La poesía de avui se referis a un temps pasat, un temps mol du, es una fabula inventada per mi inspirada en histories que me contae mon yayo, es un homenatge a eisa generasió que desde chiquets ya tenien una vida mol dura.
Juan Carlos Abella
AQUELL PASTORET VALÉN
Avui vull parlá dun temps pasat
que fa mol que am olvidat
de eixe pastoret valen
que cuidae lo vestiá conten
cuans añs tendrá eise pastoret
pocs sol es un chiquet
que per nesesitat te que trevallá
a la familia ña que ajudá
se aiseque mol dematí
cuan lo sol no a vuigut eisí
amorse, y baise al corral
a vore que tot estigue normal
la primera cosa que fá
apartá los cordés que va ficá asormá
ya están les ovelles a pun
pera puija montaña amun
estos dies no porte gos
pos un llop lo va ferí dun mos
lo pastoret toque lo flariol
pera no sentís tan sol
esta tarde sa fet una tronada
de les que tenen a la gen asustada
a cap casalisi se pot amagá
a la intemperie la de pasá
a unes roques va trová amagatall
com va podé se va posá devall
asustat pensé en sa mare
no sap si la tornará a vore
mare no vull que ploros per mi
no soportaría voret patí
yo estic mol orgullos de tu
pos mas ajudat a se mes du
la tronada va pasá
esta la poguda contá
pero lo atre dia mes prop
va tindre la visita del llop
lo llop esta famolenc
aixo lo fa mes violen
a la rabera a atacat
y una ovella sa emportart
lo llop la ovella donan la voltera
esta violencia asuste a cualquiera
pero lo nostre pastoret no te pó
capa lo llop se tire en determinasió
lo pastoret sol es un chiquet
no masa alt, mes be menudet
lo llop a la ovella a soltat
cara a cara en ell sa quedat
un bon mos a la cama li a pegat
de tan doló casi sa desmallat
com a pogut li a pegat una garrotá
que lo llop no a pogut mes que soltá
y marche en la coa entre les garres
sempre recordará com te les gastes
y aiso que es un llop mol gran
una bestia enorme, impresionan
coiseisan a casa torne
sa mare la cama li cure
asustada sol fá que pensá
en alló que aguere pogut pasá
varios añs an pasat
y lo nostre pastoret sa enamorat
ilusionat lo dia de demá
la seua familia creará.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 9 de febrero de 2018
Samarra
Roba en pell y llana o pel, normalmén de cordé.
De aquí ve la expresió "ya has tocat pel", en tota seguridat.
CaMap en búlgaro, o en macedonio , pronunsiat samar. Sense ánimo de compará a ningú en lo animal de aquí deball, esta paraula podríe vindre de un atre idioma diferén al vasco, desde Asia.
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Zamarra_(prenda)
De aquí ve la expresió "ya has tocat pel", en tota seguridat.
En aragonés tamé se fa aná, en Z, zamarra.
Paregudes:
Chambergo , tabardo, jaica, jaca, jupa (estes j se pronunsien com John, João, Jo)
Valénsia : barragà blanch : Prueba de que el romance valenciano es autóctono y no traído por catalanes es por el uso de arabismos desconocidos al norte del Ebro como "barragà", tela de lana o piel de camello para abrigo.
* Llibre de la Cort del Justicia de Valencia, 1280
Valénsia : barragà blanch : Prueba de que el romance valenciano es autóctono y no traído por catalanes es por el uso de arabismos desconocidos al norte del Ebro como "barragà", tela de lana o piel de camello para abrigo.
* Llibre de la Cort del Justicia de Valencia, 1280
Este home no pareix vasco, y porte samarra.
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Sámar de les isles Filipines.
La mayoría de la población hablan samareño. Sin embargo el cebuano es la lengua materna de la mayoría de los habitantes de los municipios de Almagro (lo de les aubergingues no) y Santo Niño.
Samarcanda (en uzbeko, Samarqand, en ruso, Самарканд), a veces escrito como Samarkanda, es la segunda ciudad de Uzbekistán, después de Taskent, tanto en población, como área e importancia industrial.
Es a su vez capital de la Región de Samarcanda.
La Unesco declaró a esta ciudad de 2700 años de antigüedad como Patrimonio de la Humanidad en el año 2001, y fue inscrita como Samarcanda - Encrucijada de culturas.
Una zamarra (del vasco zamarra) :) , es una prenda de vestir hecha de piel con su lana o pelo, normamente de carnero, utilizada para protegerse del clima frío o de la lluvia.
En algunas regiones de España se suele usar como sinónimo de camiseta o chaqueta.
Euskera , vascuence , nacionalismo vasco
El nacionalismo vasco también se nutre de mitos y mentiras, como el suponer que en todo su territorio se hablaba "euskera" cuando es erróneo...
"Hace ya décadas que el lingüista Luis Mitxelena señaló que en grandes áreas del País Vasco nunca en la historia se había hablado vascuence.
Serían otras lenguas, tal vez emparentadas con las lenguas vascas, de las que llegaron hasta nosotros unas ocho distintas.
No tiene hoy ningún sentido intentar implantar el euskera como lengua de uso social en lugares donde nunca se ha hablado.
Julio Puente López: Cataluña entre la sensatez y el delirio, 2018.
"Hace ya décadas que el lingüista Luis Mitxelena señaló que en grandes áreas del País Vasco nunca en la historia se había hablado vascuence.
Serían otras lenguas, tal vez emparentadas con las lenguas vascas, de las que llegaron hasta nosotros unas ocho distintas.
No tiene hoy ningún sentido intentar implantar el euskera como lengua de uso social en lugares donde nunca se ha hablado.
Julio Puente López: Cataluña entre la sensatez y el delirio, 2018.
Aprender euskera, misión posible !
Arnaldo Otegi es mol amic dels catalanistes, sobre tot de la Cup , esta gen que se esquile en una cassola al cap.
miércoles, 7 de febrero de 2018
Assormá
Doná de mamá a un cabridet o un corderet de una cabra.
Lo pastó a vegades te que ajudá perque la mare no vol al fill, per la auló o alguna depresió post-parto.
Amamantar en castellá.
Dcvb
XURMAR v. tr.
|| 1. Traspuar, deixar anar un líquid pels porus (Tor); cast. rezumar. Chumá.
|| 2. Xarrupar, xuclar, beure a morro (Rosselló); cast. chupar, beber a morro.
|| 3. Amorrar un xai o cabrit a la mamella d'una ovella o cabra que no és la seva mare, perquè li doni mamar (Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà). Això es fa principalment quan s'ha mort una ovella i ha deixat un o més xais que necessiten mamar. A vegades l'ovella no admet aquests xais, ni fins i tot els seus propis fills, i aleshores el pastor la subjecta obligant-la a no moure's i a permetre que l'anyell mami. També hi ha altres procediments enginyosos per aconseguir que l'ovella no es resisteixi a admetre el xai que no és seu. Així ho explica un folklorista de Ripoll: «El pastor, perquè la mare del xai mort es prengui com a seu el bessó que li xurmaven, es val d'una traça ben enginyosa. Lleva la pell al que s'ha mort, procurant que amb la mateixa hi quedin els forats de les quatre potes, i agafant el xai bessó el vesteix amb la pell del mort, fent-li ficar les potes dintre els forats, de manera que se li adapti com un abric, i l'acosta a l'ovella; de moment ja li sembla que no és el seu, però com aquestes coneixen llurs xais més que amb la vista amb l'olor, abans de dar-li mamar el flaira dos o tres vegades, i trobant que la farum és la del seu, li dóna de mamar; al cap d'un parell de dies ja l'ha pres, no hi ha necessitat que porti la pell del mort, i d'aquesta manera el xai va més bé i s'estalvien de xurmar-lo» (Catllar, 18 juny 1921).
Fon.: ʃuɾmá, əʃuɾmá (pir-or., or.).
http://alpi.csic.es/sites/default/files/publicaciones/cria_vaca_ALPI.pdf
Lo pastó a vegades te que ajudá perque la mare no vol al fill, per la auló o alguna depresió post-parto.
Amamantar en castellá.
Dcvb
XURMAR v. tr.
|| 1. Traspuar, deixar anar un líquid pels porus (Tor); cast. rezumar. Chumá.
|| 2. Xarrupar, xuclar, beure a morro (Rosselló); cast. chupar, beber a morro.
|| 3. Amorrar un xai o cabrit a la mamella d'una ovella o cabra que no és la seva mare, perquè li doni mamar (Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà). Això es fa principalment quan s'ha mort una ovella i ha deixat un o més xais que necessiten mamar. A vegades l'ovella no admet aquests xais, ni fins i tot els seus propis fills, i aleshores el pastor la subjecta obligant-la a no moure's i a permetre que l'anyell mami. També hi ha altres procediments enginyosos per aconseguir que l'ovella no es resisteixi a admetre el xai que no és seu. Així ho explica un folklorista de Ripoll: «El pastor, perquè la mare del xai mort es prengui com a seu el bessó que li xurmaven, es val d'una traça ben enginyosa. Lleva la pell al que s'ha mort, procurant que amb la mateixa hi quedin els forats de les quatre potes, i agafant el xai bessó el vesteix amb la pell del mort, fent-li ficar les potes dintre els forats, de manera que se li adapti com un abric, i l'acosta a l'ovella; de moment ja li sembla que no és el seu, però com aquestes coneixen llurs xais més que amb la vista amb l'olor, abans de dar-li mamar el flaira dos o tres vegades, i trobant que la farum és la del seu, li dóna de mamar; al cap d'un parell de dies ja l'ha pres, no hi ha necessitat que porti la pell del mort, i d'aquesta manera el xai va més bé i s'estalvien de xurmar-lo» (Catllar, 18 juny 1921).
Fon.: ʃuɾmá, əʃuɾmá (pir-or., or.).
http://alpi.csic.es/sites/default/files/publicaciones/cria_vaca_ALPI.pdf
En los nombres de los animales domésticos suelen menudear las etimologías
problemáticas, de carácter incierto, onomatopéyico, desconocido o prerroma-
no. Los nombres de la cría de la vaca en las lenguas romances de la Península
Ibérica no son una excepción. Junto a denominaciones de claro origen latino
como ternero (< TĔNĔRU + -ARIU), novillo (< NOVĔLLU), anello (< ANNĬCŬLU), o los
derivados de VĬTĔLLU (vedell, vitelo), se encuentran becerro, chalo, choto ~ joto
~ jote, jato ~ xato ~ chato, jito, pucho, cucho ~ cuxo, meco ~ mequerro, quirro,
cherro ~ chirro, churro, meno, xurmar, cuyas etimologías se sitúan en terrenos
más movedizos. Es por ello mi propósito mostrar la distribución dialectal, hasta
ahora inédita, de las voces destinadas a denominar a la cría de la vaca que fueron recolectadas para el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)
,
de suerte que se proyecte algo de luz sobre su etimología e historia.
Antes de entrar en un examen detallado, conviene visualizar el panorama
general de las denominaciones en el mapa 1, que cartografía las primeras res-
puestas registradas en más de 10 puntos de encuesta.
A la vista del mapa, es evidente que las voces preferidas en las lenguas ibe-
rromances son las derivadas de *(i)BICERRU, VĬTŬLU / VĬTĔLLU, TĔNĔRU y las voces
de origen incierto xato, choto, cucho ~ pucho, meco ~ mequerro ~ cherro.
Desde un punto de vista estadístico, becerro (en español) o bezerro (en por-
tugués) es la forma más extendida, con un área compacta en el occidente y sur
peninsular (aparece en 210 respuestas, de las cuales solo 26 (12%) lo fueron
como segunda opción). Es, probablemente, la voz más antigua de las documen-
tadas, ya en 964 en el Becerro de Cardeña
, y presente desde los primeros tex-
tos romances. En la Edad Media, como en portugués y en algunos pueblos de ...
Credensa
Buscaba canalobre Beseit y hay trobat al dcvb esta paraula que no conec
CREDENÇA (i var. credència). f.: cast. credencia.
|| 1. Taula o armari que estava prop de la taula on menjaven els reis i prínceps, i que servia per tenir-hi el vi i l'aigua de què es feia tast abans de beure el rei.
|| 2. Armari destinat a tenir, prop de la taula de menjar, els plats, pitxers i altres recipients destinats a servir en taula; cast. credencia, aparador. Onze escudelles grans, un parell de lançols per a la credència, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 112).
|| 3. Tauleta situada lateralment prop de l'altar i que serveix per tenir-hi preparades les canadelles i altres instruments litúrgics. Unes toualles de la credèntia, Inv. Bertran a. 1614.
|| 4. Conjunt dels sis canelobres grans que estan damunt l'altar, i enmig dels quals hi ha la santa creu. / Candelabros
|| 5. ant. Llibre de credença: llibre de comptes de les germandats i confraries. Los taulers y credencers... d'esta hora en avant en los llibres de les credences y taules no assenten despaig algú, Tar. preus ii.
|| 6. Escorxador, espècie de banc de fusta on ajeuen els animals per escorxar-los (Tortosa, Beseit). V. cardença.
Fon.: kɾəðέnsə (Barc., Palma); kɾeðénsa (Val.); kaɾðénsa (Tortosa).
Etim.: pres del llatí medieval credentia, mat. sign.
CREDENÇA (i var. credència). f.: cast. credencia.
|| 1. Taula o armari que estava prop de la taula on menjaven els reis i prínceps, i que servia per tenir-hi el vi i l'aigua de què es feia tast abans de beure el rei.
|| 2. Armari destinat a tenir, prop de la taula de menjar, els plats, pitxers i altres recipients destinats a servir en taula; cast. credencia, aparador. Onze escudelles grans, un parell de lançols per a la credència, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 112).
|| 3. Tauleta situada lateralment prop de l'altar i que serveix per tenir-hi preparades les canadelles i altres instruments litúrgics. Unes toualles de la credèntia, Inv. Bertran a. 1614.
|| 4. Conjunt dels sis canelobres grans que estan damunt l'altar, i enmig dels quals hi ha la santa creu. / Candelabros
|| 5. ant. Llibre de credença: llibre de comptes de les germandats i confraries. Los taulers y credencers... d'esta hora en avant en los llibres de les credences y taules no assenten despaig algú, Tar. preus ii.
|| 6. Escorxador, espècie de banc de fusta on ajeuen els animals per escorxar-los (Tortosa, Beseit). V. cardença.
Fon.: kɾəðέnsə (Barc., Palma); kɾeðénsa (Val.); kaɾðénsa (Tortosa).
Etim.: pres del llatí medieval credentia, mat. sign.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)