Mostrando entradas con la etiqueta fresnillo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta fresnillo. Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de junio de 2018

Timó

Timó,

castellano tomillo, farigola català de Barchinona


Nombre común en español con el que se conocen a diversas plantas del género Thymus, de la familia de las labiadas (Lamiales : Lamiaceae).
El más común y conocido es 
Thymus vulgaris, que se emplea como condimento y como planta medicinal. Los tomillos son plantas perennes, de tallo leñoso, de escasa altura, que viven en suelos pobres y pedregosos de regiones secas. Sus hojas son diminutas y poseen esencias aromáticas.




2. TIMÓ m. || 1. Farigola   https://oc.m.wiktionary.org/wiki/pòta


Del latin fericula («planta sauvatja»).

|| 1 (Solsonès, Urgell, Ll., Segarra, La Litera, Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, País Valencià); cast. tomillo.

Tot hom qui tayl timó, eura ne salse de altri, que pach de ban II sous, doc. a. 1393 (BABL, xii, 195). (N. E. Esta tilde de timó parece que se la han inventado.)


Saboriga e sàluia e ginesta e orengua e timó e ruda,
Micer Johan 324. Ab cendra de timons crematz, Tres. Pobr. 32. Sobre el timó i l'agrella, Carner Monj.10. || 2. Tomaní (Alt Empordà, Garrotxa, Montseny); cast. cantueso. || 3. a) Timó blanc o Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie capitatum (Horta, Corbera d'Alzira, Riba-roja).
—b) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie polium (Tivissa, Horta, Corbera d'Alzira).
—c) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie luteum (Berga, Garrotxa, Conca de Barbera), La mateixa subespècie s'anomena timó ver (Terra Alta, ap. Masclans Pl. 201).
—d) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium aureum (Vayreda Cat. Flòr. 418). || 4. a) Timó mascle: futàcia de l'espècie Dictamnus hispanicus (Batea, ap. Masclans Pl. 201).
—b) Timó reial o Timó de llei: rutàcia de l'espècie Dictamnus albus; cast. fresnillo. (V. gitam).


|| 5. Timó negre (Ripollès, Garrotxa) o Timó de prat (val.): serpoll. 

|| 6. Timó de jardí: sajolida. Etim.: del llatí *thymōne derivat de thymus, mat. sign. 


Timó, per a llaurá, camatimó.

CAMATIMÓ m. Barra llarga que forma la part anterior de l'arada i va unida directament a l'aixanguer del jou; cast. timón.

Que tot hom... puxa tallar o fer tallar camatimons, dentals et mànechs de xada, doc. a. 1341 (BABL, xi, 411). Dos quamatimons, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Fon.: kamətimó (Vic, Barc., Igualada, Eiv.); kamatimó (Ll., Pla d'Urgell, Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat). Etim.: compost de cama i timó.

http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b10fp286.gif


Peça plana de fusta o de metall que va articulada verticalment a l'extrem de popa d'una nau o d'una altra embarcació, i que, girant a dreta o a esquerra a voluntat del qui la governa, fa que el vaixell es desviï cap a una o altra direcció; cast. timón. 


Barcha ab timó, doc. a. 1252 (RLR, iv, 256). Los mariners... meten a les naus e als lenys timons per tal que vajen dret per la mar, Llull Cont. 117,


2. Lo maestre qui fa la nau... si conexensa no n'avia, posaria lo timó per arbre e l'arbre per timó, Llull Cont. 266, 19. 

Nau o leny qui per fortuna de mal temps perdrà alguna exàrcia, axí com són timons e timoneres, Consolat, c. 65. Y amayna tantost fallint lo timó, Proc. Olives 610. Maneig de timó ni vela | aquell mercader no en sap, Costa Trad. 101. 

Timó de canya: el que es mou mitjançant l'arjau, sia a mà, sia amb guardins. Timó de roda: el que es mou per la rotació d'una roda proveïda de mànecs perquè el timoner la pugui moure fàcilment. Timó de caixa: que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins. Dos timons de caxa e lo gobern de rode, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.). La galera de Tirant e l'altra... no pogueren prendre en la illa, ans romperen los timons de caxa, Tirant, c. 281. IV timons, ço és, II de roda e II de caxa, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Gira 'l govern, | ferma e baxa | timons de caxa, Spill 12754. Timó de taló: el que té la cara de proa recta i la de popa corbada. Timó de rella: el que té una prolongació a la part baixa en direcció a proa, la qual prolongació sobrepassa la línia baixa de la quilla (Val., ap. Misc. Fabra 321). Fer timó: estar un home vora la canya o la roda del timó per dirigir aquest. Canviar el timó: tirar la canya del timó a la banda oposada a aquella en què estava. Servar el timó: dirigir-lo. Servau el timó ab tanta prudència, Passi cobles 4. per anal.: 


a) Peça plana mòbil, situada a la part posterior del buc d'una aeronau, que serveix per a mantenir o modificar la direcció d'aquesta.


—b) Instrument o peça amb què es governa el moviment d'una màquina.


 || 2. Espigó de carro (Cerdanya); cast. timón. Timó forcat: Temo furcatus, Pou Thes. Puer. 57. Los dos brassos del timó de una carreta, Lacavalleria Gazoph.


 || 3. Espigó d'arada (val.); cast. timón. 


 || 4. fig. Govern, direcció d'una activitat, d'un negoci, etc. Vós l'excellent sou timó de ben viure, Trobes V. Maria [190]. Has sabut trobar el timó de la vida, Oller Febre, i, 29. 


 || 5. fig. Nas gros. ¿Quant t'han d'escapsar es nas? ¿No estàs empeguehit de passetjar aquest timó?, Roq. 14. 


Etim.: del llatí temōne, mat. sign. ||1.


sábado, 15 de abril de 2017

gitam

gitam


 Dictamnus albus medisinal, mal de ventre , abortiva 

cast. dictamo real, fresnillo.

    

Dcvb


 llatimó, cabruna, freixinel la.
  

  Etim.: del llatí dĭctamnus

En alemán diptam


Gitam Planta de l'espècie Dictamnus albus, de tronc dret i senzill cobert de pèls glandulosos, fulles ovals, les inferiors imparipinnades i les superiors amb fulloles dentades, i amb flors blanques o rosades; és medicinal, usant-se en la farmacopea casolana per combatre el mal de ventre i com abortiva (or., occ., val.); cast. dictamo real, fresnillo.     Fon.: ʤitám (or., occ., val.); ʧitám (val. apitxat).     Sinòn.: llatimó, cabruna, freixinel la.     Etim.: del llatí dĭctamnus, mat. sign.


Dictamnus albus es una especie de fanerógamas de la familia Rutaceae, a Dictamnus albus, que se conoce comúnmente en España como gitam o herba gitanera. Se trata de una planta perenne, típica del sur de Europa, norte de África y de Asia central y meridional.



Der Diptam (Dictamnus albus), auch Aschwurz oder Brennender Busch genannt, ist die einzige Art der monotypischen Gattung Dictamnus, er gehört zur Familie der Rautengewächse (Rutaceae). Diese Pflanzenart steht seit 1936 unter Naturschutz, denn sie war schon damals eine bedrohte Seltenheit in Mitteleuropa.


gitam, dictamnus albus, detalle, flor, flores


Esta planta se encuentra en estado silvestre desde el centro de Alemania al norte, en Rumanía en el Este y en puntos aislados de la Cataluña lluviosa hasta las montañas de Prades. También crece en puntos del interior de la península ibérica. Es una planta herbácea perenne que alcanza los 60 cm de altura. Con las hojas simples de color verde claro, pecioladas, vellosas por el envés, al menos en los nervios. Son pinnadas, con 3-6 folíolos sésiles, ovales y dentados. Las flores de color blanco o púrpura pálido, se producen en una larga espiga piramidal, 5 sépalos. Pétalos generalmente rosados (pueden ser blancos o azulados) con los nervios oscuros. Cuatro de ellos están extendidos y dirigidos hacia arriba y el quinto replegado y hacia abajo. Estambres con los filamentos muy alargados. Fruto en cápsula dehiscente. Cuando se tritura la planta tiene un fragante olor a limón. Dioscórides comentaba que esta planta tiene las mismas aplicaciones que el poleo domestico. En la Edad Media se creía que la planta molturada y puesta en emplasto, sacaba las espinas o astillas clavadas en los pies o en otro lugar. El uso medicinal de la herba gitanera es viejo, como lo demuestra su presencia en la Capitulare de villis vel curtis imperii, una orden emitida por Carlomagno que reclama a sus campos para que cultiven una serie de hierbas y condimentos incluyendo "diptamnum" identificada actualmente como Dictamnus albus. El interés de esta planta es su carácter de medicinal, con un repertorio de aplicaciones muy reducido: se trata de un carminativo, antiespasmódico e hipotensor.[1] En usos tradicionales se han utilizado para: Tratamiento de parasitosis intestinales (ascaridiasis, enterobiasis, teniasis, toxocariasis, tricuriasis). Espasmos abdominales. Amenorrea. Antihelminitico, disminuye la liberación de huevos de Clonorchis sinensis. Flores. Indicado para meteorismo, dispepsias hiposecretoras, hipertensión. Debido a su contenido en furanocumarinas fotosensibilizantes, podría ser interesante su estudio en el tratamiento del vitíligo, y psoriasis, asociado a radiaciones UV. Se ha comprobado su efecto repoblador del cuero cabelludo en alopecias areatas crónicas. Principios activos Aceite esencial: estragol (70%), anetol, d-limoneno, furanocumarinas (metoxipsoralenos). Alcaloides derivados del ácido antranílico: dictamnina. Saponósidos. Principios amargos.



Dictamnus albus fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 383. 1753.[3]
Etimología
Dictamnus: nombre genérico que proviene del griego "diktamnos" palabra compuesta de dike (montaña homónima de la isla de Creta) y de "thamnos" arbusto.
albus: epíteto proviene del latín y significa "blanco".
Sinonimia
  • Fraxinella dictamnus Moench
  • Dictamnus obtusiflorus W.D.J.Koch
  • Dictamnus gymnostylis Steven
  • Dictamnus caucasicus Fisch. & C.A.Mey.
  • Dictamnus angustifolius Sweet
  • Fraxinella fulgurans Bubani [nom. illeg.]
  • Fraxinella alba (L.) Gaertn.
  • Dictamnus odorus Salisb. [nom. illeg.]
  • Dictamnus fraxinella Pers.
  • Dictamnus altaicus Fisch. ex Royle
  • Dictamnus angustifolius G.Don ex Sweet
  • Dictamnus dasycarpus Turcz.
  • Dictamnus davuricus Voss
  • Dictamnus generalis E.H.L.Krause
  • Dictamnus himalayensis Royle
  • Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
  • Dictamnus macedonicus (Borbás) Pénzes
  • Dictamnus major Vilm. ex Voss
  • Dictamnus microphyllus Schur
  • Dictamnus sessilis Wallr.
  • Dictamnus solitarius Stokes
  • Dictamnus suffultus Wallr.
  • Dictamnus tadshikorum Vved. 


Editar

  • Castellano: chitan, chitán, dictamno blanco, dictamo, díctamo, dictamo blanco, díctamo blanco, dictamo real, fraxinela, fraxinella, fresnedilla, fresnilla, fresnillo, tarraguilla, tarraguillo, yerba del puerto