Mostrando entradas con la etiqueta de-ab-ante. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta de-ab-ante. Mostrar todas las entradas

lunes, 10 de diciembre de 2018

dabán

dabán ve del latín vulgar *de-ab-ante


escrit tamé debán.
adverbio y prepossisió 


DCVB - DAVANT :

|| 1. A la part de la cara o de l'endret vers el qual l'objecte avança normalment; cast. delante. a) Usat com a adv.: El dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecocs... als quals lo dit porter davant vaja, Ordin. Palat. 13. Los ulls són per a mirar | tot lo que devant los ve, Flor d'Enam. 44. 
Passar davant 
a qualcú: fer més via que ell fins a contrapassar-lo anant en la mateixa direcció. En Miquel amb un parei més, mos varen passar davant, Alcover Cont. 20. S'usa en combinació amb altres adverbis de lloc: aquí davant, allà davant, etc. Y fugi, dona, d'aquí davant!, Vilanova Obres, xi, 44. 
Davant davant: 
movent-se una persona o cosa davant una altra i en la mateixa direcció d'aquesta. Jesús parlava dolçament | mig recolzat en una barca; | ... | la multitut, davant davant, | des de les roques la seguia, Oliver Obres, i, 90.—
b) 
Usat com a prep.: Les gens qui anauen dauant nostre senyor, Hom. Org. 3 voEmplaza general dauant la porta de l'egleadoc. a. 1250 (Pujol Docs. 24). Agenollà's davant lo altar, Llull Blanq. 3. Lo qual stech per un dia davant la dita vila, Pere IV, Cròn. 40. Abdós venien | al combregar | davant l'altar | de la capella, Spill 4020. Se passava una hora devant es miray, Ignor. 70. Davant l'hermosa creu del Salvador,Canigó ix. I davant de dos dits que En Xaneta ens presentà encreuats, Ruyra Parada 15. Davant la Verge Blanca, davant l'iglésia freda, Maragall Enllà 16. Tots els ametllers ja són florits | davant del mar brillant fins a Mallorca,Maragall Enllà 17. 

|| 
2. En presència (d'algú, d'alguna cosa); cast. delante. Si fet nostre senyor un preciós miracle d'un ceg que alumenà dauant els, Hom. Org. 3 voMe só sovint prehat davant los altres, Eximenis Conf. 20. Aquests falcons, astors y cans... criden y udolen agrament de hora en hora devant mi, Metge Somni ii.Pere ha fet assò devant de mi, Lacavalleria Gazoph. L'arpa era antiga que en els jorns de glòria | davant los reis en el castell sonava, Costa Trad. fant. 12. Qui s'atreveix a alsar la veu davant meu?, Vilanova Obres, xi, 253. Especialment: a) En presència d'un jutge o d'altra persona revestida d'autoritat per a determinar què s'ha de fer. Entraren dauant lo seinor apostoli e dauant totz los cardenals, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 343). Que dins trenta dies comparega davant los dits consols, Consolat, c. 25. O príncep gloriós, si yo he trobat gràcia dauant vós, feu-me mercè, Villena Vita Chr., c. 1. Tots els homos són germans i iguals devant Déu, Aurora 228.—
b) 
A la vista (d'una cosa, d'un fet que obliga a actuar en cert sentit). Y devant tal acort jo no'n podia defugir,Obrador Arq. lit. 10. May, donchs, vensuda dobleguem la testa devant els sufriments, Salvà Poes. 20. No hi ha gana que valgui davant de la bona criansa, Vilanova Obres, xi, 238.—
c) 
Davant per davant: donant-se la cara una persona o cosa amb l'altra. S'homo que estava davant per davant ella, Roq. 35. «Les nostres cases estan davant per davant». 
|| 3. (en els escrits) Abans; més amunt; cast. antes, arriba. Vejaus lo cor en tot ço que devant havets entès, Muntaner Cròn., c. 6. Roger de Lúria e Corral Llança..., axí com davant vos he dit, vengren molt fadrins en Cathalunya,ibid., c. 18. 
|| 4. Abans dels altres, en una acció conjunta. Dir davant en el rosari: dirigir la recitació del rosari dient els parenostres i avemaries i contestant-hi els altres feels. Señe't y digues devant, Ignor. 39. 
a) 
Dir una cosa davant davant: dir-la anticipadament, per fer saber una cosa en temps oportú (Mall.). Si aquest carabassot teu no s'assanta, t'ho dich devant devant!..., ab un garrot te rompré una espatla, Alcover Rond. ii, 268.
II. || 1. m. La part d'un objecte que correspon a la cara o a l'endret vers el qual l'objecte avança normalment; cast. delantera. En lo davant de dita frasada farà St. Sebastià, doc. a. 1540 (Vidal Guide 475). Lo devant del cap, Lacavalleria Gazoph. 
El davant 
davants d'una casa: la fatxada o paret de davant. 
El davant de la xemeneia: 
post o tela que tapa verticalment la boca d'un escalfapanxes. Quadros que... poden passar per davants de xemeneya: ni color, ni dibuix, ni perspectiva, Oliver Obres, ii, 76. Els davants d'una camisa, d'un guardapits o d'altra peça de vestit. Gipó de fay negre adornat per s'esquena y p'es devants de trenats amb atzabeja, Ignor. 5. Carlets... tenia poca trassa per beure a galet..., es mullà tot lo devant de la camisa, Vilanova Obres, iv, 9. Els davants de la sabata: la part anterior d'una sabata, des de la punta fins a la meitat dels francs (Mallorca). Davant (cat.) o davants (mall.) d'antena: corda que subjecta a proa el car de l'antena d'una barca. Davant del rai: tram del rai damunt el qual va el davanter que el mena (Coll de Nargó). Davant d'un carro: joc o parell de rodes de la part anterior del carro. El davant d'un exèrcit: la davantera o avantguarda. Los scots... fan quatre tropells de gent: lo dauant, qui los de Spanya apellen dauantera, ells apellen dauantguarda, Eximenis XII Crestià, c. 274 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 353). La cavalleria tenia lo devant o anava devant, Lacavalleria Gazoph. 
|| 2. Al davant té el mateix valor gramatical de la simple preposició i adverbi davant. Al dauant viu un pinar, Vent. Pel. 4. Tal passió d'açò 'm veig al davan | que lo meu cor ne resta tremolós, Auzias March lxxviii. Sant Josep va al seu davant, portant la florida vara, Verdaguer Idilis. Jo que me'n entro a l'escala del devant, Vilanova Obres, xi, 14. Els reguerons tantost nascuts cuiten a fugir del devant meu, Massó Croq. 12. El sol i la lluna, i el mar al davant, Maragall Enllà 29. 

|| 
3. Indica temps a venir des de cert moment que es pren com a punt de partida; cast. adelante. De aquí al devant sien enseculats en dos bosses, doc. a. 1584 (Priv. Vilafr. 94). Procurau de si al devant de esmenar-vos, Regla de St. Francesc, a. 1614, pàg. 202. Volent que de aquí al devant no tinguen força,Ordin. Univ. 1629, fol 5.

    Loc.
a) Esser el de davant: esser el primer, el principal.b) No saber quin cap li va davant: estar desorientat, no saber per on prendre o què fer (Mall.).c) Anar davant del vent: esser molt llest, deixondit (Vinaròs).d) Anar davant i darrera a qualcú: cercar-lo molt o fer-s'hi trobadís per demanar-li amb insistència alguna cosa, per obtenir-ne profit, etc. (Mall., Men.).e) Posar-se al davant d'una cosa: prendre-la pel seu compte, assumir-ne la direcció i la responsabilitat (Mall., Men.).
    Refr.
a) «Qui va davant, camina» (Mallorca); «Qui va davant, guanya la joia» (Val.); «Qui va davant, obre es barranc» (Men.): vol dir que el qui va davant els altres té molts avantatges.b) «Qui no mira al davant, arrere es queda»: vol dir que cal esser previsors (Val.).