Mostrando entradas con la etiqueta mallorquí. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta mallorquí. Mostrar todas las entradas

viernes, 11 de enero de 2019

Rondaya de rondayas en mallorquí

Rondaies disponibles (Per veure la rondaie, prem sobre el títol que t'interessa)










Rondaya
de rondayas
en mallorquí

Rondaya  de rondayas en mallorquí


—Tom III
—Tom IV
—Tom V
—Tom VII
—Tom IX
—Tom XIII

LLISTA DE RONDAIES

Rondaies Mallorquines
  • Volumen I; 1896. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
    1. En Juanet i es set missatges
    2. Un festetjador
    3. S'Hermosura del món
    4. Sa fia d'es carboneret
    5. En Martí Tacó
    6. Es ca d'En Bua i es moix d'En Pejulí
    7. N'Estel d'or
    8. Na Magraneta
    9. Sa jaia Xeloc i sa jaia Bigalot
    10. En Juanet de sa gerra
    11. Es tres germans i es nou gegants
    12. En Pere de sa butza
  • Volumen II; 1897. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
    1. Sa fia del Sol i de la Lluna
    2. L'amo de So Na Moixa
    3. La Princesa Bella
    4. Es fii des pescador
    5. La flor romanial
    6. En Gostí lladre
    7. Tres germans dexondits
    8. Sa Comtessa sense braços
    9. Es poal florit
  • Volumen III; 1898. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
    1. Val mès matinejar que a missa anar?
    2. En Juanet de l'Onso
    3. Una qui no volia pastar
    4. L'amor de les tres taronges
    5. Es canyemet, s'ase i sa serra-porra
    6. En Pere Gri
    7. En Ferrandí
    8. En Pere des forn
  • Volumen IV; 1904. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
    1. En Pere de la Bona Roba
    2. Es llum de la terra
    3. Sa muleta de plata
    4. Un pastor i un missér
    5. Ous de somera
    6. Un soldat que havia servit deu anys
    7. Un geperut i un gegant
    8. Es conseis del Rei Salomó
    9. Mestre Jaume Figuereta
    10. Es jai de sa barraqueta
    11. Es pou de sa lluna
    12. S'Aucellet
    13. En Toni Garriguel•lo
    14. Sa Muta
    15. Sa titina i sa geneta
    16. Es filats
    17. S'Hortolà de S'Hort des Gabre
    18. Ets amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí
    19. Una al•lota desxondida
    20. Madò Fenoiassa i los seus
    21. Tres jovenets
    22. Tres germans beneits
  • Volumen V; 1909. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà
    • Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep (18 subt.)
      1. Com ès que ses mules llauren amb coixí i que no fan mulats
      2. Com ès que ses bous llauren sense coixí
      3. Com ès que des tres Reis d'Orient des Betlem n'hi ha un amb barba blanca
      4. Com ès que a totes ses festes de la Mare de Dèu hi ha romanins florits
      5. Com ès que no troben nius de cega
      6. Lo que fèu la llagosta quan la Mare de Dèu i St. Jusep fugien cap a Egipte
      7. Com ès que diuen que es blat tè la cara del Bon Jesús
      8. Com ès que tots es dissabtes fa sol
      9. Ses aranyetes del Bon Jesús
      10. Com ès que ses serres entrescades serren millor
      11. El Bon Jesús i St. Eloy
      12. Com ès que es capxeriganys duen corona
      13. Sa mà de Marcos
      14. La Mare de Dèu i la senyora de Pilat
      15. La Verónica i Gamos, es seu homo
      16. Com es que ses caderneres tenen plomes vermeis en es coll
      17. Ses oronelles
      18. Com és que ses esglèsies solen estar giradas a ponent
    • Resonàncies de l'Antic Testament
      1. Com és que ses beies, en picar, se moren
      2. Com és que ses beies no van casi mai a ses argelagues ni a ses gatores
      3. De com el Bon Jesús criava el mon, i el dimoni hi volguè posar sa ditada
      4. Com és que ses dones tenen mès poc cervell que ets homos
      5. Com és que hi ha pobres i rics en el mon
      6. De com Noé feia l'Arca
      7. L'Arca de Noé tapada de neu
      8. Com és que mai plou fort de grec
      9. Lo que diguè Noé com haguè escorxat es gat des suc de parra
      10. De com Dèu allargà cent anys la vida a Noé perque duia s'idea tan forta de fer vina
      11. Sa torre de Babilònia
      12. Com és que eets ametlers floreixen primer que tots ets arbres
      13. Es tres dons que demanà el Rei David a Dèu
      14. Lo que li succeí a Sansó com li hagueren taiats es cabells
      15. Com acabà Sansó
      16. Un consei del rei Salomó
      17. Es pas del rei Salomó
    • En Tià de Sa Real (31 subt.)
      1. Qui era ell
      2. De com es senyor de Sa Real hi anà perque li fes una cançó
      3. D'un glosador de la Muntanya que el volguè veure
      4. D'un altre glosador que li demanà una cosa
      5. D'un capellà que el va escometre
      6. El pas de ses reies
      7. De com l'amo de So'n Suau, jugant, va perdre s'armada d'ets anyells
      8. D'un homo que havia perdut s'ase, i en Tià le hi tornà
      9. Es pas de sa truita
      10. Una glosada en ets Hostals d'Algaire
      11. De com li va nèixer una nineta
      12. De com va devertir ses espigoleres de So'n Suau
      13. De com estigà l'amo de So'n Suau d'anar tant a la villa
      14. Es pas que va fer a Sant Sauvador de Felanitx
      15. De lo que li succeí amb un bruixot
      16. Lo d'ets Enegistes
      17. De com el feren comparéixer a ca-l'Inquisidor
      18. De com anà amb dos mès a treure el tresor d'Artà
      19. De com l'Inquisidor anà a Manacor i envià a demanar a En Tià
      20. De quines egos venia la dona d'En Tià
      21. Una herba des puig de So-Na-Moixa
      22. Una cançó que va fer una fadrina
      23. De com sa dona volguè que conràs a compte seu
      24. Lo que passà com un al•lot seu se morí
      25. De lo que va profetisar a un amo ric de Manacor
      26. De com va treure des mig des fang un predicador
      27. Sobre es vi de Conies i de Ca'n Caremany
      28. De s'escarada de segar que va prendre a So'n Vaquer
      29. De com a un pobre que li havien robat un parei de bous, li mostrà on eren
      30. Es pas des cuiros
      31. De com se va morir
    1. Es jai de sa lluna
    2. Ets aglans, ses carabasses i Sant Pere
    3. L'amo En Biel Perxanc i sa dona d'aigo
    4. El Bon Jesús i Sant Pere i En Bruixa
    5. Es canet de Sant Llàtzer
    6. Ses serps de Mallorca
    7. L'Abat de la Real
    • Ets al•lots de So'n Porc (2 subt.)
      1. S'anada a Matines
      2. Com un se n'anà a confessar
    • El rei En Jaume (16 subt.)
      1. La primera proesa del Rei En Jaume
      2. Es puig de ses bruixes i el Rei En Jaume
      3. Sa llenegada des cavall del Rei En Jaume
      4. Ses potades des cavall del Rei En Jaume
      5. El Rei En Jaume i es Teix
      6. De com el rei En Jaume va pendre es castell d'Alaró
      7. S'avenc d'En Corbera
      8. Una àguila i el Rei En Jaume
      9. Sa pica des cavall del Rei En Jaume
      10. Sa primera missa en el Pantaleu
      11. Sa pedra sagrada
      12. Ses Muntanyes des tresor
      13. Lo que va succeir com el Rei En Jaume estava a les portes de la mort
      14. Lo que comanà el Rei En Jaume com se morí, i lo que succeí com va esser mort
      15. El Rei En Jaume en es Teix
      16. Recordances del Rei En Jaume dalt es Teix
    • Sant Vicent Ferrer (14 subt.)
      1. Sant Vicenç Ferrer i un carboneret
      2. De com Sant Vicenç Ferrer predicà a Son Gual de Valldemossa
      3. Sant Vicenç Ferrer i un taverner que es torrent li prenia es sarró
      4. Sa caseta de Sant Vicenç Ferrer a Valldemossa
      5. Una pedra de Biniforani
      6. Sant Vicenç Ferrer i un picapedrer que guanyava set sous de jornal
      7. Sant Vicenç Ferrer i En Simonet
      8. Sant Vicenç Ferrer i es rebosillos
      9. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Petra
      10. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Sa Pobla
      11. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Muro
      12. Una dona d'Algaire i Sant Vicenç Ferrer
      13. Sant Vicenç Ferrer i sa Creu de ses costes d'Algaire
      14. De com el Prior privà Sant Vicenç Ferrer de fer miracles
    • Bruixes, bruixots i fullets (23 subt.)
      1. Sa cova de Na Joana
      2. S'hortolà de So'n Nèt
      3. Es castell d'Alaró, es Puig de s'Aucadena i ses bruixes
      4. Sa cusseta negra i es moix negre
      5. Sa cova de So'n Curt d'Alaró
      6. Fullet
      7. Es fullet d'En Cuera
      8. En qué consistía el mal-bocí, i ses castes que n'hi havia
      9. S'etsisament del sen Toni Fum ies seu ase
      10. En Felet Cormena dòna mal-bocí a Na Bet de So'n Gatzella
      11. En Tofol Cormena etsisa ses mules de Na Margalidaina Dali-Brou
      12. En Joan Gol•let des Puig de Bon Any i una bruixa des Pla de St. Jordi
      13. El Lau Fe't-pendre i dues bruixes
      14. Sa passada que succeí a un que li havien robat blat i a un fii seu que li desfeien una casa
      15. Es Fullet d'En Parragó
      16. Un que amb so llunari feia sortir el dimoni
      17. Es moliner des molí nou i dues bruixes
      18. L'amo de So'n Cardaix fa sortir el dimoni a un estol d'al•lotellots
      19. Es fullet d'En Biel Corcó i En Damià Fosc
      20. Na Joana de Paguera i un soldat ciutadà
      21. De com feren sortir el dimoni dins sa tafona de Santa Cirga
      22. En Tià Cormena i Na Susaina Jaumeia
      23. Una bruixa destapa ses manganrufes d'un enamorat
  • Volumen VI; 1913. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà
    1. Es caballet de set colors
    2. Sa bossa buida i es cànyom
    3. El senyor Jordi des Pont
    4. Na Juana i la fada Mariana
    5. Tres al•lotes fines
    6. Tres germans pererosos
    7. S'al•lot des barretino
    8. Es mig poll
    9. Es negret
    10. S'hereu de la corona
    11. S'aigo ballant i es canariet parlant
    12. S'infant que feia vuit
    13. Na Dent d'or
    14. En Juanet cameta-curta i ses tres capsetes
    15. Volumen VII; 1917. Sóller: Estampa de ‘La Sinceritat’
      1. Es set ceros
      2. Es segador i sa beata
      3. En Salom i es Batle
      4. N'Agraciat
      5. Es castell de iràs i no tornaràs
      6. N'Espardenyeta
      7. Es port de sa cibolla blanca
      8. En Pere Poca-por
      9. Es quatre germans
    16. Volumen VIII; 1924. Barcelona: Álvar Verdaguer
      1. Sa llampria maravellosa
      2. En Pere Catorze
      3. La Mare Beleneta
      4. Es Mél•loro Rosso
    17. Volumen IX; 1926. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
      1. Es missatget petit
      2. Sa jaia Gri
      3. En Pere Beneit
      4. Gregori Papa
      5. Es soldat de Marina
      6. Es metge Guinyot
      7. Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrera
    18. Volumen X; 1929. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
      1. Ses tres flors
      2. En Juan des fabiolet
      3. En Pere de sa vaca
      4. Es rei de tres reinats
      5. Dos patrons i una patrona
      6. Fruita fora temps: figues flors per a Nadal
      7. Sa coeta de Na Marieta
    19. Volumen XI; 1930. Sóller: Salvador Calatayud
    20. Volumen XII; 1931. Sóller: Salvador Calatayud
    21. Volumen XIII; 1935. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
      1. En Mirando
      2. N’Espiraforcs
      3. Na Marieta i es gigant
      4. Es Granotet
      5. Una madona que enganà el dimoni
      6. Es dos germans serverins
      7. Dos guerrers
      8. Na Blancaflol
      9. En Mercè-Mercè
      10. En Juanet i ses tres peres
      11. La princesa Aineta

La llista següent enumera els títols dels vint-i-quatre volums.

  • Tom I; 1896. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
    1. En Juanet i es set missatges
    2. Un festetjador
    3. S'Hermosura del món
    4. Sa fia d'es carboneret
    5. En Martí Tacó
    6. Es ca d'En Bua i es moix d'En Pejulí
    7. N'Estel d'or
    8. Na Magraneta
    9. Sa jaia Xeloc i sa jaia Bigalot
    10. En Juanet de sa gerra
    11. Es tres germans i es nou gegants
    12. En Pere de sa butza
  • Tom II; 1897. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
    1. Sa fia del Sol i de la Lluna
    2. L'amo de So Na Moixa
    3. La Princesa Bella
    4. Es fii des pescador
    5. La flor romanial
    6. En Gostí lladre
    7. Tres germans dexondits
    8. Sa Comtessa sense braços
    9. Es poal florit
  • Tom III; 1898. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
    1. Val mès matinejar que a missa anar?
    2. En Juanet de l'Onso
    3. Una qui no volia pastar
    4. L'amor de les tres taronges
    5. Es canyemet, s'ase i sa serra-porra
    6. En Pere Gri
    7. En Ferrandí
    8. En Pere des forn
  • Tom IV; 1904. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
    1. En Pere de la Bona Roba
    2. Es llum de la terra
    3. Sa muleta de plata
    4. Un pastor i un missér
    5. Ous de somera
    6. Un soldat que havia servit deu anys
    7. Un geperut i un gegant
    8. Es conseis del Rei Salomó
    9. Mestre Jaume Figuereta
    10. Es jai de sa barraqueta
    11. Es pou de sa lluna
    12. S'Aucellet
    13. En Toni Garriguel·lo
    14. Sa Muta
    15. Sa titina i sa geneta
    16. Es filats
    17. S'Hortolà de S'Hort des Gabre
    18. Ets amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí
    19. Una al·lota desxondida
    20. Madò Fenoiassa i los seus
    21. Tres jovenets
    22. Tres germans beneits
  • Tom V; 1909. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Felip Guasp i Vicens
    • Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep (18 subt.)
      1. Com ès que ses mules llauren amb coixí i que no fan mulats
      2. Com ès que ses bous llauren sense coixí
      3. Com ès que des tres Reis d'Orient des Betlem n'hi ha un amb barba blanca
      4. Com ès que a totes ses festes de la Mare de Dèu hi ha romanins florits
      5. Com ès que no troben nius de cega
      6. Lo que fèu la llagosta quan la Mare de Dèu i St. Jusep fugien cap a Egipte
      7. Com ès que diuen que es blat tè la cara del Bon Jesús
      8. Com ès que tots es dissabtes fa sol
      9. Ses aranyetes del Bon Jesús
      10. Com ès que ses serres entrescades serren millor
      11. El Bon Jesús i St. Eloy
      12. Com ès que es capxeriganys duen corona
      13. Sa mà de Marcos
      14. La Mare de Dèu i la senyora de Pilat
      15. La Verónica i Gamos, es seu homo
      16. Com és que ses caderneres tenen plomes vermeis en es coll
      17. Ses oronelles
      18. Com és que ses esglèsies solen estar giradas a ponent
    • Ressonàncies de l'Antic Testament
      1. Com és que ses beies, en picar, se moren
      2. Com és que ses beies no van casi mai a ses argelagues ni a ses gatores
      3. De com el Bon Jesús criava el món, i el dimoni hi volguè posar sa ditada
      4. Com és que ses dones tenen mès poc cervell que ets homos
      5. Com és que hi ha pobres i rics en el món
      6. De com Noé feia l'Arca
      7. L'Arca de Noé tapada de neu
      8. Com és que mai plou fort de grec
      9. Lo que digué Noé com haguè escorxat es gat des suc de parra
      10. De com Dèu allargà cent anys la vida a Noé perque duia s'idea tan forta de fer vina
      11. Sa torre de Babilònia
      12. Com és que eets ametlers floreixen primer que tots ets arbres
      13. Es tres dons que demanà el Rei David a Dèu
      14. Lo que li succeí a Sansó com li hagueren taiats es cabells
      15. Com acabà Sansó
      16. Un consei del rei Salomó
      17. Es pas del rei Salomó
    • En Tià de Sa Real (31 subt.)
      1. Qui era ell
      2. De com es senyor de Sa Real hi anà perque li fes una cançó
      3. D'un glosador de la Muntanya que el volguè veure
      4. D'un altre glosador que li demanà una cosa
      5. D'un capellà que el va escometre
      6. El pas de ses reies
      7. De com l'amo de So'n Suau, jugant, va perdre s'armada d'ets anyells
      8. D'un homo que havia perdut s'ase, i en Tià le hi tornà
      9. Es pas de sa truita
      10. Una glosada en ets Hostals d'Algaire
      11. De com li va néixer una nineta
      12. De com va devertir ses espigoleres de So'n Suau
      13. De com estigà l'amo de So'n Suau d'anar tant a la villa
      14. Es pas que va fer a Sant Sauvador de Felanitx
      15. De lo que li succeí amb un bruixot
      16. Lo d'ets Enegistes
      17. De com el feren comparéixer a ca-l'Inquisidor
      18. De com anà amb dos mès a treure el tresor d'Artà
      19. De com l'Inquisidor anà a Manacor i envià a demanar a En Tià
      20. De quines egos venia la dona d'En Tià
      21. Una herba des puig de So-Na-Moixa
      22. Una cançó que va fer una fadrina
      23. De com sa dona volguè que conràs a compte seu
      24. Lo que passà com un al·lot seu se morí
      25. De lo que va profetisar a un amo ric de Manacor
      26. De com va treure des mig des fang un predicador
      27. Sobre es vi de Conies i de Ca'n Caremany
      28. De s'escarada de segar que va prendre a So'n Vaquer
      29. De com a un pobre que li havien robat un parei de bous, li mostrà on eren
      30. Es pas des cuiros
      31. De com se va morir
    1. Es jai de sa lluna
    2. Ets aglans, ses carabasses i Sant Pere
    3. L'amo En Biel Perxanc i sa dona d'aigo
    4. El Bon Jesús i Sant Pere i En Bruixa
    5. Es canet de Sant Llàtzer
    6. Ses serps de Mallorca
    7. L'Abat de la Real
    • Ets al·lots de So'n Porc (2 subt.)
      1. S'anada a Matines
      2. Com un se n'anà a confessar
    • El rei En Jaume (16 subt.)
      1. La primera proesa del Rei En Jaume
      2. Es puig de ses bruixes i el Rei En Jaume
      3. Sa llenegada des cavall del Rei En Jaume
      4. Ses potades des cavall del Rei En Jaume
      5. El Rei En Jaume i es Teix
      6. De com el rei En Jaume va prendre es castell d'Alaró
      7. S'avenc d'En Corbera
      8. Una àguila i el Rei En Jaume
      9. Sa pica des cavall del Rei En Jaume
      10. Sa primera missa en es Pantaleu
      11. Sa pedra sagrada
      12. Ses Muntanyes des tresor
      13. Lo que va succeir com el Rei En Jaume estava a les portes de la mort
      14. Lo que comanà el Rei En Jaume com se morí, i lo que succeí com va esser mort
      15. El Rei En Jaume en es Teix
      16. Recordances del Rei En Jaume dalt es Teix
    • Sant Vicent Ferrer (14 subt.)
      1. Sant Vicenç Ferrer i un carboneret
      2. De com Sant Vicenç Ferrer predicà a Son Gual de Valldemossa
      3. Sant Vicenç Ferrer i un taverner que es torrent li prenia es sarró
      4. Sa caseta de Sant Vicenç Ferrer a Valldemossa
      5. Una pedra de Biniforani
      6. Sant Vicenç Ferrer i un picapedrer que guanyava set sous de jornal
      7. Sant Vicenç Ferrer i En Simonet
      8. Sant Vicenç Ferrer i es rebosillos
      9. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Petra
      10. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Sa Pobla
      11. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Muro
      12. Una dona d'Algaire i Sant Vicenç Ferrer
      13. Sant Vicenç Ferrer i sa Creu de ses costes d'Algaire
      14. De com el Prior privà Sant Vicenç Ferrer de fer miracles
    • Bruixes, bruixots i fullets (23 subt.)
      1. Sa cova de Na Joana
      2. S'hortolà de So'n Nèt
      3. Es castell d'Alaró, es Puig de s'Aucadena i ses bruixes
      4. Sa cusseta negra i es moix negre
      5. Sa cova de So'n Curt d'Alaró
      6. Fullet
      7. Es fullet d'En Cuera
      8. En qué consistía el mal-bocí, i ses castes que n'hi havia
      9. S'etsisament del sen Toni Fum ies seu ase
      10. En Felet Cormena dòna mal-bocí a Na Bet de So'n Gatzella
      11. En Tofol Cormena etsisa ses mules de Na Margalidaina Dali-Brou
      12. En Joan Gol·let des Puig de Bon Any i una bruixa des Pla de St. Jordi
      13. El Lau Fe't-prendre i dues bruixes
      14. Sa passada que succeí a un que li havien robat blat i a un fii seu que li desfeien una casa
      15. Es Fullet d'En Parragó
      16. Un que amb so llunari feia sortir el dimoni
      17. Es moliner des molí nou i dues bruixes
      18. L'amo de So'n Cardaix fa sortir el dimoni a un estol d'al·lotellots
      19. Es fullet d'En Biel Corcó i En Damià Fosc
      20. Na Joana de Paguera i un soldat ciutadà
      21. De com feren sortir el dimoni dins sa tafona de Santa Cirga
      22. En Tià Cormena i Na Susaina Jaumeia
      23. Una bruixa destapa ses manganrufes d'un enamorat
  • Tom VI; 1913. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà
    1. Es caballet de set colors
    2. Sa bossa buida i es cànyom
    3. El senyor Jordi des Pont
    4. Na Juana i la fada Mariana
    5. Tres al·lotes fines
    6. Tres germans pererosos
    7. S'al·lot des barretino
    8. Es mig poll
    9. Es negret
    10. S'hereu de la corona
    11. S'aigo ballant i es canariet parlant
    12. S'infant que feia vuit
    13. Na Dent d'or
    14. En Juanet cameta-curta i ses tres capsetes
    15. Tom VII; 1916. Sóller: Estampa de ‘La Sinceritat’
      1. Es set ceros
      2. Es segador i sa beata
      3. En Salom i es Batle
      4. N'Agraciat
      5. Es castell de iràs i no tornaràs
      6. N'Espardenyeta
      7. Es port de sa cibolla blanca
      8. En Pere Poca-por
      9. Es quatre germans
    16. Tom VIII; 1924. Ciutat de Mallorca: Ca n'Antoni Rotger
      1. Sa llampria maravellosa
      2. En Pere Catorze
      3. La Mare Beleneta
      4. Es Mél·loro Rosso
    17. Tom IX; 1926. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
      1. Es missatget petit
      2. Sa jaia Gri
      3. En Pere Beneit
      4. Gregori Papa
      5. Es soldat de Marina
      6. Es metge Guinyot
      7. Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrere
    18. Tom X; 1929. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
      1. Ses tres flors
      2. En Juan des fabiolet
      3. En Pere de sa vaca
      4. Es rei de tres reinats
      5. Dos patrons i una patrona
      6. Fruita fora temps: figues flors per a Nadal
      7. Sa coeta de Na Marieta
    19. Tom XI; 1930. Sóller: Salvador Calatayud
      1. En Juanet fii de viuda
      2. La Fada Morgana
      3. La Reina Banyuda
      4. La Reina Catalineta
      5. Es nas de dos pams
      6. Es tres mantells d'or
      7. Una gírgola que dugué coa
      8. Una al·lota de pèl arreveixinat
      9. En Tià d'es forn d'en Mata-ronyes
      10. Es tres patrons
      11. Una novia malfeneranda
    20. Tom XII; 1931. Sóller: Salvador Calatayud
      1. En Juanet Manent
      2. Es fii del Rei Murteral de França
      3. En Juanet i sa Donzella Desencantada
      4. En Toni Mig-dimoni i ets Estudiants de sa Cova de Sineu
      5. La bona Reina i la mala cunyada
      6. En Juan Carboner
      7. Es gigant de s'Ermita
      8. Enginy d'un que havia feta donació
      9. Sa Rondaia de So'n Roig
    21. Tom XIII; 1935. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
      1. En Mirando
      2. N’Espiraforcs
      3. Na Marieta i es gigant
      4. Es Granotet
      5. Una madona que enganà el dimoni
      6. Es dos germans serverins
      7. Dos guerrers
      8. Na Blancaflor
      9. En Mercè-Mercè
      10. En Juanet i ses tres peres
      11. La princesa Aineta
    22. Tom XIV; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll
      Tom XV; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 275. En Bernadet i la Reina manllevada 276. Una pobileta i un Joanet 277. Un misser atabacat 278. Es llop i s'euveia 279. Un qui trobà sabata de son peu 280. En Trompetet 281. Dos qui duien conversa enrera 282. Es vinyòvol de Ca'n Roig i es cabrit i sa segaia 283. Com és que es ropit té baix d'es bec una clapeta vermeia 284. Com és que Mahoma està a l'aire 285. Sant Tomàs i En Llutreros 286. Es cans i ses llebres 287. S'arbre de música, sa font d'or i s'aucell que parla 288. Dos fiis de viuda 289. Sa fia i sa fiastra d'es moliner 290. Sa mitja terça de carn 291. Es set germans cabotans 292. En Gornals
       
      1. La Bella Ventura o Es Ca Negre sense nas
      2. S'aucellet de ses set llengos
      3. Es rossinyol i sa rossinyola
      4. Es corb i sa raboa
      5. Sa raboa i es gat
      6. El rei i un carboner
      7. Un solleric
      8. Sa penitència de sa beata
      9. Un solleric i un frare
      10. Un ronyós, un poiós i un mocós
      11. Es voltor i es buscaret
      12. Es lletsó d'es campanar d'Andratx
      13. S'homonet com un gri
      14. Una al·lota que en va sebre
      15. El Bon Jesús i sant Pere i l'amo d'es Tossals Verds
      16. Un pagès desxondit
      17. Estudiants de la sopa
      18. Sa rateta
      19. Tres hereus llests
      20. Una mala boca i una mala llengo
      21. El Príncep Corb
      22. Tres germans
      23. Sa mitja faveta
    23.  
    24. Tom XVI; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 293. Guardau-vos de pedra rodona, de ca qui no lladra i d'homo roig 294. En Pere de sa coca 295. Es soldadet de sa motxilla 296. La Pomarrina 297. En Pere tort 298. Es reim del rei moro amb set pams de morro
    25. Tom XVII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 299. En Pere de sa xuia 300. En Joanet i es gigant 301. Sa cama-rotgera 302. Es fustet 303. Mestre de Nadal de sa placeta del Socós 304. Amics de barret i amics vers 305. Un pare i quatre fiis 306. Una que no volia pastar 307. S'estudiant de sa cova de Salamanca 308. Es gallet, s'anyellet, sa godineta i es drac 309. Es lladre fadrí i es lladre casat 310. Es gorrionet
    26. Tom XVIII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 311. Na Francineta 312. Na Filet d'or 313. Na Roseta 314. Un calatravinetxo 315. S'anellet 316. Es patró Pere 317. S'homo i es lleó (mateix titol que una rondalla del tom XXI, però amb argument diferent) 318. Tres germanes i un gegant
    27. Tom XIX; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 319. En Joanet i sa barca que anava per terra i per mar 320. Na Tricafaldetes 321. En Joanet i es cavallet conseier 322. Sa rateta i s'avellaner 323. Sa flor de gerical i s'aucellet d'or 324. Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrere
    28. Tom XX; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 325. N'Elienoreta 326. En Tinyoset 327. En Juanet i sa fia del Rei 328. Un que va fer es mort per no pagar deutes 329. Es tit i sa tita
    29. Tom XXI; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 330. En Juanet Carnisser 331. Es set plets 332. Sa maneta de plata 333. S'homo i es lleó (mateix titol que una rondalla del Tom XVIII, però amb arguments diferents) 334. Es dos bessons 335. Sa raboa i s'eriçó 336. Sa rondaia d'En Vit 337. Un bas que li succeí a Sant Pere amb el Bon Jesús i ets altres apòstols 338. Es dotze mesos i dues jaies
    30. Tom XXII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 339. Na Catalina 340. Es corpet d'es pou d'En Gatell 341. Na Rosa 342. Ses sabates de pell de poi 343. Tres fiis de viuda 344. Es pas d'es xoric 345. Sa guixeta tota sola 346. Es moro i es cristià 347. Tres germans sortats 348. Es muterar del rei de França 349. Mestre Antoni Llampina
    31. Tom XXIII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 350. El rei sabi 351. Tres estudiants de la sopa 352. Es carboner i sa fia 353. Ses figues i es fii petit 354. Es puig de Santa Cirga 355. Es cavall del Rei 356. Ses dones bambes 357. Es ciurons que tornaren minyons 358. Sa moixa i s'àliga
    32. Tom XXIV; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll Encantaments, tresors, gegants, negrets i por (20 subt.) 359. Sa roca d'Es Castellet i s'encantament que hi ha 360. Es tresor d'es puig de Na Fàtima 361. Sa por de Manacor 362. Es poll d'es penyal de Can Vicenç 363. S'encantament d'es puig de Ses Talaies 364. S'encantament de Son Lluc 365. Com va esser que es va fer es puig de Randa 366. Es gigants des Puig de Sant Salvador de Felanitx 367. Sa bubota blanca 368. Es negret de Sa Coma 369. Sa cova d'es castell d'Alarò 370. Es puig de Reig 371. Sa flor de falguera i es dimonis bioets 372. Es tresor d'Aufàbia 373. Es tresor de sa cova d'Ets Ermassets de Son Noguera 374. Sa por de Son Fortesa 375. Un altre tresor an es puig de Na Fàtima 376. Es gall de foc de Son Bru 377. Sa cuca de Sa Mola 378. Sa por de Son Cotoner 379. Sa por d'Es Putget Seneca i Lutero (2 subt.) 380. De com En Lutero i Seneca estudiaven a sa cova de Salamanca 381. De com Seneca va confondre En Lutero El dimoni atabacat (2 subt.) 382. De com es porcs enganaren el dimoni 383. De com el dimoni comprà un ruc Llegendes i supersticions (33 subt.) 384. Es Puig de Randa 385. Es Puig de sa Font 386. Sa sopegada d'es gegant 387. Ses témpores de Sant Tomàs 388. Com és que en sa corema toquen vespres abans de migdia 389. Eclipse de lluna 390. S'ànima d'es Racó d'En Vives 391. Per què és que no convé taiar-se es pèl de s'esquena 392. No convé deixar perdre res 393. Senyes del Judici Final 394. S'aigo, es vent i sa vergonya 395. Què fan es sembrats per Sant Gregori 396. Es cavall de Mahoma 397. Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església 398. La sirena de la mar 399. Es peix Nicolau 400. Presa d'es Castell de Santueri 401. Un pont que es moros volien fer 402. Es peu de Sant Cristòfol 403. Petjades d'es cavall de Sant Jordi 404. Lo que succeí an es moros, una vegada, a Valldemossa 405. Sobre es sembrar 406. Fora taia sa pasta amb cap eina que tai! 407. Lo que diuen es galls, en cantar 408. Una herba que deixaren es moros 409. Es dijuni de Sant Llorenç 410. Un enginy per ses dones que tenen sa coa curta 411. Una pedra potxosa 412. La ciutat de Troia 413. La ciutat de Paradela 414. Temps bo per aregar ses bísties 415. Na Pontons 416. Alerta en fer escudella de llet formatjada! 417. La Mare de Déu de Sant Llorenç d'es Cardassar 418. De com es sol i es vent se provaren 419. Sa mare de Sant Pere Sa Llepassa n'és bon lloc, emperò n'és moratiu (2 subt.) 420. Es pastor de Sa Llepassa 421. S'oguer de Sa Llepassa 422. Es salt d'En Fenoi 423. Ses cames d'es retgidors de Porreres 424. De com ets andritxols anaren a un missèr de Ciutat per un consei 425. En Planiol, es glosador 426. Es llop d'es puig de sa cova negra 427. Es pas d'es retgidors de Sant Joan 428. Un mul que es va beure es sol 429. Es dimonis de Mainou 430. Es corb de Ses Puntes

EN JUANET I ES SET MISSATGES

—La me contaren a Manacor ma mare, una cosina meua, la madona Antònia Vallespir de Son Boga, i el sen Pere Gotze, un homonet vei que en sap i me n´ha contades una bona partida.—
AIXÒ era un Rei que no més tenía una fia. Era molt desxondida; i, quant va esser casadora, son pare va fer unes dictes que es joves que tenguessen ganes de casar-se amb ella, se presentassen, i es qui li guanyaría a dir una mentida grossa, aquell s’hi casaría; i tots es qui no li guanyassen, dos criats los acompanyaríen amb una verga de bou llarga, i los pegaríen fins que los arribassen.
N’hi anaren una mala fi; pero tots acabaven per haver de córrer ses vergades, i es criats del Rei ja estaven cansats d’encalsar fadrins dant-los a tastar sa verga de bou.
Sa fia del Rei donava set voltes a tots, i no hi havía que dir tornau.
Se’n arriba a tèmer un pollastrell d’una possessió de Manacor, que havía nom juanet, un poc geperut i que caminava a la xisclera. I ¿que fa ell?
Pren un pa i una sobrassada, se posa ses cames an es coll, i ja es partit cap a Ciutat per veure si amb una mentida grossa se feia gendre del Rei.
Camina caminaras, com va esser a ses basses de Vilafranca (Aquestes basses i es demés llocs que s’anomenen a continuació, se troben quant un va de Manacor a Ciutat p’es camin real), en troba un qui se travava.
—¡Alabat sia Deu!
—Per a sempre.
—¿I ara que fas, si no es massa preguntar?
—Me trau.
—¿I a on treu cap travar-te?
—Perque su aquí hi ha una llebre an es jas, i la vui agafar; i, si no’m travas, li guanyaría de massa a córrer.
—¿I aquesta es vera?
—Ara mateix e-hu veurás.
Acaba de travar-se; botant botant, s’acosta an es jas, i fa:
—¡Xo!
Sa llebre s’alsa, i de d’allá, com la bala; pero aquell travat pega un parei de llongos, i ja la tengué.
—El dimoni éts, s’exclama En Juanet. ¿I que’t diuen a tu?
—En Corrim.
—¿Que’t vols llogar amb mí?
—Si’ns avenim des preu.
—¿Que has de guanyar?
—Cinquanta lliures i un vestit.
—Fe ta esta sa barrina.
—Feta esta idò, i manau feines.
—Anem cap a Ciutat, digué En Juanet.
I seguiren cap envant.
A sa costa de So’n Comelles en troben un que estava tombat, amb una oreia a sa terra.
—¡Alabat sia Deu! li digueren.
—Per a sempre, va respondre.
—¿I que fas, si no es massa preguntar?
—Escolt; amb una oreia sent lo que diuen fins i tot es condamnats de l’infern i amb s’altra ets angels del cel, que canten Sant Sant! Sant!
—¿I que’t diuen a tu? li demana En Juanet.
—N’Escoltim.
—¿Que’t vols llogar amb mi?
—Si’ns avenim des preu.
—¿Que has de guanyar?
—Cinquanta lliures i un vestit.
—Feta esta sa barrina.
—Feta esta idò, i manau feines.
—Anem cap a Ciutat, digué En Juanet.
I seguiren cap envant.
Quant foren an es pla de Montuïri, en troben un que feia una gaveta voltant sa torre d’un molí de vent.
—Alabat sia Deu, digueren.
—Per a sempre, va respondre.
—¿I ara que feim, si no es massa preguntar?
—Aquest molí té es vents xerecs, i li fas aquesta gaveta per desllorigar-lo i dur-lo-me’n demunt aquell puig.
I apunta an es Coll de sa grava.
Ell amb quatre xadades va haver acabada sa gaveta; tira s’eina, abraona sa torre des molí, li pega estreta, l’alsa en pes, i, tris-tras tris-tras, la se’n du demunt es puig que havia dit.
—¡El dimoni éts! s’esclama En Juanet. ¿I que’t diuen a tu?
—En Forsim, va respondre ell.
—¿Que’t vols llogar amb mí?
—Si’ns avenim des preu.
—¿I que has de guanyar?
—Cinquanta lliures i un vestit.
—Feta esta sa barrina.
—Feta esta idò, i manau feines.
—Anem cap a Ciutat, digué En Juanet.
I seguiren cap envant.
Qüant foren devora Algaira, en troben un amb un arc i una grapada de fletxes, i en tenia una a s’arc, apunta qui apunta.
—Alabat sia Deu, li digueren.
—Per a sempre.
—¿I que fas, si no es massa preguntar?
—Apunt a ún mosquit posat a un uiastrell demunt es puig de Randa.
—¿I el ferinís?
—Me pareix que no picara ningú pus.
Ell li despara, pugen an es puig, s’en van a s’uiastrell, i trobaren es mosquit en terra, xapat p’es mig i sa fletxa devora amb una mica de sang a sa punta.
—¡El dimoni éts! s’exclama En Juanet ¿I què’t diuen a tu?
—En Fletxim.
—¿Que’t voldries llogar amb mi?
—Si’ns avenim des preu.
—¿I que vols guanyar?
—Cinquanta lliures i un vestit.
—Feta esta sa barrina.
—Feta esta idò, i manau feines.
—Anem cap a Ciutat, digué En Juanet.
I seguiren cap envant.
Quant foren baix de Costes, devant s’Hostal des pla, en troben un abordat a una paret d’esquena d’á (Una paret que, en lloc d’esser plana damunt, acaba en dues cares que fan carena, lo mateix d’una esquena d’ase. Per aixó se diu paret d’esquena d’á o d’ase. En el primer cas, se perd la síl·laba derrera, lo mateix que an aquella altra espresió; perdre s’a(se) i ses magranes, equivalent a perdre sa xaveta), ben gruixada, que roegava ses pedres que feien gens de regruix.
—¡Alabat sia Deu! Li digueren.
—Per a sempre, va respondre.
—I ¿que fas, si no’s massa preguntar?
—M’esmol ses dents un poc.
—¿I quin es s’ofici teu?
—Llavorar parets.
—¡Ai de bo!
—Ara mateix e-hu veureu, digué aquell homo.
I se posa amb ses barres rac-a-rac rac-a-rac an aquella paret, i al punt li va haver fet un forat que hi podíen passar tres homos.
—¡El dimoni éts! va dir En Juanet. I ¿que’t diuen a tu?
—En Llavorim.
—¿Que’t voldríes llogar amb mí?
—Si’ns avenim des preu.
—¿Que vols guanyar?
—Cinquanta lliures i un vestit.
—Feta esta sa barrina.
—Feta esta idò, i manau feines.
—Anem cap a Ciutat, digué En Juanet.
I seguiren per evant.
Quant foren an es torrent de Bárbara, notaren que a l’en-dreta des camí venía ben ple, i a l’esquerra no duia gens d’aigo.
—¿Que seá això? s’exclamaren tots. Aquí hi ha cosa de lo alto.
Se posen a mirar arreu, a veure si afinarien es per què d’aquella cosa tan estranya; i afinaren devall es pont un homo agotzonat i boca badada que se bevia tota s’aigo que duia es torrent. Tots quedaren amb sos cabeis drets.
—¡Alabat sia Deu! digueren quant los va haver espassat s’esglai.
—Per a sempre, va respondre ell.
—¡El dimoni éts! s’esclama En Juanet. ¿I a on te poses tota aquesta aigo?
—Jo la m’envií, i no m’importa sebre a on se en va.
—¿I que’t diuen a tu?
—En Bevim.
—¿Que’t vols llogar amb mí?
—Si’ns avenim des preu.
—¿I que vols guanyar?
—Cinquanta ll iures i un vestit.
—Feta esta sa barrina.
—Feta esta idò, i manan feines.
Tot-d’una que En Bevim no pará pus amb sa boca, conversant amb En Juanet, s’aigo des torrent va pendre sa fua cap a mar, i al punt e-hi va esser.
Es missatge nou i ets altres seguiren derrera l’amo, camí camí. Devora la Soledat en trobaren un qui bufava cap an es Molinar, més encès que un pebre de cirereta, amb unes galtes més inflades que unes xeremíes, i amb uns pits tan estufats i un pantaix tan fort que era, lo meteix d’unes manxes d’un ferrer.
—¡Alabat sia Deu! li digueren.
—Per a sempre, va respondre.
—¿I que fas, tant de bufar, si’s pot sebre?
—Fas moldre aquesta partida de molins de vent. ¿Que no los veis? N’hi ha més de cinquanta, tots afilarats.
Tot-d’una que aquell homo s’atura de bufar, es molins, un després s’altre, s’aturaren de moldre.
Figurau-vos quins uis devien badar, quant e-hu veren, En Juanet i es seus missatges.
—Per que vegeu que som jo que los fas moldre, digué aquell, esperau un poc.
I se torna inflar, i bufa qui bufa; i veren que tots es molins des Molinar tornaren a moldre tan depressa, que era l o mateix que si haguessen perduda sa nadía.
—¡El dimoni éts! digué En Juanet. ¿I a tu que’t diuen?
—En Bufim.
—¿Que’t vols llogar amb mí?
—Si’ns avenim des preu.
—¿Que vols guanyar?
—Cinquanta lliures i un vestit.
—Feta esta sa barrina.
—Feta esta idò, i manau feines.
—Anem cap a Ciutat, digué En Juanet. M’engana que a noltros vuit ningú la mos fassa, que no la mos pac.
Arribaren a Ses Enramades.
—Al·lots, va dir En Juanet, un sac buit no’s serva. Aturem-mos a un hostal d’aquests, i pegarem una bocinada.
—Bé parla l’amo, digueren tots.
I posaren forqueta devant Ses Enramades.
Una hostalera los enllestí dinar amb quatre grapades, i pegaren tots lo que es diu una panxada de voltor.
Capell alt, bras sonant i oreia fumant, entraren per sa porta de Sant Antoni, i la gent los feia amples, i no s’aturaven de mirarlos-se.
—¿A on anau, valents joves? los demanaven.
—A veure si guanyarem a sa fia del Rei a dir una mentida grossa, responía En Juanet.
—No hi aneu, los deien, que vos faran córrer ses vergades. Així los ne pren a tots es que hi van.
—Sa por, de prop, no es res, si la volen veure, deia En Juanet, i no s’aturava mai de passar envant.
Arriba a la fi a ca’l Rei, i demana per parlar amb sa seua fia.
Ella surt, i se troba devant s’estampa d’En Juanet i En Corrim, En Forsim, En Fletxim, n’Escoltim, En Llavorim, En Bevim i En Bufim, que l’enrevoltaven.
—¿Tots vuit vos voleu provar amb mí? los demamá.
—No senyora, va dir En Juanet, no més som jo: aquests son es meus missatges.
Quant ella el se va haver mirat bé, i el va veure tan revescós i geperut, encara que’s creia que el safalcaría, com ets altres; li va fer mals averanys, i los deixa en banda.
En Juanet se presenta an el Rei, i li conta es desaire que li havía fet sa seua fia, i el Rei diu:
—Paraula de Rei no pot mentir. Ses dictes se son fetes, ses dictes s’han de cumplir, surta des llevant, surta des ponent.
Reuneix tota la cort i fa venir sa seua fia.
—Hala! va dir, ¡a veure qui guanya!
—Que comens ell! va dir la Princesa.
—Això sí que no hu faré, diu En juanet, rodetjat des set missatges ¡Un foraviler com jo, haver de parlar primer que Vostra Real Altesa! ¡Per cap vent del mon! No’m toca!
—Aqueix homo té raó, va dir tot-hom, i el Rei trobà lo mateix.
La Princesa no tengué més remei que comensar, i greu ferm que li sabía.
—A l’hort del meu pare, digué; e-hi ha una col tan grossa que dins el gost a punt de mig dia fa tanta d’ombra, que hi sesten setcents moltons i no se senten ni’s veuen.
—¿I no son sords ni cegos? va dir una veu.
—Senten es trapitx d’una formiga i veuen es vent volar, va respondre ella.
—¡Si que hu es grossa aquesta! va dir tot-hom. ¡Pobre geperut! ¡No’l se’n tornará an es gep! ¡Apareiau ses vergues!
—A poc a poc, va dir En juanet. No passeu s’arada davant es bous. Deixau-me dir primer, i llavò ja xerrareu.
—¡Amolla-li! digué el Rei, tot impacient.
I En Juanet se destirá d’aquesta.
—Si a l’hort de Vostra Real Altesa e-hi ha una col tan grossa, vos fas a sebre que a ca-nostra hi ha una caldera tan gran, que s’altre día la varem haver d’estanyar, i varen haver d’esser setcents calderers, i cada un picava amb so seu martell, i per fort que picassen, no se sentíen ni’s veien un amb altre.
El Rei, sa seua fia, tots es de la Cort romangueren com abil· lats, sensa sebre que dir davant aquella sortida d’En Juanet.
Sa fia del Rei, perque era un pebre allò que li feia coure ets uis de casta forta, arriba a obrir boca, demanant a mitja veu.
—¿I per que es aquesta calderassa?
—Per cuinar aquella colassa, respongué tot xetest En Juanet.
Tot-hom va quedar de pedra.
Des cap d’una estona, de totes ses boques sortí aquesta veu:
—No h i ha apel·lació, sa calderassa per forsa ha d’esser més gran que sa colassa.
I el Rei que digué:
—Paraula de Rei no pot mentir. Fieta meua, t’ha guanyat, t’haurás de casar amb ell.
La pobreta va rompre en plors; i cuidava a fer u i de pensar no més que havfa de caure amb aquella faristea, corbo i geperut.
Se va haver d’ajeure des sentiment, i no li treien altra paraula de sa boca si no que estava fet d’ella.
Son pare, apurat de tot, va resoldre posar tots ets emperons que pogués an es casament.
En Juanet i es set m issatges li donaren un aferratai; perque no hi havia qui los anas entorn: maltractaven tots es qui los feien un poc es perque, i es éarrers i ses plasses los eren estrets per passar.
El Rei dona orde que los prenguen. Però ningú s’hi atrevía, tanta de por los menaven.
A la fi, un vespre, quant tots dormíen, los agafen i los tanquen dins s’olla d’un castell.
Des cap d’una estona que hi eren, los envest un brant d’aigo com es cos d’un homo.
Al punt s’aigo los arriba per sa cinta; i com més anava, més aigo venía.
—Bevim, diu En Juanet, fes lo que sabs fer.
En Bevim bada sa boca, pega unes quantes xuclades, i se va beure tota s’aigo que hi havía, i amb sa mateixa seguida posa se boca baix des brant, i no’n deixava caure una gota en terra.
Així pàssaren tot un día, sensa que hi anás ningú a veure que feien, ni a dar-los res.
—¿I que mos hem de podrir aquí dins? digué a la fi En Juanet. Llavorim, fes lo que sabs fer.
En Llavorim s’aborda a sa paret amb ses barres; i clavada vé, clavada va; i venguen mitjans p’en terra i pols per llarc.
¿Que me’n direu? Amb una estoneta va haver fet un forat ben gros, i pogueren sortir peu pla.
I En Juanet davant davant, i es set missatges derrera derrera, cap a ca’l Rei falta gent.
—Senyor Rei, digué En Juanet, tot-d’una que el va veure. Pactes son pactes; he guanyat a sa seua fia, m’he de casar amb ella. Es meua i l a vui, cadascú que tenga lo que es seu.
—Homo, digué el Rei, tot apurat, no sies guixa. Ja s’arreglara tot. Demá en parlarem de prop.
El Rei, sa seua fia i es de la Cort se posaren pensa qui pensa, a veure com se desfarien d’aquells trumfos.
¡Vaja quina: una que se’n pensaren! La Princesa era moU corredora: es dies que hi havía corregudes, solía sortir an es cós, i guanyava an ets homos i tot. Casi totes ses joies se’n duia ella.
—En Juanet, varen dir, corbo i geperut, ha de tenir mal córrer ferm. Lo m i llor es dir-li que aquí hi ha sa costum de que dos, per casar-se, s’han de provar a córrer abans; i que, si s’homo no guanya a sa dona, no’s pot fer es casament.
Lo en dema matí el Rei crida En Juanet, i li diu:
—Mira, aquí hi ha una costum: que, en haver-se de casar dos, s’han de provar a córrer, i si ell no guanya, no’s pot fer es casament. Vos provareu idò tu i sa meua fia.
—En voler, diu En Juanet.
—Idò no res, digué el Rei. Partireu de Ses Enramades, es cós sera es camí de Manacor fins a sa font de Xorrigo. Tu te’n duras una carabasseta, i l’has de tornar plena de s’aiga de sa font. Ella durá un brot de s’eura que hi ha devora. Si tu arribes primer, vos casau; si no, te’n haurás d’estrènyer es cap.
Se’n va tota la Cort a Ses Enramades. En Juanet e-hi compareix amb sos set missatges. Se posa un bal·le de cós, es bal·le senya una retxa en terra, i hi fa posar es peu de davant a sa fia del Rei i an en Juanet.
—¿Estau? va dir.
—Estam, digueren tot dos.
—A la una, a les dues, a les tres, i sus! va dir es bal·le.
I ells dos de d’alla, tant com ne podíen treure.
Al punt los varen haver perduts de vista.
Vos assegur que tant un com s’altra se’n anaven tan atacats com podíen; e-hu feien de tot, un per casar-se, s’altra, per no haver-se de casar.
I heu de creure i pensar que En Juanet comensa a prendre ventatge i més ventatge. Ell quant sa fia del Rei arribá a sa font de Xorrigo i abastá a s’eura, En Juanet ja tenia sa carabasseta plena i ja tornava cap a Ciutat.
La dona, quant se va veure perduda, se posa a cridar:
—¡Juanet, Juanet, Juanet!
—¡Que tant de juanetjar! digué ell, girant-se derrera.
—Escolta, digué ella. Tampoc no es cosa de que hagem de caure morts. Si tu me guanyes, mos casarem, i es mal sera mort. Al cap i a la fi, tu éts un homo de bé i desxondit, i me pareix que en més males mans podría caure.
An En Juanet li agrada tant aquell sò, que se aturá.
—Acoste’t, homo, li digué ella. Ara que ningú mos veu, reposem una mica. Dassa, t’esplugaré.
S’aubarooc e-hi consentí, per dar-li gust.
Li posa es cap damunt sa falda, i ella espluga qui espluga, i al punt el tengué més adormit que un tronc.
A poc a poc li posa’s cap en terra, li pren sa carabasseta, i la hi buida dins sa font.
Es set missatges estaven allà a Ses Enramades ben uis espolsats, perque no los fessen cap engallada.
N’Escoltim s’era posat amb una oreia en-terra, escolta qui escolta.
Cap petjada havía perduda a sa fia del Rei ni an En Juanet. Havía conegut quant arribaven a Xorrigo, quant En Juanet omplía sa carabasseta, i fins i tot es glec-glec que feu s’aigo, quant sa fia del Rei la hi buidá.
—Al·lots, digué an ets altres. Aquí hi ha cosa. No es possible que l’amo nostro buit sa carabasseta després d’haver-la omplida. Corrim, ves a veure que ès això.
En Corrim al acte pega llongo, i cap a Xorrigo s’ha dit.
Tanta de via va fer, que, quant e-hi va esser, sa fia del Rei no més havia tengut temps de partir i pegar set o vuit passes. Despertá En Juanet, ompliren sa carabasseta, i cap a Ciutat tot dos, camèetes me valguen.
Sa fia del Rei a tin tròs curt guanyava a molts, i s’havía figurat que a un tros llarc seria lo meteix. Lo que li succeí fonc que, si de molt li havía guanyat En Juanet a s’anada, de més li guanya a sa venguda.
Quant ell arribava a Ses Enramades, ella encara era devers La Soledat.
—Senyor Rei, digué l’homo, aquí no h i ha sperite tuó: mos hem de casar, i s’ès acabat.
El Rei no sabia per on prendre.
—Aqueix homo parla bé, deia tot-hom. Lo que es seu, donar-te-hi.
El Rei, per llevar-lo-se de devant, diu:
—Anem an es Tresor, i te’n durás tots es doblers que vulgues.
—Tots es que se’n podra dur aquest, digué, apuntant an En Forsim.
—Corrent, s’esdama el Rei, figurant-se que En Juanet amb aquells doblers se donaria per satisfet.
En Forsim agafa un llensol ben gruixat, en fa un sac, e-hi cus una partida de cordes per que fos més fort; i amb En Juanet i es demés missatges, cap a ca’l Rei.
El Rei los mena an es Tresor, i los mostra un caramull de dobles de vint que feia por.
—Me pareix que no les vos ne dureu totes, los digué; i crida un criat per que mesurás.
En Forsim para es sac; es criat sa posa a tirar-hi senaies de dobles de vint.
Ell es caramull ja havía minvat l a mitat, i es sac encara no era ple, i En Forsim que sempre deia:
—¡Venguen més senaies!
—Pero que no veus, deia el Rei, que no te’n ho podras dur? Ses cames te faran figa.
—Deixau estar s’ansia per mí, deia En Forsim.
—A la fi es sac arriba a esser ple. En Fonsim el ferma ben fort, l’abraona, i el se carrega.
En Juanet i ets altres missatges, que ja estaven convenguts, tot amb u, peguen grapada a sa fia del Rei, l’asseuen demunt es sac, i la hi subjecten, i ja li han estret derrera En Forsim.
El Rei i tots es de la Cort quedaren de pedra davant tal atreviment. Va durar una bona estona que no’s donaven compte de lo que los passava.
Quant el Rei torna en sí, se pegava amb so cap per ses parets; ses criades de sa seua fia s’arrebassaven es cabeis, i feien uns plors i uns crits que entraven dins es cervell; alsaren ca’l Rei, sortiren per plasses i carrers, i posaren tota la Ciutat en revolt.
El Rei crida totes ses tropes, fa armar tot-hom, i surt a veure si agafaría aquells desenfreïts que li havíen presa sa fia.
Los destriaren devora s’Hostal des pla.
Quant En Juanet va colombra tanta de gernació i tanta de tropa que ja los era demunt, va dir:
—Al·lots, estam perduts, si no feim de la guerra pota. Fletxim, treu sa teua habilidat; i tu, Forsim, fes lo meteix, posa es sac i sa fia del Rei en-terra; i voltros, Bevim i Llavorim, teniu-hi compte. Hala, Bufim, tu que feies moldre es molins des Molinar, a veure si atures aquest delobí de gent!
Allá devora hi havía un gran pinar.
En Forsim s’arromanga, s’aporda an es pins, i grapada vé i grapada va, amb cada grapada en tirava un en-terra.
Al punt n’hi va haver una estesa fora mida.
Arriben ses tropes, s’afiquen per dins aquells pins; es cavalls no podíen donar passa, ets soldats de peu quedaven com a sembrats. En Fletxim se posa a desparar-los fletxes, i no n’hi falla cap: amb cada una deixa un soldat estès. En Forsim agafa un pi per sa rama, i pega qui pega amb sa soca; i allá a on fería, no més quedava la pols. Sa tropa així com pogué, deixa es pinar; pero comensa a pegar-los pe’sa cara un vent tan fort, que no los deixava avansar una passa; los prenía ses berretines, los aturava s’alè, los tomava d’esquena.
Era En Bufim que bufava a les totes.
El Rei no tengué més remei que tornar-se’n a Ciutat amb ses poques tropes que li quedaven.
En Forsim se torna carregar es sac de ses dobles de vint i sa fia del Rei; i amb En Juanet i es demés missatges, hala qui hala cap a Manacor.
Quant e-hi arribaren, foren ses bones.
Tots volien sa fia del Rei, perque cada un deia que, si no fos estat per ell, hauríen fets ets ous en-terra.
—Si jo no’m bec s’aigo que mos queia dins s’olla des castell, deia En Bevim, tots mos seríem aufegats.
—I si jo no atur ses tropes, deia En Bufim, en cara mos agafaven i en feien una coca.
—I si jo, no llavor i forat sa paret des castell, deia En Llavorim, ¿com en sortíem? Tot mos hi seríem morts de fam.
—I si jo, deia N’Escoltim, no me tem de quant sa fia del Rei buidava sa carabasseta, ¿com li hauría guanyat l’amo nostro?
—I si jo, deia En Corrim, no hi vaig correns a despertar-lo; ¿de que hauría servit es teu escoltar?
—I si jo, responía En Forsim, no hagués duit es sac d’unces i sa fia del Rei, i no hagués feta aquella solada de pins i de soldats, ¿que seria estat de tots noltros?
—I si jo, deia En Fletxim, no hagués tengut tan bon dret amb ses fletxes que he tirades, ¿com mos ne desfèiem de tanta de tropa?
A la fi En Juanet va pendre sa paraula.
—Al·lots, va dir: tots vos sou tractats bé; heu fet Jo que vos pertocava; pero teniu present que sou missatges meus, i que vos tenc llogats, no perque fasseu feina per vol tros, si no per mf. Mentres sieu missatges meus, sa feina que feis es meva; i, en haver-vos pagada sa soldada, estam cabals. Ara mateix la vos vui pagar. Vos havia de dar cinquanta lliures i un vestit: vos donaré cinquanta dobles de vint, i una dobla més p’es vestit.
—L’amo parla bé, i sa raó livessa per demunt es cap, digueren tots.
En Juanet los paga així com havfa dit, i cadascú va prendre p’es seu vent.
Sa fia del Rei va veure que no s’escaparia d’haver-se de casar amb En Juanet; que ell era un homo de bé i ben desxondit; i que, si era corbo i geperut de còs, no hu era d’anima; i acaba per donar-li es sí.
I se casaren.
El Rei, com no ten fa altra cosa més que aquella fia, veent que ella hi havía allargat es coll i que estava ja tota elevada amb En Juanet, perque era s’homo més desxonqit, més comportívol i més considerat que se pogués trobar, i llavò que no tenía mal dia mai, i feia riure per ses butxaques tot-hom, deixá tota sa betzerria, li espassá tota sa malicia, feren ses paus; i visqueren molts d’anys plegats amb salut i alegría; i encara son vius, si no son morts.
Manacor, Janer de 1890. 


Jota den fideu