Mostrando entradas con la etiqueta greuges. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta greuges. Mostrar todas las entradas

martes, 11 de junio de 2019

Tomo I, texto XLV, sindichs, ciutats, villes, reyals

XLV. 

Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10, parte 2.a, fol. 540. 16 de diciembre de 1409.

Subsequenter autem die lune sumpto prandio intitulata sexta decima dicti mensis decembris existente personaliter dicto honorabili Bonanato Petri regente cancellariam jamdicti domini regis in dicta domo capituli et more ac loco solitis sedente convenerunt ibidem isti scilicet. - Reverendus in Christo pater Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- Et sic existentibus istis ac sedentibus more consueto statim dictus reverendus episcopus elnensis nomine ut dixit et pro parte personarum ecclesiasticarum ac etiam nobilium et militum obtulit et presentavit ac tradidit michi dicto Johanni Dezpujol regio scriptori quandam papiri cedulam scriptam requisitionem et supplicationem ac alia in se continentem circa tria folia occuppantem hujusmodi seriei.
- No ignoren las savieses de vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals ajuntats en la cort present com lo vicicanceller del senyor rey en nom e per part del dit senyor precedents diverses supplicacions fetes per la cort al dit senyor que fos sa merce attes lo temps epidemial qui era e es per voler de Deu en la ciutat e territori de Barchinona per conservacio de la salut de la persona del dit senyor e de la senyora reyna hoc encara dels convocats e presents en la dita cort se mudas en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent hon continuas e a fi deguda deduhis la present cort e daço mateix fon suplicada la dita senyora que ellan volgues lo dit senyor supplicar de la dita mutacio per les causes damunt dites: e apres per lo vicicanceller es stat dit a la cort que lo dit senyor attes lo dit temps epidemial era prest mudar sa persona e la dita cort en algun loch sa e covinent a les dites coses dins lo principat de Cathalunya pregant la dita cort li volgues subvenir dalguna quantitat de moneda e que per preservar aquella de prejudici la dita cort demanas aquelles coses que rahonables e necessaries a la dita cort e cosa publica del dit principat li aparegues. E sobre aço entre vosaltres e nosaltres sien stats diverses colloquis e procehit a ordinacion de certes coses contengudes en un memorial del qual vos fon donada copia be ha un mes e dit que si altres coses millors e pus profitoses a la dita cort o principat vos occorrien aquelles volguessets dir e comunicar en la dita cort e ab les dites condicions ecclesiastica e militar la qual cosa fer havets cessada: e les prop dites dues condicions vehents e considerant la oferta del senyor rey e lo creximent de les dites epidemies e lo perill de la persona del dit senyor e dels altres de la cort e los sinistres qui sen poden seguir haguessenordenat supplicar lo dit senyor en scrits en la forma dejus inserta de la qual suplicacio vos fon donada copia e pregats que volguessen esser tots ensemps supplicants heus fon donada copia per estes de les coses que entenien demanar al dit senyor e contengudes en lo dit primer memorial concernents merautilitat e necessitat a la dita cort e als del dit principat. E vehents les dilacions e que de vosaltres no podien aver resposta clara hagen dada al dit senyor e a la senyora reyna e als consellers del dit senyor intimada en quant a ells se sperava la dita supplicacio en scrits la qual es de la tenor seguent. - Molt excellent senyor: testimoniege tota scriptura divinal e humanal la salut de la cosa publica en un princep deure residir perque lo tot es de naturalesa e dels subdits aquella conservar ab totes forces car lo defalliment o separacio del princep e de la cosa publica son notoris exterminis del regne: aço considerants les persones ecclesiastiques los barons e los cavallers en la cort general que de present se celebra als cathalans en Barchinona congregats advertints encara com peccats exhigints som viduats de primogenit e fill de la vostra sacra persona diverses vegades han supplicat a vostra reyal magestat que per conservacio daquella vos plagues lunyar ensemps ab la senyora reyna daquest
territori e de la ciutat de Barcelona les quals proh dolor son infectes de pestilencia greu don se segueix aquelles ulceres pessimes e innumerables les quals per peccats se troben en la Sacra Scriptura per Deu cominades. E com senyor lo Rey dels reys haja statuhits diverses sufragis de natura no deu esser temptat per vos senyor ne per altre ans a eximpli del benenuyrat rey David qui jatsia fos en gracia e proteccio de Deu fugi a la ira del rey Saul e en altra part se depenye orat denant lo rey son enemich devets fugir a la ira de Deu car si muntats en lo cel be sabem los supplicants que lla es si devallats pus baix de la terra al costat vos es mas a eximpli del sant patriarcha Abram lo qual no dupta mintre per restaurar la vida devets usar dels expedients que Deus vos ministre. Per ço senyor los dits supplicants e altres qui a ells volran adherir cridants ab sant Agusti Hoye Deu si vos no volets hoyr e ab lo Psalmista Hogen los cels ja fatigats de diverses supplicacions a la vostra senyoria sobre aquest material offertes humilment vos suppliquen e ab gran instancia vos requeren sia vostra merce mudar vos e la dita senyora reyna en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent en tal forma que per les grans e evidents utilitats e necessitats de vostres sotmeses e principat se puxa la dita cort celebrar e Deu volent a bon acabament venir. Protestants senyor ab humil reverencia de vostra altesa que no esta per ells com sien prests en les dites coses rahonablement e justa e sens prejudici prestarhi lur consentiment e donar tot aviament segons que mils poran ab vostra senyoria concordar. Protesten encara contra tots embargants e desviants tacitament o expressa les dites coses de tots dans e sinistres quis poguessen seguir ço que Deu averta: e de la present suppliquen esser fetes carta o cartes les quals requeren esser preses per vosaltres notari etc. - A la qual supplicacio es stada feta per part del dit senyor rey e de la senyora reyna e encara dels de son consell resposta en scrits segons se segueix.
- Raho natural Scriptura sacra philosophia moral e drets scrits induexen e mostren en la conservacio de la cosa publica e politich regiment quel princep regint e dominant e los subdits dominats e regits fan e son un cors mistich inseparable lo cap del qual es lo princep e los vassalls membres seus los quals sentintse del perill del cap e volents provehir a la conservacio daquell per si o per sa propagacio natural entenen notablement en la llur e son dignes de molt comendable lahor segons fan e son les persones ecclesiastiques e barons e cavallers del principat de Cathalunya qui son en la dita cort general: la intencio e proposit dels quals loant lo senyor rey los regracie molt
aquell lo qual no han nels ve per novella consideracio o invencio mas per ferma naturalesa e antiquada affeccio de tots temps persistents immutablement en aquella. E es ver axi com disertament han explicat en lur cedula la ciutat de Barchinona e son territori esser molt infectes de gran e pestilencial malaltia de lo qual deu sol esser lo millor remey lunyar e apartarsen segons han scrit e consellen molts e sollemnes metges es dedueix per divinal scriptura en la qual ut a facie arcus fugiant significationem dat Deus et salvandos nuntiat eos qui a civitate ubi est pestilentia nuntiat se fugiendos ad montes et Lot migrare voluit a destruenda civitate Sodome. Aço mostra raho natural e occular experiencia ho manifesta et nauta jactibus maris fluctibus procellosis tu periculum evadat fortune eam fugiens in portum se receptans quietis et agricola ut imbrem evadat tempestuosam querens lacebras se receptat in specubus vel tugurio rusticali. E ja al dit senyor es stat de paraula dit altres vegades per la dita cort e instat moltes hores per la senyora reyna e fort soven e molt stretament e congoxosa per tots los del conssell del dit senyor en general e per cascu en singular qui per innada naturalesa affeccio singular e gran lur carrech e deute soven lon han supplicat e instat oportunament e importuna sen fora partit e anat a loch sa e de present sen iria e partiria si succehis es conformas possibilitat o facilitat a sa aviditat e just voler segons ell ha dit e fet dir a la dita cort diverses vegades. Mas segons saben los supplicants e es notori la longa pendencia de la cort general ha molt occupat lo dit senyor e embergat de entendre en altres affers e ha donat total torb e desviament a fets fiscals e a tots emoluments: e lo dit senyor qui per semblants rahons fon continuament occorregut a son sosteniment en altres corts per ell celebrades en sos altres regnes no ha haut sosteniment de la cort present a son viure jatsia en altres grans fets lo haja la dita cort molt granment acorregut e servit. E saben les dites persones que per moltes alienacions fetes antigament lo dit senyor no ha rendes o peccunies ordinaries e per aço ha cessat e cessa cor als no pot partirse del territori de la dita ciutat e del gran perill en que es e coneix esser per la dita epidemia e ayre esser infectes e corrumput: mas continuant les dites persones lur dit notable proposit acorreguen al dit senyor de condecentsubvencio en tanta necessitat e perill de la persona del dit senyor e cap llur e de la senyora reyna ab que a loch sa puxen anar e star e lo dit senyor ab aço volenterosament e tantost se concordaria ab les dites persones de loch e manera dins lo dit principat sa e idoneu e ben decent a mutacio e continuacio de la dita cort e sens tot prejudici seu e de la cort. E per tal prega lo dit senyor les dites persones els requer instantment que en aço entenguen curosament e sens triga per obviar ab lo voler de Deu a tant contagios mal e tant temedor prompte perill en lo qual solament per la dita necessitat stan los dits senyor e senyora e staran car als no poden tro que per los dits supplicants e altres sia occorregut de la dita subvencio. E altra e altra vegada los prega e requer instantment lo dit senyor que ho facen instantlos segons dessus que en altra manera noy pot partir jatsian volgues esser partit cuytadament e lunyat: certificantlos lo dit senyor que no sta per ell que no sic partesca es mutmas que aquells de la cort per qui stara e per qui aquetsaffers pendran torb o dilacio en los quals affers va la vida e salut de lur rey e senyor natural haurien gran carrech de tot perill e dampnatge quen pogues seguir als dits senyor e senyora e per aço al dit principat en sdevenidor. Manant la present scriptura esser scrita e continuada apres la offerta per les dites persones ecclesiastiques e barons e cavallers e que luna sens laltra no sia liurada: manant encara de amdues ensemps e no de la una sens laltra esser feta e closa carta publica. - E ans de la dita resposta e apres per les dites condicions siats stats diverses vegadas en cort e apart de paraula molt pregats e instats que volguessets elegir aquelles persones queus paragues qui ensemps e concordablement ab les eletes per les dites dues condicions tractassen ab los dits vicicanceller e altres elegits per lo dit senyor sobre les coses offertes al dit senyor e ja manifestades e en scrits dades a nosaltres ans ques produhissen e apres o sobre altres si altres na haviets o sabiets pus necessaries e profitoses a la dita cort e principat: de la qual cosa resposta clara no han encara poguda haber de vosaltres ans ço que pijor es habetsdissentit a aquelles segons appar en lo proces de la cort les quals sabets que una e moltes vegades son stades demanadesconcordablement per la dita cort e instades ab gran cura e instancia al senyor rey axi com aquelles qui sobiranament son necessaries a la dita cort utils e expedients al dit principat e conformes als antichs processos de les corts pasades. Emperamor daço les dites dues condicions ço es ecclesiastica e militar intimants a vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals del dit principat presents en la cort les dites coses e singularment les dites supplicacio e resposta de les quals consta per cartes preses e testificades per en P. Dezpont e Francesch Fonolleda scribans del dit senyor e notaris publichs vos preguen e requeren que per tolre tota via e manera de discensio e discordia la qual tots devem e som tenguts squivar mostranthola regla del sant Evangeli que diu: Omne regnum in se divisum desolabitur etc. vullats elegir algunes certes persones per tractar ab los ja elets sobre aço e tots ensemps ab lo dit senyor e los de son consell per aço elegits sobre los dits capitols e coses contengudes en les dites suplicacio e resposta e altres qui sien justes pus expedients necessaries e utils a la dita cort e cosa publica del dit principat de Cathalunya facils de obtenir. En altra manera si aço recusats complir ço que no creen les dites dues condicions attesa la malicia del temps epidemial e los perills contenguts en les dites requesta e resposta e la utilitat que per obtenir les coses per ell demanades se espera a seguir a la dita cort e al ben publich del dit principat specialment la breu reparacio dels greuges e lo aviament de la universal justicia e altres utilitats contengudes en los dits capitols offerts: vos certifiquen que ells per squivar lo carrech lo qual per lo dit senyor es posat en la sua resposta a aquells qui la sua partida e mutacio de cort axi causada dilataran o torbaran e per obtenir aquells beneficis que mes poran profitoses a la comunitat de la dita cort e principat procehirande fet en triga e culpa de vosaltres a tractar e concordar ab lo dit senyor e ab los de son consell a aço elegits on milse pus profitosament poran a be avenir de la cosa publica e del principat protestants de tot perill dan e sinistre qui per triga o dilacio de vosaltres o qualsevol altres qui torben o dilaten les dites coses se puxen seguir segons pus larch dessus se conte: supplicants ab la present lo senyor rey per major descarrech de les dites condicions que la present intimacio e requesta man continuar en lo proces de la cort per haver memoria en lesdevenidor e encara requirents de la present intimacio e requesta lus sien fetes e liurades per lur descarrech e scusacio tantes cartes com haverne volran per vosaltres notaris açi presents.
- Qua preinserta papiri cedula circa tria folea papiri occupante presentata statim predicti eam offerentes petierunt et requisiverunt eam in hoc presenti processu continuari et fieri instrumenta publica per me dictum Johannem Dezpujol notarium et etiam per dictos Petrum de Ponte et Franciscum Fonolleda notarios. Et incontinenti fuit tradita copia dicte preinserte cedule dicto Gondisalvo Garidelli sindico Dertuse nomine et de voluntate aliorum sindicorum ibidem presentium.

lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXX, Sperante in Deo Cardona, Alphonsus elnensis episcopus


XXX.
Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10 parte 2.a fol. 480. 7 de agosto de 1409.

Item die mercurii vesperis dicta septima augusti proxime dicti honorabili et multum prudenti viro Sperante in Deo Cardona consiliario et vicecancellario jamdicti domini regis personaliter constituto in eadem domo capituli monasterii antedicti pro dicta celebranda curia ad quam intervenerunt personaliter congregati. - Reverendus et venerabiles in Christo patres Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- A la proposicio per part del senyor rey per vos mossen lo vicecanceller feta a la cort ir que fou diluns a V del present mes dagost demanan consell a la dita cort per lo dit senyor posat en gran tristor per la dolorosa nova del senyor rey de Sicilia molt car fill seu sobre la provisio fahedora en los afers e conservacio de Cerdenya e de Sicilia respon la dita cort: que atteses la arduhitat de la materia proposada gran pes perills e dans dels negocis qui subseguir se poden per la mort de dit senyor axi en les dites parts com en lo principat de Cathalunya e en los altres regnes e terres del dit senyor per molts casos ja iminents appar a la dita cort parlant ab humil reverencia del dit senyor que ella sola no dege dar consell en la prossecucio e merits dels dits affers mas quel dit senyor promptament e sens tarda degues per les dites rahons convocar tots sos regnes e terres per via de cort o de parlament general e lavors la dita cort ensemps ab los altres donara son consell esperant en la divinal gracia que sen seguira exalçament a la sua reyal corona e profit a sos regnes e terres. - E suplica la dita cort al dit senyor que placía a la sua reyal magestat de voler estretament e prompta entendre e donar loch en la justicia universal e defensio general e bona reparacio dels greuges del dit principat com en aquestes virtuoses e loables provisions stiga fundamentalment e penys tota la utilitat publica del dit principat: significant la dita cort al dit senyor que per reverencia e honor de la sua alta senyoria e benefici del dit principat ella es presta entendren viceralment e ab cor entes.
- Et predictis sic gestis atque secutis prefatus honorabilis vicecancellarius iterum eadem verba que in scriptis reducere se dixit nunch pro tunch expresse requisivit continuari in processu jam dicto et in fine proxime inserte cedule dicte responsionis necnon et in pede instrumentorum dicta die erina fieri de oblatione preinserte cedule requisitorum per dictum reverendum episcopum elnensem nomine dicte curie in posse discretorum Petri de Ponte et Francisci Fonolledareceptorum: qui reverendus episcopus elnensis eodem nomine post predicta requisivit eadem verba in scriptis reduci et de eisdem dicte curie fieri atque tradi copiam que fuit illico dicte curie concessa per dictum honorabilem vicecancellarium qui nomine et in personam dicti domini regis dictam continuavit curiam ut sequitur.
- Lo senyor rey vos continua la present cort a dema per lo mati en aquest loc mateix.
- Tenor autem cedule dictorum verborum per dictum honorabilem vicecancellarium prolatorum ut superius mencionatur et postea in scriptis redactorum est seriei sequentis.
- Lo senyor rey lo qual los del consell del dit senyor que açi son e yo havem trovat indispost de sa persona per lo cas tribulacio e tristor en que es posat e segons relacio dels metges no es ne sta menys de febre e mestre P. Soler per la dita raho li ha levat lo vi ha vista la resposta que vosaltres en nom de la cort donas anit passada a nosaltres del dit consell e a mi en scrits e es stat fort maravellat daquella com jatssia la dita resposta puxa esser congrua e covinent per medicina cura e plena provisio dels negocis de Serdenya e de Sicilia empero no proveheix ne satisfa al cas e al perill e a la cuyta gran que es necessaria entretant es mostra al present als dits negocis a sostenir: ans seria axi com qui preparaba mediçina e cura al malalt perillos et en article de mort constituhit e no provehia a sostenir lo malalt entretant que la dita medicina se apparellaria de que lo malalt morria e la medicina no poriaapprofitar: perque lo dit senyor vos prega que havent sguart a la sua persona e compassio a la tribulacio en que es posat e a vostra propia naturalesa e a la gran necessitat e cuyta dels affers et al interes gran queus hi va e a les altres rahons quius foren dites a la primera proposicio la qual vos fon feta de paraula en die que noy havia cort vullats entendre diligentment e cuytosa en tractar e consellar al dit senyor quina provisio deu esser feyta entretant e prestament en los dits negocis de Cerdenya e de Sicilia e bestraure al interim qui es molt cuytos e perillos mentres que la plena provisio se tractara es ordenara: com satisfet al dit interim lo dit senyor pus vosaltres li ho conssellets e li donets loch que puga sos regnes e terres ajustar seguira vostre consell. Aço diu per tal com segons hun dels capitols que novellament vos ha atorgats en la cort dins spay de un any qui ara corre no deu lo dit senyor licenciar la present cort ne continuar aquella a mes spay de XV dies sens consentiment de la dita cort. - Mes avant diu lo dit senyor que ell ha entes que alguns se complanyen com lo dit senyor no met primer en lo sosteniment dels dits negocis alcunes monedes les quals se diu quel rey de Sicilia de memoria recordable havia en Serdenya ara en temps de la sua mort e joyes aximateix hoc encara alguns moros catius dels quals se spera bon rescat e axi mateix alcuns presoners jenoveses e altres los quals havian apresonats les sues galeas dels quals semblantment se spera bona finanza et vexella dargent e altres coses quel dit rey son fill que Deus haja havia. E com lo dit senyor entena que es rahonable cosa que ell de si mateix hi meta les dites coses e encara castells e lochs seus ey faça tota cosa factible mana queus sia dit e offer lo dit senyor que vosaltres prenents carrech del sosteniment dels dits negocis a aço quey sia necessari per al present e interim totes les dites coses vinguen en ma de vosaltres per peu e seguretat que ço ques haura e exira de les dites coses se convertesca en ço que despendrets. E com la necessitat sia gran lo dit senyor vos fara liurar les dites coses encontinent no contrastant qualsevol particular disposicio feta per lo dit rey son fill de les dites coses o dalcunes daquelles: com lo dit senyor fara raho aquella que sia tengut a qualsevol persones qui dret se donen en aquelles o alcunes daquelles on tengut hi sia per disposicio o gracia feta a ells per lo dit son fill: e aço es aparellat lo dit senyor de metra en execucio realment e de feyt encontinent en la primera tramesa e metra les dites coses en ma daquelles persones que vosaltres hi volrets diputar. - Mes avant diu lo dit senyor sobre lo capitol de la dita vostra resposta ab la qual li supplicats que vulla entendre e provehir al feyt de la justicia e de la defensio universal e a la provisio dels greuges: que be sabets com ell diverses vegades vos ha ofert segons apar en lo proces de la cort que jatsia pertangues a ell provehir a la justicia e a les altres coses dessus dites que a ell plahiadespullarsen e donar poder a certes persones per ell e per la cort elegidores les quals sens consultar e referir provehissena la justicia e aximateix als greuges e aço ha continuat e instat e request diverses vegades segons apar en lo dit proces e de present vos en requerex. E tro vuy no ha stat ne sta ne stara daci avant per ell ne per la sua part que en los dits feyts no sia procehit enantat e concluit complidament: ans ha stat en lo passat per la cort qui la dita justicia no li ha encara offerta ne poguda offerir perque de aquestes coses nol calia nel cal solicitar ne instar com sia stat e sia prest de present de donar fi e conclusio a aquelles.

sábado, 24 de noviembre de 2018

LAS TRES BAILÍAS

LAS TRES BAILÍAS.

LAS TRES BAILÍAS

LAS TRES BAILÍAS, maestrazgo, maestre


La actual comarca del MAESTRAZGO turolense, cuyo nombre deriva del término MAESTRE, ya que estos territorios se encontraban bajo la jurisdicción del Gran Maestre de las órdenes militares tuvo su nacimiento como tal en el año 1317, cuando sus tierras pasaron íntegramente a la administración de la Orden Militar de San Juan del Hospital, estas tierras habían pertenecido con anterioridad a la desaparecida Orden del Temple.

Este territorio fue conocido desde entonces como LAS TRES BAILÍAS, debido a la propia organización administrativa, pues las localidades fueron organizadas en bailías: (Bailías de Aliaga, Cantavieja y Castellote), para su explotación señorial, estando al frente de cada una de ellas un caballero sanjuanista con el cargo de bailío, nombrado por la asamblea general de la Orden, presidida por el gran Maestre. 


En las actas de las Cortes de Zaragoza de 1398-1400, el apartado XCIII de “greuges de la yglesia” está dedicada a Las Baylias de Cantaviella, de Castellot y de Aliaga:

“HUMILMENT SUPPLICANDO DEMUESTRA ASSI COMO A NOTORIAMENT E CONTRA FUERO AGREVIADOS LOS JURADOS E HOMBRES DE LOS LUGARES DE LAS BAYLIAS DE CANTAVIELLA, DE CASTELLOT E DE ALIAGA, DEL ORDEN DEL SPITAL DE SANT JOHAN”.

Cada una de las bailías agrupaba a una serie de municipios:

La Bailía de Aliaga la formaban Villarroya de los Pinares, Fortanete, Pitarque y la propia Aliaga, (durante un tiempo perteneció a la misma el municipio de Sollavientos, en la actualidad en el término de Allepuz).

En el año 1220 esta bailía redactó una serie de documentos en latín medieval, que se han conservado hasta hoy y que constituyen el “Cartulario de Aliaga”, fundamental para conocer la historia de esta encomienda y de los primeros tiempos de presencia hospitalaria en el Reino de Aragón. Aunque escrita en latín contiene topónimos en aragonés.


La Bailía de Cantavieja estaba formada por la propia Cantavieja, Cañada de Benatanduz, La Cuba, La Iglesuela del Cid, Mirambel, Tronchón y Villarluengo. Los templarios de la Bailía de Cantavieja solían escribir sus documentos en latín medieval, con elementos visibles en aragonés. En tiempos de los hospitalarios se usaba más el aragonés por escrito, y se ha conservado un manuscrito con los Contos del Ayuntamiento de Mirambel en aragonés, (aunque con las anotaciones de dos bolseros en catalán).

La Bailía de Castellote la integraban Abenfigo, Aguaviva, Bordón, Castellote, Las Cuevas de Cañart, Dos Torres de Mercader, La Ginebrosa, Ladruñán, Luco de Bordón, Más de las Matas, Las Parras de Castellote, Santolea y Seno.

Es necesario hacer hincapié para los negacionistas del aragonés, o aquellos que pobremente argumentan que solamente se utilizó en los valles pirenaicos, que estamos hablando de las comarcas más al sur de Aragón limítrofes con la provincia de Castellón.

Los hospitalarios administraron estas tierras hasta 1840, cuando finalizó la primera guerra carlista y se produjo la desamortización eclesiástica, momento en que este territorio de Las Tres Bailías empezó a ser conocido como El Maestrazgo, aunque la bailía de Aliaga se incluyo en la comarca de Cuencas Mineras.


La comarca acogerá este año la conmemoración de uno de los hechos de mayor trascendencia histórica para el territorio en el pasado, ya que se cumple el 700 aniversario (1317-2017) del nacimiento de la Comarca de las Tres Bailías.


// Aliaga = argilaga en chapurriau :

archilaga, argilaga, archilagues, argilagues - Mozarabismo de desconocido étimo ibérico o prerromano (DECLLC, I, p.377) que daría el árabe hispánico al-yalaqa > aulaga, aliaga, argilaga, ulaga, argelac, etc., hasta llegar a la morfología del valenciano moderno: “de archilagues y barcers” (Ortí, M. A.: Sol de academias, Valencia, 1659, p. 32)

lunes, 5 de noviembre de 2018

greuge

Golden Jacob:
En el siglo XVII en catalán decían agravi, pero hoy a los niños les enseñan el arcaísmo "greuge" para diferenciarse del español (agravio). 
Cada u que traga les seues conclusions.
* Iustificacio en conciencia de aver pres lo Principat Catalunya a las armas, 1640

En el siglo XVII en catalán decían agravi, pero hoy a los niños les enseñan el arcaísmo "greuge" para diferenciarse del español (agravio).

greuge existe en los fueros de Aragón: "GREUGE. a. Queja que daba cualquiera en las Cortes contra el agravio que se hubiera hecho á los fueros en general ó en particular á su persona: en documentos de la historia de Navarra hemos leído grieves." https://chapurriau.blogspot.com/2018/06/lexico-aragones-g.html

RAE :


agravio 

De agraviar

1. m. Ofensa a la fama o al honor de alguien. 

2. m. Perjuicio que se hace a alguien en sus derechos e intereses. agravio comparativo 

1. m. Trato desigual a personas que tienen o creen tener el mismo derecho a algo en determinada situación. 

deshacer agravios 

1. loc. verb. Tomar satisfacción de ellos. 

deshacedor de agravios