Mostrando entradas con la etiqueta llop. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta llop. Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de enero de 2021

JORNADA NOVENA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA NOVENA. NOVELA SÉPTIMA.

Talano de Imola ensomie que un llop li esgarre tota la cara y la gola de la seua dona; li diu que paro cuenta; ella no u fa y li passe aixó.


Talano de Imola ensomie que un llop li esgarre tota la cara y la gola de la seua dona; li diu que paro cuenta; ella no u fa y li passe aixó.

Habén acabat la historia de Pánfilo y sén alabada per tots la invensió de la dona, la reina li va di a Pampínea que contare la seua, que escomensáe aixina:
Un atra vegada, amables siñores, sobre la verdat demostrada per los somnis, dels que mols sen enfoten, se ha parlat entre natros; y sin embargo, encara que ya se haigue dit, tos contaré una historieta mol curta de lo que li va passá a una veína meua, no fa encara mol tems, per no creure en un somni que habíe tingut lo seu home.

No sé si vatres vau coneixe a Talano de Imola, home mol honrat. Este, habén pres per dona a una jove de nom Margarita, mes hermosa que totes les demés, pero, sobre tot, mol caprichosa y dessustansiada, que no volíe fé res al gust de dingú, ni los demés podíen féu al seu gust. Aixó, que li resultabe mol pesat a Talano, sense pugué fé datra cosa, u patíe en silensio, com les morenes o almorranes. Va passá una nit, están Talano en esta Margarita seua al campo, a una de les seues possessións, que están ell dormín li va pareixe vore a la seua dona aná per un bosquet mol hermós que estabe no massa lluñ de la masada; y mentres la veíe caminá aixina, li va pareixe que de una part del bosc eixíe un gran y furo llop, que rápidamen li saltabe a la gola y la tirabe an terra, y ella, demanán ajuda, se esforsabe en tráuressel de damún; y cuan se va pugué escapá de les dens del llop, tota la cara y la gola li va pareixe que teníe destrossades.
Eixecánse en son demá, li va di a la seua dona: - Dona, encara que la teua manera de sé no me hague permitit may passá un día en pas en tú, sentiría mol que te passare algún mal; y per naixó, si confíes en lo meu juissi, no eixirás avui de casa. Y preguntánli ella lo perqué, li va contá lo seu somni. La dona, movén lo cap, va di: - Lo qui mal te vol mal te ensomie; mol te compadixes de mí, pero me ensomies com voldríes vórem; y per sert que me guardaré, avui y sempre, de donát lo gust en este o en datre mal.
Va di entonses Talano: - Ya sabía yo que me contestaríes assó, perque aixina li paguen al que críe corvs, créute lo que vullgues, yo tu dic pel teu be, y te torno a advertí que te quedos avui a casa, o per lo menos, que ten guardos de caminá pel bosquet.

La dona va di: - Está be.

Y después va escomensá a dís an ella mateixa:

«¿Has vist en quína malissia se creu este que me ha fet temó, que no vaiga avui al nostre bosquet, aon segú que té alguna sita en consevol desgrassiada, y no vol que lo enchampa allí? ¡Oh, qué bon romansé que es!, y ben tonta siría yo si mel creguera.
Pero no u conseguirá; ting que vore, encara que tinga que estám allí tot lo día, quína classe de comers es lo que vol fé avui.»
Y después de habé pensat aixó, eixín lo home per una porta de la casa, va eixí ella per un atra, y de amagatóns, sen va aná cap al bosque y allí, a la part aon mes brosquill ñabíe, se va amagá, están atenta y mirán, ara aquí, ara allá, per a vore si veíe vindre an algú.
Y mentres estabe de esta guisa, sense cap temó dels llops, de una matissa li ix un llop gran y terrible, y no va pugué ella, en cuan lo va vore, di mes que: «¡Siñó, ajúdam!», que lo llop ya se li habíe aviát a la gola y, mossegánla en forsa, va escomensá a emportássela de allí com si fore un corderet. Ella no podíe quirdá (tan apretat teníe lo garganchó), ni deféndres; per lo que, enduénsela lo llop, sense falta la haguere estrangulat o escañat si no se haguere topetat en uns pastós, que, cridán, lo van obligá a soltála; y ella, pobra desgrassiada, reconeguda per los pastós y portada a casa seua, después de mols llargs esforsos va sé curada per los meches, pero tota la gola y una bona part de la cara se li van quedá espentolades de tal manera que sén primé mol guapa, se va quedá después feíssima y deformada. Per lo que ella, avergoñínse de apareixe aon puguere sé vista, moltes vegades va plorá la seua suspicassia y lo no habéli fet cas al somni del seu home.

sábado, 10 de noviembre de 2018

lo llop y la raboseta

Los flares estáen a un convén y lo llop y la raboseta teníen molta gana (fam) y van escomensá a cridá:

¡¡¡Flares flares, a la erada que ve la gran tronada!!!

Així tots los flares sen van aná al cam a arreplegá la cullita, mentres lo llop y la raboseta se van minjá lo minjá dels flares y cuan ya estáen fartets, van torná los flares y lo llop va arrencá a corre en la raboseta a les costelles mentres la raboseta cantáe:

¡¡ Allioli a la mollera farta vach y a caballera !!


All y oli, en latín : allium oleum. Julius Caesar ya minjáe all y oli o allioli, igual es perque ere catalá y no u sabíe.

http://www.ascuma.org/cuentos/cd1/llop_rabosa/llop_rabosa.html
a mí no me va lo "Flash player"



All y oli, en latín : allium o alium oleum


En la Gran Vía de Salamanca encontramos este restaurante que siendo tan moderno lleva un nombre tan clásico. Allium, un termino latino que significa ajo.

Conversando con el profesor de latín de 4º ESO, me recuerda que no deje de citar en esta entrada el "alioli". Salsa cuyo nombre procede del catalán "all i oli" que significa ajo y aceite
Evidentemente proveniente del latín Allium: ajo y de Oleum: aceite.
No entramos en las declinaciones de estas palabras, pues como dicen algunos alumnos en clase: esta no es ahora nuestra guerra.


Quinti Sereni Sammonici, allium oleum
Quinti Sereni Sammonici, google books



lo llop y la raboseta

lo llop y la rabosa

viernes, 21 de septiembre de 2018

Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre



Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre ai vist lo lop, lo rainard dançar.
hay vist al llop, a la rabosa, a la llebre ballá, dansá. Totes tres fasián lo torn del aubre Tots los tres féen (fáien) voltes al abre ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre totes tres fasián lo torn del aubre, Tots los tres féen voltes al abre fasián lo torn del boisson folhat. fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.

fasián lo torn del boisson folhat.  fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.
espino blanco,  aubespin/albespin, aubépine
Aquì triman tota l'annada aquí traballem com a esclavos tot l´añ per se ganhar quauques sòus per a guañámos unes monedes (sous, sueldo, solido) rèn que dins (d')una mesada, res que dins de un mes (no quedará res d´aquí a un mes) ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre, hay vist lo llop, la rabosa, la llebre nos i fotem tot pel cuòu, mos u fotem tot pel cul ai vist la lèbre, lo rainard, lo lop. hay vist lo llop, la rabosa, la llebre.

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde



ENGLISH:

I saw the wolf, the fox, the hare,
I saw the wolf, the fox dance.
All three were circling round the tree
I saw the wolf, the fox, the hare,
All three were circling round the tree,
They were circling round the sprouting bush.

Here we slave away all the year round
So we can earn a few coins
And just in a month's time
I saw the wolf, the fox, the hare,
There is nothing left
I saw the hare, the fox, the wolf.







Els Paísus Cagaláns

Els Paísus Cagaláns

Alguer, Alguero :



Aranés :



Cansó en ocsitá, medieval, ai vist lo lop :


Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre ai vist lo lop, lo rainard dançar.
hay vist al llop, a la rabosa, a la llebre ballá, dansá. totes tres fasián lo torn del aubre Tots los tres féen voltes al ábre ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre totes tres fasián lo torn del aubre, Tots los tres féen voltes al ábre fasián lo torn del boisson folhat. fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.

fasián lo torn del boisson folhat.  fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.
espino blanco,  aubespin/albespin, aubépine
Aquì triman tota l'annada aquí traballem com a esclavos tot l´añ per se ganhar quauques sòus per a guañámos unes monedes rèn que dins (d')una mesada, res que dins de un mes (no quedará res d´aquí a un mes) ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre, hay vist lo llop, la rabosa, la llebre nos i fotem tot pel cuòu, mos u fotém tot pel cul ai vist la lèbre, lo rainard, lo lop. hay vist lo llop, la rabosa, la llebre.

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde



ENGLISH:

I saw the wolf, the fox, the hare,
I saw the wolf, the fox dance.
All three were circling round the tree
I saw the wolf, the fox, the hare,
All three were circling round the tree,
They were circling round the sprouting bush.

Here we slave away all the year round
So we can earn a few coins
And just in a month's time
I saw the wolf, the fox, the hare,
There is nothing left
I saw the hare, the fox, the wolf.

Ses taronges, Miquel de Mallorca



Lo catanazi Juaquinico el Torrao :





viernes, 9 de marzo de 2018

Que ve lo llop

Avui la charrada es més llarga, pero no podía partila, teníe que vindre aisí. Vatres u entendreu.

Les aventures del agüelo “Sebeta”: ¡Que ve lo llop!!!.

+Bon día, Yayo. ¿Qué pase? Lo vech cabrechat.
-Qué be me coneises, Luiset. No sé si estic cabrechat o acollonit y que me perdono si la palabra li moleste a alguna persona.
+¿Es algo que un crio pugue arregla?
-No chiquet, asó han arrivat a un pun en que no te arreglo. Farie falta que algún grapat de valens se eisecaren sense armes, sense espades, pero tenen que tindre molta forsa, molta unió, molta ilusio, chens de desánimo, chens de po, estem al terreno dels almogávars, encara que tamé los cataláns los volen fe sol dells. Pos no!, natres tamé sabem luchá o per lo menos mos sabem defendre, mos volem defendre y mos defendrem.
+Vech que la cosa es seria, mol seria, may li había vist aisina.
-Pos si Luiset, eise grapat de chen tindrá que se com la chen de don Pelayo, cuan la reconquista. Que se van fe forts, van escomensá per un troset de tiarra y después, poc a poc, van aná despertán a la demés chen dels terrenos dominats. U van sabe fe y los van pasá la seua forsa, perque sabíen que tots luchaben contra lo mateis enemic, lo que los habíe invadit, lo que se habíe aprofitat de la seua tiarra hasta disals casi sense res, a pun de desapareise.
+Hasta aquí li enteng, aisó u hay estudiat a la escola.
-Pos es lo mateis, la mateisa situasió que ara tenim natres y cuan dic natres me referisco a tots los que ham sufrit la invasió del “condat” catalá, en les seus garrames de dinés, política, llengua, y buscán a una chen nostra que se disare comprá, en una o en la atra cosa.
+Me u tindrá que esplicá un poc més, sap que soc un crio y algunes coses me coste entendreles.
-Nesesitem eise grapat de chen, chen de tots los colos, de tots los pobles, de totes les edats, de tots los trevalls, perque tot aisó mos fara falta, que tingue la forsa, la idea, la ilusio y la unió y ademés una bandera, una bandera que podríe se lo chapurriau.
+Yo vull se de eisa chen, achudom a fem un soldat més, yo vull luchá en ells. Yo confio en vuste, en lo que diu y cuan se ha posat tan serio, segur que te los seus motivos.
-Mira menut, es verdat que un gra no fa grané, pero achude al compañé; pero avui nesesitem molta més chen, no es cosa sol de un chiquet y un agüelo, avui nesesitem a tot lo mon, a totes les dones, a tots los homes y a tots los sagals, tota la chen, tots firmes als seus puestos y no rebla per res del mon y, encara aisina, no se lo que pasará. Y lo picho es que si no u fem natres, tot estará perdut. No ñaurá remei. Es lo momén; ña que saltá de un camí. Ña que di PRAU.
+”Sebeta” crec que lo enteng, pero no se si los demés lo entendrán.
-Mira pa que u entengues y sobre tot pa que me u entenguen, te vach a contá un cuento.
+Venga, venga que a mi me encanten los seus cuentos.
-A lo milló la chen se creurá que lo coneis, pero ya saps que lo agüelo es mol complicat; ña que llichili totes les palabres que escriu pa trovali lo sentit, tot lo sentit.
Ñabie un camí a la Aldea un pastoret que li dieben Javier que se creie que ere lo que més sabio, lo més presumit del poble, perque lo habíen triat, entre tots, com a pastó jefe per un añ.
+Home, yayo, quína casualidat com lo presidén de la…..
-Calla charraire, que igual es una casualidat.
A ver anaba contán: com bon jefe ell se va tría los pastisals més bons y més prop del poble, als seus amics los dels costats y als demés los de llun.
Un día lo pastoret M. que estáe als campos de la dreta del poble, va escomensá a cridá: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier no li va fe cas, estáe llun y encara que se li minchare alguna ovella, lo pobre llop teníe fam.
Va pasá una semana y cada día M. cridán: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Y Javier, chitat davall de un albre. Pensán que fáe be en disá que lo llop se alimentare, al fin y al cap, estáe mol llun encara.
Hasta que un día se va presentá lo ramadá (aprendis de pastó) de M. y li va contá que lo llop se habíe fet lo amo del bestiá y dels campos del seu amo. Que per allí ñabíe grapats de ovelles perdudes; que si podíe achudals.
Javier se va fe lo sort, alló estáe mol llun encara y qué més donáe uns campos més o menos.
Un poc més tart se va enterá que M. pa no morí se habíe fet amic del llop y ya no li diebe res perque anare buscán les ovelles per lo seu terreno, sempre que a ell li disare alguna cuisa pa alimentás.No va sabé entendre que aisí estáe perdén lo bestiá y lo terme.
Al poc un atre pastoret, V. li dieben, éste de un poc de davall dell, va escomensá a crida: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier ya estáe fart, sempre los mateisos crits, nol disáen dormí, nol disáen tartí. Per qué nols disáen unes ovelles pan eisos llops y tots viurien tranquils.
Un poc més tart atre camí: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier pensáe: qué chen no me disen tranquil, tindrem que conviure en eise animalet, si es tan manset, pareis un gos.
Entonses sen va enrecordá que allí a la seua dreta, tenie un pastoret CH. li dieben, que pasturáe un troset menut dels seus campos.
Se va entrevistá en los llops y van desidí quels disaríe eise troset a cambi de que lo disaren en pas, que no se ficaren en ell. Volíe seguí sen lo jefe dels pastós y volie la pau, no sen donáe cuenta que entre pastós y llops, es imposible la pau. Pero se va ficá una venda als ulls y no va voldre mirá més.
Com portaé la venda, ésta li tapáe les orelles y per aiso tampoc pa podre o no va voldre escoltá a V. que li demanáe achuda, que li estáe pasán lo mateis que a M.
Lo pastoret CH. ya habíe vist al llop, voltán per allí y tamé cridáe: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier se diebe: ¿per qué tots estos me venen a demaná a mí?.
Y ells li conestáen: enrecórdaten cuan tots erem un campo sol y un únic bestiá, lo be que estáem, hasta lo terreno del que ara baise lo llop ere nostre y allí tamé ñabíe bestiá. Pero en un tems va arribá lo llop y sen ha anat estenén, estenén, y si no mos achudes mos acotolará a tots, a tú lo radé, pero tamé caurás, vol fes en tot lo terreno que entonses ere teu.
Javier seguie a la seua, fense fotos en tot lo mon, sense importali la heransia, ni la historia, pero lo carrec sí, eise per damún de tot.
+Vaya cuento mes desastrós que me ha contat avui. Tot ha eisit mal.
-Mirá te vach a esplicá algo:
Ñabíe un camí un llop (Catalá) que estáe dormit al seu terreno, pero de momén se va despertá y li van entrá les ganes de creise, volie se lo més grán y sol u podíe se a costa de anás emportán als demés per daván.
Se vestíe en la pial del corde y se presentáe donán gra gratis a tot lo món a cambi de pasturá un poquet. Aisi va escomensá en M. (Isles Balears) cuan se van doná cuenta se habíe fet lo amo del bestiá y de tots los gosos. Encara que quedaren alguns pastorets menuts defenen los seus pastos y que los seus bestiás pugueren bialá com a ells los agradáe.
Va arriva, ha arribat un momén que pa podé pasturá an aquell terme te exigisen que sapies gruñi com un llop, pero no que u imitos en los sonidos dels llops vells del terreno, sino que tens que tindre lo carnet ofisial de “gruñidó” que te lo han de doná ells, que tel tens que traure en ells y lo exámen tame tel fan ells pa que gruñisques igual que al seu terreno, si no es aisí estás perdut. Inclus, según pa lo que vullgues trevallá, tens que conseguí lo carnet número dos, que es més difisil encara pos ademés de gruñí, tens que fe lo auuuuuu en una entonasió espesial.
A causa de aisó un mun de pastós y de gosos que estáen cuidan de les ovelles del terreno, sen han tingut que aná fora. Com es normal eisos carnets los tenen los llops del terreno C., més trevall pan ells, més paro pals atres terrenos.
Com la chugada los ha eisit be, casi al mateis tems han estirat les garres pa fe lo mateis als terrenos de V. (Valensia) ya están mol adelantats, los seus pastós a cambi de grá y alguna cuisa de cuan en cuan han sedit al invasó; més val seguí manán aisina que te tiron al carré y te quedos sense bestía y sense terreno.
Pero aquí han aparegut un mun de pastorets que defenen als seus bestiás y la seua forma de bialá. Han fet tot lo que poden fe, inclus demaná achuda als pastós dels atres termes, enseñán les garres que te lo llop. Hasta ara dingú los ha fet cas, ya están desesperats se veuen perduts, y no pasán mol tems acabarán tenín que gruñí com los de M.
La chen está asustada los llops han ficat los seus protocolos pancatalanistes, en una forma que asustaríe al més pintat.
Lo rade que han fet es fe un caldo envenenat a les escoles, amagat com si fore unes preguntes sense importansia. Pero no u son, en primé puesto los crios tenen que firmá lo papé de les preguntes. Y ara ve lo gort, les preguntes:
Si parle español o valensiá, que en realidat es catalá, ell, a seua casa, al carré y en los amics.
Si sons pares parlen en español o en lo valensiá-catalá, en ell, entre ells y en los veins.
De a on son sons pares, de a ón venen.
Después están les mentires históriques, lo valensiá no conte, tot lo que ña y ha ñagut es catalá.
Als menuts los fan parlá en catalá a tots los puestos y catalá es lo que los enseñen a la machoria de les escoles, instituts y universidats.
Tenen doblegats als mandamasos de tots los terrenos y estos, en lo cap acachat, apretat per lo chinoll del que los domine, diuen que si a tot.
Aiso es lo que li espere a Javier y al pobre pastoret CH. ¿U permitirem?  ¿Podem fe algo, encara ara? O dintre de poc ¿bialarem tamé com los llops?. Ahí tos diso eises preguntes y les demés que tos vullgau fe. Y yo tos fach la radera: ¿Sabén asó, dormireu be esta nit?.

FIN.

miércoles, 13 de septiembre de 2017

Gañolá

Gañolá , gañol,

Plorá , plo, ploriquejá

GANYOLAR v. intr. 

Udolar, llançar crits de dolor o d'impaciència un gos o un llop; cast. aullar, gañirGanyolar: Gannire, Esteve Eleg., h 2 voLo gos ratero... com ganyole quan veu vindre al seu amo en lo gamber al coll!, Pascual Tirado (BSCC, i,141).


    Fon.: 
gaɲolá (Vall d'Àneu, Cardós, Balaguer, Urgell, Ribera del Sió, Priorat, Tortosa, Morella); gaɲoláɾ (Cast.).


    Etim.: 
del llatí *gannŭlarederivat de gannīremat. sign.

miércoles, 3 de mayo de 2017

a cascarrulles

A cascarrulles
Valderrobres, Peñarroija, 

Monroch, chichín.

costelles, a costes, portá algú a les costelles,
llevar a alguien a cuestas

A La Codoñera, chinchotes.

Ancostes, a la esquena.
En colletes, als muscles o al coll.


Pedro : A Fórnols "muntar a la esquena". I si es damunt dels muscles " anar a l'alega".

En La Cañada de Verich, aná a chinchin, a Aguaviva tamé.

Ancostes y al pichichín.

aná a pichichin, Maella.

Fondespala, calabecho




extracte del cuento del llop y la rabosa:
"Conque la monte a cascarrulles i se la va. Anave una rabosa que tenie molta gana. I van arribar allí i es van esperar fins que van. Conque aixina ho van. la rabosa es va posar a cridar: Però mentres, lo llop se passejave ....."

DCVB :

CASCARRULLA f.

|| 1. Pilot d'excrement sec aferrat al pèl o a la llana (Val., Mall., Men.); cast. cazcarria.

|| 2. pl. Raïssons, pilotets de carn torradeta que queden sense fondre dins la caldera del saïm del porc (Es diu a la costa catalana, segons Aguiló Dicc.).

Fon.: kəskərúʎə (Mallorca, Menorca).