e dolens.

E si dieus li respondia,

Poiria 'l dire: Tu mens.

Semblans es als aguilens

Croys hom que gent si guarnis,

Que defora resplandis

E dins val meyns que niens;

Et es mager fenhemens

Que si us escaravais

Si fenhia papaguais,

Quan se fenh que pros hom sia 

Us malvatz manens savais.


Tals si fenh pros e valens,

Quar sol gent si viest e s pais,

Que es malvatz e savais;

Mas si los autres payssia,

Per aquo valria mais.


Pierre Cardinal.


XLIII.


Qui ve gran maleza faire

De mal dir no se deu traire;

Per qu' ieu vuelh dir e retraire

Que ricx hom dezeretaire

Es piegers que autre laire,

E fai diablia

Peior que negun raubaire,

E tart se castia.


Ricx hom, quan va per carreira,

El mena per companheira

Malvestat, que vai primeira

E mejana e derreira;

E gran cobeitat enteira

Li fai companhia;

E tort porta la senheira,

Et erguelh la guia.


Ricx hom mals quan vay en plassa

Que cuiatz vos que lai fassa?

Quant autr' om ri e solassa,

A l' un mov plag, l' autre cassa,

L' un maldi, l' autre menassa,

E l' autre afolhia;

E no y fai joy ni abrassa,

Si com far deuria.


Ricx hom, quan fai sas calendas

E sas cortz e sas bevendas,

De toutas e de rezendas

Fai sos dos e sas esmendas,

Sos lums e sas oferendas,

E de raubaria;

Et en guerras met sas rendas

Et en plaideria.


Ricx hom mals, quan vol far festa, 

Auiatz quossi fai sa questa:

Tant bat la gent et entesta

Tro que denier non lur resta,

Que no y qual venir tempesta

Ni fam ni moria;

Pueys fai cara mout honesta,

Qui no 'l conoyssia.


Un pauc ai dig de la gesta

Que dire volia;

Mas tan gran massa n' y resta

Que fort pauc embria.


Pierre Cardinal.


XLIV.


Tartarassa ni voutor

No sent plus leu carn puden

Com clerc e prezicador

Senton ont es lo manen:

Mantenen son siei privat,

E quan malautia 'l bat,

Fan li far donatio

Tal que 'l paren no y an pro.


Frances e clerc an lauzor

De mal, quar ben lur en pren;

E renovier e trachor

An tot lo segl' eyssamen;

Qu' ab mentir et ab barat

An si tot lo mon torbat,

Que no y a religio

Que no sapcha sa lesso.


Saps qu' esdeven la ricor

De selhs que l' an malamen?

Venra un fort raubador

Que non lur laissara ren,

So es la mortz, qu' els abat;

Qu' ab quatr' aunas de filat

Los tramet en tal maizo

Ont atrobon de mal pro.


Hom, per que fas tal follor

Que passes lo mandamen

De dieu, que es ton senhor,

E t' a format de nien?

La trueia ten el mercat

Selh que ab dieu se combat,

Qu' el n' aura tal guizardo

Com ac Judas lo fello.


Dieus verais, plens de doussor,

Senher, sias nos guiren;

Guardatz d' enfernal dolor

Peccadors e de turmen;

E solvetz los del peccat

En que son pres e liat;

E faitz lur verai perdo

Ab vera confessio.


Pierre Cardinal.


XLV.


Tot atressi com fortuna de ven

Que torba 'l mar e fa 'ls peyssos gandir,

Es torbada en est segle la gen

Per un fort ven que dels cors fan salhir

Fals messongiers, deslial e trahire,

Ab que s cuion eyssaussar e formir;

Et en aissi fan veritat delir,

E 'n pert son dreg hom bos qui 'l ver vol dire.


A! greu sera est segl' en l' estamen

Que a estat, segon que auzem dir;

Que hom era crezutz ses sagramen,

Ab sol la fe, si la volgues plevir,

E veritatz era sens escondire;

Ar es tornatz lo segl' en tal azir

Que quecx pessa de son par a trazir;

Per qu' ieu apelh aquest segle trazire.


Qui auzes dir quals son li falhimen

Que fan en cort selhs qui degron regir,

Et an jurat de tenir lialmen

Dreg a quascun? primiers los vey fallir,


E fan semblan aqui mezeis de rire;

E 'ls clamatiers, quan ven al departir,

Ab penhoras, ab dar et ab servir

Perdon lo sen, quant auzo 'l jutge dire.


Entr' els clergues non truep departimen,

Tut son d' un sen, d' un cor e d' un albire,

E siervon dieu aitan honestamen,

Nulh' autra ren non lur pot abellir,

Ni es nulhs hom que mal en puesca dire

Mas selh que y es, si doncx no vol mentir,

Qu' el cavalguar e 'l manjar e 'l dormir

E 'l juec d' amor tenon a gran martire.


No y truep cosselh mas qu' estem lialmen,

E que pensem e Ihesum Crist servir,

Quar el nasquet pel nostre salvamen,

E volc en crotz per nos la mort sofrir;

Aital senhor, qui 'n poiri' autr' eslire,

Qu' el fes de se nau per nos reculhir

Als grans perils don no podem gandir

Ses cofessar, e so qu' aurem fag dire.


Pierre Cardinal.



XLVI.


Tan son valen nostre vezi,

E tan cortes e tan huma,

Que si las peiras eran pa

E que las aiguas fosson vi,

E li pueg bacon e pouzi,

No serion larc, tals n' i a.


Tals n' i a, mas non dirai qui,

Que foron porc en Guavauda,

Et en Vianes foron ca,

Et en Velaic foron masti,

Seguon l' afaitamen cani;

Mas, quar non an coa, rema.


En jurar de femna no m fi,

Ni son sagramen no vuelh ja;

Quar si 'l metiatz en la ma

Per ver dir un marabeti,

E per mentir un barbari,

Lo barbari guazanhara.


Tals a lo semblant effanti

Qu' el sens es de Trebellia,

E 'l lengua de logicia,

E 'l voluntatz d' En Alengri:

Tals a belh cors e saura cri

Que dins a felh cor e vila.

Dig vuelh aver de Sarrazi

E fe e ley de crestia,

E subtileza de paia,

Et ardimen de Tartari;

E qui es guarnitz en aissi

Val be messongier Castella.


Quar fai tort e messongas di

Atressi com de tals n' i a.


Pierre Cardinal.


XLVII.


Razos es qu' ieu m' esbaudey,

E sia jauzens e guays

El temps que fuelha e flor nays,

Et un sirventes despley,

Quar lialtatz a vencut

Falsedat; e non a guaire

Que ieu ai auzit retraire,

Q' uns fortz trachers a perdut

Son poder e sa vertut.


Dieus fai e fara e fey,

Si com es dous e verays,

Dreitz als pros et als savays,

E merce segon lur ley:

Quar a la pagua van tut

L' enguanat e l' enguanaire, 

Si com Abels e son fraire; 

Que 'l traytor seran destrut 

E li trahit ben vengut.


Dieu prec que trachors barrey

E los degol e 'ls abays

Aissi com fos los Alguays,

Quar son de peior trafey:

Mas aisso es ben sauput,

Pieger es tracher que laire.

Atressi com hom pot faire

De covers morgue tondut,

Fai hom de trachor pendut.


De lops e de fedas vey

Que de las fedas son mays;

E per un austor que nays 

Son mil perditz, fe que us dey: 

Ad aquo es conogut

Que hom murtrier ni raubaire

No platz tant a dieu lo paire,

Ni tan non ama son frut

Com fai del pobol menut.


Assatz pot aver arney

E cavals ferrans e bays,

E tors e murs e palays,

Ricx hom, sol que dieu reney:

Doncx ben a lo sen perdut

Totz hom a cuy es veiaire

Que, tollen l' autrui repaire,

Cuge venir a salut,

Ni 'l don dieus quar a tolgut.


Quar dieus ten son arc tendut

E trai aqui on vol traire;

E fai lo colp que deu faire

A quec, si com a mergut,

Segon vizi e vertut.


Pierre Cardinal.


XLVIII.


Un sirventes novel vuelh comensar

Que retrairai al jorn del jutjamen

A selh que m fetz e m formet de nien;

Si 'l me cuia de ren ochaizonar;

E si 'l me vol metre en la diablia,

Ieu li dirai: Senher, merce no sia,

Qu' el mal segle trebaliey totz mos ans,

E guardatz me, si us plai, dels turmentans.


Tota sa cortz farai meravilhar,

Quant auziran lo mieu plaideyamen;

Qu' ieu dic qu' el fai ves los sieus fallimen,

Si 'l los cuia delir ni enfernar;

Quar qui pert so que guazanhar poiria,

Per bon dreg a de viutat carestia;

Qu' el deu esser dous e multiplicans

De retener sas armas trespassans.


Ja sa porta non si degra vedar,

E sans Peires pren hi gran aunimen,

Quar n' es portiers, mas que y intres rizen

Quascun' arma que lai volgues intrar,

Quar nulha cortz non er ja ben complia

Que l' uns en plor e que l' autres en ria,

E sitot s' es sobeirans reys poyssans,

Si no ns obre, sera li 'n faitz demans.


Los diables degra dezeretar

Et agra en mais d' armas pus soven,

E 'l dezeret plagra a tota gen,

Et el mezeis pogra s' o perdonar

Tot per mon grat; totz los destruiria,

Pus tug sabem qu' absolver s' en poiria;

Bel senher dieus, siatz desheretans

Dels enemicx enoios e pezans.


Ieu no mi vuelh de vos dezesperar,

Ans ai en vos mon bon esperamen;

Per que devetz m' arma e mon cors salvar,

E que m valhatz a mon trespassamen;

E far vos ai una bella partia,

Que m tornetz lai don muec lo premier dia,

O que m siatz de mos tortz perdonans;

Qu' ieu no 'ls feira, si no fos natz enans.


S' ieu ai sai mal, et en yfern ardia,

Segon ma fe, tortz e peccatz seria;

Qu' ieu vos puesc be esser recastinans,

Que per un ben ai de mal mil aitans.


Per merce us prec, dona sancta Maria

Qu' ab vostre filh nos siatz bona guia,

Si que prendatz los paires e 'ls enfans,

E 'ls metatz lay on esta sanhs Joans.


Pierre Cardinal.


XLIX.


Una cieutat fo, no sai quals,

On cazet una plueia tals

Que tug l' ome de la cieutat

Que toquet foron dessenat.

Tug dessenero, mas sol us;

Aquel escapet e non plus,

Que era dins una maizo

On dormia, quant aco fo:

Aquel levet, quant ac dormit

E fon se de ploure gequit,

E venc foras entre las gens

On tug feiron dessenamens.

L' us fo vestis, e l' autre nus,

L' autr' escupi vas lo cel sus;

L' uns trais peira, l' autre astelas,

L' autre esquisset sas gonelas,

L' uns feri e l' autre enpeis,

E l' autre cuget esser reis

E tenc se ricamens pels flancx,

E l' autre sautet per los bancx;

L' us menasset, l' autre maldis,

L' autre ploret e l' autre ris,

L' autre parlet e no sap que,

L' autre fes metoas de se.

Et aquel qu' avia son sen

Meravilhet se molt fortmen,

E vi ben que dessenat son;

E gard' aval e gard' amon

Si negun savi n' i veira; 

E negun savi non i a:

Grans meravelhas ac de lor;

Mas molt l' an els de luy maior,

Qu' el vezon estar saviamen;

Cuion qu' aia perdut lo sen,

Car so que ill fan no ill vezon faire.

A quascun de lor es veiaire

Que ill son savi e ben senat,

Mas lui tenon per dessenat;

Qui 'l fer en gauta, qui en col;

El no pot mudar no s degol.

L' uns l' enpenh, l' autre lo bota,

El cuia eissir de la rota;

L' uns l' esquinta, l' autre l' atrai,

El pren colps e leva e chai.

Cazen, levan, a grans ganbautz

S' en fug a sa maizo de sautz,

Fangos e batut e mieg mortz;

Et ac gaug quan lor fon estortz.


Aquesta faula es al mon

Semblan et a tug silh que i son;

Aquest segles es la cieutatz,

Que es totz ples de dessenatz;

Qu' el maior sen c' om pot aver

Si es amar dieu e temer,

E gardar sos comandamens:

Mas ar es perdutz aquel sens;

La plueia sai es cazeguda;

Una cobeitatz es venguda,

Uns orgoills et una maleza

Que tota la gen a perpreza;

E si dieu n' a alcun onrat,

L' autr' el tenon per dessenat

E menon lo de tom en vil,

Car non es del sen que son il,

Qu' el sen de dieu lor par folia;

E l' amicx de dieu, on que sia

Conois que dessenat son tut,

Car lo sen de dieu an perdut;

E 'lh tenon lui per dessenat

Car lo sen del mon a laissat.


Pierre Cardinal.


L.


Pus Peyre d' Alvernhe a chantat 

Dels trobadors qu' en son passat, 

Chantarai a mon escien

D' aquels que pueissas an trobat;

E no m' aion ges cor irat,

S' ieu lor malvatz fatz lur repren.


Lo premiers es de Sanh Desdier

Guillems que chanta voluntier,

Et a chantat mot avinen;

Mas, quar son desirier non quier,

Non pot aver nulh bon mestier,

Et es d' avol aculhimen.


Lo segons de Sanh Antoni

Vescoms qu' anc d' amor non jauzi,

Ni no fes bon comensamen,

Que la primeyra 'l a tray;

Et anc pueis re non li queri,

Siei huelh nueg e jorn ploran s' en.


E lo ters es de Carcasses

Miravals que fai motz cortes,

E dona son castel soven;

E no y estai l' an ges un mes,

Et ancmais kalendas no y pres;

Per que no i ha dan qu' il se pren.


Lo quartz Peirols, us alvernhatz, 

Qu' a trent' ans us vestirs portatz,

Et es pus secs de lenh' arden,

Et es sos chantars peiuratz;

Qu' anc, pus si fon enbaguassatz

A Clarmon, no fes chan valen.


E 'l cinques es Gaucelms Fayditz

Que es de drut tornatz maritz

De lieys que sol anar seguen;

Non auzim pueis voutas ni critz,

Ni anc sos chans no fon auzitz,

Mas d' Uzercha entro qu' Agen.


E 'l seizes Guilems Azemars,

C' anc no fo pus malvatz joglars;

Et a pres manh vielh vestimen,

E fai de tal loc sos chantars

Don non es a sos trenta pars;

E vey l' ades paubr' e sufren.


Ab Arnaut Daniel son set,

Qu' a sa vida ben non cantet

Mas uns fols motz qu' om non enten;

Pus la lebre ab lo buou casset,

E contra suberna nadet,

No valc sos chans un aguillen.


En Tremoleta 'l catalas

Qui fai sos sos leuetz e plas,

E sos cantars es de nien,

E peinh sos peills cum s' er' auras;

Ben a trent' ans que for' albas,

Si no fos lo negrezimen


E 'l noves N Arnautz de Maruelh,

Qu' ades lo vey d' avol escuelh;

E si dons non a chauzimen,

E fay o mal, quar no l' acuelh;

Qu' ades claman merce siei huelh,

On plus canta l' aigua 'n dissen.


Salh de Scola es lo dezes

Que de joglar s' es faitz borges

A Brajairac o compr' e ven;

E quant a vendut son arnes,

El s' en va pueis en Narbones

Ab un fals cantars per prezen.


L' onzes es Guiraudetz lo Ros

Que sol vieure d' autrui chansos;

Es enoios a tota gen,

Mas quar cuiava esser pros, 

Si se partic dels filhs N Anfos 

Que l' avian fag de nien.


E lo dotzes es en Folquetz

De Marcelha, us mercadairetz;

Et a fag un fol sagramen

Quan juret que chanso no fetz;

Perjur nos an say dig pro vetz

Que s perjuret son essien.


E lo trezes es mos vezis

Guillems lo marques mos cozis,

E non vuelh dire mon talen;

Car ab los seus chantars frairis

S' es totz peiuratz lo mesquis,

Et es viells ab barba et ab gren.


Peire Vidals es dels derriers

Que non a sos membres entiers;

Et agra l' obs lenga d' argen

Al vilan qu' er uns pelliciers;

Que anc, pus si fetz cavaliers,

Non ac pueys membransa ni sen.


Guilhems de Ribas lo quinzes

Qu' es de totz fatz menutz apres,

E canta voluntiers non jen;

E percassa s fort, s' il valgues,

Car nulh tems no 'l vim bel arnes,

Ans vieu ses grat e paubramen.


Ab lo sezesme n' i aura pro

Lo fals Monge de Montaudo

Qu' ab totz tensona e conten;

Et a laissat dieu per baco,

E quar anc fetz vers ni canso, 

Degra l' om tost levar al ven.


Lo vers fe 'l monges, e dis lo

A Caussada primeiramen,

E trames lo part Lobeo

A 'N Bernat son cors per prezen.


Le Moine de Montaudon.


LI.


L' autre jorn m' en pugiey al cel,

Qu' aniey parlar ab sanh Miquel

Don fui mandatz;

Et auzi un clam que m fon bel:

Eras l' auiatz.


Sanh Jolias venc denan dieu,

E dis: Dieus, a vos mi clam ieu

Com hom forsatz,

Dezeretatz de tot son fieu,

E malmenatz.

Quar qui ben voli' alberguar,

De mati m solia preguar

Qu' ieu 'l fos privatz;

Eras no y puesc cosselh donar

Ab los malvatz.


Qu' aissi m' an tolt tot mon poder, 

Qu' om no m pregua mati ni ser; 

Neys los colgatz

Laissan mati dejus mover;

Ben suy antatz.


De Tolza ni de Carcasses

No m plang ta fort ni d' Albiges,

Com d' autres fatz:

En Cataluenh' ai totz mos ces,

E y suy amatz.


En Peiragorc e 'n Lemozi,

Mas lo coms e 'l reys los auci,

Sui ben amatz;

Et a 'n de tals en Caerci

Don sui paguatz.


De lai Roergu', en Gavauda,

No m clam ni m lau qu' aissi s' esta;

Pero assatz

Y a d' aquelhs q' usquecx mi fa

Mas voluntatz.

En Alvernhe ses aculhir

Podetz alberguar e venir

Descovidatz,

Qu' il non o sabon fort gent dir,

Mas ben lur platz.


En Proensa et els baros

Ai ben enquera mas razos;

Non sui clamatz

Dels Proensals ni dels Guascos

Ni trop lauzatz.


Le Moine de Montaudon.


LII.


De sirventes aurai gran ren perdutz,

E perdrai en enquera un o dos

Els rics malvatz on pretz es remasutz,

Qu' a lor non platz donars ni messios,

Ni lor platz res que taingna a cortezia,

Mas be lor platz quant ajoston l' argen;

Per so n' a mais cel que lo met plus gen,

C' onors val mais que avols manentia.


Ja non serai desmentitz ni vencutz

Qu' anc hom escars non fo aventuros;

E si n' i a un qu' en sia cregutz,

Doncs n' a el faig alcun fag vergoignos:

C' avers non vol solatz ni leugaria,

Ni vol trobar home larc ni meten,

Ans lo vol tal qu' estia aunidamen

E tal qu' endur so que manjar deuria.


Que val tesaurs qu' ades es rescondutz,

Ni cal pro tenc a nuill home qu' anc fos?

Aitan n' ai eu, sol non sia mogutz,

Com an aquil que lo tenon rescos.

C' a mi non costa un denier si s perdia,

E ill an tot l' esmai e 'l pessamen;

E quan perdon l' aver perdon lo sen,

Et a mi an pro donat de que ria.


Per valens faitz es hom miells mantengutz

Et acuillitz et honratz per los bos;

E n' es hom miells desiratz e volgutz,

E 'n pot menar plus honratz compaignos:

Que malvestatz ab pretz no s' aparia,

Ni s' acordon per lo mieu escien;

Que pretz vol dar e metre largamen,

E malvestatz estreing e serra e lia.


Lai a 'N Guillem Augier, on pretz s' es clutz,

Tramet mon chant, car el es cabalos;

E 'ls enemics ten sobratz e vencutz,

Et als amics es francs et amoros,

Larcs et adregs e senes vilania;

E tot quant a dona e met e despen,

E non o fai ges ab semblan dolen;

Per qu' en val mais, ja tan pauc non metria.


Bertrand du Pujet.


LIII.


Ab gran dreg son maint gran seignor del mon

Sempre de bos servidors sofraichos,

Et ab gran dreg prendon maintas sazos

Danz e destrics, quan se pogran gandir,

Et ab gran dreg faillon a conquerer

Terras e gent, quan n' an cor e voler,

Car an mes tot so per qu' om vai pueian

En honrament et en pretz, en soan.

E car il tan senz tota valor son

Non dur' ab els servire fiz ni bos,

Car s' esdeve, sia tortz o razos,

Que cascuns vol l' us aprendr' e seguir

De son seignor per miels ab lui caber:

Doncs si fezesson aissi lur dever

Li croi seignor com il s' en van loingnan,

Grieu aurion servidor mal obran.


E sol per so si dechai e s cofon

Lo segl' e s pert, car il son nuaillos

E nonchalen de totz faitz cabalos;

E m meravil com pot esdevenir

Qu' il no voillan proeza mantener,

Car s' ab proeza pueion en poder

Et en ricor, don tan gran talent an,

Per qu' eu m' en vau trop fort meraveillan.


Car totz seingner, on mais a cor volon

D' aver mais e d' esser mais poderos,

De valer deu esser mais voluntos

E de tot so que fassa 'ls pros grazir,

E maiorment de dar, car fai tener

Per pro maint hom a pauc d' autre saber,

E de tot' autra valor sol que n' an,

Qu' el don si gart qu' o met en luec prezan.


E s' om prezatz, que don pren, no i respon

Gent, quant obs es l' onors e 'l pretz e 'l pros

Qu' en ven, celui per cui faig es lo dos,

Restaura tot; car chascus que l' au dir,

Si s preza ren ni sab en re valer,

A tan bon cor vas lui com degr' aver

Cel que n' a pres lo don, per qu' a afan

No s deu nuls hom tener dar si onran.


Als seingnors cug aver faig gran plazer 

En aquest chant, al pros per mantener 

Lur bel capteing, et als autres montran, 

S' il volon far lur pron, so qu' a far an.


Boniface Calvo.


LIV.


Per tot so c' om sol valer

Et esser lauzatz

Deval et es encolpatz,

Car es proeza folia

E leialtatz non sabers

E gaieza leujaria,

C' aissi es camjatz valers

En avoles' e il en lui, qu' om te

Lo croi per pro, e qu' el pros non val re.


E sitot * eu saber

De far malvestatz,

Per q' eu seria prezatz,

Et en poder puiaria;

Conoissenza e devers

Mi capdellon tota via

De guiza, que mos volers

No m sofre ges que m plaia fais, per que

Mi prezon cil qu' el mal tenon per be.


Anz voill ab aital voler

Meinz poder assatz,

Que dels crois mal enseingnatz

Ples de tota vilania

Mi plai en re lurs plazers

Ni lur mendiga paria,

Car mi par lur chapteners

Tant laitz e tant aunitz, que per ma fe, 

Qan sovinenza n' ai, m' enueg de me.

E sai qu' eu faria parer

Ab mos ditz serratz,

Que m lau com outracuidatz,

Non a totz, que s' o fazia

De messoini' auri' el vers

Semblanz', e tant se valria;

Mas sitot no m faill lezers,

Ges de chantar no m membra ni m sove,

Mas sol per cels qu' entendemenz soste.


Domna, tan mi fai plazer

Bels faitz e honratz,

Lo senz e la granz beutatz,

La valors e 'l cortezia

De vos que res fors poders

No m sofraing a far que sia

Perdutz l' auzirs e 'l vezers

E 'l senz dels avols, per cui s' esdeve

C' om lau celui c' avinen no s capte.


Boniface Calvo.


LV.


Qui ha talen de donar

Tal don que sia lauzatz

Entr' els savis, deu pensar

Tres chauzas, ben o sapchatz:

Cals es el eis taing que s pes,

E cals cel qu' el don deu penre,

E cals los dos; qu' estiers res

No 'l pot de blasme defendre.


Qu' om don tan gran non deu dar

Qu' en sia trop fort grevatz,

Ni tant pauc qu' a soanar

Lo taingna cellui qui er datz;

Ni dons avinens non es

C' om lo 'n poiria rependre,

O chauzir qu' el non saubes

So que s taing a far entendre.


E quant hom per si honrar 

Da 'l sieu e n' es desonratz, 

No s pot maiorment desfar; 

Qu' avers e l' honors prezatz 

Val mais que nuls autre bes; 

Doncs qui 'ls pert non pot contendre 

Que d' autra guiza pogues

Tan bassa valor descendre.


Per que requer' e pregar

Lo rei castellan mi platz

Qu' el deia mos chanz membrar,

E non crei' uns sieus privatz;

Car il an tal us apres

E tal art, so il vol aprendre,

Que quecs, per pauc qu' el n' agues,

Son pretz volri' escoiscendre.


Tan mi fai ma dompn' amar

Amors, qu' en sui fol jugatz;

Que can deuria poingnar

El rei de servir, li fatz

Plazers; e no m' en tueil ges,

Car sai qu' il m' en degra rendre

Bon guierdon, s' il plagues

Adreg sa merce despendre.


Boniface Calvo.


LVI.


Mon sirventes tramet al cominal

De tota gen, e si 'l volon auzir

Ni l' entendo ni 'l sabo devezir,

Quascus hi pot triar lo ben del mal;

Que cobeytatz a tant sazit en brieu

Lo mon que no y cort dreg ni tem hom dieu,

Ni no y trob om merce ni chauzimen,

Ni vergonha ab lo pus de la gen.


Clergue volon trastot l' an per engual

Ab cobeitat gent caussar e vestir;

E 'l ric prelat volo s tant enantir

Que ses razo alargan lor deptal

E si tenetz de lor un honrat fieu

Volran l' aver; e no 'l cobraretz lieu,

Si no lor datz una summa d' argen,

E no lor faitz plus estreg covinen.


Rey e comte, baylo e senescal

Volo 'ls castels e las terras sazir,

A lur gran tort las paubras gens delir;

E li baro son tornat atretal;

E ditz quascus: Ieu penrai d' aquo mieu; 

Et ab tot son plus paubres que romieu; 

E no tenon vertat ni sagramen;

E nos autres em tug d' aquelh eys sen.


Si monge nier vol dieus que sian sal

Per pro manjar ni per femnas tenir,

Ni monge blanc per boulas a mentir,

Ni per erguelh Temple ni Espital,

Ni canonge per prestar a renieu,

Ben tenc per folh sanh Peir' e sanh Andrieu 

Que sofriro per dieu aital turmen, 

S' aquest s' en van aissi a salvamen.


Si capelan per pro beure a Noal,

Ni legistas per tort a mantenir,

Et ostalier per son oste trahir,

E loguadier per falsar lor jornal,

E raubador e metje e corrieu,

Rauban la gen, se salvo, non cre ieu

Que menudet no vivon folhamen

E selhs qu' estan cofes e peneden.


Revendedor, obrier e menestral

Iran a dieu, si lor o vol sofrir,

Ab car vendre et ab pliven mentir;

E camjador et home de portal,

E renovier yssamen com Juzieu,

E noyriguier panan so qu' om lor plieu,

E laurador terras sensals tenen,

Festas obran e mezinas crezen.


A l' autra gen darai cosselh leyal,

Sitot no 'l say a mos ops retenir,

Que quecx pesses de be far e de dir,

Que non aurem negus plus de cabal,

Ni 'n portarem escrit el nostre brieu

Ad aysselh jorn que rendrem comt' a dieu,

Al derrier jorn' que tenra parlamen

Ayselh senhor que ns formet de nien.


De totz los reys ten hom per pus cabal

Lo rey 'N Anfos, tan fay bos faitz grazir,

E dels comtes selh de Rodes chauzir

Fai sa valor e son pretz natural,

E dels prelatz selh de Memde, qu' el trieu

Sec drechamen e despen gent lo sieu,

E dels baros son fraire, tan valen

Son tug siey fag e siey captenemen.


Qui mon chantar me repren no m' es grieu, 

Si maynt fan be sitot pauc m' en fatz ieu; 

Ab que las gens renheson leyalmen,

Pueys poirion dir: De folh apren hom sen.


Raimond de Castelnau.


LVII.


Cristias vey perilhar

Per colpa dels regidors,

Quar entr' elhs no cap amors

Ni patz ni dreitz, qu' ab tortz far

Son d' autruy dreg enveyos,

E creys lurs iniquitatz,

Creyssen lurs possessios.


En aisso truep voluntos

Lo pus de las poestatz;

Ja non dirai dels prelatz

Qu' ilh devon governar nos,

Mostran via per salvar;

Si s fan don lur tanh lauzors,

E dieus fassa 'ls drech guidar!


Per sas obras deu mostrar

Selh que repren las follors,

Si que 'l n' eschaya honors;

Qu' ayssi deu hom essenhar,

Quar non es maiestres bos

Per sol dictar apelatz,

Si 'ls faitz no fay cabalos.


Aisso lais, qu' autra razos

M' o tolh don suy apessatz,

Qu' els reys truep desacordatz,

Que d' un voler non sai dos;

Tant vol quascus contrastar

Ab l' autre, don es paors

Que dieus tot o desampar.


Un temps vol dieus yssausar

Crestias, e 'l fon sabors,

Quar el pus era valors;

E pessavan d' elh honrar

Contra Sarrazis fellos,

Et avian entr' elhs patz

Et amor totas sazos.


Mas er es contrarios

L' us a l' autre, que duptatz

No y es enjans ni baratz

Ni cuberta tracios;

L' us cuia l' autr' enjanar:

Mas pus greu m' es dels maiors,

Qu' el mals pot a mais montar.


Quan l' us ve l' autre baissar,

Se deurian far socors,

Quar qui val a valedors;

Mas estiers los vey obrar,

Que del creysser son gilos

E del mermar fan solatz,

Qu' om val als pus poderos.


Bos reys castellas, N Anfos,

Ab dreg faits tot quant fassatz

Et auretz pro companhos.


El devers sia gardatz

Vostres, e 'l pretz per vos.


Giraud Riquier.


LVIII.


Qui m disses, non a dos ans,

Qu' el laus me fos desgrazitz

Del rey 'N Anfos, de pretz guitz,

Mot me fora greus afans;

Qu' er es tant vil tengut sai

E blasmatz, que sol parlar

Non aus de luy ad honor,

Don ai al cor tal dolor

Qu' ab pauc chant no 'n desampar.


A moutz homes l' aug blasmar

Que li foran valedor,

Si guerra l' agues sabor

Tant com a cor de donar:

Mas ieu las! suy en esmai,

Com me sol lauzar mos chans,

Per elh que m' er abelhitz

Tant qu' ieu serai sebelhitz,

Ans que dreg alhors los lans.


Mala veyra sos efans,

Si 'l pus de la gent ver ditz, 

Que vius n' er despostaditz; 

E dieus don me mort enans, 

Quar ja gran joy non aurai 

Tro per ver auia comtar

Que 'l sieu enemic maior

Aian ab luy tal amor

Que d' elhs no 'l calha gardar.


Ab dreg a volgut renhar

Et ab pretz et ab valor,

Creyssen de terr' ab lauzor,

Lo reys N Anfos que dieus gar;

Et aras deu mielhs e mai

Voler dreg e patz dos tans,

Sol que non si' escarnitz;

Per que de dieu si' aizitz,

E sos pretz no s desenans.

Mos ditz sera pro bastans

Sol que per luy si' auzitz,

Qu' ieu parti totz esferzitz;

E si m' enten, non l' er dans;

Pero aitan li dirai

Que reys deu amicx amar,

Mas de l' als dir ai temor,

E 'lh chauzisca son melhor

Per son dreg dever a far.


Jamais no m' esforsarai

D' el rey castellan lauzar,

Ni d' autre, si en error

Ven son pretz, qu' a deshonor

Me pogues ab dan tornar.


No suy astrucx de senhor

Que m vuelha de cor amar.


Giraud Riquier.


LIX.


Fortz guerra fai tot lo mon guerreiar

E destruir, per que tot er destrutz,

Qu' ab totz esfortz vey las gens esforsar

De dechazer us austres dechazutz

De drechura, q' us non es drechuriers,

Ans es ab tort qui pot pus torturiers,

Tant que temors de dieu no y fai temensa,

E qui conoys mescre sa conoyssensa.


Per qu' el mons es estranhatz de mondar,

Quar hom no cre autre ni es crezutz,

Ni es amatz per ren ni pot amar

Ni ben voler, ans es totz ben volgutz

Qu' om dona dreg, dat per dieu, per deniers;

E per aver avera 'ls messongiers

Per que dieus fa ses pro far penedensa 

Als crestias crestatz de paciensa.


Q' us ab son par no s pot apariar

Ses decebre, don quecx es deceubutz

E gualiatz, tan vol quecx gualiar,

Creyssen lo sieu, don mals es tant cregutz

Qu' om no vol far ben, e fa voluntiers

Mal, per que patz nos fug, qu' el vers paziers

Par que nos falh per la nostra falhensa,

E no nos val quar nos no 'l faym valensa.


Mas qui fes totz los bes que pogra far,

E que s tengues dels mals on es tengutz,

Et oblides so que deu oblidar,

E decores de cor so qu' es salutz,

E volgues dreg quar dreitz es dreitz semdiers,

Qu' aissi viven viu hom e non estiers,

Et obezis so qu' es d' obediensa,

De belh saber agra belha sabensa.

Vers paires dieus, don no ns podem pairar,

Vera via, vertatz e vera lutz,

Vers salvamens per que ns devem salvar,

Vera bontatz don totz bes es vengutz,

Amaires vers als amadors entiers,

Defendemens defendens d' aversiers,

Faitz nos obrar tals obras ab crezensa

Qu' entr' els gueritz trobem ab vos guirensa.


Amples camis ab trops de caminiers,

Leus per saber e per tener leugiers,

Es selh de mort, e mortals ab temensa

Selh de vida, per qu' a paucx vius agensa.


Si be m falhic no crey que y fes falhensa,

Mos Belhs Deportz, deport truep e guirensa.


Giraud Riquier.


LX.


Vertatz es atras tirada

E messonja enantida

E lialtatz encaussada

E falsetatz aculhida,

Qu' om ten per dreg son voler 

Et obra de son poder

Don tortz es tan poderos

Que dreitz es a non chaler

Vengutz, que no y val sermos.


Sancta fes es sermonada

Mot, e pauc l' obra seguida;

Tant es plazens e privada

Selha de mondana vida,

Qu' om, per complir son plazer,

Desconoys dreg e dever,

E d' aver es tant curos

Hom, e pro non pot aver,

Que no sap que s' es razos.


E crey qu' a dieu non agrada

Quar amors non es aizida,

Ni merces non es trobada;

Per que patz nos es falhida,

Qu' om non la vol enquerer;

Don deu lo mons dechazer,

Quar dieus totz savis, totz bos, 

No vol en loc remaner

On baratz renh e tensos.


Mas si patz fos essercada

Tant com es guerr' afortida,

Erguelhs non agra cassada

Merce qu' al mon fort oblida,

Per qu' amors no y pot caber

Ni sens no y pot res valer,

Qu' erguelhs e baratz ginhos

Tolhon auzir e vezer

Ad home totas sazos.


Ihesus Cristz nos a mostrada

Via qu' es del ver gaug guida,

Mas tant es pauc ademprada,

Per que petit es polida,

Quar mot es greus per tener

Qu' om manjar be ni jazer

No y pot, ans viu sofrachos

Del mon que deu fort temer,

Quar tot l' es contrarios.


Lo mons no dona lezer

De be, e fai mal plazer;

E qui pus l' es amoros

Mens a de ben far poder,

Tant es lo mals saboros!


Sanctz paires dieus glorios,

Senher, datz nos tal saber

Qu' el mon azirem per vos.


Giraud Riquier.