Mostrando entradas con la etiqueta estrellada. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta estrellada. Mostrar todas las entradas

miércoles, 21 de febrero de 2024

Lexique roman; Estat - Costellatio

 

Estat, s. f., lat. aestatem, été. 

Tota la estatz anava per cortz. V. de Giraud de Borneil.

(chap. Tot l'estiu anabe per les corts.) 

Tout l'été il allait par les cours.

Lo dux de Berguonh' a mandat 

Qu' el nos ajudara l' estat.

Bertrand de Born: Ieu chan qu' el. 

Le duc de Bourgogne a mandé qu'il nous aidera l'été. 

IT. State, estate.

2. Estiu, Estieu, s. m., lat. aestivus, été. 

Belhs m'es l'estius e 'l temps floritz. 

G. Rudel: Belhs m'es.

L'été m'est agréable et le temps fleuri.

El temps d'estiu, quan par la flors el bruelh.

(chap. Al tems d'estiu, cuan apareix la flo al brosquill.)

G. Adhemar: El temps d' estiu.

Au temps d'été, quand la fleur paraît au bois.

Solelhs de mars, umbra d' estieu. 

(chap. Sol de Mars, sombra d'estiu; umbra : ombra : sombra.)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Soleil de mars, ombre d'été.

CAT. Estiu. ESP. (Estío, verano) PORT. Estio. (chap. Estiu, estius; v. estiuejá, passá l'estiu an algún puesto.) 

3. Estival, adj., lat. aestivalis, d'été, de la saison d'été.

El tems del solstici estival.

(chap. Al tems del solstissi d'estiu. (estival)) 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.

Au temps du solstice d'été. 

Cercle solsticial estival.

Eluc. de las propr., fol. 108.

Cercle solsticial d'été.

Substantiv. En lo cranc se fay l' estivals.

(chap. En lo cáncer (zodiaco) se fa l'estiu.)

Brev. d'amor, fol. 29.

Dans le cancer se fait l' été.

ANC. FR. D'où son rond porte-flamme, aux longs jours estivaux,

Tire des traits agus, dont il frappe les vaux.

Laboderie: Hymn. eccles., fol. 196.

N'ont pour des foudres estivaux.

R. Garnier: Trag. de Porcie, acte I, choeur.

ANC. CAT. ESP. PORT. Estival. IT. Estivale. (chap. Estival, d'estiu.) 

4. Estivenc, adj., d'été.

Alcus so estivencs. Eluc. de las propr., fol. 216.

Aucuns sont d'été.

CAT. Estivenc. (estiuenc)

5. Estivador, s, m., moissonneur. 

Nivol... quar dona a la fervor del solelh temprament, als estivadors es gracioza.

Eluc. de las propr., fol. 135. 

La nuée... parce qu'elle donne adoucissement à l' ardeur du soleil, est agréable aux moissonneurs.

(chap. Estiuadó : segadó, cullidó de sereals.)

6. Estivar, v., lat. aestivare, récolter.

Las messios qu'el a fachas en arar o en semenar o en segar o en estivar lo blat. Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

(chap. Los gastos que ell ha fet en llaurá o en sembrá o en segá o en cullí lo blat; estiuá siríe cullí.)

Les dépenses qu'il a faites à labourer ou à semer ou à scier ou à récolter le blé. 

ANC. FR. Cueiller fruicts en autonne, en esté mestiver.

Nicolas Rapin, p. 158.


Estedal, s. m., cierge.

Ela venria a sa tomba am son estedal de cera.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 273. 

Elle viendrait à sa tombe avec son cierge de cire.


Estela, Stela, s. f., lat. stella, étoile.

Las estelas luzens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les étoiles luisantes.

La stela dita canicula.

Eluc. de las propr., fol. 153. 

L'étoile dite canicule.

Fig. Domna, estela marina. (N. E. stella maris)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. 

Dame, étoile marine.

Tu yest l' estela que guia 

Los passans d' aquest paes.

P. Cardinal: Vera Vergena. 

Tu es l'étoile qui guide les passants de ce pays. 

CAT. Estela. ESP. PORT. Estrella. IT. Stella. (chap. La estrella lluénta, les estrelles lluéns; los estels, estrels; estrial, estrials diu l'agüelo sebeta.)

2. Steleta, s. f., petite étoile.

El centre de la qual lutz una steleta. Eluc. de las propr., fol. 181.

(chap. Al sentre de la cual relluíx una estrelleta, un estelet, estrelet, estrialet.)

Au centre de laquelle luit une petite étoile.

CAT. Estelleta. ESP. Astillita (estrellita; estrellica).

Teruel, viaducto, acueducto

3. Estelat, adj., étoilé.

El cels es estelatz.

Guillaume de Tudela.

(chap. Lo sel está estrellat, estelat, estrelat, estrialat.)

Le ciel est étoilé.

Part los signes que so nomnatz,

Trobares el cel estelat.

Brev. d'amor, fol. 29. 

A part les signes qui sont nommés, vous trouverez au ciel étoilé. 

Fig. Fo mot ben armatz sus un negr' estelat. 

Roman de Fierabras, v. 3716. 

Il fut moult bien armé sur un (cheval) noir étoilé.

ANC. FR. De dras de soie à fin or estelé. 

Roman d'Agolant, v. 1251.

CAT. Estelat. ESP. PORT. Estrellado. IT. Stellato. (chap. estrellat, estelat, estrelat, estrialat; la nit está estrellada, estelada, estrelada, estrialada.)

4. Estencelar, v., étinceler.

Un ausberc clar estencela.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29. 

Un haubert clair étincelle.

5. Costellatio, s. f., lat. constellatio, constellation.

Costellatios verayamen

Non es al mas ajustamen

D' estelas.

(chap. Una constelassió veramen o verdaderamén no es mes que un ajuntamén, conjún, d' estrelles, estels, estrels, estrials.)

Brev. d'amor, fol. 29.

Constellation vraiment n'est autre chose qu'assemblage d'étoiles.

Totas las costellacios.

Eluc. de las propr., fol. il. Toutes les constellations. Segon la costellacio.

Brev. d'amor, fol. 35. Selon la constellation. 

CAT. Constellació. ESP. Constelación. PORT. Constellação. IT. Costellazione. (chap. constelassió, constelassions.)

lunes, 11 de septiembre de 2017

Estelada


Con una estrella de Cuba,
la bandera de Aragón,
Vicenç hizo la estelada,
Mas la colgó en un balcón.

En una estrella de Cuba,
la bandera de Aragó,
Vicenç va fe la estelada
Mas la va penjá a un balcó


La estelada (en español significa «estrellada») es una bandera no oficial, utilizada generalmente por ciudadanos de ideología independentista de Cataluña o por movimientos pancatalanistas de las Comunidades Autónomas de Valencia y Baleares. Su inventor fue Vicenç Albert Ballester,​ que se inspiró en las banderas de Cuba y Puerto Rico para su creación, en clara alusión al desastre del 98.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Vicenç_Albert_Ballester


Estelada vermella, otra bandera del independentismo catalán, con connotaciones más izquierdistas.

Su origen data de inicios del siglo XX (se cree que en 1908) y nació de la fusión de las cuatro barras tradicionales de la bandera catalana con el triángulo estrellado inspirado en las banderas de Cuba y Puerto Rico, tras una estancia en Cuba de Vicenç Albert Ballester, que fue activista del partido Unión Catalanista y de otros movimientos e iniciativas de carácter independentista catalán. Se tomó este modelo en clara alusión al desastre del 98 y con una intención polémica dirigida contra España, visible en otras de sus iniciativas. En su revista La Tralla, por ejemplo, fundada en 1903, Vicenç Albert Ballester solía firmar VICIME (Viva la Independencia de Cataluña y Muera España). Ballester residió temporalmente en Cuba y admiró su lucha contra el Imperio español. De hecho, la estelada fue declarada bandera oficial de la «República Catalana Independiente» en la «Constitución de la Habana» que se escribió y firmó en la capital de Cuba entre el 15 de agosto y el 2 de octubre de 1928.


Editar


Editar


Editar