Mostrando entradas con la etiqueta badoc. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta badoc. Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de octubre de 2023

Guillaume, Guillem, Magret, Maigret, 1195 - 1210

Guillaume Magret.

Guillaume, Guillem, Magret, Maigret, 1195 - 1210

I.

Atrestan be m' tenc per mortal
Cum selh qu' avia nom Andrieu,
Dompna, pus chauzimen no m val
Ab vos de cui tenc so qu' es mieu;
Et ai vos ben mout servida,
Pros dompna et yssernida;
Si per servir, ni per honrar,
Ni per sa dona tener car,
Deu negus fis amans murir,
Ben conosc que m devetz aucir.


Mas s' ieu muer de tan cortes mal
Cum amors es, ja no m' er grieu;
E dona, pus de me no us cal
Faitz en vostre plazer en brieu,
E si us ai ma mort fenida;
Pero, si m tenetz a vida,
Vostres suy, e podetz me far
Ben o mal, qu' ieu de vos no m gar;
Mas per so qu' ie us puesca servir
Non vuelh enquers, si us platz, morir.


Tan son amoros mey jornal
Que quec jorn vos tramet per fieu
Cent sospirs que son tan coral
Que ses els no m colgui ni m lieu;
Tan fort vos ai encobida
Que quan duerm hom me rissida;

Si m faitz me mezeis oblidar
Que so que tenc non puesc trobar;
E faitz m' a la gent escarnir,
Quar quier so que m vezon tenir.


Domna, ie us am ab cor leyal,
Quar amors fes de vos mon dieu
Lo jorn que us me det per aital
Qu' autra no m pot tener per sieu;
E doncx merce com oblida
Dona de bos aips complida!
Que si us me lays dieus gazanhar,
No us puesc plus encarzir, so m par;
On plus d' autras beutatz remir,
Adoncx vos am mais e us dezir.


Ie us covenc per l' espiral
Senhor don an tort li Juzieu,
Que nasquet la nueg de Nadal,
Per cui son manht home romieu,
Dont es mantha naus perida;
Qu' anc ves vos no fis falhida
Mas d' aitan que quan vos esgar
No m puesc estener de plorar,
Que, per ma vergonha cobrir,
N' ai fait manht tizon escantir.

II.

En aissi m pren cum fai al pescador
Que non auza son peys manjar ni vendre
Entro que l' a mostrat a son senhor,
Qu' en tal dompna mi fai amors entendre
Que quant ieu fas sirventes ni chanso
Ni nulha re que m pes que 'l sia bo,
Lai lo y tramet per so qu' ilh en retenha
So que 'l plaira, e que de mi 'l sovenha,
E pueys ab lo sieu remanen
Deport m' ab la corteza gen.

Aissi cum fan volpilh encaussador,
Encaus soven so qu' ieu non aus atendre,
E cug penre ab la perditz l' austor,
E combat so dont ieu no m puesc defendre,
Col bataliers qu' a perdut son basto,
Que jays nafratz sotz l' autre campio,
E per tot so l' avol mot dir non denha,
Que per son dreg a respieg que revenha;
Si s fai, et es proat per cen,
Per qu' ieu n' ai maior ardimen.

Ardimen n' ai e sai n' aver paor,
E, quan luecx es, tensonar e contendre,
E sai celar e gen servir amor,
Mas re no m val, per que m cuia 'l cor fendre,
Quar de son tort no m puesc trobar perdo
Ab lieys que sap que sieus serai e so,
Qu' amors o vol cossi que s' en captenha;
E plai me mout dieus me don be m' en venha,
Quar ses lieys non ai guerimen,
Ni puesc poiar, s' ilh non deissen.

Ses tot enjan e ses cor trichador
M' aura, s' il plai qu' aital mi vuelha prendre;
E no y guart ges paratge ni ricor,
Q' umilitatz deu tot orguelh dissendre,
E quar ilh sap qu' anc no fis fallizo
Encontra lieys, ni l' aic talan felo,
S' aisso no y val, cortezia no y renha;
E ja no s pes de lieys servir me tenha,
Car en tot bon comensamen
Deu aver melhor fenimen.

On mais la vey, la m tenon per gensor
Miey huelh que m fan aflamar et encendre,
Mas ieu sai be qu' ilh a tan de valor
Qu' aisso la m tolh, mas merces la m pot rendre,
Per qu' ieu n' estau en bona sospeysso,
Et estarai tro sia
oc o no,
O que baizan ab sos belhs bratz mi senha,
Qu' esser pot ben qu' en aissi endevenha;
Qu' autre
blat ai vist ab fromen
Afinar et ab plom argen.

III.

Ma dona m ten pres
Al costum d' Espanha,
Quar ma bona fes
Vol qu' ab lieys remanha,
Et ieu puesc' anar on me vuelh,
Qu' a sos ops me garon miey huelh
E sa valors e sa beutatz;
Aitan val cum s' era liatz,
Qu' en la maizo de Dedalus
M' a mes amors aman reclus.

S' estacat m' agues
Ab un fil d' aranha,
Si tan no 'l valgues,
Dieu prec que m contranha,
Qu' ades l' am mais on plus mi duelh,
Si ja costa lieys mi despuelh,
Qu' aissi fui, quan nasquiey, fadatz
Que tot quan l' abellis me platz,
Et ilh ten m' ades en refus;
Per qu' ieu quant ai caut refregus.

Ab belhs ditz cortes
Conquier e gazanha
Amicx e playdes,
Mas vas mi s' estranha,
Qu' ieu vau e venh cum l' anha d' uelh;
En amor ai pus que no suelh,
E suy aissi meravelhatz
On es merces e pietatz,
Qu' ieu non atruep ni mais ni pus,
Et am mais e mielhs que degus.

Reys Aragones,
Legatz de romanha,
E ducx e marques,
E coms de Serdanha,
Gent avetz esclarzit l' escuelh
E del fromen triat lo juelh,
Qu' el luec de san Peir' etz pauzatz
E drechuriers reys coronatz;
E, pus dieus vos a mes lay sus,
Membre us de nos que em sa jus.

//
https://en.wikipedia.org/wiki/Guillem_Magret

Guillem or Guilhem Magret (Occitan: [ɡiˈʎɛm maˈɡɾɛt]; fl. 1195–1210) was a troubadour and jongleur from the Viennois. He left behind eight poems, of which survive a sirventes and a canso with melodies.

According to his vida, he was a gambler and publican who could not keep the money he earned but spent it away gambling and frequenting taverns, and so he was always ill-equipped for riding. In Maigret, pujat m’es el cap, a tenso with Guilhem Rainol d'Apt, he is despised by his debate partner as a joglar vielh, nesci, badoc: "an old, silly, stupid jongleur". Despite this, his biographer notes that he was well liked and honoured and his songs were "good".

Guillem travelled widely in Spain, sojourning at the courts of Peter II of Aragon and Alfonso IX of León. Eventually he entered a hospital in Spain, in the land of "Lord Roiz Peire dels Gambiaros" (probably Pedro Ruiz de los Cameros), and there ended his life. Among the dates which can be established for Guillem's life are 1196, when he composed a song on the death of Alfonso II and succession of Peter II in Aragon, and 1204, when he wrote a song to celebrate the November coronation of Peter by Pope Innocent III in Rome.

Guillem's music is rich, diverse, motivically-varied, and neumatically-textured. L'aigue puge contremont contains four unusual B–F leaps, which Guillem probably intended as a motive.

http://www.rialto.unina.it/GlRain/231.3(Bonaugurio).htm

jueves, 8 de junio de 2017

esbadocat, esbadocada

esbadocat, esbadocada,

esbadocá lo verbo , esbadoco, esbadoques, esbadoque, esbadoquem, esbadoqueu o esbadocau, esbadoquen


per ejemple, una caña esbadocada es aquella que se ha chafat per la punta y fa un soroll com la onomatopeya clof, clof, badada, de bada. Mes uberta del que toque.



caña, esbadocada, esbadocá, esbadocat


http://dilc.org/esbadocar/


Arrencar els badocs bords (d’una planta).


Los badocs a Beseit son les flós de carbassera, se poden minjá com los crespells, rebossats y fregits, después regats en mel.


Lo camí cap a l'assut se diu los cañerets, els canyerets, s'ha quedat escañerets


http://elrefranyer.com/ref/estar-esbadocat

https://ca.m.wiktionary.org/wiki/esbadocar no está creada la entrada

https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=esbadocar

http://www.diccionari.cat/cgi-bin/AppDLC3.exe?APP=CERCADLC&GECART=esbadocar

http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&tipusCerca=cerca.queSignifica&input_cercar=esbadocar

Luis Cañas, vi, Rioja
Luis Cañas, vi, Rioja



Lluïs Canyes en català

sábado, 15 de abril de 2017

badoc

Badoc

Flo de la carbassera
carbassa, que en poca ña massa

    Etim.: deriv. de badar, amb un sufix -oc paral·lel al del cast. batueco.

Se minjen com los crespells, rebossats y fregits y en mel,o be com a verdura, en un chorret de oli de oliva.