Mostrando las entradas para la consulta Maella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Maella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 21 de febrero de 2020

Lo agüelo Sebeta: contestán a Ignacio Monreal

Contestán a Ignacio Monreal.

Sé que no ting los coneisiméns nesesaris pa fé be este treball, pero com soc un atrevit y este home me ha fet unes preguntes, es de bona educasió, lo contestáli.
Hu intentaré fe, com sempre que escric, de la manera mes ampla y més clara posible, hasta lo pun de que a algú li paresca un pesat, pero preferisco pasám, abáns de no arribá. Tot dintre dels meus pocs coneisiméns.
Encara que lo treball va dedicat an ell, hu podeu llichí tos los que vullgau, aisí tos enteráu un poc de la manera de pensá del agüelo “Sebeta”. Algúns igual troveu alguna cosa bona de este vell y uns atres igual tos desengañeu de tota eisa considerasió que li teníu.
Los que no estéu al all del asunto, tos preguntareu a qué vé tot asó. Air vach penchá an esta paret una charrada titulada “MILACRES”, si algú no la ha vist y se vol aventurá a llichila, encara está per ahí bais.

Ignacio Monreal me va fé lo siguien comentari:
Preciosa historia, preciosa forma de contarla, preciosas palabras y precioso dibujo. Muchas gracias.
Por favor, ¿de dónde es?
Veo la forma "siat" para siete igual que en Valjunquera. Pero también la forma "guiarra". Esta manera de diptongar (en "ia") no la había visto nunca.
También me sorprende "milacro". Pasa como con otro sustantivo que leo a veces; "palaures".
Esto implica que es anterior al castellano (palabras y milagro) y al catalán (paraules y miracle).
Así en castellano
Parábolas- Palauras - Palavras - Palabras.
Miráculo - Miraglo - Milagro.
En catalán, algo parecido.
Yo no me mereisía tantas alabanses, pero bueno a dingú li amargue un pastel y agrait li vach dí que li contestaría si sabía y podía y en aisó estic.

¿De aón soc? Aquí ñá que aclarí: yo vach naise a Vallchunquera, un poble de la Comarca del Matarraña, del que men vach aná cuan tenía onse añs y ya no hay tornat si no ha segut per vacasións y en los radés añs ni per aisó. Per ley de vida los meus familias més arrimats ya han pasat al atre costat, per no quedám no me quede ni la casa aón me vach criá.
Asó té la seua importansia: lo Chapurriau del que yo men enrecordo es lo dels añs sincuanta-sesanta. Desgrasiadamén en lo tems ha cambiat y penso que no pa bé. Algúns dels que ara están entre los coranta y los sincuanta añs, los ha influit mol lo castellá y ya no sen enrecorden del “dimecres”, diuen “miércoles” y aisí en més palabres. Los que son chovens han resibit la influansia del catalá que ya se enseñe a les escoles y se parle a TV3 y a algúns llibres y agendes que lo Gobiarn Aragonés per vagansia o per falta de interés mos ha disat en mans dels catalans y se va notán, en palabres y chiros.
De asó ñauríe que “donáli les grasies” a don Marselí Iglesias, presidén de la DGA un tems y que los va fé mols regalos als cataláns, per algo a ell li habíen donat lo premio “Estel” de “Estel y Boira” catalá, son premios que se donen als que creuen que defenen o insulten a eisa llengua. (Qui vullgue més informasió pot escarbá a Internet).
Entonses al meu cap lo poc que quede del Chapurriau ve de aquells tems. Al 2017 vach entrá a la paret “Yo Parlo Chapurriau”. Ting que agraí a Ramón Guimerá que me va animá a escriure. Y vach escomensa a feu. Com no ñabíe gramática yo escribía y escric, igual com hu pronunsio, aisí hu hay fet sempre y ya no cambiaré.
Vach fé moltes charrades y la chen me va seguí, animats per veure, per llichí la nostra llengua, com se llichíe lo castellá o lo catalá. La nostra manera de parlá se podíe escriure, se ESCRIBÍE y se escriu, com cualquier atra llengua y tots mos ham posat entusiasmats, damún ña chen maravillosa que va escribín y algúns hasta en poesía, sense cap vergoña, al ravés en lo cap mol alt y mol be.
No es per presumí pero escribín en Chapurriau, al que algúns tamé li diuen: aragonés oriental, romanse aragonés o referinse als noms dels pobles: maellá, fragatí, fabarol, etc. hay guañat tres premios de la FACAO.
Un amic meu, clavat al mon de les llengües, me va aconsella: vatres, si voleu que la vostra manera de parlá se mantingue, escribiu, escribiu, ESCRIBIU que aisó sempre quede y yo li hay fet cas, dec de portá un sentená de charrades y dos llibres, encara que éstos no se han publicat, deuen sé mol roins, pero están escrits en la meua llengua.
Ting que aclarí que me pase una cosa mol curiosa: desde menut sempre hay discurrit en Chapurriau y si me poso a escriure, les idees, los pensaméns me isen en Chapurriau, no hu sé fe de atra manera. Algúns camíns hu hay fet aisina y llugo hu traduisco al castellá, pero ya no es lo mateis.
Estic orgullós de la meua llengüa, estic convensut que es mol antigua, que ve de aquell aragonés que se va escomensá a parla cuan na naise lo reinat de Aragó. Una mescla del llatí que mos habíen disat los románs y del llemosí que mos habíen portat los fransesos que, convidats per los reis nostres, van vindre a repoblá lo terreno que sels anáe recuperán als moros que mos habíen invadit al siatsens, encara que ara ya la machoría habíen nascut aquí y se consideráen españols, pero eisa es un atra historia.
Cuan vach escomensá a escriure, ñabíe chen nostra catalanisada que sol faé que atacamos dien que escribíem mal, que no teníem gramática y unes atres tontades paregudes. Pero yo, que estic mol agrait a Vallchunquera per haberme disat naise allí, de cap manera volía que eisa chen se ficare en lo meu poble, per aisó me vach inventá un poble: l’Aldea que tamé estaríe a la meua comarca, la del Matarraña y allí pasaríen totes les histories que yo contara. No volía que dingú li fare mal a Vallchunquera, a la meua chen.
Al mateis tems pa doná piau a les histories y a la manera de parlá que yo tenía, me vach inventá tamé a dos persones: lo agüelo “Sebeta” (sería yo an esta edat que ting ara) y “Luiset” (sería yo lo tems que vach pasá al poble). Los dos eren la mateisa persona en dos tems diferéns. Pero la manera de parlá estáe chustificada.
No teníem gramática, ni falta que mos faé. Los cataláns van esta sentenás de añs sense tíndrela y no los va pasá res.
Natres tením una particularidat: estém mol estesos a un tros mol estret, pero que va desde Huesca, pasán per Saragosa, hasta Teruel a la bora de Castelló. Casi a cada poble se parle la mateisa llengüa pero a tots ñá palabres diferantes. O sigue que algunes coses tenen un nom diferén según al poble que estigues. Posíblemen aisó se degue a les influansies que cada lloc ha tingut. (Lo tems que van está los moros, los maestres que han tingut, los notaris, los veins que han vingut de fora, etc.)
Algunes persones de les nostres están empeñats en fé una gramática, yo estic en contra. La nostra riquesa es la diversidat de palabres y encara aisí al remat tots mos enteném. No podém fé lo mateis que Pompeyo (que damún no ere catalá, sino cubano) que va ficá la manera de parlá de Barselona, lo “barseloní”, per damún de tots los atres que, com pase a la nostra tiarra, se parláen als diferens pobles, acotolán als demés.
Ara ñá molta chen que a Cataluña, están intentán trová, recuperá les palabres que abáns parláen los seus agüelos, podéu rebuscá a internet y tos donareu cuenta.
Yo si ting que aplicá una regla en un momén donat, preferisco aplicá la gramática castellana me es més fásil y lo meu cap la té més prop que la catalana que damún, per rabia cap a tot lo que significare España, se van mirá en la fransesa.
No sé lo tems que me quede, pero no vull cap de gramática, los demés podéu fé lo que vullgau, no vull tindre res que veure en acotolá o piarde una sola palabra de cualquiere dels pobles que parlen la meua llengua, lo Chapurriau. Respeto mol a la chen que la parle: unes coranta mil persones, encara que algunes estiguen envenenades per lo catalá. Ting la milló gramática del mon, ting lo meu cap que me dicte les idees, los sentiméns que me isen del cor.

La forma ia:
Cuan yo era menut lo parlá del meu poble ere mol amorós, mol dols; a eisa manera ñá algúns filólogos que li diuen apichat y se deu de pareise mol a com ha evolusionat lo valensiá a algúns pobles de Valensia. Yo intento escriure en aquell parlá, no hu se fe de un atra manera. Encara més, intento ficá, als meus treballs, les palabres de aquells añs que me venen al cap; cuan més estrañes o espesials milló. Hu fach pa que no se olvidon, pa la chen de esta paret, pa que la gran sen enrecordo y la chen chove les deprengue.
Esta corren, lo apichat, al pareis ve desde un tros de Valensia, pase per Castelló, algún poble de Teruel, a la bora de Castelló, Vallchunquera, Maella (encara que aquí se complique un poc, perque tenen siat o vuit vocals), y algún poble més que se me escape.
Vull que la meua llengua no se mórigue, es la historia de la meua tiarra, es la sang de la meua chen, de la que sen ha anat, de la que ñá y de la que vindrá. Los fills ham de se agraíts a la nostra mare, a la nostra tiarra, a la nostra llengua, crec que tot lo mon hu entendrá.
Per la influansia del castellá, ñá moltes palabres derivades de eisa llengua; les castellanes se han empleat com a Chapurriau, a voltes cambián lletres la e, en a; la e en i; la e en ia; la u en o; la c en s; la h en f; la t en d, la g en c, etc., unes atres se ha fet com en lo vascuence, simplemén se empleen les mateises palabres castellanes en forma de Chapurriau.
Ara te pots esplicá lo del ia, posiblemén sigue a causa del apichat, perque a uns atres pobles se seguís empleán la e y natres la convertím en ia.
Es natural que lo valensiá, lo catalá, lo mallorquí y natres (lo aragonés oriental, romanse aragonés o chapurriau) tingám algunes palabres iguals y unes atres que se pareisen, es que som chermáns, tením los mateisos pares, lo llatí y lo llemosí, lo que pase es que més tart cada u ha evolusionat de una manera, en influansies diferantes y mos ham separat, fén cuatre formes de parlá.
Degut a la diversidat ña palabres que a uns pobles se diuen de una manera y a uns atres de un atra, hasta al mateis poble pot pasá aisó, sol sé per la influánsia o contaminasió del castellá o del catalá; aisí tens:
-palaures, palabres, paraules,
-milacre, milagre y hasta miracle, y
-moltes més que anirás veen si mos seguises y hasta pot pasá que a un treball hu escrigám de una manera y lo mateis escritó a un atra charrada hu fico diferén.
Bueno Ignacio, no sé si en tan mun de lletres te has pogut aclarí, ya te hay dit al prinsipi que no sabía si te hu faría fásil, pero si en algo ha vallgut, me alegro y si en algo més te puc achudá, aquí me tens.
Lo que vull que te quedo mol cla es que tot lo que fa este agüelo es per la seua llengüa y fico tot lo interés del mon pa que la chen la entengue y pugue seguí mols añs més parlanse a esta part de Aragó; lo puesto aón está l’Aldea, la meua tiarra y tamé lo meu COR.
Grasies per llichím.

miércoles, 3 de mayo de 2017

a cascarrulles

A cascarrulles
Valderrobres, Peñarroija, 

Monroch, chichín.

costelles, a costes, portá algú a les costelles,
llevar a alguien a cuestas

A La Codoñera, chinchotes.

Ancostes, a la esquena.
En colletes, als muscles o al coll.


Pedro : A Fórnols "muntar a la esquena". I si es damunt dels muscles " anar a l'alega".

En La Cañada de Verich, aná a chinchin, a Aguaviva tamé.

Ancostes y al pichichín.

aná a pichichin, Maella.

Fondespala, calabecho




extracte del cuento del llop y la rabosa:
"Conque la monte a cascarrulles i se la va. Anave una rabosa que tenie molta gana. I van arribar allí i es van esperar fins que van. Conque aixina ho van. la rabosa es va posar a cridar: Però mentres, lo llop se passejave ....."

DCVB :

CASCARRULLA f.

|| 1. Pilot d'excrement sec aferrat al pèl o a la llana (Val., Mall., Men.); cast. cazcarria.

|| 2. pl. Raïssons, pilotets de carn torradeta que queden sense fondre dins la caldera del saïm del porc (Es diu a la costa catalana, segons Aguiló Dicc.).

Fon.: kəskərúʎə (Mallorca, Menorca).

miércoles, 26 de septiembre de 2018

Un poc dures estes empanadilles, Carmen

- Un poc dures estes empanadilles, Carmen...

- La mare de Deu, Paco!!!! Que són mejillóns !!!



Una mica dures, una miqueta dures, un poc dures, 


Musclos, moluscos, 

A Nonasp y a Maella tamé se diuen musclos.

martes, 18 de abril de 2017

trull

Lo trull de les raboses a Valderrobres

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


cofins, cofí, prensa

verbo prensá,

prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen

De prenses antigues sol hay vist fe aná la de La Prensa, Beseit, prop del portal del Pilá, casa sons yayos de la Anna Celma.
M'enrecordo que cuan se acabae de prensá se féen sardines a la brassa (espetos). 

trull, prensa, vi, oli, almazara

La casa se va restaurá, foto anterió



TRULL m. 
|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit). 
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa). 
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i. 
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
    Loc.

Ser l'amo del trulltenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
    Fon.: 
tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
    Etim.: 
del llatí vg. *trŏcŭluvar. de tŏrcŭlummat. sign. |||| 1, 2, 3 a



COFÍ m. 


|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).

 Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.

|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín. 
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
    Fon.: 
kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
    Etim.: 
evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).

jueves, 11 de octubre de 2018

martes, 19 de junio de 2018

Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials

Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials 


Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials

Javier Giralt Latorre, colega de Ignacio Sorolla Amela an algunes investigassions (ells diuen y escriuen recerca) y encuestes, es coautó del llibre. 
Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda

La documentació dels arxius aragonesos que conserven originals redactats en català no permet, en la majoria dels casos, remuntar-se més enllà del segle XIV; per aquest motiu, tant des d’una perspectiva filològica com històrica, els documents de la baixa edat mitjana, en particular, i la resta de testimonis que es custodien en els fons aragonesos, en general, contribueixen a la recopilació de referències essencials sobre la llengua antiga de l’Aragó catalanòfon. En la present publicació s’ofereix l’edició de 50 manuscrits en pergamí del segle XIV, en els quals són protagonistes els pobles i la gent del Matarranya (Terol), / Terol no u diu ni escriu dingú del Matarraña / i s’hi analitza la llengua catalana reflectida en aquella scripta. Tot i que, en general, no s’hi perceben particularitats lingüístiques notables, almenys si es contrasten els textos amb altres de la mateixa sincronia, no hi ha dubte que aquesta recerca esdevé una aportació fonamental per conèixer l’estat del català en aquella època dins un territori administrativament aragonès.



  • Tapa blanda: 296 páginas
  • Editor: Prensas de la Universidad de Zaragoza; Edición: 1 (19 de marzo de 2018)
  • Colección: Estudios
  • Idioma: Catalán
  • ISBN-10: 8417358242
  • ISBN-13: 978-8417358242

Sie manifesta cosa a tots homèns. El català del segle XIV en textos notarials


DEJEMOS LAS COSAS CLARAS, MUY CLARAS.
Asociación cultural amics del chapurriau


El pasado día 13-6-18, se celebró en la ciudad de Alcañiz un acto de presentación del libro El català del segle XIV, que trata sobre escritos notariales de esa época encontrados en el Matarraña, a dicho acto asistieron escasamente una veintena de personas, esto demuestra el poco o nulo interés que despertaron entre la población, en la ciudad de Alcañiz viven mas de 1000 personas que hablan Chapurriau, además este libro nos lo venden los defensores de la imposición del catalán en Aragón como la prueba definitiva que lo argumenta todo. Desde esta asociación nos hemos interesado por este libro desde el primer día que tuvimos noticia de su existencia, lo hemos comprado, estudiado, y analizado, hemos llegado a la conclusión que no es ninguna prueba que aclara nada, los defensores de la imposición del catalán en Aragón saben que dicha imposición no se sostiene ni por los pies ni por la cabeza, que no tenían ningún argumento solido que la justifique, por lo que debieron buscar por las profundidades del baúl de los recuerdos para encontrar algo que maquillándolo pudiera parecerse a algo así como un argumento, y entonces sus autores publicaron este libro, en cambio, y esto ellos lo saben muy bien, nosotros si estamos sobrados de argumentos para defendernos, pues nuestra lengua lo Chapurriau  forma parte de nuestra cultura, y también forma parte muy importante de nuestra identidad, y a un colectivo que lucha por defender su identidad como es nuestro caso, nunca le faltaran argumentos por que les salen de su corazón, por que defienden lo mas sagrado que tienen. En este libro hablan de escritos encontrados en la comarca del Matarraña, pues bien nosotros también hemos encontrado escritos similares en esta misma comarca de la misma época pero escritos en un castellano muy antiguo, estamos seguros que los autores del libro en su labor de búsqueda también debieron encontrarse con dichos escritos, y si no fue así pues ahora ya lo saben, en esos años nada era como es hoy en día, las personas que sabían escribir eran muy pocas y lo hacían el la lengua que dominaban, depende si procedían de un sitio u otro los escritos estaban hechos en una lengua u otra. Los escritos citados en el libro están hechos en escritura paleográfica, y calificarlos como de catalán es hacer una interpretación claramente partidista hacia sus intereses, los coetáneos de esa época ni sabían de la existencia de la lengua catalana por que no existía, ni podían llegar a imaginarse que existiría un territorio llamado Cataluña tal y como lo conocemos hoy, esta escritura paleográfica es la madre de nuestras lenguas, de todas Chapurriau, catalán, valenciano, mallorquín, etc..de ella nacieron multitud de dialectos, hoy en día en la época moderna existen territorios diferentes a los de entonces, las actuales regiones, y en Cataluña hace solo unos 100 años crearon la gramática catalana, y solo a partir de entonces se puede hablar de la lengua catalana, pues antes en su territorio se hablaban dialectos hijos de esa lengua madre común, tortosino, ampurdanés, etc. para crear su gramática tuvieron en cuenta a los dialectos hablados dentro de su territorio.  La situación del catalán antes del siglo XX era la misma situación que tenemos aun hoy en Aragón, desde esta asociación pedimos el reconocimiento del Chapurriau como lo que es, una lengua cien por cien aragonesa, evolucionada durante siglos por generaciones de aragoneses, formada por bastantes dialectos ( Fraga, Maella, Valjunquera, La Codoñera. etc.), el Chapurriau es la hermana aragonesa de esa familia actual de lenguas, nacidas de esa lengua romance antigua que se extendió por la Corona de Aragón. Desde hace unas décadas estamos sufriendo una fuerte campaña propagandística en favor del catalán, y en contra de nuestro Chapurriau, nuestros detractores alegan por los cuatro vientos que chapurrear es hablar mal una lengua, cierto es, chapurrear es un verbo castellano que significa eso mismo, pero nuestro nombre es Chapurriau, un sustantivo, este nombre viene de uno de los padres de esa  nuestra lengua madre, el occitano, y sus hablantes nos lo pusieron a todos aquellos que empezábamos a usar dicha lengua (también a los actuales catalanes), en lengua occitana Chapurriau significa mezcla, pues para ellos hablábamos una mezcla lenguas, aclarado este punto queremos también comentar que en diferentes foros, grupos, y no sabemos que mas de los defensores de la imposición del catalán en Aragón, se nos acusa de querer romper la unidad de la lengua (unitat de la llengua), ¿unidad de que lengua?, ¿unidad en torno a que lengua?, ¿al catalán?, ¿acaso el catalán es la lengua madre?. Nosotros sostenemos que somos una familia de lenguas hermanas, diferentes, cada una con su identidad y sus variantes, por lo que a la unidad que ellos quieren decimos claramente NO, pues acabaría con las demás y especialmente con la nuestra al ser la menos numerosa en hablantes, nosotros decimos SI, a la convivencia de estas lenguas, de igual a igual, como iguales son en historia y tradición, decimos SI a la colaboración entre lenguas hermanas y vecinas que son, decimos SI a potenciar nuestros lazos, en lugar de destruirlos. Trabajemos en recuperar la normalidad perdida, ayudándonos como buenos vecinos y hermanos que somos.


//
comentari de Javier Giralt Latorre, dels borinots chulos mes grans que tením a Aragó, professó a la universidat de Saragossa, a la pg de facebook amics del chapurriau . 


Com a coautor del llibre que es va presentar a Alcanyís, vull manifestar públicament la meua tristor al comprovar la desconsideració que traspua l'escrit d'aquesta associació cap a una investigació feta amb tot el rigor que exigeix qualsevol estudi científic /si la enserto la endivino/ basat en documentació antiga. Es podrà estar d'acord o no amb les nostres conclusions, amb la identificació de la llengua, però no accepto de cap manera que es tracti amb aquest desdeny un treball acurat com el nostre. JA JA JA ! Pos no u asseptos, borinot !


Bonas Pasquas, Javieret
Bonas Pasquas, Javieret

Diuen els autors de l'escrit que aquest llibre és venut pels defensors de la imposició del català a l'Aragó; però vull aclarir, perquè ells no ho fan, que naix d'un projecte d'investigació concedit pel Ministerio de Economía y Competitividad del Govern d'Espanya, / ya voleu a 
España ya, per a que porto perres / dono 
un projecte que s'ha concebut amb l'objectiu d'estudiar l'aragonès i el català medievals escrits a les nostres terres aragoneses, les dues llengües que foren d'ús oficial dintre de la Corona d'Aragó, al costat del llatí. La realitat històrica és aquesta i no es pot pintar d'una altra manera. Però encara m'entristeix més el menyspreu que es manifesta cap als manuscrits que hem estudiat, segons ells trets "de las profundidades del baúl de los recuerdos"; quin despreci (per dir-ho dialectalment) cap al patrimoni que es conserva a diversos pobles del Matarranya i que hauria de ser estimat per tots els veïns del Matarranya!!! / míral com se enfade lo dropo borinot este / (estigui escrit en la llengua que sigui). Ja ho vam dir a la presentació del llibre: el valor històric dels documents publicats és molt important, a banda del lingüístic, però pareix que no ho creuen així els membres d'aquesta associació. No val la pena entrar en d'altres detalls de tipus tècnic que usen erròniament per desconeixement (com això de ¿"la escritura paleogràfica"?). Només els vull animar (o, perquè no, desafiar) a estudiar els manuscrits que es conserven al Matarranya des d'un punt de vista lingüístic, tant els que estan escrits en català (o chapurreau medieval per a ells) com els que estan escrits en castellà; estic convençut que les seues aportacions seran ben profitoses per a tots (i, si n'han fet alguna, per favor, ens ho poden fer saber). Serà aquesta una bona manera d'afavorir la germanor que reclama aquest manifest.

Javieret, mírat com se escribíe al 1196 lo aragonés (o es ocsitá?) y cuan parlos de idioma valensiá, ocsitá, y no de dialecte del provensal com es lo catalá que fas aná, entonses igual te fach una mica de cas. 


Als presentz

A la mateixa página, Franchi Farmer Gabon Irunya #Altsasukoakaske, amiguet de Ignacio Sorolla Vidal, que per naixó escriu lo seu nom com Natxo, me volíe insultá, se bloquege y abán. Tamé es amiguet de Marcel Pena y de los catalanistes que ressibixen al etarra de Bildu Arnaldo Otegi. Lo paregut en Los Draps, que canten cansons com feixistes al PP, no es casual, la llibertat de expresió sol es pan ells, natros no podem di lo que volem. En dos paraules, catabatasunos y catanazis. Igual no saben que lo fascismo ere un movimén sossialista. Me envíe un missache per messenger en lo nick monegros wood, monegrian wood y me escriu aixó. Te espero a consevol jusgat de Alemania, que es aon vic mes de 165 díes al añ.


Franchi Farmer Gabon Irunya

Viva Franco!



och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

14.6.1461, de hoc o de no

jueves, 13 de abril de 2017

cagarnera, cadernera

 Fringilla carduelis


cagarnera, cadernera, jilguero, Cardalina , cardolinal

Cardalina , cardolina, cardaline a Maelle (a Maella la a final se pronunsie ē, ae, e)



CADERNERA f. Dcvb

    cagarnera , a Valénsia

    Sinòn.: cardina, carderola.

    Etim.: 
metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina *carduelaria, derivada de carduelis, mat. sign.


miércoles, 14 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, D

d´ixa, de ixa – dixa de esa – deja
daball, deball, davall, devall debajo
Dabán - del latín vulgar *de-ab-ante - per dabán Delante – por delante
dadivós, desprengut, després, generós, dessinteressat dadivoso
dadivossidat, desprendimén, generossidat, dessinterés dadivosidad, desprendimiento, generosidad, desinterés
dado, dados dado, dados
dal, pujá cap a dal (baixá cap a baix) arriba, ir hacia arriba, subir (bajar hacia abajo)
Dalla , dalles, se piquen en martell y encrusa guadaña, guadañas
dallabe segaba con dalle o guadaña
dalladó, dalladós segador con dalle
dallán (g) segando
dama, dames dama, damas
damissela, damisseles, mosseta, mossetes damisela, mocita
damún encima, sobre
damún (de) – a damún encima (de), encima con el significado de además
dance, dances de Huesca dance, dances, baile, bailes
Dansa – quina dansa ! - ball, bailoteo, ballet, coreografía,
- enredo, intriga, lío, embolic
Danza – vaya danza ! baile, bailoteo, ballet, coreografía
enredo, intriga, lío, embrollo
dansáen, dansaben danzaban
danses danzas
dardo dardo
dardos dardos
datassió, de una fecha datación
dato dato
datos datos
datra otra
datre otro
Datres - de atres otros, otras – de otros, de otras
daván, dabán delante
deambulá deambular
deambulán (g) deambulando
Debaes , de bades gratis, sin pagar
deball, daball debajo
debat, debate debate
debatí, debátre debatir
debatíe debatía
debém debemos, tenemos que
debénli debiéndole
deber, debé, debers deber, deberes
debéu debéis
debidamen debidamente
debíe debía
debíem debíamos
debíen debían
débil - fluix, fluixa, fluixet, fluixeta - apurat, apuradet, apurada, apuradeta - frágil, endeble, enclenque, blan, delicat, blandengue, desnutrit, arguellat, exánime, debilitat, decaigut - cobard, tímit, pussilánime, calsonassos, tímit, insegú débil, frágil, flojo, endeble, enclenque, blando, delicado, blandengue, desnutrido, exánime, debilitado, decaído, desfallecido, cobarde, tímido, pusilánime, calzonazos, timorato, inseguro
debilidat, debilidats debilidad, debilidades
debilitá, debilitás debilitar, debilitarse
debilitades Debilitada, debilitadas
debilitás debilitarse
debilitat, debilitats debilitado, debilitados
débils débiles
debuda, deguda debida
debut, degut debido
dec debo

decadénsia decadencia
decaigue decaiga
decamerón llibre de Giovanni Bocaccio, en chapurriau a: http://lo-decameron.blogspot.com/ decamerón
decanat, decanats decanado, decanados
decano, decanos de la universidat decano, decanos
decarréguen descargan
decáure, decaure decaer
declará declarar
declara (que yo) declare
declarabe, declaráe declaraba
declaraben declaraban
declaráli declararle
declarán (g) declarando
declaránse declarándose
declarassió, declarassións declaración, declaraciones
declarat, declarats declarado, declarados
declare declara
decliná (a un idioma com lo latín), inclinás, reclinás, carregá, baixá, caure, decaure, menguá, decréixe, debilitás, agotás, acabá, rehusá, rechassá, renunsiá, recusá, repudiá, aburrí Declinar (en un idioma como el latín)- inclinarse, reclinarse, cargar, bajar, caer, descender, decaer, menguar, decrecer, periclitar, debilitarse, agotarse, acabar, rehusar, rechazar, renunciar, recusar, repudiar
declinabe declinaba
decomisá, confiscá, comisá, tráure, fótre, incautá decomisar, confiscar, comisar, aprehender, incautar
Decorat, decorats decorado, decorados
Decoro – de decorá - honor, respecte, reverénsia, honra, estimassió, sircunspecsió, gravedat, puresa, honestidat, recato, pudor de vergoña (pudó de pudina no) decoro, honor, respeto, reverencia, honra, estimación, circunspección, gravedad, pureza, honestidad, recato, pudor
decorós, digne, respetable, dessén, honesto, pudorós, puro, recatat decoroso, digno, respetable, decente, honesto, pudoroso, puro, recatado, circunspecto, grave
decorosamen decorosamente
decréixe, menguá, vore decliná decrecer, menguar
decrépita, decrépit, caduco, decadén, achacós, anticuat, acabat, senil (Senill no) decrépita, caduco, decadente, achacoso, ajado, anticuado, acabado, senil
Decret, decreto, decrets, decretos decreto, decretos
dedicá, oferí, ofrendá, consagrá, destiná, brindá, assigná, dessigná dedicar, ofrecer, ofrendar, consagrar, destinar, brindar, asignar, designar
dedicabe, dedicáe dedicaba
dedicaben, dedicáen dedicaban
Dedicada (dedicá), dedicat, dedicats, dedicades dedicada, dedicado, dedicados, dedicadas
dedicán (g) dedicando
dedicánse dedicándose
dedicat dedicado
dedicatória, dedicassió, oferimén, ofrenda dedicatoria, dedicación, ofrecimiento, ofrenda
dedico dedico
dedique dedica
deduí, descontá, rebaixá, disminuí, restá, inferí, supóndre, suposá, derivá, despéndres, resultá, seguí, concluí deducir, descontar, rebajar, disminuir, restar, colegir, inferir, suponer, derivar, desprenderse, resultar, seguir, concluir
deduída, deduídes deducida, deducidas
deduít, deduíts deducido, deducidos
deduixco deduzco
defecte, defectes defecto, defectos
defectet, defectets defectillo, defectillos
defectuós, que té defectes, defissién, imperfecte, incomplet, malograt, tarat, anormal, fragmentari, carén defectuoso, deficiente, imperfecto, incompleto, malogrado, perfectible, tarado, anormal, fragmentario, carente
defectuosa defectuosa
Defén defiende
Deféndre, deféndres – defeng, deféns, defén, defeném, defenéu, defénen – defendría – defenguera – defendré - ampará, protegí, resguardá, presservá, disculpá, exculpá, excusá, justificá, apoyá, auxiliá, sostíndre defender, amparar, proteger, resguardar, preservar, disculpar, exculpar, excusar, justificar, apoyar, auxiliar, sostener
deféndrel defenderlo
deféndrels defenderlos
deféndret defenderte
defenén (g) defendiendo
defenéu defendéis
defengue defienda
defengut (me han), defensat defendido (me han)
defeníe defendía
defensa, defenses defensa, defensas
defensat defendido
defensó, defensós defensor, defensores
defiacte, defecte defecto
defiactes, defectes defectos
definida, definides definida, definidas
definissió definición, explicación, exposición, descripción, aclaración, tesis, dictamen, decisión, determinación, interpretación
definissións definiciones
definit, definits definido, definidos
definitiva, definitives definitiva, definitivas
defissién, defissienta, defectuós, imperfecte, escás, insufissién, que falte deficiente, defectuoso, imperfecto, escaso, insuficiente, falto
defora, afora, per fora, per defora afuera, por fuera
deformá, desfigurá, desproporsioná, forsá, belcá, alterá, distorsioná, tergiversá, falsejá, manipulá, trampejá, mentí deformar, desfigurar, desproporcionar, forzar, alabear, combar, alterar, distorsionar
tergiversar, falsear, manipular, trampear, mentir
Deformán, deformáns deformante, deformantes
Deforme, deformes, deformat, deformats Deforme, deformes, deformado, deformados
defraudá, de fraude, estafá, timá, engañá, robá, furtá, sablejá, contrabandejá, dessepsioná, desilusioná, frustrá, malográ defraudar, estafar, timar, engañar, robar, hurtar, sablear, contrabandear, decepcionar, desilusionar, frustrar, malograr
defraudada, defraudades defraudada, defraudadas
defraudat, defraudats defraudado, defraudados
degenerassió degeneración
degenerats degenerados
deglussió, ingesta, engullimén, mos, bossí, trago deglución, ingestión, engullimiento, bocado, trago
Degollá – degollada - decapitá, guillotiná, destruí, arruiná, arrassá, eliminá, malográ Degollar – degollada - decapitar, guillotinar, yugular
destruir, arruinar, arrasar, eliminar, malograr
degollat (de gola) degollado
degradada, degradades degradada, degradadas
degradat, degradats degradado, degradados
degüen, deuen deben
degut, debut debido
deidat, Déu deidad, Dios
deificat, fet Déu, deificá - divinisá, sacralisá, santificá, alabá, exaltá, adorá deificado, divinizar, sacralizar, santificar,
alabar, ensalzar, exaltar, adorar, ponderar
Del – de l´aigua, de la cuina – dels cusíns – de los cusíns – de les cusines del, de la, de los, de las
delantal, devantal, delantals, devantals (vore dabán) delantal
deleitá, deleitás – yo me deleito, deleites, deleite, deleitém o deleitám, deleitéu o deleitáu, deléiten – deleitaría – deleitaré – si yo me deleitára deleitarse, agradar, cautivar, atraer, embelesar, encantar, fascinar, seducir, gustar, recrearse, complacerse
deleitabe deleitaba
deleitós, agradable, ameno, grato, delissiós, idílic deleitoso, agradable, ameno, grato, delicioso, idílico
deleitosa deleitosa
deletrechá, deletrejá (de lletra) deletrear
deletreche, deletrege deletrea
delfín, delfíns delfín, delfines
deliberá, meditá, pensá, reflexioná, analisá, considerá, examiná, tratá, debatí, debátre, discutí, disputá, resóldre, dessidí, determiná, acordá, fallá deliberar, meditar, pensar, reflexionar, analizar, considerar, examinar, tratar, debatir, discutir, disputar,
resolver, decidir, determinar, acordar, fallar
deliberabe deliberaba
deliberadamen deliberadamente
deliberaríen deliberarían
deliberassió deliberación, reflexión, meditación, examen, análisis, consideración, razonamiento, debate, discusión, polémica, decisión, determinación, resolución, consulta, elección, fallo
deliberat, deliberats, deliberada, deliberades deliberado, deliberados, deliberada, deliberadas
delicada, delicades delicada, delicadas
delicadamen delicadamente
delicadíssimes delicadísimas
delicat, delicats delicado, delicados
delineán, delineáns delineante, delineantes
delirá, desvariá, alusiná, desbarrá, disparatá, desatiná, ensomiá, fantasejá, ilusioná delirar, desvariar, desbarrar, alucinar, disparatar, desatinar, soñar, fantasear, ilusionar
delirabe deliraba
delíssia, deleite, agrado, gozo, plaé, satisfacsió, gust, regalo – delíssies delicia, deleite, agrado, goce, gozo, placer, satisfacción, gusto, regalo – delicias
delissiós delicioso
delissiosa deliciosa
Delissiosamén Deliciosamente
delissioses deliciosas
dell, de ell, d´ell – dells, de ells, d'ells de él – de ellos
della, de ella, d´ella – delles, de elles, d´elles de ella – de ellas
dels (de + los) de los
delta, deltes com lo del Ebro delta, deltas como el del Ebro
Demá mañana
demaná pedir
demána ! Pide !
demanabe, demanáe pedía
demanaben, demanáen pedían
demanades (no pedides) pedidas
demanáe, demanabe pedía
demanáes pedías
demanálay pedírselo
demanáli pedirle
demanáls pedirles
demanám pedirme
demanámos pedirnos
Demanán (g) pidiendo
demanánles pidiéndolas
demanánli pidiéndole
demanará pedirá
demanarán pedirán
demanaré pediré
demanáre pidiera, pidiese
demanaren, demanáren pidieran, pidiesen
demanaríe pediría
demanaríes pedirías
demanátos pediros
demanats (no pedits) pedidos
demanáu, demanéu pedís, pedid
demanda, demandes demanda, demandas
demane pide
Demanéume pedidme
demano pido
dematí, de matí por la mañana
demén, deméns, que té deménsia, com Enrique Segurana Celma, que té deménsia Senill :) - loco, lloco, enajenat, alienat, chiflat, volat, aventat, chalat, pirat, que sen ha anat demente, dementes, loco, enajenado, alienado, chiflado, vesánico, chalado, pirado, ido
demensiada, demensiades demenciada, demenciadas
demensiat, demensiats demenciado, demenciados
Demés – men has donat de mes (tornat cambi) Demás – me has dado de más (devuelto cambio)
demoni, dimoni, demonis, dimonis demonio, demonios
demoniet, dimoniet, diablet, diablets diablico, diablito
demora, retrás, tardansa, aplassamén, atrassos, dilassió, prórroga, retardo demora, retraso, tardanza, aplazamiento, atraso, dilación, prórroga, retardación, retardo
demostrá (vore amostrá) - declará, manifestá, revelá, siñalá, indicá, expóndre, exhibí, probá, raoná, argumentá, evidensiá, justificá,
enseñá, mostrá
demostrar, declarar, manifestar, revelar, señalar, indicar, exponer, exhibir, probar, razonar, argumentar, evidenciar, justificar, enseñar, mostrar
Demostrada Demostrada
demostráe, demostrabe demostraba
demostráli demostrarle
demóstrali demuéstrale
demostrám demostrarme
demostránli demostrándole
demostraríen demostrarían
demostrassió, demostrassións demostración, demostraciones – manifestación, declaración, muestra, prueba, evidencia, testimonio, argumento, comprobación, explicación, definición, ilustración, ostentación, presentación, exhibición, exposición
demostrat, demostrats demostrado, demostrados
demostratius demostrativos
demostrátos demostraros
demostre demuestra
den, dens diente, dientes
denau, dénau, denou, 19, deneu, déneu 19
Denegá – t´hay dit que no Denegar – te he dicho que no
dengue, melindre, remilgo, afectassión, mojigatería, carantoña – denguera, dengueres dengue, melindre, remilgo, afectación, mojigatería, carantoña
denit, de nit, per la nit por la noche
Denominabe, denomináe denominaba
denominada, denominades denominada, denominadas
denominassió (de orígen) denominación de origen
denominat, denominats, anomenat, anomenats (de nom) denominado, denominados
denostá, agraviá, oféndre, calumniá, denigrá, injuriá, insultá, ultrajá, vilipendiá, humillá denostar, agraviar, ofender, calumniar, denigrar, injuriar, insultar, ultrajar, vilipendiar
denou, denóu 19
densidat, densidats densidad, densidades
dentá, afilá – tráure les dens un chiquet o chiqueta dentar, afilar – sacar los dientes un niño o niña
dentadura, dentadures, barres dentadura, dentaduras
dentera, grima, amargó, enveja, ánsia dentera, grima, amargor, prurito, rabanillo, envidia, ansia
denteta dientecito
dentetes dientecitos
Denunsiá – denúnsio, denúnsies, denúnsie, denunsiém o denunsiám, denunsiéu o denunsiáu, denúnsien – denunsiára – denunsiaré – denunsiaría denunciar
denúnsia, denúnsies denuncia, denuncias
denunsiada, denunsiades denunciada, denunciadas
Denunsián – (p) Denunciante – denunciando
denunsiáns denunciantes
denunsiaré denunciaré
denunsiat denunciado
denunsiém denunciamos
departamén, departaméns, compartimén, compartiméns departamento, departamentos, compartimento, compartimentos
depén depende
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, depender de
depéndre, vore adepéndre Depender – aprender
dependríen dependerían
depenen dependen
deport, deports deporte, deportes
deportiu deportivo
deportius deportivos
depósit, depósits depósito, depósitos
depositá, ficá, colocá, guardá, confiá, entregá, consigná, sedimentá, assentá, posá, reposá depositar, poner, colocar, guardar, confiar, entregar, consignar, sedimentar, asentar, posar, reposar
depositada, depositades depositada, depositadas
deposítam deposítame
depositánse depositándose
Depositat, depositats Depositado, depositados
depossisió, destitussió, degradasió, suspensió, separasió, relevo, exposissió, declarassió, testimoni, atestat, evacuassió, defecassió, excremén deposición, destitución, degradación, cesantía, suspensión, separación, relevo, exposición, declaración, testimonio, atestado, evacuación, defecación, excremento
depossisións deposiciones
depravades depravadas
depravassió depravación
depravat, vissiós, pervertit, degenerat, libertino, llissensiós, corromput, degradat depravado, vicioso, pervertido, degenerado, libertino, licencioso, envilecido, corrompido, degradado
deprén, adeprén aprende
deprendrás, adependrás aprenderás
deprenén (g) aprendiendo
deprenen, deprénen aprenden
Deprenéu aprendéis
depreníe aprendía
depreníen aprendían
deprés, adeprés aprendido
depresa, adepresa aprendida
depresió, depressió, declive, concavidat, profundidat, desnivell, barrang, abismo, sima, pressipissi, quebrada, single, abatimén, desalén, desánimo, melancolía, postrassió, postergassió, tristesa depresión, declive, concavidad, profundidad, desnivel, barranco, abismo, precipicio, quebrada, sima, abatimiento, decaimiento, desaliento, desánimo, melancolía, postración, postergación, tristeza
Depressa, de pressa, ting pressa de prisa, tengo prisa
deprimida, deprimides deprimida, deprimidas
deprimit, deprimits deprimido, deprimidos
derivá derivar
deriva, derives, desvío, desorientassió, alluñamén deriva, desvío, desorientación, alejamiento
derivada, derivades derivada, derivadas
derivat, derivats derivado, derivados
derramá, abocá, esparsí, disseminá, escampá, desembocá, desaiguá, afluí, publicá, divulgá, exténdre derramar, verter, esparcir, diseminar, desembocar, desaguar, afluir, publicar, divulgar, extender
derramabe derramaba
derramán (g) derramando
derramat, derramats derramado, derramados
derretí, licuá, liquidá, fundí, desleí, disoldre - enamorás, encariñás, enchochás, emossionás, ficás tendre, ablanís derretir, licuar, liquidar, fundir, desleír, disolver, licuefacer, enamorarse, encariñarse, emocionarse, enardecerse, enternecerse, ablandarse
derretíe derretía
derretíen derretían
derretiríe derretiría
derretix derrite
derribo de derribá, assolá derribo
derribo, derribos, demolissió, destrucsió, afonamén, ruina, vore enrunás, solsit, solsida derribo, derribos, demolición, derribamiento, destrucción, hundimiento, ruina
derrotabe derrotaba
desabrit, que no té gust, dessaborit, insípit, insulso, áspre, jasco, furo, dessagradable, descortés, violén, antipátic, intratable desabrido, insípido, insulso, desaborido, áspero, arisco, desagradable, descortés, rudo, violento, displicente, huraño, antipático, intratable
desaconsejable, desaconsllable desaconsejable
desaconsellán (g) desaconsejando
desaconsellánlay desaconsejándoselo
desafiá, dessafiá, retá, provocá, enfrentás, oposás, opóndres, competí, tíndre una contienda, disputá, rivalisá, reñí desafiar, retar, provocar, enfrentarse, oponerse
competir, contender, disputar, rivalizar
desafiada, desafiades desafiada, desafiadas
desafián (g) desafiante, desafiando
desafiánlo desafiándolo
desafiát, desafiat, desafiats desafiado, desafiados
desafinat, desafinats, que no está afinat, dissonán, chirrián, destemplat desafinado, desafinados, disonante, chirriante, destemplado
desafortunades desafortunadas
desafortunat, desafortunats desafortunado, desafortunados
desagradá, disgustá, fastidiá, oféndre, molestá, irritá, repugná, asquejá, enfadá, incomodá desagradar, disgustar, fastidiar, ofender, molestar, irritar, repugnar, asquear, enfadar, enojar, incomodar
desagradaben desagradaban
desagradat desagradado
desagradátos desagradaros
desagraída, desagraídes desagradecida, desagradecidas
desagraít, desagraíts desagradecido, desagradecidos
desagraviat, desagraviats desagraviado, desagraviados
desahogá, desfogá, (des aufegá) aliviá, consolá, tranquilisá, franquejás, confiás, obrís, expansionás, explayás, sinserás - divertís, obrí, desbloquejá, ampliá, enxamplí, despejá, descongestioná desahogar, desfogar, aliviar, consolar, tranquilizar, franquearse, confiarse, abrirse, expansionarse, explayarse, sincerarse, divertirse, abrir, desbloquear, ampliar, ensanchar, despejar, descongestionar
desahogabe, desfogabe desahogaba
desahogada, desfogada, desahogat, desfogat desahogada, desfogada, desahogado, desfogado
desahogadamen, desfogadamen desahogadamente
desahogám, desfogám desahogarme
desahogánse, desfogánse desahogándose
desahoguéu, desfoguéu (des aufeguéu) desahoguéis
desaigüe, desaigües desagüe, desagües
desalmat, desalmats desalmado, desalmados
desamparada, desamparades desamparada, desamparadas
desamparat, desamparats desamparado, desamparados
desanimá, desalentá, descorassoná, desmoralisá, acobardí, amilaná, anonadá, apocás, desunflás, desinteressás, dissuadí, convénse de no fé desanimar, desalentar, descorazonar, desmoralizar, acobardar, amilanar, anonadar, desfallecer, deshincharse, desinteresarse, disuadir, convencer
desanimat, desanimats desanimado, desanimados
desaniméu desaniméis
desapareguda, desaparegudes desaparecida, desaparecidas
desapareguéu desaparezcáis
desaparegut, desapareguts desaparecido, desaparecidos
desaparéis, desapareix desaparece
desaparéisse, desaparéixe desaparecer
desaparéissen, desaparéixen desaparecen
desapareissén, desapareixén (g) desapareciendo
desapareisseríen, desapareixeríen desaparecerían
desapareix desaparece
desaparéixe, desapareixe (vore aparéixe, apareixe) – desaparéixco, desaparéixes, desaparéix, desapareixém, desapareixéu, desaparéixen – desapareixería – desapareixquéra – desapareixeré desaparecer
desapareixíe desaparecía
desaparissió desaparición
desaprensiu, desaprensius, desaprensiva, desaprensives - aprofitat, sínic, pocavergoña, ventajista, granuja, inmoral, sensevergoña, caradura desaprensivo, desaprensivos, desaprensiva, desaprensivas - aprovechado, cínico, desvergonzado, ventajista, granuja, inmoral, procaz, sinvergüenza, caradura
desapressiat, sense apréssio desapreciado, sin aprecio
desaprobá desaprobar
desaprobo desaprobo
desarrollá, dessarrollá – exténdre, desenrollá, desembolicá, desplegá, aumentá, incrementá, amplificá, fomentá,
creixe, progresá, evolussioná, prosperá, perfecsioná, florí, germiná, madurá, explicá, exposá, expóndre, explayá
desarrollar, extender, desenvolver, desenrollar, desliar, desplegar, acrecentar, aumentar, incrementar, amplificar, fomentar,
crecer, progresar, evolucionar, prosperar, perfeccionar, florecer, germinar, madurar, explicar, exponer, explayar
desassossiego, neguit, ñirviossidat, intranquilidat, nerviosisme, inquietut, ánsia, afán, desvel, anhel, incomodidat, malestá, disgust desasosiego, intranquilidad, nerviosismo, inquietud, ansia, desvelo, desazón, afán, anhelo, incomodidad, malestar, disgusto
Desastrat, dessastrat, dessastrats, dessastrada, dessastrades - desaliñat, desastrós, acsiomo, brut, araña, sarrapastrós, catastrófic, calamidat desastradas, desaliñado, desastroso, andrajoso, harapiento, sucio, zarrapastroso, catastrófico, calamitoso
desastrós, desastrosos desastroso, desastrosos
desastrosa, desastroses desastrosa, desastrosas
Desat 17 dessat 17
desatinán (g) desatinando
desaufego, desfogo desahogo
desautoridat desautoridad
desbocadamen desbocadamente
desbocat, desbocada, desbocats, desbocades desbocado, encabritado, enloquecido, trastornado, desvergonzado, descarado, deslenguado, lenguaraz
desbordá, esbordá, esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren ver esbordá
desbordabe desbordaba
desbordán (g) desbordando
desbravá, fé que no sigue bravo, amansí, amansá, domá, amaestrá, domesticá, aplacás, desfogás desbravar, amansar, domar, amaestrar, domesticar, aplacarse, desahogarse, hacer que no sea bravo
desburrá (a Pedro Saputo), fé que no sígue mes burro, enseñá desasnar, hacer que no sea más asno
descabellada, descabellades descabellada, descabelladas
descabellat, descabellats descabellado, descabellados
descalabro, descalabros – descalabramén, ferida, adversidat, contratems, perjuissi, infortunio, pérdua, revés, desastre descalabro, descalabros, descalabramiento, herida,adversidad, contratiempo, perjuicio, infortunio, pérdida, revés, desastre
descalificá descalificar
descalificál descalificarlo
descals, descalsos descalzo, descalzos
Descalsá, descalsás descalzarse
descalsa, descalses descalza, descalzas
descalses descalzas
descalsos descalzos
descáns, descansos descanso, descansos
descansá, lo contrari de cansá, cansás descansar, lo contrario de cansar, cansarse
descansabe, descansáe descansaba
descansada descansada
descansáen, descansaben descansaban
descansán (g) descansando
descansat descansado
Descanséu ! Descansad !
descansillo, descansillos descansillo, descansillos
descanso, descáns descanso
descanson en pau (pas) descansen en paz
descansos descansos
descantellá, trencá una cosa pel cantell, canto. descantillar, romper una cosa por el canto.
descantello, escantello descantillo
descapsá, escapsá, traure lo cap, tallá lo cap – descapsá un ábre: talláli les branques de mes amún, per a que ne torno a traure de mes joves. descabezar, decapitar
descarat, descarats descarado, descarados
descárrec, descárrecs descargo, descargos
descárrega descarga
Descarregá - dispará, ametrallá, fussilá, tirá, desembarcá, fondejá, baixá, depositá, almassená,
liberá, aliviá, eximí, mitigá, relevá, golpejá, atissá, propiná, pegá, desembocá, afluí
descargar, disparar, ametrallar, fusilar, tirar, descerrajar, desembarcar, fondear, alijar, bajar, depositar, almacenar,
liberar, aliviar, eximir, mitigar, relevar, golpear, atizar, propinar, pegar, desembocar, afluir
descarregades descargadas
descarregue descarga
descartá, descartás descartar, descartarse
descartable, descartables descartable, descartables
descarto descarto
desclavá (lo contrari de enclavá, clavá) desclavar
desclavál desclavarlo
descodificá descodificar
descodificassió, descodificassións descodificación, descodificaciones
Descodifico Descodifico
descojuntá, descoyuntá – dislocá, desencajá, desencaixá, desquissiá, desarticulá, luxá, tórse,
agotá, cansá, fatigá, extenuá
descoyuntar
descojunte descoyunta
descombregá, excombregá, condená Descomulgar, excomulgar, condenar
descombregada, excomulgada excomulgada
descombregats, excomulgados excomulgado
descompóndre descomponer
descomponén (g) descomponiendo
desconeguda, desconegudes desconocida, desconocidas
desconegut, desconeguts desconocido, desconocidos
desconeixen desconocen
desconfiá desconfiar
desconfiaben desconfiaban
desconfiades desconfiadas
desconfiansa desconfianza
desconfiat desconfiado
desconfiats desconfiados
Desconsert – quin desconsert cuan se va canselá lo consert de Miguel Ríos a Beseit - confusió, guirigay, desorden, turbassió, ofuscassió, desorientassió, desbarajuste, trastorn desconcierto, confusión, desorden, turbación, ofuscación, desorientación, desbarajuste, trastorno
desconsertat, desconsertats desconcertado, desconcertados
desconsiderada, desconsiderades desconsiderada, desconsideradas
desconsideradamen desconsideradamente
desconsiderat, desconsiderats desconsiderado, desconsiderados
Desconsol – quin desconsol a casa lo consolet de Beseit - masdebunyol.com , aflicsió, angustia, pesá, pena, tristesa, ploreres, abatimén, amargura, desaliento, desánim desconsuelo, aflicción, angustia, pesar, pena, tristeza, abatimiento, amargura, desaliento, desánimo, desfallecimiento
desconsolá desconsolar
desconsoladamen desconsoladamente
desconsolades desconsoladas
desconsoladíssima desconsoladísima
desconsolánse desconsolándose
desconsolat, desconsolats desconsolado, desconsolados
desconsoléu desconsoléis
descontá descontar
descontén, poc o gens contén - disgustat, afligit, fastidiat, malhumorat, molesto, contrariat,
desagrado, disgust, enfado, pesá, preocupassió, contrariedat, dessepsió - desconténs
descontento, poco o nada contento, disgustado, desavenido, afligido, fastidiado, malhumorado, molesto, contrariado, desagrado, disgusto, enfado, enojo, pesadumbre, preocupación, contrariedad, decepción
descontenta, descontentes descontenta, descontentas
descontrolat, descontrolats descontrolado, descontrolados
descorcháe o descorchabe (traíe lo suro de la botella) – descorchá descorchar, sacar el corcho (suro)
descorcholí, despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) desnudo, desnuda, en pelotas, en pelota
descortés descortés
descortesos descorteses
descripsió descripción
descriure describir
descrusen descruzan
descubert, descubiart descubierto
descuberta descubierta
descubrí, descubrís descubrir, descubrirse
Descubrí, descubrís, revelá, manifestá, mostrá, exhibí, exteriorisá, inventá, investigá, creá, trobá,
destapá, despullá, desvestí, sorpréndre, pessigá, enchampá, agarrá, pillá, peixcá, desenmascará, explorá, conquistá, colonisá
descubrirse, revelar, manifestar, mostrar, exhibir, exteriorizar, revelar, inventar, investigar, crear, hallar
destapar, desnudar, desvestir, sorprender, atrapar, coger, pillar, pescar, desenmascarar, explorar, conquistar, colonizar
descubríe descubría
descubríen descubrían
descubriguera (yo) descubriera (yo)
descubriguere descubriera, descubriese
descubríla descubrirla
descubrils descubrirlos
descubrimén descubrimiento
descubrín (g) descubriendo
descubrínla descubriéndola
descubrínlo descubriéndolo
descubrínu descubriendo algo
descubrirán descubrirán
descubríu descubrís, descubrirlo
descubrix descubre
descubrixco descubro
descubríxme descúbreme
descubrixques descubras
descuidá, abandoná, desaténdre, marginá, postergá, aplassá, omití,
distráures, adormís, olvidás, despreocupás, desaliñás (de roba)
descuidar, abandonar, desatender, marginar, postergar, omitir, orillar, distraerse, dormirse, olvidarse, despreocuparse, desaliñarse
descuidabes descuidabas
descuidades descuidadas
descuidáe, descuidabe descuidaba
descuidat, descuidats descuidado, descuidados
descuide descuida
Descusí – descusíxco, descusíxes, descusíx, descusím, descusíu, descusíxen – descusiría – descusiré – descusiguera - soltá, desapegá, deslligá, desuní descoser, deshilvanar, soltar, despegar, desatar, desunir
descusíe descosía
desde desde
desdén, vore desdeñós desdén
desdeñós, que té desdén, pujadet, arrogán, altiu, despectiu, despressiadó, fret desdeñoso, altanero, arrogante, altivo, despectivo, despreciativo, displicente, esquivo, frío
desdeñosa desdeñosa
desdeñosamen desdeñosamente
desdí, desdís - desmeréixe, desmillorá, deslluí, decaure, decliná, desvalorisás,
retractás, negá, rectificá, abjurá, arrepentís, enmendá
desdecir, desdecirse, desmerecer, desmejorar, deslucir, decaer, declinar, desvalorizarse,
retractarse, negar, rectificar, abjurar, arrepentirse, enmendar
desdichat, desdichats, desgrassiat, desafortunat, fracassat, desventurat, infelís, misserable, lamentable, fatal, trágic desdichado, desdichados, desgraciado, desafortunado, fracasado, desventurado, infeliz, mísero, aciago, lamentable, fatal, infausto, trágico
desdichuná (des + dichú), (desdijuná), amorsá desayunar
desdichunaré, amorsaré desayunaré
desdichune, amorse desayuna
desdichuni, amorsá desayuno
desdíu desdice
desdoblegá, adressá desdoblar, enderezar
desdoblegánlo desdoblándolo
desembarcá desembarcar
desembarcán (g) desembarcando
Desembossat, desembossada (de paraules), que se fa sense embós o dissimulo Desembozado, desembozada, que se hace sin embozo o disimulo
desembre, diciembre diciembre
desempastá, desempastás (un quixal), traure un empaste desempastarse
desempastánse desempastándose
desempeñabe desempeñaba
desencadenánlo desencadenándolo
desencantánsen desencantándose
desenfadat, desenfadats desenfadado, desenfadados
desenfado, desenfados desenfado, desenfados
desenganchá desenganchar
desenganchánlo desenganchándole
desengañ, desengañs desengaño, desengaños
desengañám desengañarme
desengañarém desengañaremos
desengañaréu desengañaréis
desengañás desengañarse
desenllás, desenllássos desenlace, desenlaces
desenrunada, treta fora de la enruna sacada fuera de la enruna : escombros
desenvainá desenvainar
desenvainabe, desenvaináe desenvainaba
desenvolt desenvuelto
desenvoltes desenvueltas
desenvoltura, desenvoltures desenvoltura, desenvolturas
desert, deserts desierto, desiertos
desértic, desértics desértico, desérticos
desesperá desesperar
desesperabe desesperaba
desesperades desesperadas
desesperál desesperarlo
desesperála desesperarla
desesperán (g) desesperando
desesperansa desesperanza
desesperassió desesperación
desesperat, desesperats desesperado, desesperados
desespere, lo que espere desespera, el que espera
desespero desespero
desfá deshace
desfach deshago
desfáigue deshaga
desfán deshacen
desfará deshará
Desfé – desfés la neu Deshacerse – deshelarse la nieve
desfée deshacía
desféen deshacían
desfém deshacemos
desfén (g) deshaciendo
desfés deshacerse
desfet, desfets deshecho, deshechos
desfeta, desfetes deshecha, deshechas
desfigurat, desfigurats desfigurado, desfigurados
desfilagarchá deshilachar, deshilar, deshacer, desflecar
desfilagarchat, desfilagarchada deshilachado, deshilachada
desfile, desfiles desfile, desfiles
desfissi, neguit, agitassió agitación, nerviosismo
desfogám desahogarme, desfogarme
desfogat desahogado, desfogado
desfullades, desfullat – Cuan a Adán li va caure la fulla se va quedá desfullat y despullat, descorcholí, y Eva desfullada y despullada deshojadas, deshojado
desgana, desganes desgana, desganas
desganat, desganats desganado, desganados
desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut, patós, torpe, sense garbo desgarbado, sin garbo, desgalichado, desproporcionado, larguirucho, patoso, torpe
desgel, deschel deshielo
desgraná desgranar
desgranán (g) desgranando
desgrássia, desgrássies – Quina desgrássia ténen a La Codoñera de tíndre a José Miguel Gracia Zapater, Tomás Bosque y Arturico Quintana rondán per allí desgracia, desgracias
desgrassiada, desgrassiades desgraciada, desgraciadas
Desgrassiadamen desgraciadamente
desgrassiadiet desgraciadillo
desgrassiadieta desgraciadilla
desgrassiat, desgrassiats desgraciado, desgraciados
desgrássie (lo) desgracia (lo)
deshaussiat, deshaussiats, deshaussiada, deshaussiades - incurable, que se mor, desalojat desahuciado, deshauciados, desahuciada, desahuciadas - incurable, moribundo, desalojado
deshonestamen deshonestamente
deshonestidat deshonestidad
deshonestíssimamen deshonestísimamente
deshonrá, desprestigiá, difamá, desacreditá, afrentá, agraviá, ultrajá, injuriá, calumniá, denigrá, desvirgá, desflorá, violá deshonrar, desprestigiar, difamar, desacreditar, afrentar, agraviar, ultrajar, injuriar, calumniar, denigrar, envilecer, escarnecer, desvirgar, desflorar, violar
deshonrabe deshonraba
deshonrat, deshonrats, deshonrada, deshonrades deshonrado, deshonrados, deshonrada, deshonradas
desilusió, desilusións desilusión, desilusiones
desilusionat, desilusionats desilusionado, desilusionados
desinfectá desinfectar
desinfectán desinfectante, desinfectando
desinteressat, desinteressats, desinteressada, desinteressades desinteresado, desinteresados, desinteresada, desinteresadas
desintrincá, lo contrari de complicá, enmarañá, embarullá, embolicá, embrollá, tergiversá desintrincar, contrario a complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
desjuñí, traure del jou les mules y los bous. / juñí es ficáls o ficáles al jou desyuntar, quitar la yunta
desleals desleales
desleí , dissoldre , desfé desleír, disolver, deshacer
deslise (se), desllise se desliza
Deslligá - soltá, desanugá (desfé lo nugo), desamarrá (barco) desatar, desligar, desanudar - soltar, desanudar, desasir, desamarrar
deslligáu desatáis
deslliguen desatan
desllisán (g) rellissán deslizando
Desllísen (se) deslizan (se)
Deslliso (me) deslizo (me)
desllissá, derivat de llis, desllissá una carta per daball de la porta – Rellissá resbalar, derivado de liso, deslizar, deslizarse
deslluída deslucida
deslluít deslucido
desmandat, desobedién, que no creu, insolén, rebelde desmandado, desobediente, insolente, díscolo, indócil, rebelde
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) sin mango, roto
Desmayada, desmayades desmayada, desmayadas
desmayás desmayarse
desmayat, desmayats desmayado, desmayados
desmaye (se) se desmaya
desmedida, desmedit - desmessurat, desproporsionat, exagerat, exessíu, enorme, colossal desmedida, desmesurado, desproporcionado, exagerado, excesivo, enorme, colosal
desmedidamen desmedidamente
desmesuradamen desmesuradamente
desmontá desmontar
Desmonto desmonto
desmoralissassió desmoralización
desnaturalisá, alterá, deformá, transformá, cambiá, desfigurá, falsejá, desterrá, extrañá, deportá desnaturalizar, alterar, deformar, transformar, cambiar, desfigurar, falsear, desterrar, extrañar, deportar
desnaturalisada, desnaturalisades desnaturalizada, desnaturalizadas
desnaturalisat, desnaturalisats desnaturalizado, desnaturalizados
desobeí desobedecer
desobeít desobedecido
desocupat, desocupats desocupado, desocupados
desollámos desollarnos
desconfiansa desconfianza
desordenadamen desordenadamente
desordenat, desordenats desordenado, desordenados
despach, despachs, - cuan me despachos despacho, despachos – cuando me despidas
despachá (del treball) despedir del trabajo
despachál, despachála despedirlo, despedirla
despachám despedirme
despachán (g) despidiendo
despachats despedidos
despachém despedimos
despacho despido
despachos despidos
despedassá, descuartissá, desmembrá, destrossá, mutilá, maltratá, perjudicá despedazar, descuartizar, desmembrar, destrozar, mutilar, maltratar, perjudicar
Despedí, despedís - partí, separás, aussentás, marchá, anássen, expulsá, destituí, llissensiá, fótre fora, eliminá, soltá, llargá, aviá, aventá, dispará, despéndres, selebrá, conmemorá, homenachejá, honrá, festejá despedir, partir, separarse, ausentarse, marcharse, irse,
expulsar, destituir, licenciar, echar, eliminar, soltar, largar, arrojar, disparar, desprender, - celebrar, conmemorar, homenajear, honrar, festejar
despedida, despedides despedida, despedidas
despedíe despedía
despedíl, despedíla despedirlo, despedirla
despedím despedirme
despedín (g) despidiendo
despedínse despidiéndose
despedíssen, despedíxen despiden
despedit despedido
despegá despegar
despegue, despegues despegue, despegues – tú despegas
despejá, despejás despejar, despejarse
despejada, despejades despejada, despejadas
despejám despejarme
despejat, despejats despejado, despejados
despelletá, despellotá, espelletá, traure la pell, descarná, raspá, esgarrapás, desgarrá - criticá, murmurá desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
despellotada, despellotades desollada, desolladas
despellotat, despellotats desollado, desollados
despelussada, despelussat, despelussades, despelussats mal peinada, mal peinado
despenchá, despenjá descolgar, descender, arriar, bajar, apear, soltar, tirar,
aparecer, sorprender, caer, presentarse
despencháu, despenjáu descolgáis
despendolá, despendolás, desmadrás Despendolar - Desmandar o sembrar el desorden con una actitud poco seria y desinhibida, o de manera alocada y sin control se despendolaba cada vez que sus padres marchaban de casa. Desmadrar
despendolada, despendolades despendolada, despendoladas
despendolat, despendolats Despendolado
despéndres desprenderse
Despenjás – A Fredes, están mon pare, van aná a minjá a un restaurán aon teníen cuixots penjats, sen va despenjá un y li va fótre a un home al muscle, lo va dixá estamordit. L´haguere pugut matá. descolgarse, caerse algo (colgado)
despenjo descuelgo
despensa, rebost despensa
despentinats despeinados
despeñat, despeñats despeñado, despeñado
desperdigat, desperdigats desperdigado, desperdigados
desperdissiáe desperdiciaba
desperdíssios (no) desperdicies (no)
desperesás, de perea desperezarse
desperfecte, deterioro, avería, defecte, tacha, detrimén, perjuissi desperfecto, deterioro, daño, avería, defecto, tacha, detrimento, perjuicio
desperfectes desperfectos
despert, desperts despierto, despiertos
despertá, despertás despertar, despertarse
desperta, despertes despierta, despiertas
despertabe despertaba
despertada despertada
despertadó, despertadós despertador, despertadores
despertáen, despertaben despertaban
despertám despertarme
despertán (g) despertando
despertánla despertándola
despertánlo despertándole
despertánse despertándose
despertarán despertarán
despertaríe despertaría
despertat despertado
desperte (se) Se despierta
desperten despiertan
desperto (me) me despierto
despiart, despiarta despierto, despierta
despiarte (se) despierta (se)
despiarten (se) se despiertan
despiarto (me) me despierto
despiece, despieces despiece, despieces
despilotán despelotándose
despilotás, ficás en pilota, despullás desnudarse, ponerse en pelota
despistat despistado
despistats despistados
desplassaben, desplassáen desplazaban
desplassamén desplazamiento
desplassen desplazan
desplay, de esplai, de esplay despacio
desplayet despacito
desplegánla desplegándola
desplegánlo desplegándolo
despoblades despobladas
desprén desprende
desprengut, desprenguts desprendido, desprendidos
despreníen desprendían
despreocupats despreocupados
despressiá despreciar
despressiabe despreciaba
despressiable despreciable
despressiables despreciables
despressiál despreciarlo
despressiál despreciarlo
despressiála despreciarla
despressiaríe despreciaría
despressiat, despressiats despreciado, despreciados
despressiátos despreciaros
despréssie, despressie desprecia
despressio, despressios desprecio, desprecios
después después
despullá desnudar
despullada desnuda
despullades desnudas
despullán desnudando
despullánla desnudándola
despullánse desnudándose
despullare desnudara
despullaren desnudaran
despullás desnudarse, ponerse en pelota
despulles (les) los despojos
despulléulo Desnudadle
despulls (los) los despojos
despusahir, después ahí, antesahí anteayer
despusdemá, después demá pasado mañana
desriñonat, desriñonats desriñonado, desriñonados
dessafío, reto, dol, provocassió, rivalidat, riña, combate, bravata, enfrentamén, opossisió, competénsia desafío, reto, duelo, provocación, rivalidad, contienda, pelea, combate, bravata, enfrentamiento, oposición, competencia
dessamparo, abandono, desvalimén, soledat, orfandat, indigénsia, menesterosidat, pobresa desamparo, abandono, desvalimiento, soledad, orfandad, indigencia, menesterosidad, pobreza
dessangrat, dessangrats desangrado, desangrados
dessarrollá, desarrollá desarrollar
dessarrollo, dessarrollos dessarrollo, dessarrollos
dessastre, dessastres – caixó de sastre desastre, desastres – cajón de sastre
dessat, desset, 17 17
dessatiná, desatiná - desbarrá, disparatá, errá, equivocás desatinar, desbarrar, disparatar, errar, equivocarse
dessatino, desassert, disparate, dislate, despropósit, nessedat, barbaridat, equivocassió, error, absurdo, locura desatino, desacierto, disparate, dislate, despropósito, necedad, barbaridad, equivocación, error, yerro, absurdo, locura
desseá, dessichá desear
dessearíe, dessicharíe desearía
dessechá, destriá, excluí, rechassá, descartá, desestimá, despressiá, menospressiá, apartá, aviá, aventá, repudiá, aburrí desechar, excluir, rechazar, descartar, desestimar, despreciar, menospreciar, apartar, arrojar, repudiar
dessembolso, dessembolsos desembolso, desembolsos
dessén, desséns decente, decentes
dessendén, dessendéns descendiente, descendientes
dessenfocada desenfocada
dessenfocat desenfocado
dessengañs desengaños
desséns decentes
dessénsia decencia
dessentes decentes (ellas)
desseos, dessichos deseos
desseosamen, dessichosamen deseosamente
desseossíssim, dessichossíssim deseosísimo
Dessepsió, dessepsións decepción, decepciones
dessesperada, desesperada desesperada
dessiart, dessert, dessiarts, desserts desierto, desiertos
dessiat, dessat, desat, deset 17
dessich, dessichs deseo, deseos
dessichá, desseá desear
dessichaba deseaba
dessichabe (ell) deseaba
dessichaben deseaban
dessichada deseada
dessicháen, dessichaben deseaban
dessichán (g) deseando
dessichánli deseándole
dessicháre deseara, desease
dessicharía desearía
dessichat deseado
dessichat deseado
dessichats deseados
dessicháu, dessichéu deseáis
dessiche desea
Dessichen desean
dessiches deseas
dessichéu deseáis
dessicho (yo) deseo
dessichos deseos
dessichos deseos
dessichós deseoso
dessichoses deseosas
Dessidí – dessidixco, dessidíxes, dessidíx, dessidím, dessidíu, dessidíxen – dessisiguera – dessidiré – dessidiría decidir
dessidia, abandono, negligénsia, abulia, dixadés, descuido, desgana, desinterés, inapeténsia, gossina, perea, manta, vagánsia, dropina desidia, abandono, negligencia, incuria, abulia, dejadez, descuido, desgana, desinterés, inapetencia, holgazanería, pereza, vagancia
dessidida decidida
dessidida, dessidides decidida, decididas
Dessididamén decididamente
dessidíe decidía
dessidiguera (yo) decidiese, decidiera
dessidiguere (ell) decidiese, decidiera
dessidím decidirme, decidimos
dessidínse decidiéndose
dessidiré decidiré
dessidís decidirse
dessidit, dessidits decidido, decididos
dessidix decide
dessidixca decida
Dessidixco decido
Dessidíxte decídete
dessifrá, descifrá descifrar
dessifrat, descifrat descifrado
Dessifro, descifro descifro
dessigualdat, dessigualdats desigualdad, desigualdades
Dessilusió, Dessilusións desilusión, desilusiones
déssim, déssims décimo, décimos
déssima, déssimes décima, décimas
dessimal, dessimals decimal, decimales
dessintegradó desintegrador
dessintegrám desintegrarme
dessintegrassió desintegración
dessintegro, desintegro desintegro
dessisió decisión
dessisions decisiones
dessistit, desistit (ham) desistido (hemos)
dessustansiat, dessustansiada, una persona sense suc ni muc, sense sustánsia desustanciado, desustanciada
desta, de esta, d´esta de esta
destacabe, destacáe destacaba
destacamén, destacaméns destacamento, destacamentos
destacat destacado
destapámela destapármela
destapánla destapándola
destapat destapado
Destaque – de estaques Destaca – de estacas
Deste, de este, d´este de este
destello, destellos, resplandó, llumenária, chisparrada, fogonada, sentelléo,
- indissi, assomo, siñal
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
destilada, destilades destilada, destiladas
destilán (g) destilando
destilat, destilats destilado, destilados
destiná destinar
destinabe destinaba
destinada destinada
Destinada, destinades destinada, destinadas
destinat, destinats destinado, destinados
destino, destí, destinos, destíns destino, destinos
Destorbá, destorbás – molestá – fes malbé algo – cambiá lo orache a mal tems. estorbar, estropearse
destornilladó destornillador
destral, destrals hacha, hachas
destresa, destreses destreza, destrezas
destronat, destronada, despistat, despistada despistado, despistada
destrossa, destrosses destrozo, destrozos
destrossá, fé a trossos, estrossá destrozar
destrossada destrozada
destrossades destrozadas
destrossades destrozadas
destrossám destrozarme
destrossán (g) destrozando
destrossats destrozados
destructora, destructó destructora, destructor
destruí, assolá, solsí, etc destruir
destruída destruida
destruíl destruirlo
destruíla destruirla
destruím destruimos
destruímla destruyámosla
destruirá destruirá
destruíxquen destruyan
desullá la viña per a que trague menos sarmentets quitar los “ojos” a la viña para que saque menos sarmentillos.
Desullás - esforsás mol mirán una cosa que no se veu be (vore ataullá) – enlluernás Desojarse – esforzarse mucho mirando una cosa que no se ve bien – cegarse por la luz
desvalit, desvalits, abandonat, desamparat, inerme, desatés, indefenso, impotén, indigén, pobre, menesterós, míssero desvalido, desvalidos,abandonado, desamparado, inerme, desatendido, indefenso, impotente, indigente, pobre, menesteroso, mísero
Desventura, desventures desventura, desventuras
desventurat, desventurats, desdichat, desgrassiat, infelís, desafortunat, desamparat, indigén, míssero, desvalit desventurado, desventurados, desdichado, desgraciado, infeliz, infortunado, desamparado, indigente, mísero
desventurats desventurados
Desviá – desvío, desvíes, desvíe, desviém o desviám, desviéu o desviáu, desvíen – desviara – desviaría – desviaré desviar
desviabe desviaba
desvián (g) desviando
desviánse desviándose
desviasió, desviassió, desvío, bifurcassió, forcacha, desviassió, derivassió, varián, indiferénsia, despego, desagrado desviación, desvío, bifurcación, desviación, derivación, variante, indiferencia, frialdad, esquivez, despego, desagrado
desvío, desvíos desvío, desvíos
detall, detalle, detalls, detalles detalle, detalles
detalladamen detalladamente
Detectá – detecto, detectes, detecte, detectém o detectám, detectéu o detectáu, detécten – detectaría - detectára – detectaré detectar
detecto detecto
detectó detector
deteneulo, deteníulo detenedlo
detengut, detenguda, detingut detinguda detenido, detenida
detenguts, detinguts detenidos
deteníen detenían
detensió, alto, parada, paralissassió, interrupsió, demora, dilassió, retrás, atrás, atasco, impedimén, estassionamén,
apresamén, arresto, captura, encarselamén, enpresonamén, redada, dilassió, tardansa
detención, alto, parada, paralización, interrupción, demora, dilación, retraso, atraso, atasco, impedimento, estacionamiento, apresamiento, arresto, captura, encarcelamiento, redada, dilación, tardanza, prolijidad
detergén, detergéns detergente, detergentes
deterioro, desperfecte, imperfecsió, desgast, deslustre, avería, rotura, destrossa, inutilisassió deterioro, desperfecto, daño, imperfección, menoscabo, desgaste, deslustre, avería, rotura, destrozo, inutilización
determiná determinar
determiná determinar
determinabe determinaba
determinada, determinades determinada, determinadas
determinadamen, en determinassió determinadamente
determinassió determinación
determinat, determinats determinado, determinados
determinátos deteminaros
detestá, yo detesto : me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, me fa fástic, no me chauche gens, etc detestar
detesto detesto
Detíndre – deting, deténs, deté, deteném, detenéu, deténen – detindría – detinguéra – detindré detener
detíndrel detenerle
detíndrela detenerla
detíndres detenerse
detingudes detenidas
detingue detenga
detrás detrás
Déu Dios
Deu – Déu – Déu deu está al sel Debe – Dios – Dios debe estar en el cielo
Deu , diau 10
deu (ell) – número 10 Debe – 10 diez
deudes, deutes, del latín dēbĭtu : degut, debut deudas
deudó, entrampat, insolvén, defissitari, que té deudes o deutes deudor, entrampado, insolvente, deficitario
deudós deudores
deuen deben
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen (dégüen a Valjunquera) – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres deber
deuríe debería
deuríem deberíamos
deus debes
Déus Dioses
deus (tú me) debes (tú me)
deute, deuda deuda
deutes, deudes deudas
Devall, davall, deball, daball debajo
devaneo, devaneos - delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura,
amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devaneo, devaneos, delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devantal (deván, debán, dabán, debán), delantal delantal (delante)
devantals, delantals - del latín vulgar *de-ab-ante (dabán) delantales
devesa, lloc destinat a pastura del bestiá, dehesa, prat dehesa, prado
devorá, jalá, minjá, engullí, zampá, tragá, - aniquilá, cremá, abrasá, corcá, atacá, arruiná, assolá, sorsí, destruí, despedassá devorar, comer, engullir, zampar, tragonear, aniquilar, jamar, tragar, quemar, abrasar, corroer, atacar, arruinar, asolar, destruir, despedazar
devoráe o devorabe devoraba
devoráls devorarlos
devórals devóralos
devoron devoren
devossió, fervor, piedat, religiosidat, venerassió, unsió, apego, afissió, inclinassió, entussiasmo devoción, fervor, piedad, religiosidad, veneración, unción, apego, afición, inclinación, entusiasmo
devossións devociones
Devot, devoto, devotos - beato, fervorós, piadós, pío, adicte, afissionat, apegat, incondissional, inclinat, secuaz, seguidó, partidari devoto, devotos – beato, fervoroso, piadoso, pío, adicto, aficionado, apegado, incondicional, inclinado, secuaz, seguidor, partidario
devota devota
devotamen devotamente
Devotes – de botes Devotas – de botas
devotíssim, devotíssims devotísimo, devotísimos
devotíssima, devotíssimes devotísima, devotísimas
Devuit 18 18
Di - dic, dius, diu, diém, diéu, díuen – diguera – diría – diré decir
día (di) decía
día, díes día, días
día, díes día, días
diable, dimoni - lucifer, maligne, Satanás, Satán, Luzbel, Mefistófeles, Belcebú, Leviatán, anticristo – Es conegut lo dimoni de Queretes diablo, demonio, lucifer, maligno, satanás, satán, luzbel, mefistófeles, belcebú, leviatán, anticristo
diables, demonis, dimonis diablos, demonios
diablets de La Portellada, grup de correfocs, que fan corre lo foc y la pólvora, tapats en capiróns en cogulla. diablitos de La Portellada, grupo de “correfocs”, que hacen correr el fuego y la pólvora, tapados con capirotes con capucha o cogulla.
Diablura, diablures diablura, diabluras
diabólic, diabólics, diabólica, diabóliques, satánic, horrible, maligne, pervers, terrible, horrendo, siniestro diabólico, diabólicos, diabólica, diabólicas, satánico, horrible, maligno, perverso, terrible, horrendo, siniestro
diábolo Diábolo - El diábolo (comúnmente llamado diablo y también conocido como el diablo de dos palos) es un juguete de malabaristas, cirqueros y payasos.
diagnóstic, diagnóstics diagnóstico, diagnósticos
diagnosticá diagnosticar
Diagonal, atravessat, oblicuo, sesgat, crusat, transversal diagonal, atravesado, oblicuo, sesgado, cruzado, transversal
dialecte dialecto
dialectes dialectos
dialectología, estudi de dialectes y llengües dialectología
diálogo, diálec, diáleg, diálogos, diálecs, diálegs diálogo, diálogos
diamán diamante
diamáns diamantes
diapassón, aparato preferit de Francisco Celma Tafalla, ascumita de pro diapasón, monocordio, tono
diari diario
diária diaria
diáries, diaries diarias
diaris diarios
diau, deu 10
diba, día, dieba (yo) decía
dibe, díe, diebe (ell) decía
dibuix, dibuixos dibujo, dibujos
dibuix, dibuixos, apún, apunte, croquis, esquema, boceto, esbós, ilustrassió, pintura, retrato dibujo, dibujos, apunte, bosquejo, croquis, esquema, boceto, esbozo, ilustración, pintura, retrato
dibuixá, pintá, delineá, sombrejá, descriure, esbossá, esquematisá, perfilá, retratá, tatuá, trassá, rayá dibujar, pintar, delinear, sombrear, describir, esbozar, esquematizar, perfilar, retratar, tatuar, trazar, rayar, bosquejar
Dibuixada dibujada
dibuixáe, dibuixabe dibujaba
dibuixán de dibuixos, dibuixáns – dibuixán (g) dibujante, dibujantes – dibujando
dibuixat dibujado
dibuixos Dibujos – dibujes
dibujades, dibuixades dibujadas
dibujat, dibuixat dibujado
dic digo
dichaus, dijous jueves
dichós dichoso
dichosa dichosa
dichuná, fé dijú – desdichuná : amorsá Ayunar – desayunar
Dicsionari, Dicsionaris diccionario, diccionarios
dictabe dictaba
didáctic, didáctics didáctico, didácticos
díe decía
dieba decía
dieba, día (yo) decía
diebe (ell, ella) decía (él, ella)
diebem, diébem decíamos
dieben, diében decían
diém decimos
díem decíamos
dién diciendo
díen decían
diénles diciéndolas
diénles diciéndolas, diciéndoles a ellas
diénli diciéndole
diénlos diciéndolos
diénse diciéndose
díes (di) decías
díes, de día días
dieta, dietes dieta, dietas
diéu decís
diéuli decidle
diéulos decidles
diéume decidme
diéume decidme
diezmo, diezmos, contribussió, impost, tassa, tribut, arbitri, primíssia diezmo, diezmos, contribución, impuesto, tasa, tributo, primicia
difamá, de fama, calumniá, denigrá, desacreditá, injuriá, infamá, ultrajá, desprestigiá, vilipendiá difamar, calumniar, denigrar, desacreditar, injuriar, infamar, ultrajar, desprestigiar, vilipendiar
difamála difamarla
difamassió, difamassións (vore difamá) difamación, difamaciones
diferén, diferéns, diferenta, diferentes diferente, diferentes
diferéns diferentes
diferénsia diferencia
Diferensiá – diferénsio, diferénsies, diferénsie, diferensiám o diferensiém, diferensiáu o diferensiéu, diferénsien diferenciar
diferensiassió, diferénsia diferenciación, diferencia
diferensiat diferenciado
diferénsien diferencian
diferénsies diferencias


diferenta, diferentes diferente (ella)
diferentes diferentes (ellas)
diferiénsia, diferénsia diferencia
dificultat dificultad
dificultats dificultades
dificultós, dificultosos dificultoso, dificultosos
dificultosa, dificultoses dificultosa, dificultosas
difíssil, difíssils difícil, difíciles
difissilmen difícilmente
difíssils difíciles
difún, difúns difunto, difuntos
difunta, difuntes difunta, difuntas
difusió, difussió difusión
diga diga
digáu digáis
digerí digerir
digestió, digestións digestión, digestiones
digital, digitals digital, digitales
digná dignar
digna, dignes digna, dignas
dignamen dignamiento
dignat, dignats dignado, dignados
Dignáutos, dignéutos ! Dignaos !
digne, digno, dignes, dignos digno, dignos
dignéu dignais
dignidat, dignidats dignidad, dignidades
digníssim dignísimo
digníssima dignísima
digue, dígue diga
diguém, digám digamos
diguen digan
diguéra (yo) dijera, dijese
diguére (ell) dijera, dijese
diguéren dijeran, dijesen
diguéres dijeras, dijeses
diguéreu dijérais, dijeseis
digues digas
diguéu digáis
dijú, dijús ayuno, ayunos
dilapidá, codolejá, matá an algú a pedrades, despilfarrá, malgastá, derrochá, dissipá dilapidar, matar a alguien a pedradas, despilfarrar, malgastar, derrochar, disipar
Dílay - ña per a dílay a Cocoti (Beseit) Decírselo – expresión de Beceite
dili decirle
diligén diligente
diligenmen diligentemente
diligénsia, diligénsies – dilijánsia diligencia, rapidez, presteza, celeridad, prontitud, atención, celo, cuidado, esmero, interés, procedimiento, solicitud, actuación, aplicación, actividad, correo, posta, coche, carruaje
diligentíssim diligentísimo
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje lunes, habas a montones, etc
dils decirles
dilu, dílay decírselo
dím decirme
dimach, dimats martes
dimaná, originá, prossedí, províndre, emaná, náixe, ixí, eixí dimanar, originar, proceder, provenir, emanar, nacer, salir
dimanáen dimanaban
dimats martes
dimecres miércoles
dimensió, dimensións dimensión, dimensiones
diminuta, mol minuda o menuda, diminutes diminuta, diminutas
dimoni, demoni demonio
dimoniet diablillo
dimonieta diablilla
dimonis demonios
dímosu decírnoslo
dimpués, después después
dina coma (mediodía)
diná comer a mediodía
dinaba comía
dináe, dinabe comía
dináen, dinaben comían
dinán (g) comiendo
dinás comidas
dinat comido
Dinen comen
dines comes
dinés dinero, dineros
dingú, ningú nadie
dins dentro
dintre, a dins, dins dentro
diptongassió, diptongassións diptongación, diptongaciones
diputada, diputades diputada, diputadas
diputat, diputats diputado, diputados
dirá dirá
direcsió, direcsións dirección, direcciones
directa, directes directa, directas
directamen directamente
directe, directes directo, directos
directó, directós director, directores
directora, directores directora, directoras
dirém diremos
diréu diréis
diría diría
diriactes, directes directos, directas
dirichíe, dirigíe dirigía
dirichís, dirigís dirige
dirichisque, dirigíxque dirija
diríe (ell) – Quí u diríe ! Diría – Quién lo diría !
diríem diríamos
diríen dirían
diríeu diríais
Dirigí – dirigixco o dirigxgo, dirigíxes, dirigíx, dirigím, dirigíu, dirigíxen – dirigiguéra – dirigiré – dirigiría dirigir
dirigida, dirigides dirigida, dirigidas
dirigíen dirigían
dirigíli dirigirle
dirigíls dirigirlos, dirigirles
Dirigím – a mí – natros dirigím dirigirme – dirigimos
dirigímos dirigirnos
dirigín (g) dirigiendo
dirigínse dirigiéndose
dirigit, dirigits dirigido, dirigidos
dirigix dirige
dirigixco, dirigixgo dirijo
dirigíxen dirigen
dirigixes diriges
dirigíxquen dirijan
Dis ! - Estes coses no poden dis Di ! - Estas cosas no pueden decirse
discipliná, disciplinás disciplinar, disciplinarse
disciplinabe disciplinaba
discípul discípulo
discípuls discípulos
discressió, prudénsia, tacto, tacte, sircunspecsió, moderassió, resserva, sagassidat, secreto, sensatés, tino, tiento discreción, prudencia, tacto, circunspección, mesura, moderación, reserva, sagacidad, secreto, sensatez, tino
discret, discrets discreto, discretos
discreta, discretes discreta, discretas
discretamen discretamente
discretíssim, discretíssims discretísimo, discretísimos
discretíssima, discretíssimes discretísima, discretísimas
disculpá disculpar
disculpa, disculpes disculpa, disculpas
disculpes disculpas
disculpes disculpas
disculpo disculpo
discurrí, pensá, raoná, reflexioná, calculá, cavilá, conjeturá, deduí, inferí, meditá, suposá,
- fluí, transcurrí, transcórre, deslissás, marchá, corre, caminá, aná
discurrir, pensar, razonar, reflexionar, calcular, cavilar, conjeturar, deducir, inferir, meditar, suponer,
fluir, transcurrir, deslizarse, marchar, correr, caminar, andar, ir
discurríe discurría
discurríen discurrían
discurrín (g) discurriendo
discurrís, discurrix – Aixó no pot discurrís o cavilás Discurre – esto no puede discurrirse o cavilarse
discurrisco, discurrixco, discurrixgo discurro
discurrit, discurrits discurrido, discurridos
discurs, discursos discurso, discursos
discussió, discussións discusión, discusiones
Discutí – discutixgo, discutíxes, discutíx, discutím, discutíu, discutíxen – discutiría – discutiré – discutiguera discutir
discutím discutimos
discutín (g) discutiendo
discutit, discutits discutido, discutidos
disdichuná, desdichuná, amorsá desayunar (des + ayunar)
disfrás disfraz
disfrassá, disfrassás disfrazar, disfrazarse
disfrassada, disfrassades disfrazada, disfrazadas
disfrassás disfrazarse
disfrassat, disfrassats disfrazado, disfrazados
disfrasse disfraza
disfrutá, chalá, passáu be, gosá, divertís, alegrás, regocijás, contentás, deleitás, - tíndre, posseí, utilisá, persibí disfrutar, gozar, divertirse, alegrarse, regocijarse, contentarse, deleitarse, tener, poseer, utilizar, percibir
disfrutabem, disfrutáem disfrutábamos
disfrutáen, disfrutaben disfrutaban
disfrutála disfrutarla
disfrútales disfrútalas
disfrútals disfrútalos
disfrután (g) chalán disfrutando
disfrutarém, chalarém disfrutaremos
disfrutat, disfrutats disfrutado, disfrutados
disfrutáu, disfrutéu – disfrutáu Disfrutáis – disfrutarlo
disfrute disfruta
disfrutém, chalém disfrutamos
disfruten, chalen disfrutan
disgregá, separá, escampá, desuní, desarticulá, descompóndre, desintegrá, desmembrá, desparramá, dissossiá, dividí, repartí, desgraná disgregar, separar, esparcir, desunir, desarticular, descomponer, desintegrar, desmembrar, desparramar, disociar, dividir, repartir, desgranar
disgregaben, disgregáen disgregaban
disgust, disgustos disgusto, disgustos
disimuladamen disimuladamente
dísla díla
dísli Dile !
díslo dilo
díslos diles
dísme dime
dísme dime
dísme dime
disminuí disminuir
disminuída disminuida
disminuídes disminuidas
disminuíe disminuía
disminuiríen disminuirían
disminuít disminuido
disminuíx disminuye
disminuíxco disminuyo
dispara dispara
dispará (fótre una escopetada) disparar
disparada disparada
disparades disparadas
disparáe, disparabe disparaba
disparála dispararla
disparat, disparats disparado, disparados
disparatades disparatadas
disparatat, disparatats disparatado, disparatados
disparate disparate
disparats disparates
dispensari dispensario
dispóndre, disposá disponer
disponibilidat disponibilidad
disposá disponer, arreglar, organizar, acondicionar, colocar, establecer, habilitar, instalar, montar, ubicar, pergeñar, preparar, aprestar, aderezar, armar, aviar
disposaba disponía
disposada, disposades dispuesta, dispuestas
disposáe, disposabe disponía
disposamos disponernos
disposán (g) disponiendo
disposás disponerse
disposat, disposats dispuesto, dispuestos
dispose dispone
disposes dispones
disposéu disponéis
disposissió disposición
dispositiu, dispositius, dispositivo, dispositivos dispositivo, dispositivos
disposo dispongo
disposos dispongas
disputá disputar
dispután (g) disputando
disputarán disputarán
Dispute – dis pute a Maella y vorás Disputa – di puta (con la a pronunciada e) en Maella y verás
Dissa, dixa deja
dissá, dixá dejar
Dissabde , dissapte sábado
dissabe, dixabe dejaba
dissaben, dixaben dejaban
dissabes, dixabes, dixáes dejabas
dissáe, dissabe, dixáe, dixabe dejaba
disseñá

disseñadó de coches com Carlos Rallo Badet lo cohet
diseñar
disseño, disseños, disseñ, disseñs diseño, diseños
dissimul, dissimulo, dissimuls, dissimulos disimulo, disimulos
dissimulá disimular
dissimulabe disimulaba
dissimulada, dissimulades disimulada, disimuladas
dissimuladamen disimuladamente
dissimulála disimularla
dissimulán (g) disimulando
dissimulánli disimulándole
dissimularíe dissimularía
dissimulat, dissimulats disimulado, disimulados
dissipá disipar, esfumar, desvanecer, aclarar, evaporar, borrar, clarificar, desaguar, desaparecer, eliminarse, esclarecer
Dissipada disipada
dissiplina, dissiplines disciplina, disciplinas
dissiplináries disciplinarias
dissípul, discípul, dissípuls, discípuls discípulo, discípulos
díssom, díxom parlá déjeme Ud.
dissonán, dissonáns disonante, disonantes
dissonánsia disonancia
dissuadí disuadir
distabe distaba
distán distante
distáns distantes
distánsia distancia
distánsies distancias
distinguí distinguir
distinguida distinguida
distinguides distinguidas
distinguíe distinguía
distinguín (g) distinguiendo
distinguínlo distinguiéndolo
distinguit distinguido
distinsió distinción
distintiu distintivo
distorsió distorsión
distorsionánse distorsionándose
distracsió distracción
distracsións distracciones
distraguére distrajera, distrajese
distraíe distraía
distraurás (te) distraerás
distráure, distráures distraer, distraerse
distráurel distraerlo
distraurém distraeremos
distret (distraigut, distragut) distraído
distreta distraída
distretamen (distraigudamen) distraídamente
distribuí distribuir
Distribuixco distribuyo
distribussió distribución
disyuntiva, alternativa, dilema, opsió disyuntiva, alternativa, dilema, opción
dit Dicho – dedo
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites Dedo, dedos – dicho, dichos
dita, dites dicha, dicho
dites, com los dichos del “bicho” de Valderrobres per a San Antoni dichos
ditet dedito
dítos deciros
dits Dedos – dichos
Díu – Aixó no has de díu may Decirlo – Esto no tienes que decirlo nunca
diu, díu Dice – decirlo
diuen dicen
divendres viernes
diverses diversas
diversidat diversidad
diversió diversión
diversións diversiones
Divertí, divertís – yo me divertixgo o divertixco, divertíxes, divertíx, divertím, divertíu, divertíxen – divertiguéra – divertiré – divertiría divertir
divertíe divertía
divertíen divertían
divertím divertirme
divertimén, diversió divertimento, diversión
divertínse divirtiéndose
divertit, divertits divertido, divertidos
divertítos divertiros
divertíxen divierten
Diviandres , divendres viernes
dividí dividir
dividides divididas
dividíe dividía
dividínli dividiéndole
dividínlo dividiéndolo
dividís dividirse
dividíssen, dividíxen dividen
dividit, dividits dividido, divididos
dividíx divide
dividíxen dividen
divinidat, divinidats divinidad, divinidades
divisá, ataullá, vore divisar
Divisa, divises, moneda, monedes Divisa, divisas, moneda, monedas
divisió, divisións división, divisiones
dixa deja
Dixá – dixo, díxes, díxe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixára – dixaré – dixaría dejar
dixabe, dixáe dejaba
dixaben, dixáen dejaban
dixada, dixades dejada, dejadas
dixadesa dejadez, negligencia, pereza, abandono, desgana, desinterés, apatía, desidia, incuria, indolencia, apatía, vagancia, desaliño, suciedad, descuido, abandono, desamparo
Dixáe, dixabe dejaba
dixáen, dixaben dejaban
dixál, dixáls dejarlo, dejarlos
dixála dejarla
dixáles dejarlas
dixám dejarme
díxam déjame
dixámos dejarnos
díxamos déjanos
dixán (g) dejando
dixánla dejándola
dixánlay dejándoselo
dixánlo dejándolo
dixánmos dejándonos
dixánse dejándose
dixánsu dejándoselo
dixará dejará
dixára dejara, dejase
dixarán dejarán
dixarás dejarás
dixaré dejaré
dixáre, dixare dejara, dejase
dixarém dejaremos
dixáren dejaran, dejasen
dixáres dejaras, dejases
dixáreu dejárais, dejáseis
dixaría dejaría
dixaríe (ell) dejaría
dixaríen dejarían
dixás dejarse
Díxat agarrá ! déjate coger !
dixat, dixats dejado, dejados
dixátos dejaros
dixats dejados
Dixáu Dejarlo – dejáis
dixe, díxe - d´ixe, de ixe Deja – de ese
dixéula dejadla
dixéulo dejadlo
Doblá – vore doblegá doblar de doble
doblada, de doble – doblegada es de doblegá Doblada de doble – doblada de curvar
dobláen, doblaben doblaban
Doblála – doblegála doblarla
Doblat – vore doblegat doblado
doble (decálitro), 20 litros, se medíen olives y atres productes (fesols) per volumen doble (decalitro)
doblegá doblar, curvar
doblegada, doblegades doblada, curvada, dobladas, curvadas
doblegán doblando
doblegánlos doblándolos
doblegat, doblegats doblado, curvado, doblados, curvados
doblego doblo, curvo
doblen doblan
Dobles dobles
doblés, dinés (a Mallorca per ejemple) dinero, dineros
Doblón, doblóns (moneda antiga) Doblón, doblones
dochena, dotzena, dotsena docena
doctamen doctamente
docu-ficsió docu-ficción
documén, documéns documento, documentos
documéns documentos
documentá documentar
documental, documentals documental, documentales
documentám documentarme
documentassió documentación
dol, dols duelo, duelos
dóldre, senté, patí, afligís, apessadumbrás, apiadás, atormentás, compadéixes, tíndre condol, lamentás doler, lastimar, sentir, sufrir, padecer, afligirse, apesadumbrarse, apiadarse, atormentarse, compadecerse, condolerse, lamentarse
Dolén – latín dŏlĕnte, que té doló enfermo
dolénli, fénli mal doliéndole
doléns enfermos
dolénse dolíendose
dolenta, dolentes, dolenteta, dolentetes enferma, enfermas, enfermita, enfermitas
dolentet, dolentets enfermito, enfermillo
dólgue duela
dolguen duelan
dolguere doliera, doliese
dolgut dolido
dolíe dolía
dolíen dolían
doló, mal – ting mal de cap – quin mal de quixals – lo doló de pédre an algú (dol) Dolor – tengo dolor (mal) de cabeza – qué dolor de muelas – el dolor de perder a alguien (duelo)
dolorida, dolorides dolorida, doloridas
dolorit, dolorits dolorido, doloridos
dolorós, dolorosos doloroso, dolorosos
dolorosa, doloroses dolorosa, dolorosas
dolorosamen dolorosamente
Dolós – nom Dolores, catalanisat Dolós, afectíu Doloretes Dolores – Dolores
dols dulce
dolsa, dolses dulce, dulces
dolsaina, dolsaines, llaminadura, llaminadures, lleminadura, lleminadures, vore llamí (llépol, golut) golosina, golosinas
dólsamen dulcemente
dolsíssim, dolsíssims dulcísimo, dulcísimos
dolsíssima Dulcísima
dolsíssimamen dulcísimamente
dolsíssimes Dulcísimas
dolsíssims dulcísimos
dolsó dulzor
dolsos dulces, golosinas
Domá, adomá domar
domála (a una yegua) domarla
domenche domingo
Domenches – los domenges son una partida a Beseit, aon está lo polígono industrial a cormull de empreses (ironía ON) domingos
domenge, domenges domingo
doméstic, doméstics doméstico, domésticos
Doméstica, doméstiques domésticas
domesticat, domesticats domesticado, domesticados
dominá dominar
dominabe dominaba
dominada dominada
dominada, dominades dominada, dominadas
dominades dominadas
domináen, dominaben dominaban
dominál dominarlo
dominán (g) dominando
dominassió, domini, sometimén, sumissió, poder, autoridat, imperi, supremassía, absolutisme, dictadura, abús, opresió dominio, dominación, sometimiento, sumisión, poder, autoridad, imperio, supremacía, absolutismo, dictadura, abuso, opresión
dominat, dominats dominado, dominados
domini, dominis dominio, dominios
dominó dominó
domissili, domissilis domicilio, domicilios
domos (que tú) domes (domar)
don, dons – siñó, com lo meche que teníem a Beseit, Javier de Luna Condón, don Javier. don, dones – señor
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) dar
Dona – mullé – dona ! Mujer – esposa – da !
donabe daba
donabem, donáem dábamos
donaben, donáen daban
donades dadas, donadas
donáe, donabe daba
donál darlo
donála darla
donálay dárselo
dónali dale
donáli an ell darle a él
donáls un regalo darles un regalo
donám darme
dónam la ma dame la mano
donámela dármela
dónamels dármelos

donán (g) dando
donán, donanta, donáns, donantes donante, donante femenino
donánla dándola
donánlay dándoselo
donánles dándolas
donánlo dándolo, donándolo
donará dará
donára diera, diese
donarán darán
donare (ell) diera, diese
donarém daremos
donaren, donáren dieran, diesen
donaréu daréis
donaríen darían
donás darse
donás cuenta, acatás darse cuenta, percatarse
donat dado, donado
donáteles dártelas
donátels dártelos
donatos daros
donáu darlo
done da
doném damos
donen dan
donéume dadme
donéumel dádmelo
donéumela dádmela
Dónos – cuan tu me dónos (donos) cuando tu me DES
donota, donotes mujerona, mujer grandota
donsella, donselles doncella, doncellas
Donselleta, donselletes doncellita, doncellitas
dorada, dorades dorada, doradas
dorat, dorats, d´OR + at dorado, dorados, de ORO + ado
dorm duerme
dórmen duermen
dormí dormir
Dormí - dórmigo, dorms, dorm, dormím, dormíu, dórmen dormir
dormía, dormiba dormía
dormida, dormides, adormida, adormides dormida, dormidas
dormíe dormía
dormiguéra durmiera, durmiese
dormilón, dormilóns dormilón, dormilones
dormilona, dormilones dormilona, dormilonas
dormím dormimos
dormín (g) – Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén. durmiendo
dormirán dormirán
dormiré dormiré
dormiríe dormiría
dormiríen dormirían
dormís, adormís dormirse
dormisque, dormixque duerma
dormisquen, dormixquen duerman
dormisques, dormixques duermas
dormíssen, dormíxen duermen
dormit, dormits, adormit, adormits dormido, dormidos
dormitori dormitorio
dormitoris dormitorios
dormíu dormís
Dorms duermes
dorondón, paora, broma, boira, niebla tipos de niebla
dos 2
dosséns 200
dossénsia, enseñansa, educassió, instrucsió, la mostra (de amostrá) docencia, enseñanza, educación, instrucción
dosséntes 200
dóssil, sumisso, ben cregut, obedién, manso, accesible, afable, disciplinat, dúctil, maleable dócil, sumiso, obediente, manso, accesible, afable, disciplinado, dúctil, maleable
dóssila dócil femenino
dossiletes docilillas
dossis dosis
dotá, assigná, proporsioná, consedí, doná, sedí, entregá, adjudicá, proví dotar, asignar, proporcionar, abastecer, conceder, donar, ceder, entregar, adjudicar, proveer
dotat dotado
dotats dotados
dotche, dotse, dotze 12
dote, dotes dote, dotes
dotó, siñó dotó, doctó, meche, dotora no ne ñabíen antes, mechesa, dotós, dotores, meches, mecheses doctor, médico
dotora doctora, médica
dotos dotes (que tú)
dotós doctores, médicos
dotse, dotze Doce, 12
dotsena docena
Dotsenes – dotse dotsenes Docenas – doce docenas
Dragó, dragóns – tipo de fardacho que se minge les polilles dragón, dragones – tipo de lagarto que se come las polillas
drama, drames drama, dramas
Drap, Draps – los draps, grup de música (Penarroija de Tastavins), en miembros catanazis aragonesos com Alejandro Romero Rivases o Ignacio Sorolla Amela , ara escriuríen ELS draps – tela, teixit, género, retall Trapo, trapos, paño, tela, tejido, género, retal, recorte, harapo, pingajo, pingo, velamen
drapejats trapeados
drapet, drapets trapito, trapitos
drapot trapo (despectivo)
dressera, dresseres, adressera, adresseres atajo, atajos
dret, drets, dreta, dretes En pie, derecho, derechos, derecha, derechas
dreta, dretes derecha, derechas
droga, drogues droga, drogas
dromedario, dromedarios, Ignacio Sorolla Amela sap que ñan mes camellos que dromedarios al Matarraña. dromedario, dromedarios
dropina, gandulería, haraganería, gossina, indolénsia, ociossidat, perea vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
dropo, dropa, dropina – mes dropo que Francisco Escudero vago, vaga, vagancia
Dú, du – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – está mol du llevar, traer / está muy duro
du, dura, dus, dures duro, dura, duros, duras
Du, espés, atapeít, com lo ges, alchez a la bássia duro, espeso
ducha, duches – te duches ducha, duchas – te duchas
duche (se) ducha (se)
Dudá – dudo, dudes, dude, dudém o dudám, dudéu o dudáu, dúden - dudaría – dudaré – dudaría dudar
duda, dudes, dubte, dubtes duda, dudas

dudáe, dudabe dudaba
dudán (g) dudando
dudém dudamos
dudes dudas
dudéu dudáis
Dudo dudo
dudos dudes
dudós, dudosos dudoso, dudosos
dúe, duye llevaba
dúen llevaban
dueña, ama, dueñes, ames dueña, ama, dueñas, amas
dúes, portabes llevabas, traías
duie, duye, dúe llevaba
Dula - ramat de bestiá de una mateixa espéssie, formada pels caps de bestiá de cada casa que se porten a pasturá juns. dula
Dumenche , domenge domingo
duplicála duplicarla
duplicat, duplicats duplicado, duplicados
duque, duques duque, duques
duquesa, duqueses duquesa, duquesas
durá durar
dura, dures dura, duras
durabe duraba
duradé, que dure duradero
duráe, durabe duraba
duráen, duraben duraban
durán durando, durante, traerán
durare durara
duraríe duraría
Durassió, durada duración
dure dura
durém traeremos
duren duran
dures duras
duresa dureza
durets duritos
duríssia callo en la piel
duríssies a la pell callos en la piel
duríssim durísimo
duríssimamen durísimamente
duríssimes durísimas
Duro, duros, moneda – Aixó no val un duro Duro, duros – Esto no vale un duro
dus traes, llevas
duya, duia (yo) llevaba, traía
duyen, dúen llevaban