Mostrando las entradas para la consulta Gandesa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Gandesa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 12 de abril de 2017

cavegueta, aixada, eixada, aixadella, eixadella

Aisá o Eisá = Azada
cavegueta
eixada, aixada, eixadella, aixadella
jada

eixada, aixadella, cavegueta, aixada, eixadella, aisá, eisá, azada, aixada,

Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes, acabat en tall més o menys ample o bé en punta, i que té un ull per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg que forma angle agut amb el ferro. Serveix per diferents treballs agrícoles (cavar, arrabassar, tallar, fer cauallons, etc.) o de picapedrer. Dono ibi... destrale l, aixata l, relia l,doc. a. 901 (Arx. Cor. Ar.). Feu anar los sarrains ab exades, e trencá l'aygua de la font, Jaume I, Cròn. 70. Item una exada pedrera, doc. segle XIV (Catalana, ii,142). Item duas axades odolandi, inv. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 151). Lo negre ortolà... portaua al coll una axada, e començà a cauarTirant, c. 268. Item una aixada formiguera de sinch liuras y miga, doc. a. 1564 (arx. parr. Igualada). Un martell, xada, perpal, inv. Sóller, a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1002). Serà ta clava, Alcides, sa enterradora aixada, Atlàntida iv.Les moltes varietats d'usos o de formes que pot tenir l'aixada es redueixen a quatre classes principals:—I, aixades amples (de 12 a 30 cm. de boca);—II, aixades estretes (de menys de 12 cm. de boca);—III, aixades forcades;—IV, aixades de picapedrer.

I. L'aixada de fulla ampla (cast. azada) és l'eina usual per cavar la terra, en el Principat. La fulla sol esser quadrangular i de tall recte; però n'hi ha que tenen el tall en línia corba. Les aixades amples que tenen forma o ús especial, són: 
|| 1. Aixada de clotar: té convex el costat oposat al tall, i serveix per fer clots (Selva del C.). 
|| 2. Aixada malesera: és més grossa que l'ordinària i serveix per eixartigar o per tallar malesa (Tortosa, Morella). 
|| 3. Aixada pradera: té la pala triangular amb el mànec a un dels angles, de manera que el que pega a terra en cavar és un dels costats del triangle, que té devers 30 cm. d'amplària; serveix per treballar la terra en els prats i arrossals (Ribera d'Ebre). 
|| 4. a) Aixada de mitja boca: la que té la fulla de 25 cm. per 12 (Gandesa).—b) Aixada de boca: la més ampla, que té de 20 a 30 cm. d'amplària (Falset). 
|| 5. Aixada hortolana: és lleugera, no gaire ampla ni resistent; serveix per fer solcs a l'hort (Gandesa).

II. L'aixada de fulla estreta (única casta d'aixada que es coneix a Mall. i Men. amb aqueix nom) és una eina doble, car a una banda té tall horitzontal o punta i a l'altra banda té tall vertical, punta o cas; serveix per eixartigar, cavar terres rocoses, tallar arbusts, etc. Hi ha aquestes varietats d'aixada de forma o denominació especial: 
|| 1. Aixada amb picola: la que per un cap té tall horitzontal i per l'altre té punta (Castelló). 
|| 2. Xada amb punta xada puntera, xada gavetera: té un cap o tots dos acabats en punta, i serveix per fer pous o gavetes i en general per cavar a terra forta (Manacor, Felanitx, Ariany, Vilafr. de B., Muro). 
|| 3. Xada boca-ampla: té l'aceró tan ample o més que la cala, i serveix per tallar llenya (Manacor, Vilafr. de B., St. Llorenç des C.). 
|| 4. Aixada broca: té punta a cada cap (Llombards). A Mancor en diuen xada amb broc. 
|| 5. Aixada carbonera: té per un cap una fulla llarguera i per l'altre un ample escarpell que fa un angle bastant visible amb la fulla (Selva del C.). 
|| 6. Aixada cassuda: la que al cap posterior té cas o cabota, en lloc d'escarpell o punta (Castelló). 
|| 7. Aixada d'arrabassar aixada de punta: el ferro és molt llarg, acaba en punta per davant i en cas per darrera; serveix per arrabassar les terres (cavar-les molt endins) (Vinaròs, Gandesa). 
|| 8. Aixada de cavar: té el ferro acabat en tall per davant i en cas per darrera (Vinaròs, Ador). 
|| 9. Aixada de galló (Gandesa) o aixada de pent (Martí G., Dicc.):la que per un cap té forma d'aixada ordinària i per l'altre té punta; cast. azadón de peto. 
|| 10. Aixada de garriga: la que serveix per arrancar garrigues (Confl.). 
|| 11. Aixada escarpellada: la que té escarpell (Castelló). 
|| 12. Aixada estreta: té per davant tall estret horitzontal i per darrera un escarpell (Esterri d'A.), o bé per davant punta i per darrera escarpell (Falset, Cast.). 
|| 13. Aixada hortalissera: aixada petita per arrabassar herbes o entrecavar hortalissa (Benidorm). V. aixadella. 
|| 14. Xada llenyatera: és més grossa que les altres i serveix per tallar llenya de garriga (Ariany, Vilafr. de B.). 
|| 15. Aixada motxa: té el tall de devers 10 cm. d'amplària i un escarpell a la part posterior, i serveix per tallar brossa de la garriga (Falset).
III. De l'aixada forcada n'hi ha dues formes: 
|| 1. Aixada amb punxes (Selva del C.) o aixada de ganxos (Tortosa): té les dues pues molt ben definides i separades una de l'altra des de llur començament. 
|| 2. Aixada amb gavilans (Alcoi, Benidorm) o aixada de tonyar (Xàtiva): té les puntes més amples i curtes, que neixen juntes del centre de la fulla.
IV. Els picapedrers de Mallorca empren dues classes d'aixada: 
|| 1. Aixada amb punta: que per un cap té punta i per l'altre un rastell (tall vertical). 
|| 2. Aixada amb tall, que per davant té tall horitzontal i per l'altre un tall també horitzontal pero escapçat.
    Loc.
—«Amb sa xada i es cabàs!»: ho diuen per afirmar que és ben cert allò que han dit, si algú en manifesta dubte (Llofriu).
    Fon.: əʃáðə (Oleta, Illa, Ribesaltes, Cotlliure, Olot, Barc., Igualada, Ciutadella); əʃáðɛ (Puigcerdà, Campdevànol, Bagà, Maó); əʃáða, ʃáða (Solsona); əʃáðɛ (Vilafr. del P.); aјʃáðɛ (Lleida, Tremp, Artesa, Falset); aʃáðɛ (Sort, Balaguer); aјʃáða (Pont de S., Bonansa, Senterada, Tortosa, Morella); aјʃáɛ (Fraga, Vinaròs); eјʃáða (Calasseit); eјʃáðɛ (Gandesa); eјʃá (Llucena); aјʃá (Benassal, Morella, Castelló, València, Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Ador, Sanet, Alcoi, Benidorm); aʃá (Pego); ʃáðə (Ribes, Llofriu, Mall., Men., Eiv.).—Denominacions especials:—I: ʧafés ʧáfes (Pego); əјʃaðámplɛ (Selva del C.); əʃaðámple (Vilafr. del P.); ʃaðámplə (Eiv.);—I || 2: aјʃáða malezéɾa (Tortosa); aјʃáða maleéɾa (Morella);—I || 3: aјʃáða pɾaðéɾɛ (Ribera d'Ebre);—I || 4 a: eјʃáða ðe miʤa βókɛ (Gandosa);—I || 4 b: aјʃáða ðɛ βókɛ (Falset);—II || 1: aјʃá em píkɔ́la (Cast.);—II || 2: xáðəmpúntə (Manacor, Ariany, Vilafr. de B., Muro); ʃádə puntéɾə (Manacor, Alqueria-Blanca); ʃáðə ɣəvətéɾə (Vilafr. de B.);—II || 3: ʃáðə βoсámplə (Manacor, St. Llorenç des C.); ʃáðə βokámplə (Vilafr. de B.);—II || 4: əʃáðə βɾɔ́kə (Es Llombards); ʃáðəmbɾɔ́k (Mancor);—II || 5: əјʃáðə kəɾβunéɾɛ (Selva del C.);—II || 6: aјʃá kasúða (Cast.);—II || 7: aјʃá ðareβasá (Vinarós); eјʃáða ðe púntɛ (Gandesa);—II || 8: aјʃá de kavá (Vinaròs, Ador);—II || 11; aјʃá eskaɾpeʎá (Cast.);—II || 12: aјʃáðə estɾéta (Esterri); aјʃáða stɾétɛ (Falset); ʧastɾéta (Cast.);—II || 13: aјʃá oɾtaliséɾa (Benidorm);—II || 14: ʃáðə ʎəɲətéɾə (Mall.);—II || 15: aјʃáða móʧɛ (Falset);—III || 1: əјʃáðəmpúɲʧes (Selva del C.); aјʃáða ðe gáɲʧos (Tortosa);—III || 2: aјʃá eŋ gaviláns (Alcoy, Benidorm); aјʃá ðe toɲáɾ (Xàtiva).
    Sinòn.: I: aixada-fes, xafes;—II || 1: fes; picola;—II || 7 i 8: fes;—II || 11: magall;—II || 13: aixadella; aixadeta;—II || 15: aixadella.
    Etim.: del llatí *asciata‘eina per cavar’ (REW 697).

martes, 4 de julio de 2017

escudors, escudorsat

escudors, escudorsat,

 ¿Que vol dir "anar d'escudorç", o "estar escudorçat"?,


aport de Pedro J.Bel Caldú al grupo.


desparellat, sense parella,


Fernando (Rano)

A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.

Pedro comente:


La Irene Granja Cuartielles si que sap "chapurriau avançat". Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar "escudorçat" es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s'hauríe d'estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l'Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.

Eixa palabra no l'hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.

Pareix que ix an esta página:


http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1686/19.MAMB_VOLUM_III_3de3_glossari.pdf.txt;jsessionid=251CAA4F4981DF6E749F98AEA9909D99?sequence=21


M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella"


Natxo Sorolla:


És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa...



 ESCADORS o ESCODORS adj.


Sobrer o fraccionari respecte d'una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d'escadors». Venir d'escadors: venir de més, desaparellat d'un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n'han tocat sis a cadascun, i n'hi ha hagut cinc d'escadors».

    Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).

  Var. form.: descodors.

 

martes, 18 de abril de 2017

trull

Lo trull de les raboses a Valderrobres

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


cofins, cofí, prensa

verbo prensá,

prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen

De prenses antigues sol hay vist fe aná la de La Prensa, Beseit, prop del portal del Pilá, casa sons yayos de la Anna Celma.
M'enrecordo que cuan se acabae de prensá se féen sardines a la brassa (espetos). 

trull, prensa, vi, oli, almazara

La casa se va restaurá, foto anterió



TRULL m. 
|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit). 
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa). 
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i. 
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
    Loc.

Ser l'amo del trulltenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
    Fon.: 
tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
    Etim.: 
del llatí vg. *trŏcŭluvar. de tŏrcŭlummat. sign. |||| 1, 2, 3 a



COFÍ m. 


|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).

 Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.

|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín. 
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
    Fon.: 
kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
    Etim.: 
evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).

miércoles, 25 de octubre de 2017

Safarech


SAFAREIG (i dial. safreig). m. 

çaffareig, safarech, safareig, safaretx, pila, artesa, alberca, estanque, aigua, riu, sénia, séquia, depósito,


|| 1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar (Ross., Vallespir, Urgell, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, País Valencià, Bal.); cast. alberca, estanqueAvia-y una fontanella petita la qual decorria en un çaffareigPere Pasqual, Obres, i, 47. Pot encara... fer forns..., e pous, e çafaregs, e cènies, Cost. Tort. VI, iv, 11. Lo qual és prop del safareig major,Codi Çagarriga 119. Que naguna persona no gos traura aygua del çafareyg qui és dins lo loch de Fullola, doc. a. 1385 (BABL, xii, 191). Llançaua mel qui era molt blanca e clara e daua en un safareig qui era fet de calcedònies, Tirant, c. 48. Feyen sa torniola devers el safretxGalmés Flor 15. 


|| 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba (or., Pallars, Ll., Gandesa, Maestrat); cast. pila. Rentant sa roba en el safaretxRuyra Pinya, i, 156. Els blanqueigs y safretxos, mitj enteulats, mitj al aire lliure, Pons Auca 246. a) per ext., Mena de pastera de fusta per a rentar-hi la roba (Pont de S.); cast. artesa. 

|| 3. Dipòsit de pedra obrat en terra, per a recollir-hi l'oli procedent de la premsa de tafona (Mall.); cast. pila, depósito. Convé per la obra de la iglésia fer alguns safareis, com aquest que s'és fet en la plassa de la present vila... per replegar algun oli qui va perdut de las síquies de ses tafones quant fan oli, doc. a. 1610 (Hist. Sóller, ii, 233). Carrega les 30 pipes de oli... a boca de saferexdoc. a. 1764 (BSAL, xxii, 144). 


|| 4. Safareig de llanes: establiment per a descruar, rentar i blanquejar les llanes. 
|| 5. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm (Xàtiva). 
|| 6. fig. Conjunt de crits i soroll desordenat (Penedès); cast. barullo, rebumbio. «Quin safareig hi ha aquí!»
|| 7. fig. Conjunt de coses desordenades (Escrig-Ll. Dicc.). 
|| 8. fig. «Qualquiera cosa de comer, cruda o guisada, que por averla manoseado u bazucado queda como machacada y hace mal ver, se dice qu'està feta un safareig un safuny» (Ros Dicc. 208).

    Fon.: səfəɾέʧ (Puigcerdà, Empordà); safaɾéʧ (Pont de S., Pobla de S., Ll., Mequinensa, Gandesa, Tortosa, Amposta, Vistabella, Cast., Val., Xàtiva, Alzira, Benissa, Sanet); səfəɾə́ʧ (Mall., Eiv.); səfɾέʧ (Ross., Bagà, Martorell, Igualada, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Maó); safɾéʧ (Urgell, Vinaròs); səfɾə́ʧ (Mall., Ciutadella).

    Intens.:—a) Augm.: safaretjàs, safaretjarro.—b) Dim.: safaretget, safaretgeu, safaretgí, safaretgiu, safaretjó.—c) Pejor.: safaretjot.
    Var. form.: 
tafreig (Vallespir). De l'aygua del tafreig feyen llur element,Caseponce Man. 50.
 

   Etim.: de l'àrab ṣaharij

martes, 25 de abril de 2017

caballó, caballons

caballó, caballons

menos cassá pokemons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón.
menos cassá pokemons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón.

|| 1. La part principal de l'albarda, que es compon dels dos arçons de fusta i un encoixinat de palla coberta de cuiro (Calasseit). Damunt el cavalló va la pell on cavalquen o carreguen. 

|| 
2. Crestall o llom de terra entre dos solcs de sembradura o de reguiu, o entre dues taules d'hort (Oliana, Bellpuig, Ll., Pradell, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Gandesa, Maestrat, Cast., Val., Sueca); cast. caballón, camellónLos quals barranchs eres e cavallons de les dites salines per causa d'alluvions d'aygues eren enrunats e desfets, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.). Fa-hi cavallons | ab alerons, Spill 14798. 
Un cavalló tort, el farà desfer sense mirament, Pasqual Raval 2. 

|| 
3. Carena de la teulada (Artesa, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Gandesa, Llucena, Val., Sueca, Alcoy, Pego, Benidorm); cast. caballete. 

|| 
4. Filera de teules cobertores (Capçanes, Sueca). 

|| 
5. Munt de cert nombre de garbes (generalment deu) que es forma així com van segant i es deixa enmig del camp per a esser carregat després en haver de garbejar; cast. tresnalEn els documents antics trobam també el mot cavalló amb el significat de ‘feix de palla’. De cols spinachs albergínies de cauallons e de totes altres ortalices sia donada delma, Jaume I, Sent. La pexera que en lo comensament serà feyta de rama e lenyes e cavalonsdoc. a. 1315 (RLR, xxx, 274). Decem octo cauayons ordeydoc. a. 1388 (BSAL, xi, 182). On age garbes ne cauayons, Ordenacions de Valls, a. 1390. XVI cauayons de li,doc. a. 1456 (BSAL, iv, 10). Cent caualons de pala poc més o menys, doc. a. 1461 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Per nou cavallons de palla a raó dos sous y deu lo cavalló, doc. a. 1469 (arx. convent Concepció, de Palma). 
En pendrem dels cabayons [sic] y també un xich de las garbas
Milà Rom. 329. A quasi totes les regions catalanes s'entén per cavalló un munt de deu garbes; però aquest nombre no és absolutament fix, car també es fan cavallons d'onze garbes (Puigcerdà), de tretze (Pla del Llobregat) i fins de disset (Ordino).

|| 
6. Conjunt de deu vencills per a lligar garbes o altres coses (Mall.). 

|| 
7. Desena; conjunt de deu coses, especialment de figues o altra fruita (Maestr., Val.). «M'hai minjat tres cavallons de figues» = trenta figues (Benassal).

Fon.: 
kəβəʎó (pir-or., or.); kəβəјó (Plana de Vic, Empordà, Pobla de L.); kaβaʎó (occ., Val).; kavaʎó (Cast., Al.); kəvəјó (mall., Eiv.); kəvəó, kəvó (men.).

Etim.: 
derivat de cavall.

//

Vendo perro labrador


Del aum. de caballo.
1. m. Lomo de tierra, como el que queda entre surco y surco al arar un terreno o el que se levanta con la azada.
2. m. Lomo de tierra que se dispone para contener las aguas o darles dirección en los riegos.
3. m. Montículo de tierra que resulta de hacer un enterramiento.

miércoles, 7 de junio de 2017

lleute


lleute, massa, masa madre,pa, pan, levadura


Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína.

//

A casa sol féem collada natural, cuan criaben les cabres, de les ovelles may vam fé collada, ni vam beure lleit. Suposo que lo lleute es la levadura.
Pels de carchofa tampoc ne féem aná, de mes gran sempre ne trobes algún a la boca.

Si no me engaño, lo lleute es levadura que se emplee per a fe pa, servesa....

Lo del pels de les carchoferes es coll per a fe formache, collades....

Teníem una panera a la 'despensa', o rebost, pero natres no vam fé pa may a casa. Eli Bosque Caballé, la veína, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.

DCVB:

LLEUTE m.

Llevat; massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar (Ribes, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Gandesa, Sorita, Cinctorres, Aiguaviva d'Aragó); cast. levadura.
    Fon.: ʎéwte (Ribes, Esterri, Tor, Àreu, Tavescan, Sort, Senterada, Pobla de S., Tremp, Bonansa, Gandesa, Cinctorres, Sorita, Aiguaviva); ʎéwto (Maella).
    Sinòn.: llevat, rent.
    Etim.: del llatí levĭtumat. sign., derivat de levare alçar’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 29; Rohlfs Gasc. 196).

REBOST m. 

|| 1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202. Rebost d'es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d'una casa, d'una possessió (Mall.). Rebost d'es vidre d'es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma). a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d'una casa (Al., Bocairent). 

|| 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.). 

|| 
3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (mamellona)(Men.); cast. pechugaza.

tetas, tetazas, tetona, pechos, pechotes, escote, escotazo, escote de vértigo, camiseta para mecánicos, mamellona, mamelles,

    Fon.: rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.).

Aquí les paraules inventades pera que lo dialecte catalá tingue mes léxic que no se trobe escrit ni se diu a cap puesto:

    Intens.:—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.—c) Pejor.: rebostot.
    Etim.: del llatí repŏstum‘cosa guardada’.

martes, 8 de agosto de 2017

Nace la ASAMBLEA NACIONAL ANDALUZA para independizarse de España y que reivindica parte de Portugal y el Rif.

Nace la ASAMBLEA NACIONAL ANDALUZA para independizarse de España y que reivindica parte de Portugal y el Rif.

http://spaincrisis.blogspot.de/2017/08/andalucia-ana.html?m=1


Serra Saún , Joan , de Gandesa :

També Catalunya pot reclamar Murcia i Almeria, conquerides per Jaume I el Conqueridor. Per cert, Almeria al seu escut encara està la senyera i a Murcia no fa massa anys la van treure els del PP. La història no enganya.

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=465780910462027&id=100010903655119

Rosa Comellas

Doncs tens raó Joàn !



Ramón Guimerá Lorente

La historia no engañe, Aragó pot reclamá Cataluña, Jaume ere rey de Aragó, de Valensia, //

Jaime I de Aragón el Conquistador (Montpellier, 2 de febrero de 1208-Alcira, 27 de julio de 1276) fue rey de Aragón (1213-1276), de Valencia (1238-76) y de Mallorca (1229-1276), conde de Barcelona (1213-1276), conde de Urgel, señor de Montpellier (1219-1276) y de otros feudos en Occitania.

miércoles, 30 de agosto de 2017

noms pobles Cataluña

http://www.pueblosdecataluna.es

Se va actualisán poc a poc,torna mes abán a vórela.

Barcelona , Barselona , Bar-sel-ona

Abrera
Aguilar de Segarra

Aiguafreda , Agua Fría

Alella
Alpens
Areñs de Mar
Areñs de Mun
Argentona
Argensola
Artés
Aviñonet del Penedés
Aviñó

Aviá , Aventar, Aviar

Bada-lona , Grietaenlalona


Badía del Vallés
Bagá
Baleñá
Balsareñ
Barberá del Vallés

Begues

Bellprat ,Belloprado

Berga , Verga

Bigues y Riells
Borredá
Bruc (Lo)
Brull (Lo)

Cabañes (Les) , Las Cabañas
Cabrera de Mar
Cabrils
Calaf
Calders, Calderos

Caldes de Montbui :
Calidis de Montebovino

Calella

Calldetenes
Callús
Calonge de Segarra
Campins
Canet de Mar
Canovelles
Cañelles, Canyelles.
Capellades

Capolat , Cabeza Pelada

Cardedeu , Caro de Dios, Amado de Dios, 

Cardona,

Carmen,

Casserres,

Castellar del Riu , Castillar del Río

Castellar del Vallés

Castellbell y el Vilar

Castellbisbal

Castellcir

Castelldefels , Castillo de Hieles

Castellet y la Gornal

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit del Boix

Castellgalí


Castellnou de Bages


Castellolí


Castelltersol


Castellví de Rosanes , Castillovino de Rosanas

Castellví de la Marca

Centelles , Centellas

Cercs ,Cercos

Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés

Cervelló , Cervellón

Collbató , Cuellobatón

Collsuspina

Copóns, Cálices

Corbera de Llobregat

Cornellá de Llobregat

Cubelles


Cánoves y Samalús


Dosrius , Dos ríos

Esparraguera

Esplugues de Llobregat

Figaró-Monmañ

Fogars de Montclús


Fogars de la Selva


Folgueroles


Fonollosa , Hinojosa

Font-rubí , Fuente Rubí, Fuente Rubea

Franqueses del Vallés (Les)

Fígols

Gaiá


Gallifa


Garriga (La)


Gavá

Gelida , Helada

Gironella , Geronella

Gisclareñ

Granada (La)

Granera , Escombra, Escoba

Granollers

Gualba

Guardiola de Berguedá


Gurb


Hostalets de Pierola (Els)


Igualada , Equilibrada

Jorba


Llacuna (La) , La Laguna

Llagosta (La) , La Langosta

Llinars del Vallés

Llisá de Vall

Llusá


Malgrat de Mar , Sin Embargo de Mar

Malla

Manlleu


Manresa


Marganell


Martorell


Martorelles


Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)

Masies de Voltregá (Les)

Masnou (Lo) , El Mas Nuevo

Masquefa , Masquehace

Matadepera

Mataró

Mediona


Moiá


Molins de Rei , Molinos del Rey Felipe VI

Mollet del Vallés

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat


Montcada y Reixac


Montclar , Monteclaro

Montesquiu

Montgat , Montegato

Montmajor , Montemayor

Montmaneu

Montmeló , Monte Melón

Montornés del Vallés


Montseñ; Montseny, 

Muntañola , Montañita

Mura

Navarcles

Navás


Nou de Berguedá (La) , La Nuez de Berguedá

Olesa de Bonesvalls , Olesa de Buenas Valles

Olesa de Montserrat

Olivella

Olost

Olvan


Olérdola


Oristá


Orpí


Orís


Pacs del Penedés


Palafolls


Palau-solitá y Plegamans , Palacio Solitario y Doblamanos

Pallejá , Hacersepajas, Onanisme

Palma de Cervelló (La)

Papiol (Lo)


Parets del Vallés , Paredes del Vallés

Perafita, Piedrahita,

Piera

Pineda de Mar

Pla del Penedés (Lo)

Pobla de Claramunt (La)


Pobla de Lillet (La)


Poliñá


Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)


Pontons


Prat de Llobregat (Lo)


Prats de Llusanés


Prats de Rei (Los)


Premiá de Dal


Premiá de Mar


Puig-reig , Puch Rech

Puigdalber

Pujalt , Sube Alto

Quar (La)

Rajadell, Catarro de Valdarrores

Rellinars

Ripollet , Ripollito

Roca del Vallés (La)

Roda de Ter

Rubió


Rubí


Rupit y Pruit


Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)

Sagás

Saldes

Sallent


Sant Adriá de Besós , San Adrián de los Besos

San Agustín de Llusanés

San Andrés de Llavaneres

San Andrés de la Barca

San Antonio de Villamayor

San Bartolo del Grau

San Boi de Llobregat

San Boi de Llusanés

San Cebrián de Vallalta


Sant Celoni, San Celonio,  

San Clemente de Llobregat

San Cugat Sesgarrigues , Se han Cagado en las Garrigas,

San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,

San Esteban Las Roviras

San Esteban de Palaciotordera

San Feliu La Sierra

San Feliu de Codines

San Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

San Fruitoso de Bages

San Hipólito de Voltregá

San Iscle de Vallalta

Sant Jaume de Frontañá

Sant Joan Despí , San Juan Delpino

Sant Joan de Vilatorrada , San Juan de Villatostada

San Julián de Guarrañola

San Julián de Villatuerta

San Justo Desvern

San Lorenzo Savall

San Martín Sarroca

San Martín Sesgueioles

San Martín de Centellas

San Martín de (fesols) Tous

San Mateo de Bages

San Pere Sallavinera

San Pedro de Ribas

San Pedro de Riudebitlles , San Pere de Riu de Birles

San Pedro de Torelló

San Pedro de Villamayor

San Pol de Mar

San Quintín de Mediona

San Quirze

Safaja , La Faja

San Quirze de Besora

San Quirze del Vallés

San Salvador de Guardiola

San Vicente de Castillito

San Vicente de Montalt

 San Vicente de Torelló

 Sant Vicens dels Horts , San Vicente de los Huertos

 Santa Cecília de Voltregá

Santa Paloma de Cervellón

Santa Paloma de Gramenet

Santa Eugénia de Verga

Santa Eulália de Rioprimero

Santa Eulália de Ronsana

Santa Fé del Penedés

Santa Margarita de Montbui

Santa Margarida i els Monjos , Santa Margarita y los monjes

Santa María de Besora ,Santa María de Besora

Santa María de Corcó

Santa María de Martorelles

Santa María de Merlés

Santa María de Miralles

Santa Maria de Palautordera , Santa María de Palacio Tordera

Santa Perpétua de Mogoda ,Santa Perpetua va moguda

Santa Susanna , Santa Susana

Santpedor , Sanpedro (te la bendiga)

Sentmenat ,Menatdesén

Seva , Seba

Sitges , Siches

Sobremunt , Sobremún

Sora ,Sorra

Subirats , Baixarats

Súria
Tagamanent
Talamanca
Taradell
Tavertet
Tavérnoles
Teiá

Terrassa , Tierra Rasa

Tiana
Tona
Tordera
Torelló
Torre de Claramunt (La)
Torrelavit
Torrelles de Foix
Torrelles de Llobregat

Ullastrell , Ojoastrell

Vacarisses
Vallcebre
Vallgorguina

Vallirana ,Vall Arana , Vall d'Aran

Vallromanes
Veciana

Vic , Vivo

Vilada

Viladecans , Villadeperros

Viladecavalls ,Villadecaballos

Vilafranca del Penedés

Vilalba

Sasserra , La Sierra

Vilanova de Sau

Vilanova del Camí ,Villanueva del Camino

Vilanova del Vallés
Vilanova y la Geltrú
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Vilobí del Penedés
Viver y Serrateix
Ódena
Órrius

Girona , Gerona

Agullana , Agujalana

Aiguaviva , Aguaviva

Albañá
Albons
Alp
Amer
Anglés
Arbúcies
Argelaguer
Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós

Cantallops ,Cantalobos

Capmañ

Cassá de la Selva , Cazada de la Selva

Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca

Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter

Cistella , Sistella,Cesta

Colera

Colomers , Palomares

Cornellá del Terri
 Corsá
Crespiá
 Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá

Figueres ,Higueras

Flasá
 Foixá
Fontanals de Cerdaña
 Fontanilles

Fontcoberta , Fuentecubierta

Forallac

 Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger

Girona , Gerona

Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña

Hostalric ,Hostalrico

Isóvol
Jafre
Jonquera (La) ,La Junquera
Juiá

Lladó , Almez

Llagostera
 Llambilles
Llanars

Llansá , Lanzar

 Llers
Lloret de Mar

Llosses (Les) , Las losas

Llívia

Madremaña , Madrearagonesa

Maiá de Montcal
Masarac
Massanes
Masanet de Cabreñs
Masanet de la Selva
Meranges
Mieres
Mollet de Peralada
Molló ,Mojón
Mont-ras , Monteraso

Montagut y Oix

Navata
Ogassa
Olot ,Olote
Ordis
 Osor
Palafrugell
Palamós
Palau de Santa Eulália
Palau-sator
Palau-saverdera
Palol de Revardit
Pals ,Palos, Tochos
Pardines

Parlavá , Hablabá

Pau Pedret y Marzá
Pera (La)
Peralada
Planoles
Pont de Molins
Pontós (de d'Artagnan)
Porqueres
Port de la Selva (Lo)

Portbou , Puertotoro

Preses (Les) , Las Prisas

Puigcerdá , Puchtrujá

Quart ,Cuarto

Queralbs
Rabós
Regencós
Ribes de Freser
Riells y Viabrea
Ripoll
Riudarenes
Riudaura
Riudellots de la Selva
Riumors

Roses ,Rosas

Rupiá
Sales de Llierca
Salt ,Salto
Sant Andreu
Salou , Salhuevo

Sant Aniol de Finestres , San Aniol de Ventanas

Sant Climent Sescebes , San Clemente Las Cebollas

Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol

Sant Gregori ,San Gregorio

Sant Hilari Sacalm , San Hilario se calma

Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca

Sant Joan de Mollet , San Juán de Mollet

Sant Joan de les Abadesses ,San Juán de las abadesas

Sant Joan les Fonts ,San Juán las Fuentes

Sant Jordi Desvalls

Sant Juliá de Ramis

Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buenmartín

Sant Llorens de la Muga , San Lorenzo de la Muga

Sant Martí Vell ,San Martín Viejo

Sant Martí de Llémena , San Martín de Llémena

Sant Miquel de Campmajor , San Miguel de Campomayor

Sant Miquel de Fluviá
Sant Mori
Sant Pau de Segúries
Sant Pere Pescador
Santa Coloma de Farners
Santa Pau
 Sarriá de Ter
Saus
 Selva de Mar (La)
Seriñá
Serra de Daró

Setcases , Sietecasas

Sils
 Siurana , Segurana
Susqueda
Terrades
 Torrent
Torroella de Fluviá
Torroella de Montgrí
Tortellá
Toses
Tossa de Mar
Ullastret
Ullá
Ultramort
Urús
Vajol (La)
 Vall de Biaña (La)
Vall-llobrega
Vallfogona de Ripollés
Ventalló
Verges

Vidreres ,Vidrieras

Vidrá
Vila-sacra
Vilabertran
Vilablareix
Viladamat

Viladasens , Viladecientos

Vilademuls ,Villa de Mulos

Viladrau
Vilafant
Vilajuïga
Vilallonga de Ter
Vilamacolum
 Vilamalla
Vilamaniscle
 Vilanant
Vilaür
Vilopriu

Lleida ,Lérida

Abella de la Conca , Abeja de la Cuenca

Agramunt , Agramún

Aitona
 Alamús (Los)
Albatárrec
Albesa
Alcanó
Alcarrás
Alcoletge
 Alfarrás
Alfés
Algerri
Alguaire
 Alins
Almacelles
Almatret
 Almenar
 Alpicat
 Alt
Áneu
 Alás y Cerc
Alós de Balaguer
Anglesola
Arbeca
Arres
 Arséguel
Artesa de Lleida
 Artesa de Segre
 Aspa
Avellanes y Santa Liña (Les)
Baix
Pallars
Balaguer
Barbens
Baronia de Rialb (La)
Bassella
Bausen
Belianes
 Bellaguarda
Bellpuig
Bellver de Cerdaña
Bellvís
 Benavent de Segriá
Biosca
Borges Blanques (Les)
Bossóst
 Bovera
Bórdes (Es)

Cabanabona , Cabañabuena

 Cabó
Camarasa
 Canejan
 Castell de Mur
Castellar de la Ribera
 Castelldans
 Castellnou de Seana

Castellserá ,Castelserás (poble de Teruel, prop de Alcañís

Castelló de Farfaña
Cava
Cervera
Cerviá de les Garrigues
Ciutadilla
Clariana de Cardener
Cogul (Lo)
Coll de Nargó
Coma y la Pedra (La)
Conca de Dalt
Corbins
Cubells
Espot
 Estamariu
Estarás
Esterri de Cardós
 Farrera
 Floresta (La)
Fondarella

 Foradada , Agujereada

Fuliola (La)
Fulleda
Fígols y Aliñá
Gavet de la Conca
Gimenells y el Pla de la Font
 Golmés
 Granadella (La)
Grañanella
Grañena de Segarra
Grañena de les Garrigues

Guimerá

Guissona
 Guixers
Gósol
Isona y Conca
Dellá
Ivars de Noguera
Ivorra
Josa y Tuixén
Juncosa
 Juneda
Les
Liñola
 Lladorre
 Lladurs
Llardecans
Llavorsí

Lles de Cerdaña
 Llimiana
Llobera
Maials
Maldá
Massalcoreig
Massoteres
Menárguens

Miralcamp , Miraelcampo

Mollerussa , Las Mollas de la Rusa

Molsosa (La)
Montellá y Martinet
Montferrer y Castellbó

Montgai , Monte Gay

Montoliu de Lleida
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Nalec
Naut
Aran
Navés
Odén
Oliana
Oliola
 Olius Oluges (Les)
Omellons (Los)
Omells de na Gaia (Los)
Orgañá
 Os de Balaguer

Ossó de Sió , Oso de Sión

Penelles
 Peramola
Pinell de Solsonés
Pinós
Plans de Sió (Los)
Poal (Lo)

Pobla de Cérvoles (La)

Pobla de Segur (La)

Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar

Pont de Suert (Lo) ,Lo pon de Suert , El puente de suerte

Ponts , Puentes, Pons

Portella (La)

Prats i Sansor Preixana Preixens Prullans Puiggrós Puigverd de Lleida Rialp Riner Riu de Cerdaña Rosselló Salás de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Llorens de Moruñs

 Sant Martí de Riucorb

Sant Ramon , San Ramón

Sarroca de Bellera , La roca de Bellera

Sarroca de Lleida , La roca de Lérida

Senterada

Sentiu de Sió (La)

Serós

Sidamon ,Sí Ramón

Solerás (Lo)
Solsona
Soriguera

Sort , Suerte

Soses , Sosas , Sin sal

Sudanell
Suñer
Talarn
Talavera
Tarroja de Segarra
Tarrés
Tiurana
Torms (Los)

Tornabous , Vuelvetoros

Torre de Cabdella (La)
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torrefeta y Florejacs
Torregrossa
Torrelameu
Torres de Segre
Torá
Tremp
Tárrega
Térmens
Tírvia
Vall de Boí (La)
Vall de Cardós

Vallbona de les Monges , Vallebueno de las monjas

Vallfogona de Balaguer
Valls de Valira (Les)
Vansa y Fórnols (La)
Verdú
Vielha e Mijaran
Vila-sana
Vilagrassa
Vilaller
Vilamós
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Meiá
Vilanova de Segriá
Vilanova de la Barca
Vilosell (Lo)
Vinaixa



Tarragona

Aiguamúrcia , Aguademurcia

Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles ,Alifara de Carlos

Alforja

Alió , Alioli , Allioli

Almoster , Aumostades

Altafulla , Altahoja

Amposta Arbolí

Arnes , Gendarmes , Arnés

Ascó , Asco

Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)

Barberá de la Conca

Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)

Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato,Bellmún del Priorat

Bellvei

Benifallet , Beni hace leche

Benissanet , Beni Sanito

Bisbal de Falset (La)
Bisbal del Penedés (La)
Blancafort
Bonastre
Borges del Camp (Les)
Bot
Botarell
Bráfim

Cabacés , Capacico

Cabra del Campo

Calafell
Camarles
Cambrils

Capafonts , Capafuentes

Capsanes

Caseres , Cacerías

Castellvell del Camp , Castilloviejo del campo

Catllar (Lo)

Colldejou , Cuellodeyugo


Colldejou , Cuellodeyugo ,cuello,yugo,coll,jou


Conesa , Amb Aquella

Constantino

Cornudella de Montsant , Cornuda ella del Montesanto

Creixell
Cunit

Deltebre , Delta del Ebro

Duesaigües , Dos Aguas

Falset , Falsito

Fatarella (La)

Febró (La) , El Fiebrón

Figuera (La) , La Higuera

Figuerola del Camp , Higueruela del Campo

Flix
Forés

Freginals , Herreñales

Galera (La)
Gandesa
García
Garidells (Los)


Ginestar , El Retamar , La Hiniesta

ginesta ,genesta ,ginestra, Arbust, lleguminoses, Spartium junceum

Godall , Lechón

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godall: branca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
    Etim.: 
desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.


Gratallops , Rascalobos

Guiamets (Los) , Los Guillermitos

Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
    Etim.: 
sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.


Horta de Sant Joan ,Huerta de San Juan

Lloar (Lo) , Alabar , Loar

Llorac

Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés

Margalef
Marsá
Mas de Barberans

Masdenverge , Masía del virgen

Masllorens , Maslorenzo

Maspujols (ya ne tenim prou de Pujols)

Masroig (Lo) , La masía roja , Masroch

Masó (La)

Milá (Lo)

Miravet

Molar (Lo) , poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat . Segurana.

Mont-ral , Monte real

Mont-roig del Camp , Monte Rojo del Campo , Monroch del cam

Montblanc , Monblang, Monteblanco

Montbrió del Camp
Montferri
Montmell (Lo)
Morell (Lo)
Morera de Montsant (La)
Móra la Nueva
Nou de Gaiá (La)
Nulles
Pallaresos (Los)

Passanant i Belltall , Pasa yendo y bello tallo

Paüls , Paúls , obrin antes la boca que los ulls

Perafort , Pedrofuerte

Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo

Piles (Les) , Las Pilas (póntelas)

Pinell de Brai (Lo) , Lo Pinell de Bray

Pira

Pla de Santa Maria (Lo) , El llano de Santa María

Pobla de Mafumet (La) Pobla de Massaluca (La) Pobla de Montornés (La)

Poboleda , Pobolerda

Pontils

Porrera , Fumeta

Pradell de la Teixeta

Prades

Prat de Comte , Prado del Conde

Pratdip

Puigpelat , Puchpelat

Querol

Rasquera

Renau

Reus , A tot a Reus

Riba (La)

Riera de Gaiá (La)

Riudecañes , Ríodecañas

Riudecols ,Ríodecoles

Riudoms , Ríodeolmos

Rocafort de Queralt
Roda de Bará
Rodoñá

Roquetes , Roquitas, Roquetas, Guijarros

Rourell (Lo)
Salomó

Salou , Sal Huevo

San Carlos de la Rápida

Sant Jaume dels Domeñs
Santa Bárbara
Santa Coloma de Queralt
Santa Oliva
Sarral

Savallá del Comtat , Savallá del Condado

Secuita (La)
 Selva del Camp (La)

Senan , Sopan

Solivella , Solyvieja

Sénia (La) , La Cénia

Tarragona
Tiveñs
Tivissa
Torre de Fontaubella (La) , La Torre de Fuenteoveja

Torredembarra
Torroja del Priorat
Tortosa

Ulldecona , ojo de corteza

Ulldecona , ojo de corteza


Ulldemolins , Ojodemolinos

Vallclara ,Valleclaro

Vallfogona de Riucorb

Vallmoll ,Vallemullido

Valls ,Valles

Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)

Vimbodí

Vinebre , VinoEbro

Viñols y los Arcs

Xerta, Cherta