Mostrando entradas con la etiqueta feel. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta feel. Mostrar todas las entradas

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, F.

F.

FAÇ. v. Hago. (facere : facer : hacer : faire : fer)

FAÇA. V. Haga.

FAÇA ‘L. Haga el, haga al.

FAÇAN. v. Hagan.

FAÇAS. v. Hagas.

FAÇATS. v. Haced, hagáis.

FAÇEL. adj. Fiel. (fael, feel; fidel)

FAÇETS. v. Haced.

FACTURA. sust. c. Hechura.

FADICH. adj. Engañado, frustrado.

FADIGAR. v. modo inf. Reusar, desechar, escasear, frustrar.

FADIGAT. part. pas. de "fadigat”. Reusado, desechado, escaseado, frustrado.

FAÉ. v. Hizo.

FAEDOR. sust. c. Hacedor.

FAEL. sust. c. Fiel. - Li fael: los fieles.

FAEM. v. Hacemos. (fém; fem también es fiemo, estiércol, humus, fumus)

FAENT. v. gerundio de “fer”, far o fayre". Haciendo. (fent; fén; “aná fén fem”)

FAENTLI. v. Haciéndole.

FAEREN. v. Hicieron. (feren)

FAÉS. v. Hiciese. (fes; faiguere)

FAHÉS. V. FAÉS.

FAHIEN. v. Hacían. (féen; feien, feyen)

FAL. v. Falta, delinque, yerra; falto, delinco, yerro. (fall)

FA 'L. Hace el, le hace, lo hace.

FALACIA. sust. c. Engaño, falacia.

FALÇETAT. sust. c Falsedad.

FALEIX. v. Faltas, delinques, yerras.

FALIMENT. sust. c. Culpa, falta, error, falta de una cosa. (falliment)

FALIÓ. V. FAYLIÓ.

FALIR. v. modo inf. Faltar, delinquir, errar. (fallir)

FALÍS. v. Faltase, errase, delinquiese. (faltare, errare, delinquire)

FALIT. adj. Culpable. (fallit)

FALIT. part. pas. de "falir”. Faltado, delinquido, errado.

FALO. v. Lo hace. (lo fa)

FALS. adj. Falso.

FALSEDAD. V. FALSETAT.

FALSEJANT. v. gerundio de "falsejar”. Falseando, con falsedad, con perfidia, con engaño.

FALSETAT. sust. c. Falsedad, perfidia.

FALSIA. sust. c. Falsía, engaño, artimaña.

FALL. v. Falle, delinque, yerra.

FALLA. v. Yerra, falta, delinque.

FALLE. v. Falla, falte; delinque, delinca; yerra, yerre.

FALLE ‘N. Falla en.

FALLENT. v. gerundio de "fallir”. Faltando, delinquiendo, errando.
FALLESCA. v. Falte, delinca, yerre.

FALLÍ. v. Faltó, delinquió, erró.

FALLIBILITAT. sust. c. Culpabilidad.

FALLIDA. sust. c. Falta, culpa, error.

FALLIMEN. V. FALIMENT.

FALLIMENT. V. FALIMENT.

FALLIÓ. V. FALLIDA. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad zaragozana?)

FALLIR. V. FALIR.

FALLIREN. v. Faltaron, delinquieron, erraron.

FALLIS. V. FALÍS.

FALLIT. part. pas. de "fallir". Faltado, delinquido, errado. - A veces se usa como sustantivo comun equivalente a culpa, falla, error.

FALLITS. v. Faltáis, delinquís, erráis.

FALLÓ. adj. Malo, culpable. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad zaragozana?)

FALLOR. susl. c. Culpa, falta, delito, error.

FAMECH, adj. Hambriento, famélico. (famolenc, famoleng)

FANLI. Le hacen. (li fan)

FANTASTIGA, adj. Fantástica.

FAR. v. modo inf. Hacer. (fer)

FARÁ ‘L. Hará el, hará al.

FARÁ ‘L VOS. Os lo hará.
FARÁSLI. Le harás. (li farás)
FARÁUS. Os hará. (us fará; tos fará)

FARAY. v. Haré. (se pronuncia faré)

FARETS. v. Haréis.

FARION. v. Harían. (faríen)

FARLI. v. Hacerle. (ferli, fer li)

FARLO. v. Hacerlo. (fer lo, ferlo; fer ho)

FARO. sust. c. Faro. (far)

FAS. sust. c. Faz. - En fas; cara a cara, frente a frente. (face inglés, facebook)
FA ‘S. Se hace. (es fa, se fa)

FASIA. Hacia.

FASCIEN. v. Hacían.
FASLI. Le haces.
FASEN. v. Hago (de ellos). (en fas - faç, en faig, ne faig, ne fach)

FASSA. V. Haga.

FASSION. V. FASCIEN.

FASTE. v. Te haces. (te fas, et fas)

FAT. adj. Necio, fatuo, loco, ignorante, imbécil. (fato)

FASTIG. sust. c. Fastidio, hastío, disgusto, repugnancia. (fástig, fástic)

FATIGAS. v. Cansas, fatigas.

FATIGUES. sust. c. pl. Fatigas.

FAY. v. Hace (fa o fá), haz (fes).

FAX. sust. c. Carga, peso. (Tiene que ver con feix, fajo, haz, fascis?).
(Mas tansolament vos, per qu' eu lo fax aport,)

FAYÇO. sust. c. Facción, fisonomía, forma, figura, imagen, manera. (faysó, fayçó)

FAYDIT. part. pas. de "faydir". Desterrado, proscrito, privado de una cosa.

https://de.wikipedia.org/wiki/Faydit

FAYIA. V. FASIA.

FAYLIMENT. V. FALIMENT.

FAYLIÓ. V. FALLIDA. (Lo mismo con Fayón, Faió)

FAYLIR. V. FALIR.

FAYLIT. V. FALIT.

FAYLITS. v. Faltáis.

FAYNE. Haz (de ello); hago (de ello). (faig ne, fach ne, ne faig, ne fach)

FAYRE. V. FAR.

FAYSÓ. V. FAYÇO.

FAYT. sust. c. Hecho, empresa, negocio. (fayt, fayts, feyt, feyts : hechos)

FAYT, FAYTA. part. pas. de "far, fer o fayre”. Hecho, hecha. (fet, feta, fets, fetes)

FAYTS. v. Haced, hacéis,

FAYTSLA. Hacedla. (féula, feula)

FAYTSLO. v. Hacedlo, haceislo (lo hacéis). (feu ho, féu, feulo, féulo)

FAYTSME. v. Hacedme, haceisme (me hacéis). (feu me, féu me)

FÉ. V. FAÉ.

FEBLES. adj. pl. Flébiles, débiles. (flojos)

FEEL. sust. c. Hiel. (fel, fèl, fél)
FEEL. adj. Fiel. (fael, faels, feels, Castelldefels, Castell de faels)

FEENT. v. gerundio de "fayre o fer". Haciendo. (fent; fen, fén; anar fent fem)

FEÉS. v. Hiciese. (faiguere; faigués, fes)

FEHEN, v. Hacían. (feen, féen, fayen, faien, etc)

FEL. V. FEEL.

FÉ ‘L. v. Hazlo. (fes lo)

FELICITAT. sust. c. Felicidad. (felissidat)

FLELÓ. adj. Enojado, descontento.

FELLONIA: sust. c. Felonía, enojo.

FEM. v. Hacemos.
FÉ ‘M. v. Hízome. (me hizo; em va fer, me va fer, me va fé)

FEMBRA. sust. c. Hembra, mujer. (fémina; feminista, femenino, femenina)

FEMBRE. V. FEMBRA.

FEMMA, sust. c. Mujer, hembra.

FENEIX. v. Fines, acaba, mueres. - Si feneix peccador: si mueres en pecado.

FENÍ. v. Acabó. (finí)

FENIR. V. FINIR.

FENIT. V. FINIT.

FENOLLAR. sust. c. Campo de hinojo. (fonoll, fenoll; hinojosa)

FENTAMENT. adv. Disimuladamente, con fingimiento, sin dudar, sin perplejidad, sin dificultad.

FENYS. V. Finge, aparenta, da a entender. - Fenys te: te finge, te da a entender.

FERA. v. Hiciera. (si yo faiguera; si ella faiguere)

FÉRIA, sust. c. Feria.

FERIMENT. sust. c. El acto de herir o de golpear. (ferir : herir; ferida : herida)

FERITZ. v. Herid, herís, arremeted, arremetéis.

FERM. adj. Firme.

FERMA. v. Ata. (hace firme; fermar : firmar, afirmar)

FERMANÇA. sust. c. Firmeza, seguridad, garantía.

FERMAR. v. modo inf. Afirmar, asegurar, fortalecer, atar.

FERMAT. part. pas. de "fermar". Afirmado, asegurado, fortalecido, atado.

FERME. adj. Fuerte, firme.

FERMETAT, sust. c. Firmeza.

FERRA. V. FERRE.

FERRAMENTAS. sust. c. pl. Armas, armaduras. (ferro, ferre, fierro, ferrum, hierro)

FERRE. sust. c. Hierro. - En sentido figurado arma.

FERRERÓ. Diminutivo del nombre propio Ferrer o Ferrario. (apellido, Fórnoles)

FERREY. v. Desconocemos la significación de este vocablo, como no sea uno de los tiempos del verbo "ferir”, que equivale a los castellanos herir, dar con alguna cosa, embestir en una refriega. (Que donçeyl bon il vostre stòl ferrey)

FERTE. v. Hacerte. (fer te, pronunciado ahora “fét”, ferte ballar a tiros)

FERVÓS. sust. c. Fervor.

FES. Se hizo, hiciese.

FESÉS. v. Hiciese. (faigués; faiguere)

FESSETS. v. Hicieseis.

FETS. v. hacéis, haced. (féu o feu; fets : hechos : feyts, fayts)

FEU, sust. c. Feudo.

FEU. v. Haced y otras veces hizo. (ell feu, eyl feu; feu lo que tos mano)

FEYLONA, adj. term. fem. Iracunda, enojada.

FEYT. sust. c. Hecho. (libre dels feyts)

FEYT. part. pas. de "fer o far”. Hecho.

FÍ. sust. c. Fin, final, objeto.

FI. v. Hice.

FI. adj. Fino, verdadero.

FIANÇA. sust. c. Fianza, confianza, seguridad, garantía.

FICAT. part. pas. de "ficar". Hincado (fincado). - Ginoyl ficat: hincada la rodilla.

FIETS. v. Fiéis.

FIL. sust. c. Hijo y también hilo. (fill : hijo; fil : filo : hilo)

FINERAY. v. Finiré, acabaré.

FINÍ. v. Concluyó, finió, acabó. (finalizó; murió)

FINIR. v. modo inf. Acabar, finir, finalizar, concluir. - A veces morir, p.e: apres lo meu finir: después de mi muerte.

FINIT, FINIDA. part. pas. de "finir". Acabado, acabada; finido, finida; concluido, concluida;

finalizado, finalizada.

FIRAM. v. Embistamos, arremetamos. (hiramos, de herir)

FIRÉL. V. Le hiera, le embista, le arremeta.

FIRENT. v. gerundio de "ferir". Hiriendo, embistiendo, arremetiendo. (ferint, ferín)

FIRMAMENT. sust. c. Firmamento.

FIT. sust. c. Hito. - De fit en fit: de hito en hito (mirar a alguien).

FIU. v. Hice. (vaig fer, vach fé)

FLAMA. sust. c. Llama. (fiamma, flamma)

FLOCHA. sust. c. Copete, penacho.

FLOM. sust. c. Río. (flumine, flumen, flum)

FÓ. v. Fue, estuvo, y a veces existió.

FOL. V. FOLL.

FÓ ‘L. Fue el.

FOLIA. sust. c. Locura, extravagancia. (tontería, tontada)

FOLL. sust. c. Loco, insensato. (tonto, bobo, etc; fool inglés)

FOLLAMENT. V. FOYLAMENT.

FOLLETAT. V. FOLIA.

FOLLOR. v. FOLLA.

FOM. v. Fuimos.

FÓN. v. Fue.

FONA. sust. c. Honda. (fonevol, tipo de catapulta, fona molt gran)

FONTANYES. sust. c. pl. Fuentes. (fonts, font; fontis, fontem, etc)

FOR. sust. c. Fuero, justicia, tribunal, ley, uso, manera, curso, precio.
(fur, furs; forum, foris Aragonum)

FORA. adv. Fuera, excepto.

FORA. v. Fuera.

FORA ‘L. Fuera el, fuera al, excepto el.

FORA ‘N. Fuera en.

FORAU. v. Fuerais.

FORÇA. v. Fuerza, obliga.

FORÇA. sust. c. Fuerza.

FORÇAR. v. modo inf. Forzar, obligar.
FORÇAT. part. pas. de "forçar”. Forzado, obligado.

FORE. V. FORA.

FORE' N. Fuera en, estuviera en.
FORENNE. Fueron (de ellos o algunos de ellos). (ne van anar)
FORES. v. Fueras.

FORMATS. v. Formáis.

FORMENT. sust. c. Trigo. (triticumblatblatumforment es el trigo candeal, algo más tardío. FormenteraFormenta entre Beceite y Fredes, mote formentíformentina.)

FORMENT. adv. Fuertemente, mucho. (fort, fortment)

FORNICAMENT. sust. c. Fornicación.

FORON. v. Fueron.

FORS. adv. Afuera. - De fors: afuera, de afuera. (forastero, foraster, foragitar)
FORT. adv. Muy, mucho.

FORT. adj. Fuerte, esforzado. (forta femenino, esforzada)

FORTMENT. adv. V. FORMENT.

FORTITUDO. sust. c. Fortaleza. (virtud)

FOS. v. Fuese, hubiese.

FOSSAS. sust. c. pl. Charcos, pantanos.

FOSSETS. v. Fueseis. (foreu o fóreu)

FOU. V. FÓN.

FOYL. V. FOLL.

FOYLAMENT. adv. Locamente. (tontamente)

FRANCHA. adj. term. fem. Franca. (francha et libera; franca y libre. Nada que ver con esa zona de Aragón a la que los catalanistasfranjistes o franchistes llaman franja de Ponent, respecto a Cataluña, la Castilla francesa y después aragonesa. Yo la llamo franja del meucul).

FRANCHAMENT. adv. Francamente. (francament)

FRAGIL. adj. Frágil.

FRANQUEA. sust. c. Franqueza. (franquesa)

FRANY. sust. c. Fragmento.

FRARE. sust. c. Hermano, fraile. (frater; fratello, flare, fraternidad, etc)

FRAYRE. sust. c. Fraile. - Li frayre: los frailes. (los flares)

FRE. sust. c. Freno, brida.

FRESAR. v. modo inf. Bordar, recamar, adornar con galones.

FRETURA. sust. c. Falta. (necesidad)

FRETURAR. v. modo inf. Faltar, hacer falta.

FRETURÓS. adj. El que hace falta. (necesario)

FREVOLTAT. sust. c. Frivolidad, fragilidad, debilidad.

FROMIR. v. Desconocemos la significación de este vocablo. Quizás equivalga a los verbos castellanos ordenar, disponer, componer, redactar, escribir, castigar el estilo, limarle, pulirle, y demás significaciones del verbo latino formo, formas, formare.

(Ab esta Art, et fromir Mesclant los començaments,)

FRUCTUOSAS. adj. pl. Fructíferas. (fructuosas)

FUGIENS. adj. pl. Fugitivos. (fugitius; fugit; fugire; fugir; Como Carlos Puigdemont)

FUGIR. v. modo inf. Huir.

FUI. v. Fui.

FUIG. v. Huye.

FUIST. v. Fuiste.

FULLA. sust. c. Hoja.

FULLA 'L. Hoja al.

FUSINA. sust. c. Quizás equivalga a la palabra castellana confusión.

FUST. sust. c. Leño, madero. (fusts; barcos; fustes : maderas; fusta : madera)

FUY. v. Fui, estuve.

FUYG. V. FUIG.

FUYST. V. FUIST.

miércoles, 5 de junio de 2019

Rey Martín, carta, camarero de la reina María de Luna

IX. 30 de desembre.

Carta del rey al camarero de la reina, demanánli lo llit (lit) de vellut, y la tunicella en la que se habíe consagrat reina la seua dona.



Martín el Humano, rey, Aragón
Martín lo humano (Retrato de Martín I al retablo de San Severo.)



IX.

Legajo de cartas reales, n.° 107. 30 de diciembre de 1407.

Al feel nostre en Marçal de la cambra de nostra muller la reina. - Lo Rey. - En Marçal. Per lo cas inopinat que ses subseguit de la mort de nostra muller la reina qui Deus haja es asi necesaria la tunicella ab que la dita Reina se consagra et lo lit seu de vellut tanat: perque volem eus manam que de continent vista la present nos trametats la tunicella et lit dessus dits: e si es cas que eren en poder dels consellers daqui de Barchinona hajatslos de continent a vostra ma et enviatsnoslos de continent com los hajam necessaris pera la sepultura de la dita reina. Perque non haja falla en res quens ho trametats de continent. Dada en Valense sots nostre segell secret a XXX dies de decembre del any mil CCCCVII. - Sperendeo (l). /Sperans-in-Deo/


Tomo I texto IX (colección documentos inéditos de la Corona de Aragón de Próspero de Bofarull)