Mostrando entradas con la etiqueta muller. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta muller. Mostrar todas las entradas

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, M.

M.

MA. pron. Mi. (la meua, la meva; ma mayre, ma mare, man germana)

MAB. sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra que no hemos visto usada hasta aquí por otro autor alguno lemosín. Quizás Lulio obligado de la rima varió la letra última consonante de la palabra, y dijo MAB, por MAS, que como sustantivo significa casa, habitación. Esto empero no pasa de una conjetura muy aventurada.

MAESTRE. sust. c. Maestro. (Se usa mucho en las órdenes militares, Temple, Hospital, Calatrava, Montesa - Montessa, el gran maestre)

MAFUMET, sust. p. Mahoma. (Mohammad, etc)

MAGNIFICAR. - v. modo inf. Magnificar, ensalzar.

MAGNIFICARVOS. V. Magnificaros, ensalzaros.

MAITÍ. sust. c. Mañana. (matí; maitines)

MAJORITAT. sust. c. Mayoría. (majoria)

M' AJUT. Me ayude.

MAL, sust. c. Mal, malo, perverso. - El mal: el malo. - Li mal: los malos.

MAL. adj. Malo.

MALAMENT. adv. Malamente, con maldad.

MALANANÇA. sust. c. Malandanza.

MAL APRES. adj. Incivil, salvaje, descortés, de mal proceder, de mal trato.

MALAUT, MALAUTA. sust. c. Enfermo, enferma. (malalt, malalta; dolén, dolenta : dolens)

MALAUTIA. sust. c. Enfermedad. (malaltia)

MALAVIRATS. adj. pl. Malaventurados, desventurados.

M‘ ALBIR. Me parece.

MALDIR. v. modo. inf. Maldecir. (maleir; mal dir)

MALDIT. part. pas. de "maldir". Maldecido, maldito. (maleit)

MALEA. sust. c. Maldad, mal.

MALEFICAR. v. modo inf. Dañar, perjudicar, causar daño.

MALEFICIS. sust. c. pl. daños, perjuicios,

MALENANTS. sust. c. pl. Malandantes.

MALENCOLIA, sust. c. Melancolía.

MALENSENYAT. part. pas. de "malensenyar". Mal enseñado, mal aconsejado, ignorante.

MALHAYA! int. Malhaya!

MALIGNE. adj. Maligno.

MALORCHA. sust. p. Mallorca.

MALORQUES. V. MALORCHA.

MALS. sust. c. pl. Males. - Como adj. malos.

MALVAT. adj. Malvado. (malvats : malvados)

MALVESTAT. sust. c. Maldad, ruindad, malignidad, malicia.

MALVOLENT. adj. Malévolo.

MALVOLGUT. part. pas. de "malvoler". Malquistado, malquisto, desamado, aborrecido.

MAN. adv. Muy, mucho.

MAN. v. Mande.

MANAMENTS. sust. c. pl. Mandamientos.

MANDAMENT. sust. c. Mandamiento, precepto, mandato, orden.

MANDATS. v. Mandáis, mandad; ordenáis, ordenad.

MANEJIAR. v. modo inf. Manejar.

MANES. sust. c. Manos. (mans)

MANES. adv. Prontamente, enseguida, sin detenerse.

MANIFESTAMEN. V. MANIFESTAMENT.

MANIFESTAMENT. adv. Manifiestamente.

MANT. adv. Mucho, tanto, harto.

MANTE. adv. Mucha, tanta.

MANTÉ. v. Mantiene. - Úsase como recíproco. (se manté, es manté)

MANTEL. sust. c. Manto. (mantell; mantellina)

MANTELL. V. MANTEL.

MANTENER. V. modo inf. Mantener, conservar, defender.

MANTES. adv. Muchas, tantas.

MANTENIMENT. sust. c. Mantenimiento, conservación.

MANTINENT. adv. Ahora, al presente, hoy, hoy en día, desde luego. (maintenant fr.)

MANTS. V. MANTZ.

MANTZ. adv. Muchos, tantos.

M' APORT. Me traiga.

MARAVELA. sust. Maravilla.

MARAVELOSA, adj. term. fem. Maravillosa.

MARAVELL. v. Maravillo. Úsase como recíproco. - Me maravell: me maravillo.

MARAVELLAR. v. modo inf. Maravillar, - Úsase como recíproco.

MARAVELLÁS. v. Maravillose. (se maravilló : extrañó : sorprendió)

MARAVELLAT. part. pas. de "maravellar”. Maravillado.

MARAVEYL. v. Maravillo.

MARAVEYLA. sust. c. Maravilla.

MARAVEYLAM. V. Maravillamos.

MARAVEYLOSA. V. MARAVELOSA.

MARQUES. sust. c. Marqués. - Usado como plural: marqueses. (plural marquesos)

MARRIMENT. sust. c. Tristeza, aflicción, pena.

MARRIT. part. pas. de "marrir". Entristecido, afligido.

MARTÍR. sust. c. Martirio. (martiri)

MARTURIAR. V. modo inf. Martirizar.

MARTURIAT. part. pas. de “marturiar”. Martirizado.

MAS. adv. Mas (pero, empero).

MASSACRÁ. v. modo inf. Matar. (masacrar)

MASSACRANT. v. gerundio de "massacrar". Matando. (masacrando)

MASSACRARETZ, v. Mataréis. (masacraréis)

MASTER. sust. c. Menester. (mester)

MATEXES. pron. Mismas. (mateixes; mateixa, mateix, mateixos)

MATEIXA. pron. Misma.

MATEIXES. pron. Mismas.

MATERNITAT, sust. c. Maternidad.

M‘ AUGEN. Me oyen.

MAUR. V. MAURE.

MAURE. sust. c. Moro. Li maure: los moros.

MAY. adv. Nunca y alguna vez más (mays).

M‘ AY. Me he, me tengo. (m‘ hay minjat mich conill pera amorsá)

MAYLORCA. V. MALORCHA.

MAYLORCHA. v. MALORCHA.

MAYLORCHES. v. MALORCHA.

MAYLL, sust. c. Palabra cuya significación ignoramos. Quizás esté adulterada en el códice. (Donar de mayll lo phloch que fóu digut; mall : mazo : mallo : martell : martillo)

MAYNADA. sust. c. Manada, cohorte, mesnada, tropa, compañía, sociedad, familia.

MAYNS. sust. c. pl. Manos. (mans)

MAYOR. adj. Mayor. (major)

MAYRE. sust. c. Madre. (mare; mara)

MAYS. adv. Nunca, más.

MAYSÓ, sust. c. Casa, mansión, morada. (maison)

MAYTINAS. sust. c. pl. Maytines. (maitines; questa mattina mi sono alzato ...)

ME. pron. Mí.

MEDECINA. sust. c. Medicina.

MEI (mey). pron. Mis. - Mey uyl: mis ojos. (los meus ulls; els meus ulls)

MELLORIA. sust. c. Mejoría.

MEMBR. v. Recuerdo.

MEMBRAMEN, sust. c. Recuerdo.

MÉMBRAN. V. MEMBRANT.

MEMBRANÇA. sust. c. Recuerdo, memoria.

MEMBRANOS. v. Recuérdanos.
MEMBRANT., v. gerundio de “membrar”. Recordando.
MEMBRAR. v. modo inf. Recordar, memorar. (rememorar)

MEMBRAT, MEMBRADA. part. pas. de "membrar”. Recordado, recordada; memorado, memorada.

MEMBRATS. v. Recordáis, recordad.

MEMBRE. v. Recuerdo, memoro (rememoro); recuerda, memora (rememora).

MEMBR' EL. Recuerda el.

MEMBRES. V. Acuerdas, acuerdes; recuerdas, recuerdes; memoras, memores.

MEMBRET. v. Recordó y otras veces acuérdate.

MEMBREUS. v. Acordaos.

ME ‘N. Me (de ello). - Me 'n peneda: me arrepienta de ello.

MENAÇ. v. Amenazo.

MENAÇAS. sust. c. pl. Amenazas.

MENAÇES. V. MENAÇAS.

MENAR. v. modo inf. Llevar, llevar a cabo, conducir, gestionar, dirigir.

MENARET. sust. c. Minarete.
MENÁS. v. Llevase, condujese.

MENASSÁ. v. Amenazó.

MENAT. part. pas. de “menar”. Conducido, llevado.

MENATS. v. Lleváis, conducís.

MENDICH. sust. c. Mendigo.

MENE. v. Conduce, lleva. - Mene ‘l: le conduce, le lleva.

MENEM. v. Llévame, condúceme.

MENORITAT. sust. c. Minoridad, minoría.

MENÓS. v. MENORS.

MENORS. adj. Menores, orden de menores.

MENTÓ. sust. c. Barba. (mentón, barbilla)

MENTRE. adv. Mientras, entretanto.

MENYS, adv. Menos.

MENYSPREAR. v. modo inf. Menospreciar.

MENYSPRESSAR. V. MENYSPREAR.

MERCE, sust. c. Gracia, merced.

MERMAT. part. pas. de "mermar". Disminuido, mermado,

MERITAR. v. modo inf. Merecer.

MES. adv. Mas. (pero, empero)
MES. pron. Mis. (mes cosas, mes coses, mes germanes; les meues, les meves)

MES. part. pas. de "metrer". Puesto, metido, colocado. - Alguna vez significa metió, puso.

MES. Alguna vez equivale a me es. (como la siguiente)
M‘ ES. Me es.

MESCLAMENT. sust. c. Mezcla, el acto de mezclar o mezclarse las cosas.

MESCLAR. v. modo inf. Mezclar.

MESCLAT. part. pas. de "mesclar". Mezclado, confundido.

MESQUÍ, MESQUINA. adj. Mezquino, mezquina.

MESQUITA. sust. c. Mezquita.

MESSIÓS. sust. c. pl. Expensas, gastos, costas. - Ab mies messiós: a mis costas, a mis expensas.

MESTER. adv. Menester, necesario.

MESURA. sust. c. Medida.

MESURA. v. Mide.

MESURADANENT. adv. Mesuradamente.

MESURAR. v. modo inf. Medir.

MET. v. Mete, coloca, pone.

META. V. Meta, coloque, ponga.

METAL. v. Métalo, póngalo. (pronunciado métal, meta ‘l)

METAM. v. Pusimos, metimos.

METAS. v. Póngase.

METEN. v. Meten, ponen, colocan.

METETS. v. Ponéis, metéis, colocáis

METEX. pron. Mismo. - Per sí metex: por sí mismo. (mateix)

METIA. V. ponía, metía, colocaba, introducía.

METRA. v. modo inf. Poner, meter, colocar. (Marieta, déixamela metra per darrera.)

METRA. V. Metiera, pusiera, colocara.

METRÁ. v. Meterá, colocará, pondrá. - Metrá ‘l: le pondrá. - Metrá ‘t: te pondrá. (Marieta, aquesta nit el teu marit te metrá o ficará mirant cap a Conca)

METRE. V. METRA.

METRE ‘L. Meter el, colocar el, poner el.

METREM. v. Meteremos, pondremos, colocaremos.

METRETS. v. Pondréis, meteréis, colocaréis.

METS. v. Metes, pones, colocas.

MET TE. Te mete, te pone, te coloca.

METVOS. Os pone, os mete, os coloca.

METZ. V. METS.

MEYLÓ. V. MEYLOR.

MEYLOR. adj. Mejor.

MEYLLOR. V. MEYLOR.

MEYNS. adv. Menos. (menys)

MEYNSPREAR. V. MENYSPREAR.

MEYNSPREAT. part. pas. de "meynsprear”. Menospreciado. (menyspreat, preuat, preu)

MEYTAT. sust. c. Mitad. (mitat)

MEYTADAT. part. pas. de “meytadar”. Partir por mitad, repartir por mitad.

M‘ HA. Me ha.

M‘ HAN. Me han.

M‘ HAS. Me has.

M‘ HO. Me lo.

MI. pron. Mi, me y a veces yo. - Ab mi: conmigo. - No res mí faça: nada haga yo.

MICHAEL, sust. p. Miguel. (Miquel, Michele, Michelle, Michaelis, Miquelet, etc)

MIES. pron. Mis, mías. (míes)

MIG. adv. Medio. - En mig: en medio.

MIJÁ. adj. Mediano. (mitjà)

MIJA. adv. Media.

MI ‘L. Mi el.

MILA. sust. c. Milla.

MILIA. Miles o millares. - Mil milia mons crear: crear mil millares de mundos.
MILS. adj. y adv. Mejor.

MI ‘LS. Mi les. - Qui per mí 'ls es vengut: que por mí les ha venido.

MILLORIA. V. MELLORÍA.

MILLS. V. MILS.

MINISTRADOR. sust. c. El que ministra o administra. (ministro; ministre; administrador)

MINISTRAR. v. modo inf. Ministrar. (administrar)

MINORITAT. V. MENORITAT.

MINTEN. V. MINTENT.

MINTENT. v. gerundio de "mentir”. Mintiendo.

MINTENT. adj. Mentiroso, el que miente. (mentidermentirós; mentides o mentires)

MINVA. v. Disminuye, merma, mengua. (minvar; menguar; de minus, minuar)

MINVA. sust. c. Disminución. (mengua)

MINVAMENT, sust. c. Disminución, merma.

MINVAT. part. pas. de "minvar”. Disminuido, mermado, menguado.

MIRMAMENT. sust. c. Disminución.

MIRVAR. v. modo inf. Diminuir, mermar, menguar.

MIRVAT. part. pas. de "mirvar". Disminuido, mermado.

MISAGES. sust. c. pl. Mensajeros. (missatgers; sonará misagés)

MISATJE. sust. c. Mensajero. (missatger; sonará misatjé en estos textos)

MISERICORDIANT. adj. Misericordioso.

MISSATGER. sust. c. Mensajero, enviado.

MISSIONS. sust. c. pl. misiones, embajadas.

MIST. adj. Mixto (misto), mezclado.

MIT. v. Mete, pone, coloca y alguna vez pon.

MITJA. V. MIJÁ.

MITJANS. adj. pl. Medianos.

MÍUS. A mí mismo os. - Mius present: os presento a mí mismo.

MOCH. v. Movió y alguna vez vino.

MOGUT. part. pas. de "mover". Movido.

MOLTIPLICAR. v. modo inf. Multiplicar, aumentar considerablemente.

MON. pron. Mi. - Mon parer: mi parecer. (lo meu, el meu)

MONASTIR. sust. c. Monasterio.

MONEDAT. adj. Hecho moneda. - Aur monedat: oro amonedado.

MONGE. sust. c. Monje. - Li monge: los monjes.

MONIMENT. sust. c. Monumento, sepulcro. - Sanct moniment: santo sepulcro.

MONT. sust. c. Monte y alguna vez mundo. (tout le monde rit de Puigdemont)

MONTANYAS. sust. c. pl. Montañas.

MONTIPLICADURA. sust. c. Aumento considerable, multiplicación.

MONTIPLICAL. Multiplica el.

MONTIPLICA ‘L. Auméntale, multiplícale.

MONTIPLICAMENT. sust. c. El acto (de) multiplicar o de aumentar.

MONTIPLICAR. v. modo inf. Aumentar considerablemente, multiplicar.

MONTIPLICAT, MONTIPLICADA. part. pas. de "montiplicar”. Aumentado, aumentada, considerablemente, multiplicado, multiplicada.

MONTIPLICATS. v. Multiplicad, multiplicáis.
MONTIPLICH. v. Aumente mucho, multiplique.

MOR. v. Muere.

MORALITAT, sust. c. Moralidad. Moralitats: ciencia moral.

MORAY. v. Moriré. (sonará moré, morré en otras partes)

MORDEN. v. Muerden. (mosseguen)

MORIENTS. sust. c. Muertos, los que mueren.

MORÍ ‘L. Murió el.

MORIMENT, sust. c. Muerte, el acto de morir.

MORIRENNI. Murieron allí. (e morirenni d' altres bé trò a LXXX...)

MORRÁ. V. Morirá.

MORRÁN. v. Morirán.

MORRÉ. V. Moriré.

MORRIA. V. Moría, moriría.

MORRIU, sust. c. Palabra para nosotros desconocida. - Véase la nota 57 de la pág. 699.

MORS. sust. c. pl. Muertos.

MORT. sust. c. Muerto. - Li mort: los muertos.

MORTALITAT. sust. c. Mortalidad.

MORTS. sust. c. Muertos, y a veces muerte. (muerte : mors)

MOS. pron. Mis. (mos : mons pares; mons tíos)

MOSTRADA. part. pas. de "mostrar”. Demostrada, mostrada, enseñada.

MOSTRALI. Enséñale.

MOSTRÁN. v. gerundio de “mostrar". Mostrando, demostrando, enseñando.

MOSTRARAY. v. Mostraré, enseñaré, demostraré.

MOSTRARETS. v. Mostraréis, demostraréis, enseñaréis.

MOSTRAT. part. pas. de “mostrar". Demostrado, enseñado. (amostrar)

MOSTRA ‘T. Te muestra.

MOSTRATS. v. Mostráis, mostrad; demostráis, demostrad.

MOSTRE. v. Muestre, enseñe, demuestre.

MOSTR‘ EL. Muestro el, demuestro el.
MOSTRON. v. Muestran, demuestran,

MOU. sust. c. Modo.

MOU. v. Mueve, excita, induce.
MOUA. v. Mueva, induzca, excite. (moga)

MOULI. v. Muévele.

MOURAT. Te moverá, te inducirá, te excitará. (mourá ‘t)

MOURE. V. MOVER.

MOUS. v. Mueves.

MOVA. V. MOUA.

MOVEDOR. sust. c. El que mueve.

MOVENT. part. a. De "mover”. El que se mueve. - Usado como sustantivo: agitación, movimiento.

MOVER. v. modo inf. Mover, agitar, retirar, quitar (remover), excitar, venir.

MOVETS. v. movéis.

MUDAMENT. sust. c. Mutación, cambio, variación.

MUDATS. v. Mudad, mudáis.

MUL. v. Baño, mojo. (mull; mullar)

MULER. V. MULLER.

MULTIPLICAMENT. sust. c. El acto de multiplicar, multiplicación.

MULLER. sust. c. Mujer, consorte.

MUNDAR. v. modo inf. Lavar, limpiar. (el contrario de mundicia : inmundicia)

MUNDAT. part. pas. de “mundar”. Lavado, limpiado. (limpio)

MUNDATS. v. Laváis, limpiáis.

MUNDEN. v. Laven, limpien.

MUNTANYA. sust. c. Montaña.

MUR, sust. c. Muro, muralla.

MURRIA. V. Moriría.

MUTAYRE. adj. Variable.

MUYR. v. Muero.
MUYRA. v. Muera.

MUYT, MUYTA. adj. y adv. Mucho, mucha. (aragonés muyto, muito; portugués muito)

MUYTZ. Muchos.

//

Núm. 18. 

Reg.n°1377, fól. 44. 2 may. 1340.

Al muy noble et muy honrado don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jahen del Algarbe de Murcia et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey de Aragon etc. salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos et pora quien querriamos que diese Dios tanta vida con honra et con salut como pora nos mismo. Rey fazemosvos saber que oydas las nuevas que nos dixeron de la perdicion de las naves et de las galeas vuestras et nuestras en la batalla que lotro dia ovieron con la flota del rey de Marruechos enamigo de Dios et de vos maguera fuessen de turbacion et que semblant caso de nuestros tiempos no ha acaecido pero entendiendo con la ayuda de Dios faser tal esfuerso con nuestras gentes que lo que en el dito facto ahora se ha acaecido se enmiendara muy bien a servicio de Dios et honra de nosotros et de tota la christiandat et que podria ser que Dios por meter mas esto a corazon a nos et a los nuestros vassallos et de facer tener mas fuertment execucion haya dado lugar o este caso no somos ende poco ni muyto torbados. Porque rey vos ende significamos nuestra entencion e encara Dios queriendo vos entendemos embiar nuestro mandadero sobresto informado claramiente de nuestra intencion el qual adura a nos de part vuestra lo que vos entendieredes a fazer en los ditos aferesDada en Çaragoça a dos dias de mayo en el anno de nuestro Senyor mil trezientos quaranta.
- R. Sicardi mandato regis facto per comitem Terrenove consiliarium.

domingo, 7 de marzo de 2021

Miguel Ángel Rodríguez Torres, finado en Beade, o 25 de Febreiro do 2021.

Miguel Ángel Rodríguez Torres.
Finado en Beade, o 25 de Febreiro do 2021.
D.E.P.
Pescador incansable, toda a vida pelexou, ben contra o cancro, ben polos seus dereitos ou os de outros.
Familia e amigos nunca poderemos agradecerlle todo o que nos ensinou. Se nunca che mandou a tomar polo cú è que non che quería.
O mundo o vai votar en falta pero especialmente a túa familia muller e o paquete do teu fillo.
Nunca te esquenceremos. Querémoste.


cancro: cranc, cranch, cangrejo y cáncer. "...caixa en aquell sta recondit molts miracles com es illuminar sechs (cecs; ciegos; cèlios; siegos, segos) contrets geperuts e mancos fer adrets muts e sors (sordos; sords) a natura fer parlar e oyr itropichs e paralitichs guarir e de mal de cranch (cáncer; cranc; cangrejo) e de polipus e de porcellanes..."

miércoles, 5 de junio de 2019

Rey Martín, carta, camarero de la reina María de Luna

IX. 30 de desembre.

Carta del rey al camarero de la reina, demanánli lo llit (lit) de vellut, y la tunicella en la que se habíe consagrat reina la seua dona.



Martín el Humano, rey, Aragón
Martín lo humano (Retrato de Martín I al retablo de San Severo.)



IX.

Legajo de cartas reales, n.° 107. 30 de diciembre de 1407.

Al feel nostre en Marçal de la cambra de nostra muller la reina. - Lo Rey. - En Marçal. Per lo cas inopinat que ses subseguit de la mort de nostra muller la reina qui Deus haja es asi necesaria la tunicella ab que la dita Reina se consagra et lo lit seu de vellut tanat: perque volem eus manam que de continent vista la present nos trametats la tunicella et lit dessus dits: e si es cas que eren en poder dels consellers daqui de Barchinona hajatslos de continent a vostra ma et enviatsnoslos de continent com los hajam necessaris pera la sepultura de la dita reina. Perque non haja falla en res quens ho trametats de continent. Dada en Valense sots nostre segell secret a XXX dies de decembre del any mil CCCCVII. - Sperendeo (l). /Sperans-in-Deo/


Tomo I texto IX (colección documentos inéditos de la Corona de Aragón de Próspero de Bofarull)

martes, 25 de diciembre de 2018

A ma muller li agrada jugar als meges

A ma muller li agrada jugar als meges en mi, ya porte 1 any en llista d´espera

A ma muller li agrada jugar als meges en mi, ya porte 1 any en llista d´espera

https://twitter.com/joanribo/status/941239758843506688 lo malparit catalanista de Joan Ribó no fa aná en mi, sino lo AMB de Pompeyo Fabra.

#ambValentia (valentia y Valentia) treballant com alcalde de València per la ciutat que volem


Ribó ayudas entidades catalanistas

Biblia en valencià, 1478, de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerens micer bonifaci ferrer
Biblia en valencià, 1478, de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerens micer bonifaci ferrer



sábado, 24 de noviembre de 2018

Crónica Ramón Muntaner

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cronica-manuscrit--0/html/003bfd1a-82b2-11df-acc7-002185ce6064.html



Crónica Ramón Muntaner

Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer


Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer
1558

Crónica Ramón Muntaner 2

Crónica Ramón Muntaner, epistola


Lo prolech qu·en Ramon Muntaner feu. [fol. 8r] · Con en Ramon Muntaner estant en sa alqueria. [fol. 8r] | [fol. 8v] · La visió d'en Ramon Muntaner. [fol. 8v] | [fol. 9r] · Com començà a parlar dels Reys d'Aragó. [fol. 9r] · Com el Rey en Pere pres muller. [fol. 9r] | [fol. 9v] · Con los prohòmens parlaren ab lo cavaller. [fol. 9v] | [fol. 10r] · Con Madona Maria meseren en la cambra. [fol. 10r] · Com lo senyor Rey jach ab la dita dona. [fol. 10r] | [fol. 10v] · Com el Rey Jacme fo coronat Rey. [fol. 10v] · Com fo Rey de virtut. [fol. 10v] | [fol. 11r] · Com no·s trobava qui·s gosàs contrestar. [fol. 11r] · De les gràcies que Déus feu al Rey. [fol. 11r] · De les gràcies del Rey en Jacme. [fol. 11r] · Con tench setge a Mallorcha. [fol. 11r] | [fol. 11v] · Con lo Rey en Jacme hac presa Mallorcha. [fol. 11v] · Con se'n tornà en Cathalunya. [fol. 11v] | [fol. 12r] · Com los moros de València se alsaren. [fol. 12r] | [fol. 12v] | [fol. 13r] · Com donà muller al inffant en Jacme. [fol. 13r] | [fol. 13v] · Con feu archebisbe l'inffant en Sanxo. [fol. 13v] · Com hac heretats tots sos fills. [fol. 13v] · De la ajuda de Castella. [fol. 13v] | [fol. 14r] · De la promesa de valença que feu al Rey de Castella. [fol. 14r] | [fol. 14v] · Con l'infant en Pere vench de una correguda. [fol. 14v] · Con manà corts. [fol. 14v] | [fol. 15r] · Com partí de València. [fol. 15r] | [fol. 15v] · Con lo Rey ajustà son poder. [fol. 15v] · Con lo senyor Rey hac presa Murcia. [fol. 15v] | [fol. 16r] · Com lo dit senyor Rey hac poblada Murcia. [fol. 16r] | [fol. 16v] · Dels dos fills de cavallers. [fol. 16v] · Con en Roger pres per muller filla d'en Berenguer d'Entença. [fol. 16v] | [fol. 17r] · Com en Corrall fo tramés. [fol. 17r] · Com en Corrall anà al trahut a Tuniç. [fol. 17r] | [fol. 17v] · Com en Corral Lança hac vençuda la batayla. [fol. 17v] | [fol. 18r] · De les gràcies que fa als sotsmeses. [fol. 18r] · Dels missatges del Papa. [fol. 18r] | [fol. 18v] · Con hordenà que anàs al Consili. [fol. 18v] · Con exí a carrera al Rey de Castella. [fol. 18v] | [fol. 19r] | [fol. 19v] · Com lo Rey de Castella fo anat al concili. [fol. 19v] | [fol. 20r] · Com lo Rey anà al concili. [fol. 20r] · Con lo Rey de Castella anà per ésser emperador. [fol. 20r] · Con ach acompanyat lo Rey de Castella. [fol. 20r] | [fol. 20v] · Com vench mal al senyor Rey. [fol. 20v] · Con mil hòmens a cavall entraren a Murcia. [fol. 20v] | [fol. 21r] · Com l'imfant en Pere vensé los dits moros. [fol. 21r] | [fol. 21v] · Com lo Rey en Jacme fo mort. [fol. 21v] · Com lo senyor inffant en Pere se coronà Rey. [fol. 21v] | [fol. 22r] · Com anà visitant ses terres e lochs. [fol. 22r] · Com l'inffant en Jacme se coronà. [fol. 22r] · Com en Corral anà al trahut. [fol. 22r] | [fol. 22v] · Com en Corrall anà ab X galeas a Capiç. [fol. 22v] | [fol. 23r] | [fol. 23v] · Com Frederich fo ellet emperador. [fol. 23v] | [fol. 24r] · Com lo comte de Proença anà a Pariç. [fol. 24r] | [fol. 24v] · Com anà al Papa. [fol. 24v] | [fol. 25r] · Com lo Rey Corral vench contra el rey Karles. [fol. 25r] · Com en Corral fo vengut de Tuniç. [fol. 25r] | [fol. 25v] · Dels darraçanals. [fol. 25v] · Com lo Rey sabé que Karles ac Sicília. [fol. 26r] · Com lo Rey en Pere anà a França. [fol. 26r] | [fol. 26v] | [fol. 27r] · Del cambi de Muntpasler. [fol. 27r] | [fol. 27v] · Com en Fernando de Castella pres muller. [fol. 27v] | [fol. 28r] · Com lo Rey de Castella féu jurar en Xanxo. [fol. 28r] · Com lo Rey ach vista ab lo Rey de Castella. [fol. 28r] · Dels missatges de Granada. [fol. 28r] | [fol. 28v] · Del príncep de Taranto, fill de Karles. [fol. 28v] · Com lo Rey Karles se dubtava del Rey en Pere. [fol. 28v] | [fol. 29r] · Com los sicilians se revellaren contra lo Rey Karles. [fol. 29r] | [fol. 29v] · Com Mirabuçach fo creat Rey de Tuniç. [fol. 29v] · Com lo Rey en Pere feu fer naus. [fol. 29v] | [fol. 30r] · Com lo Rey de Mallorcha vench al Rey. [fol. 30r] · Com en Sanxo se viu ab lo Rey. [fol. 30r] | [fol. 30v] · Dels grans apparellaments que·l Rey feya. [fol. 30v] · Com tota Barberia havia pahor. [fol. 30v] · Com lo Rey en viu acabats los affers. [fol. 30v] | [fol. 31r] · Com lo senyor Rey ach dit ço que volia fer als barons. [fol. 31r] | [fol. 31v] · Com lo Rey se recullí. [fol. 31v] · Com lo senyor Rey hac feta vela. [fol. 31v] · Con lo senyor Rey fo a Mahon. [fol. 32r] | [fol. 32v] · Com lo senyor Rey en Pere fo al Cayll. [fol. 32v] · Dels missatgers que·l senyor Rey en Pere tramés al Papa. [fol. 32v] | [fol. 33r] · Com los dits missatgers parlaren ab lo papa. [fol. 33r] · La resposta del Papa. [fol. 33r] | [fol. 33v] · Com los sarrayns tractaren de venir al comte. [fol. 33v] · De dos barons de Sicília que vengueren al Rey d'Aragó. [fol. 33v] | [fol. 34r] · La resposta que·l Senyor Rey feu als Sicilians. [fol. 34r] | [fol. 34v] · De les maravelles que els sicilians se donaren. [fol. 34v] · Com en Guillem del Castellnou fo vengut. [fol. 34v] | [fol. 35r] · Con lo Rey ach hoyt lo respost del Papa. [fol. 35r] | [fol. 35v] · Con lo senyor Rey viu que tot hom volia anar en Sicilia. [fol. 35v] · Com los sarrayns veeren les veles. [fol. 35v] · Com lo Rey pres terra a Trapena. [fol. 35v] | [fol. 36r] · Com lo Rey tramés a Karles que li lexàs la terra. [fol. 36r] · Com lo senyor Rey se coronà a Palerm. [fol. 36r] | [fol. 36v] · Com almugàvers entraren a Meçina. [fol. 36v] | [fol. 37r] · Com lo Rey Karles se levà de Meçina. [fol. 37r] · Com lo Rey Karles fo a la Gatuna. [fol. 37r] | [fol. 37v] · Com lo senyor Rey en Pere tramés darrera ells. [fol. 37v] · Com se reculliren per anar a ells. [fol. 37v] | [fol. 38r] · De la victoria que agueren en Pere de Queralt. [fol. 38r] | [fol. 38v] · Com lo senyor dix la Salve Regina. [fol. 38v] · De les males noves que·l Rey Karles hoy. [fol. 38v] | [fol. 39r] · Dels almugàvers qui anaren guanyar. [fol. 39r] · Com los almugàvers anaren a la Gatuna. [fol. 39r] | [fol. 39v] · Com foren dins la Gatuna. [fol. 39v] | [fol. 40r] · Com agueren mort lo Comte de Lençó. [fol. 40r] · Com lo Rey Karles se pensà que reptàs lo rey en Pere. [fol. 40r] | [fol. 40v] · Los missatges que Karles tramés al Rey. [fol. 40v] · Missatges que·l Rey tramés a Karles. [fol. 40v] · De la resposta dels reptaments que·l Rey d'Aragó feu a Karles. [fol. 40v] | [fol. 41r] | [fol. 41v] · Com los reptaments foren fermats. [fol. 41v] · Com lo Rey Karles pensà que no aturà's a Rèjoll. [fol. 41v] | [fol. 42r] · Com hac fermades les batalles. [fol. 42r] · Com deliurava tots quants prohòmens hi havia. [fol. 42r] · Com lo Rey d'Aragó anava per combatre ab Karles. [fol. 42r] | [fol. 42v] | [fol. 43r] · Com lo Rey feu almirayl en Roger. [fol. 43r] | [fol. 43v] · Com lo senyor Rey pres comiat de Mecina. [fol. 43v] | [fol. 44r] · Com Karles se n'anà al Papa. [fol. 44r] | [fol. 44v] · Com lo Papa respòs al Rey Karles. [fol. 44v] · Com lo Rey Karles anà parlar ab lo Rey de França. [fol. 44v] · Com lo Rey de França respòs a Karles. [fol. 44v] | [fol. 45r] · De la proferta que·l Rey de França feu a Karles. [fol. 45r] | [fol. 45v] · Com Karles se'n tornà en Proença. [fol. 45v] · Com Karles fo a Marçella. [fol. 45v] | [fol. 46r] · Com en Guillem Cornut armà Xxv galeas. [fol. 46r] · Com en Roger se combaté ab en Guillem Cornut. [fol. 46r] | [fol. 46v] | [fol. 47r] | [fol. 47v] · Com en Roger pres les galeas. [fol. 47v] · Com en Roger anà, senyera levada a Malta. [fol. 47v] | [fol. 48r] · Com en Roger se'n tornà en Sicília ab la presa. [fol. 48r] · Com lo senyor Rey d'Aragó partí de Tràpena ab iiii galeas. [fol. 48r] | [fol. 48v] | [fol. 49r] · Com lo senyor Rey passà per Alcoyl ab les iiii galeas. [fol. 49r] · Com lo Rey en Pere pres terra a Cullera. [fol. 49r] | [fol. 49v] · Com lo senyor Rey tramés missatges a Bordeu. [fol. 49v] · Com lo missatge fo a Bordeu. [fol. 49v] | [fol. 50r] · Com lo senyor Rey vench a Jacha. [fol. 50r] · Com Karles tramés per los cavallers. [fol. 50r] · Com lo Rey de França e Karles foren a Bordeu. [fol. 50v] · Com lo Rey d'Aragó parlà ab en Domingo de la Figuera. [fol. 50v] | [fol. 51r] | [fol. 51v] | [fol. 52r] | [fol. 52v] · Com lo senyor Rey fo a Bordeu e fo al camp. [fol. 52v] · Com lo senyor Rey portà tot lo camp apparellat de batayla. [fol. 53r] · Com lo Senescal dix al rey Karles e la venguda del Rey d'Aragó. [fol. 53r] · Com Karles sabé que·l Rey en Pere era estat al camp. [fol. 53v] · Com lo Rey d'Aragó se'n tornà. [fol. 53v] | [fol. 54r] · Com en Roger armà xxx galeas. [fol. 54r] · Com lo senyor Rey anà a Calathiu. [fol. 54v] | [fol. 55r] · Com lo senyor Rey fo a Barchinona. [fol. 55r] | [fol. 55v] · Com lo senyor Rey tramés madona la Reyna en Sicilia. [fol. 55v] | [fol. 56r] · Com les naus agueren feta vela e foren a Trapena. [fol. 56v] · Com aquells de Palerm faeren festa de la Reyna. [fol. 56v] · Com en Ramon Marquet tramés per II layts a Catalunya. [fol. 57r] · Com madona la Reyna tramés per sos cavalers. [fol. 57r] | [fol. 57v] · Com madona la Reyna feu gràcies al general. [fol. 58r] · Com lo Rey de Mallorcha partí de Barchinona. [fol. 58r] | [fol. 58v] · Com l'almirayl hac lenga de xxxvi galeas de Nàpols. [fol. 59r] | [fol. 59v] | [fol. 60r] | [fol. 60v] · Com Madona la Reyna manà a l'almirayl. [fol. 60v] · Com misser Arnau de Vela se aparellà. [fol. 60v] · Com misser Arnau de Vela barrejà Agosta. [fol. 61r] | [fol. 61v] · Com lo senyor infant en Jacme perdonà a misser Arnau de Vela. [fol. 61v] · Com lo senyor infant forní e stablí lo castell d'Agosta. [fol. 61v] | [fol. 62r] · Com en Villaragut pres iii naus. [fol. 62r] | [fol. 62v] · Com lo senyor Rey aplegà corts en Saragoça. [fol. 62v] | [fol. 63r] · La proferta que Aragó feu al Rey. [fol. 63r] · Com lo Rey feu exir la senyera de Saragoça. [fol. 63r] | [fol. 63v] · Com lo Rey aplegà corts a Barchinona. [fol. 63v] | [fol. 64r] · Com lo Rey tramés al Rey de Mallorqua. [fol. 64r] · Com lo Rey de Mallorqua fo ab lo senyor Rey a Gerona. [fol. 64r] | [fol. 64v] · Com l'almirayl feu adobar XL galees. [fol. 64v] | [fol. 65r] · Com l'almirayl se combaté ab lo príncep. [fol. 65r] | [fol. 65v] | [fol. 66r] · Com lo príncep fo pres e rere la germana de la Reyna. [fol. 66r] · Com lo senyor infant tramés al Rey que farie del príncep. [fol. 66r] | [fol. 66v] · Com lo senyor infant feu dar sentència al príncep. [fol. 66v] | [fol. 67r] · Com lo príncep fo tramés al senyor Rey pres. [fol. 67r] | [fol. 67v] · Com lo senyor infant en Jacme conquerí gran res de Calàbria. [fol. 67v] · Com lo senyor infant establí Calàbria. [fol. 67v] | [fol. 68r] · Com lo Rey Karles hoy les novelles del príncep. [fol. 68r] | [fol. 68v] · Com lo Rey de França tractà que pogués passar per Rosselló. [fol. 68v] · Com lo rey feu pagua e fo venguda l'oriflama. [fol. 69r] · Com lo Rey d'Aragó sabé que·l Rey de França era exit de París. [fol. 69r] | [fol. 69v] · Com lo Rey de França hac aplegada tota sa gent apparellats. [fol. 69v] | [fol. 70r] · Com lo senyor Rey de Mallorqua feu manament a Euna. [fol. 70r] · De les IIII monges qui mostraren camí. [fol. 70r] | [fol. 70v] | [fol. 71r] | [fol. 71v] · Com lo Rey d'Aragó viu tot lo poder de França. [fol. 71v] | [fol. 72r] · De la fembra qui pres lo cavaller. [fol. 72r] | [fol. 72v] · Com lo Rey exí de Perallada. [fol. 72v] | [fol. 73r] · Com Perellada fo cremada e presa e destrovida. [fol. 73r] | [fol. 73v] · Com lo Rey passa per Castelló. [fol. 73v] | [fol. 74r] · Com lo Rey d'Aragó hac establida Gerona. [fol. 74r] | [fol. 74v] · Com lo Rey hac hordenades les fronteres. [fol. 74v] | [fol. 75r] | [fol. 75v] · Com lo Senyor Rey tramés a l'almirayl que vengués. [fol. 75v] · Com en Ramon Marquet se fo reculit. [fol. 75v] | [fol. 76r] · Com en Ramon Marquet tramés a·n Gras. [fol. 76r] | [fol. 76v] | [fol. 77r] | [fol. 77v] · Com en Ramon Marquet amenà les XI galeas. [fol. 77v] | [fol. 78r] · Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mayol adobaren les galeas. [fol. 78r] | [fol. 78v] | [fol. 79r] · Com lo Rey hac vensut lo comte Nivers e levaren lo camp. [fol. 79r] | [fol. 79v] · Com lo senyor Rey feu armar totes les galeas a Sicília. [fol. 79v] · Com en Ramon Marquet feu armar XVI galeas. [fol. 79v] | [fol. 80r] · Com en Ramon Marquet esperà l'almirayl. [fol. 80r] | [fol. 80v] · Com lo Rey de França se tornà. [fol. 80v] | [fol. 81r] · Com lo Rey de França fo mort. [fol. 81r] | [fol. 81v] · Com passà lo coyl. [fol. 81v] | [fol. 82r] | [fol. 82v] · Com l'oriflama fo passada per lo coyl de Panissars. [fol. 82v] · Com lo senyor rey dix a l'infant que s'aparelàs. [fol. 82v] · Com lo senyor infant se recullí per anar a Mallorcha. [fol. 82v] | [fol. 83r] | [fol. 83v] · Com lo Senyor Rey scriu al Rey de Mallorcha. [fol. 83v] | [fol. 84r] · Com lo senyor infant pres traüt a Mallorcha. [fol. 84r] | [fol. 84v] · Com lo senyor Rey fo malalt e feu testament. [fol. 84v] | [fol. 85r] · Com lo Senyor Rey fo mort. [fol. 85r] · Del dol que·s feu gran per totes les terres. [fol. 85r] · Com anaren missatges en Mallorcha e en Sicília. [fol. 85r] | [fol. 85v] · Com lo Rey N'Anfós tramés en Sarrià en Calàbria. [fol. 85v] | [fol. 86r] · Com en Sarrià vench ab gran guany en Sicília. [fol. 86r] | [fol. 86v] · Com lo Rey N'Amffós sabé la mort del Rey. [fol. 86v] · Com lo Rey N'Amffós se coronà Rey. [fol. 86v] | [fol. 87r] | [fol. 87v] · Com lo Rey N'Amffós feu absolre son pare lo hom Rey. [fol. 87v] · Com l'almirayl trasch de Narbona navili. [fol. 87v] | [fol. 88r] · Com lo Rey tramés cartes per en Berenguer en Sicília. [fol. 88r] | [fol. 88v] | [fol. 89r] · Com lo Senyor Rey desaffià lo Rey de Castella. [fol. 89r] | [fol. 89v] · Com lo Rey de Castella hoý. [fol. 89v] · Com lo Rey donà a l'almirayl Gerba. [fol. 89v] | [fol. 90r] · Com l'almirayl pres terra a Matagriffo. [fol. 90r] | [fol. 90v] · Com l'almirayl fo a la ciutat d'Otrento. [fol. 90v] · De la cavaleria que volia entrar. [fol. 90v] | [fol. 91r] · Com lo senyor Rey feu taules redones a Barchinona. [fol. 91r] · Com lo Rey de Sicilia armà LXXX galeas. [fol. 91r] | [fol. 91v] · Com lo Comte d'Artés vench. [fol. 91v] | [fol. 92r] · Com lo Rey d'Aragó esposà la filla del Rey. [fol. 92r] · Com lo Rey d'Aragó trasch a taulat a Aleró. [fol. 92r] | [fol. 92v] · Com lo Rey Karles se viu ab lo Rey d'Anglaterra. [fol. 92v] · Com lo Rey Karles anà en Proença. [fol. 92v] | [fol. 93r] · Com lo Rey Karles tramés cartes al Rey de Sicília. [fol. 93r] | [fol. 93v] · Com lo Rey fo tornat d'Allero. [fol. 93v] · Com lo Rey se aparellà per Manorqua. [fol. 93v] · Del miracle que sdevench a Portu Pi. [fol. 93v] | [fol. 94r] · Com lo Rey passà a Manorcha per pendra-la. [fol. 94r] | [fol. 94v] · Com lo senyor Rey n'ach tramés el moxerif. [fol. 94v] | [fol. 95r] · Com lo Rey ac la ylla. [fol. 95r] · Com lo Rey fo tornat a Barchinona. [fol. 95r] | [fol. 95v] · Dels missatges que·l Rey tramés a Tarasco. [fol. 95v] · Com los missatges foren a Tarascho. [fol. 95v] | [fol. 96r] · Com vench malaltia al Senyor Rey N'Anffós. [fol. 96r] | [fol. 96v] · Com lo comte d'Empúries anà en Sicília al Rey. [fol. 96v] · Com lo senyor Rey en Jacme se'n tornà en Cathalunya. [fol. 96v] | [fol. 97r] · Com lo Senyor Rey en Jacme pres terra a Barchinona. [fol. 97r] | [fol. 97v] · La resposta que·l senyor Rey feu als missatges de Castella. [fol. 97v] | [fol. 98r] · Com lo senyor Rey fo a Calathaiú. [fol. 98r] · Com lo senyor Rey mès tota la terra en pau. [fol. 98r] | [fol. 98v] · De l'almirayl qui feu taula redona a Calathaiú. [fol. 98v] | [fol. 99r] · Com lo senyor Rey manà a l'almirayl. [fol. 99r] · Com Karles Martell fo mort. [fol. 99r] | [fol. 99v] · De la pau del Rey d'Aragó e de França. [fol. 99v] · De la sentencia que·l Papa revocà. [fol. 99v] | [fol. 100r] · Com lo senyor feu aplegar corts a Barchinona. [fol. 100r] | [fol. 100v] · Com lo Senyor Rey hac presa per muller Madona Blancha. [fol. 100v] · Com l'inffant en Pere ach muller. [fol. 100v] | [fol. 101r] · Com l'inffant Frederich s'emparà de Sicília. [fol. 101r] | [fol. 101v] · Com Frederich se coronà Rey. [fol. 101v] | [fol. 102r] · Com lo Rey retench les ylles al Rey. [fol. 102r] · Com lo senyor Rey en Jacme pres Alacant. [fol. 102r] | [fol. 102v] | [fol. 103r] · Com lo senyor hac hordonat Alacant. [fol. 103r] | [fol. 103v] · Com lo senyor vehia en gran gràcia son frare. [fol. 103v] | [fol. 104r] · De la gran batayla e del camp que levaren. [fol. 104r] | [fol. 104v] · Com lo príncep vench a Tràpena. [fol. 104v] | [fol. 105r] · Com lo príncep se reté al senyor Rey. [fol. 105r] | [fol. 105v] · Com lo duch sabé la presó del príncep. [fol. 105v] | [fol. 106r] · Dir-vos he d'un vench frare Roger. [fol. 106r] | [fol. 106v] · Com frare Roger vench en Sicília. [fol. 106v] | [fol. 107r] · Com frare Roger anà al Rey que ac guanyat. [fol. 107r] | [fol. 107v] · Com en Blascho entrà en Meçina. [fol. 107v] | [fol. 108r] | [fol. 108v] · Com se feu pau entre el Rey Frederich. [fol. 108v] | [fol. 109r] · Com fra Roger tractà que se'n passàs en (...) [fol. 109r] | [fol. 109v] · Com fra Roger tramés a l'Emperador. [fol. 109v] | [fol. 110r] · Com frare Roger se aparellà de anar. [fol. 110r] | [fol. 110v] · Com l'emperador ac fet fra Roger megaduch. [fol. 110v] | [fol. 111r] · Com lo megaduch feu donar muller a·n Ferran d'Eunes. [fol. 111r] | [fol. 111v] · Com lo magaduch sobre els turchs antrar. [fol. 111v] | [fol. 112r] | [fol. 112v] · Com lo magaduch entra a·l Regne del Natulí. [fol. 112v] · Com lo magaduch fo a Philidelfia. [fol. 112v] | [fol. 113r] | [fol. 113v] · Com lo magaduch reebé Bernat de Rochafort. [fol. 113v] | [fol. 114r] · Com lo magaduch entrà a l'emperador. [fol. 114r] | [fol. 114v] · Com lo megaduch anà en Contestinoble a l'Emperador. [fol. 114v] | [fol. 115r] · Com lo megaduch fo fet Cèsar qui és aprés de l'emperador. [fol. 115r] | [fol. 115v] · Com la host de la companya stava a Gallipoll. [fol. 115v] | [fol. 116r] · Com lo Cèsar anà a Andrinòpol. [fol. 116r] | [fol. 116v] · Com en Berenguer d'Entença anà a la ciutat de Recrea. [fol. 116v] | [fol. 117r] · Com en Berenguer d'Entença ac la ciutat de Recrea. [fol. 117r] | [fol. 117v] · Com en Berenguer d'Entença fo pres. [fol. 117v] · Com la companya se combaté a Brandis. [fol. 117v] | [fol. 118r] | [fol. 118v] · Com la companya levà lo camp. [fol. 118v] · Com la companya se combaté ab fill de l'emperador. [fol. 118v] | [fol. 119r] · Com la companya anà barrejar la ciutat de Rodisto. [fol. 119r] | [fol. 119v] | [fol. 120r] · Com Berenguer Cristòvol Jordi vench a Gallipoli combatre. [fol. 120r] | [fol. 120v] · Com en Rochafort correch a l'Estanyare. [fol. 120v] · Com en Muntaner guardàs Gallípol. [fol. 120v] | [fol. 121r] | [fol. 121v] · Com la companya tornà a Galípoll. [fol. 121v] | [fol. 122r] · Com vengueren combatre Gallípol. [fol. 122r] | [fol. 122v] | [fol. 123r] · Com los turchs tornaren al Natulí pendre. [fol. 123r] | [fol. 123v] · Com en Muntaner feu pau entre los bons homes. [fol. 123v] | [fol. 124r] | [fol. 124v] · Com lo senyor en Ferrando vench per cap a la companya. [fol. 124v] | [fol. 125r] | [fol. 125v] | [fol. 126r] · Com en Berenguer d'Entença morí a tort. [fol. 126r] | [fol. 126v] | [fol. 127r] · Com la companya hac Fulla. [fol. 127r] | [fol. 127v] · Com en Ferrando fo pres per venecians. [fol. 127v] | [fol. 128r] | [fol. 128v] · Com en Tibaut fo capità de la companya. [fol. 128v] | [fol. 129r] · De les galeas d'en Rienbau de Far. [fol. 129r] | [fol. 129v] · Com lo senyor Rey sabé la presa d'en Ferrando. [fol. 129v] | [fol. 130r] | [fol. 130v] · Com lo Duch d'Etenes lexà lo ducat al Comte de Brenda. [fol. 130v] | [fol. 131r] · Com los turchs se tornaren a lur pahís. [fol. 131r] | [fol. 131v] · Com la companya pres lo ducat d'Etenes. [fol. 131v] | [fol. 132r] · Dels dos prínceps qui conquistaren primerament lo ducat d'Etenes. [fol. 132r] | [fol. 132v] · De un gentilhom qui vench en Tenes. [fol. 132v] | [fol. 133r] · Com lo rey d'Aragó ac levat lo Regne de Murcia. [fol. 133r] · Com lo senyor Rey anà assetjar Almeria. [fol. 133r] | [fol. 133v] · Com los moros vengueren a batayla ab lo Rey. [fol. 133v] | [fol. 134r] · Com lo Rey de Granada tramés pres al Rey. [fol. 134r] | [fol. 134v] · Com Gerba se revoltà e com en Roger. [fol. 134v] | [fol. 135r] · Com aquells de Mistoua senyorejaven Gerba. [fol. 135r] · Com la companya que Rey de Sicília hac tramesa a Gerba fo morta. [fol. 135r] | [fol. 135v] | [fol. 136r] · Com lo Senyor Rey de Sicília feu capità en Muntaner. [fol. 136r] | [fol. 136v] | [fol. 137r] · Com en Muntaner fo a Gerba per capità e major. [fol. 137r] | [fol. 137v] | [fol. 138r] · Com tota Gerba se reté a·n Muntaner. [fol. 138r] | [fol. 138v] · Com misser Cornel venc a Gerba. [fol. 138v] | [fol. 139r] | [fol. 139v] · Com se romperen les treves de Sicília. [fol. 139v] | [fol. 140r] · Com lo Rey volia trametre asetjar Gerba. [fol. 140r] | [fol. 140v] · Com lo Rey anà al munt Sent Julià. [fol. 140v] | [fol. 141r] | [fol. 141v] · Com lo Rey Robert requés treves al rey de Sicília. [fol. 141v] | [fol. 142r] | [fol. 142v] · Com lo fill del rey Karles pres la filla del príncep. [fol. 142v] | [fol. 143r] · Com la princessa pres marit. [fol. 143r] · Com lo comte d'Aria ac Matagrifo. [fol. 143r] | [fol. 143v] · Com en Ferrando pres per muller dona Isabell. [fol. 143v] | [fol. 144r] | [fol. 144v] · Com en Ferrando tramés son fill en Jacme a Perpinyà. [fol. 144v] | [fol. 145r] · Com en Ferrando anà en Clarença. [fol. 145r] · Com en Muntaner noliejà una nau. [fol. 145r] | [fol. 145v] · Com en Muntaner pres l'inffant en Jacme. [fol. 145v] | [fol. 146r] | [fol. 146v] · Com lo senyor en Ferrando tramés al Rey. [fol. 146v] | [fol. 147r] · Com lo senyor Rey en Jacme d'Aragó manà Cort a la ciutat de Gerona. [fol. 147r] | [fol. 147v] · Del Sermó que·n Muntaner tramés. [fol. 147v] | [fol. 148r] | [fol. 148v] | [fol. 149r] · Sermó que·l Senyor Rey hac de Muntaner. [fol. 149r] | [fol. 149v] · Com lo senyor inffant assetgà Viladesgléyes. [fol. 149v] | [fol. 150r] | [fol. 150v] · Com lo senyor inffant N'Anffós ac la batayla ab Comte Ner. [fol. 150v] | [fol. 151r] · De la batayla dels almugàvers ab los del Comte. [fol. 151r] | [fol. 151v] · Com los de Càller exiren per anar a Bonayre. [fol. 151v] | [fol. 152r] · Com lo senyor Rey tramés XX galeas al senyor inffant. [fol. 152r] | [fol. 152v] · Com aquells de Córcega faeren homenatge. [fol. 152v] | [fol. 153r] · Com lo senyor Rey de Mallorca en Sanxo morí. [fol. 153r] | [fol. 153v] · Com lo Rey en Jacme reté castells al Papa. [fol. 153v] | [fol. 154r] · Com lo Rey Robert se apparellà de passar en Sicília. [fol. 154r] · De la victoria qu·l Rey de Sicília hac de Karles. [fol. 154r] | [fol. 154v] · Com los de Sahona vengueren en ajuda del Duch, fill del Rey Karles. [fol. 154v] | [fol. 155r] · Com lo Rey de Sicília fo decebut en aquells de Sahona. [fol. 155r] | [fol. 155v] · Com l'almirayl entés que ajuda venia del Papa. [fol. 155v] | [fol. 156r] · Com l'estol del Papa fo partit per venir en Kaller e com perderen la galea. [fol. 156r] | [fol. 156v] · Com l'almirayl hac les VII galees de Pisa. [fol. 156v] | [fol. 157r] · Com los pisans trencaren les convincences. [fol. 157r] | [fol. 157v] · De la gran venjança que Deus feu contra los pisans. [fol. 157v] | [fol. 158r] | [fol. 158v] · Com lo senyor Rey tractava tot dies de trametre socors. [fol. 158v] | [fol. 159r] · Com l'almirayl en Berenguer Carrós e·l Jutge entraren en Càller. [fol. 159r] | [fol. 159v] · Com l'inffant en Jacme renuncià al Regne. [fol. 159v] | [fol. 160r] | [fol. 160v] · Com lo senyor Rey en Jacme pasa d'esta vida. [fol. 160v] | [fol. 161r] · Com lo senyor Rey N'Amfós pres homenatge de tot hom generalment. [fol. 161r] | [fol. 161v] · Com lo Rey N'Amfós se coronà e pres cavalleria. [fol. 161v] | [fol. 162r] | [fol. 162v] · Com lo senyor Rey feu cavallers molts nobles. [fol. 162v] | [fol. 163r] | [fol. 163v] · En qual manera pres cavalleria lo senyor Rey. [fol. 163v] | [fol. 164r] | [fol. 164v] | [fol. 165r] | [fol. 165v] | [fol. 166r] | [fol. 166v] · Finito libro sit laus gloru Jesucristo. [Colofó, any 1342]. [fol. 166v] · [Memorial] Lo present memorial es scrit a etterna memoria e per relatio dels annals.[Relació de bisbes de diòcesis catalanes]. [fol. 193v] | [fol. 194r] | [fol. 194v] | [fol. 195r] | [fol. 195v] | [fol. 196r] · Ordinacions de Sancta Cília.