Mostrando entradas con la etiqueta flo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta flo. Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de marzo de 2018

Primavera

AGRAIMENS

Ya fa uns dos mesos que vach escomensá a escriure una poesía cada divendres, mai me podía imaginá les moltes mostres de cariño que ai resibit en este temps per part vostra, de la gen de este grupo, cada día ne sou mes los que me demostreu lo vostre cariño, es per aixó que avui vull donatos les grasies a tots, grasies de tot cor per los vostres comentaris, per la vostra comprensió,  per dedicá un poc del vostre tems a lligim, y grasies per lo cariño que me feu arribá, aixó es energía pera seguí. Tame vull doná les grasies a los creadós de este muro, pos sí, per que grasies a Ramón, Fernando... natros podem expresamos aquí en la nostra llengua, grasies per crea este espai del chapurriau que esta sen mol importan, y mes que u será encara en lo futuro pos cada día som mes gen los que partisipem, grasies a tota eixa gen que partisipe uns escribin, atres comentan, atres lligin, teniu que save que tots fem CHAPURRIAU. Tamé vull doná les grasies a lo primé valén que va escriure aquí Luis Arrufat, ell va perde la po y mos va marcá lo camí a datres que mos ham animat después, y espero que cada día ne ixquen mes com Enrique, o la Olga. Tenim que está mol orgullosos de lo que fem aquí, pos estem demostrán que lo chapurriau, la nostra llengua está viva, ben viva, pos no sol la parlem, sino que tamé la escribim y la lligim tal y com la parlem, sense tindre que adoptá cap paraula ni expresió de fora de les nostres fronteres, som autosufisiens, aixó es un primé pas pa demostrá a los nostres polítics que no nessesitem cap llengua de fora, que natros ya tenim la nostra llengua que está mol viva, y que sol nessesitem que al Aragó li faiguen lo reconeissimén que se mereix, doneuton cuenta si es importán este primé pas que estem donán aquí entre tots, ANIM Y A SEGUÍ.

Juan Carlos Abella.

Ya escomense a fe bon tems, ya escomense a fe tems de:

  "PRIMAVERA"

Esta ple de flo de amelé
una mica pronte, potsé
es lo anunsi de una primavera
que diuen que la sang "altera"

al racó del ribás
comense la vida a donás pás
poc a poc anira eixín
tot alló que está dormín

a la primavera brote la vida
espléndida, mol esclafida
es tems de procreá
animals y plantes si van aplicá

ya escomense lo perdigot a cantá
a una perdiu se vol camelá
y pel terme de Queretes
corren enamorades dos llebretes

cuan cante lo figotero
hai de escomensá a buscá lo sombrero
per un mas de Valchunquera
cantae mol galán per una era

han dit que a La Codoñera
han sentit cantá una cagarnera
es un can tan embelesedó
que per a mols es lo milló

una nutria al riu de Beseit 
ha fet lo niu a un raconet
a una madrilla vol peiscá
pos lo seu fill vol alimentá


Nutria al Ulldemó, Bulldemó, Beseit, Beceite, foto de Jaime Giner Guimerá



lo buitre vole per Valderrobres
y mostre orgullós les seues plomes
es un animal tan elegán
que brille mol si lo veus volán

Maella está plena de fló
de presegué, que fa bona auló
ña que aprofitá este momén
pos en uns díes anirán caen

tamé han dit que a Tamarit
lo aufals fa díes que ha eixit
y ara ya lo podrán segá
en ilusió u fan per primera vegá

a La Fresneda y Torre del Compte 
no se si es una mica pronte
espárrecs vull aná a buscá
ojalá ne puga trová

per les roques del Masmut
la cabra parle en lo seu menut
y Penarroija li enseñe orgullosa
mira quina vila tan maravillosa

Monroch está tan vert
que per lo horizonte se pert
a Fórnols la basas sa omplit
conténs están los patos, man dit

a Fondespala lo mussol vole pa amún
vole y vole hasta Bellmún
disfrute de un paissaje de coló
de tot lo añ es lo milló

a Calaseit florix la olivera
un atre símbol de la primavera
a Lledó no tenen cap pó
pos ara lo tems sirá milló

Olivo , mandarina, mandarino, injerto, empeltá, empelt, olivera


a la Vall a la vora del riu
la gen espere lo estiu
y en los de Massalió van quedá
que estos díes volen disfrutá

són postals de la primavera
de totes les estassións, la primera
es la que mes goch
pos tot torne a escomensá.

miércoles, 19 de abril de 2017

Safrá, capsot


A Beseit, una mare volíe fe paella, arrós, per a diná, y li mane al fill que vaigue a la tenda a comprá safrá

Lo fill, despistat, s'en va cap a la tenda y al rato torne cap a casa.
Mare, qué m'habíes dit que comprara?
Safrá, capsot !
Y lo sagal s'en va aná cap a la tenda (la de Ramón, lo estang no), repetín, safrá, capsot, safrá, capsot, safrá, capsot.... 

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Safrà

SAFRA f. Collita de la canya de sucre, i fabricació del sucre de canya; cast. zafra.
2. SAFRA f. Safata (Men.). Fon.: sáfɾə (Ciutadella). Etim.: var. de safa, ‘llibrella’.
SAFRÀ m. Azafrán.

|| 1.  Planta iridàcia de l'espècie Crocus sativus, de bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violàcies, grans, que surten d'una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment; cast. azafrán. Carga de safrà, Leuda Coll. 1249. Féu un lectuari... en lo qual mès saffrà, car saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch, Llull Felix, pt. v, c. 3. Lo çafrà jamés altera les humors, Alcanyís Reg. 19. Que tant no u podeu daurar de safrà, Proc. Olives 1287. Si abunda còlera en lo cors humà, se engendra la urina de color safrà, Albert G., Ques. 39.

|| 2. Safrà bord: nom d'algunes plantes del gènere Crocus, sobretot les espècies Crocus vernus (anomenada també safrà de muntanya), cast. azafrán silvestre, i Crocus nudiflorus, cast. azafrán loco; són molt semblants al safrà comú, però tenen els bulbs més petits. || 3.   Safrà bord o safrà romí: planta de la família de les compostes, de l'espècie Carthamus tinctorius, herbàcia d'arrel fibrosa, tronc dret estriat, fulles assentades, ovato-lanceolades, i flors de color de safrà;
cast. alazor. També s'anomena safrà romí i safranó, i antigament es deia alasfor.

|| 4. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Merendera filifolia, de bulb petit vestit de túniques negroses, fulles subfiliformes i flors rosades o blanques, càpsula ovoide i llavors globuloses (Mall.). || 5. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Colchicum autumnale, d'arrel bulbosa, fulles amplament lanceolades, flors rosades o lila, càpsula transovoide i llavors globuloses (Val.); cast. cólquico.

|| 6. Safrà bord: nom d'algunes espècies dels gèneres Cirsium i Centaurea, segons Fabra Dicc. Gen. || 7. Safrà de l'avellaner: la flor d'avellaner, de color vermellós (Camp de Tarragona, Priorat). Loc.—a) Anar al safrà (pir-or.), o Fer safrà (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.—b) Anar a vendre safrà: esser expulsat (Costa de Ponent).—c) Estar groc com el safrà o més groc que safrà: es diu d'una persona o cosa molt groga. Fon.: səfɾá (or., bal.); safɾá (occ., val.). Etim.: de l'àrab zaʿfarān, mat. sign.



safrá, azafrán, hebras, fils
safrá, azafrán, planta, flor, flo






safrà, safrá brot, safrà bord

sábado, 15 de abril de 2017

badoc

Badoc

Flo de la carbassera
carbassa, que en poca ña massa

    Etim.: deriv. de badar, amb un sufix -oc paral·lel al del cast. batueco.

Se minjen com los crespells, rebossats y fregits y en mel,o be com a verdura, en un chorret de oli de oliva.