Mostrando entradas con la etiqueta arena. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta arena. Mostrar todas las entradas

miércoles, 27 de junio de 2018

ripio



A Valchunquera-agüelo Sebeta lo ripio se anae fen mentres creisie una obra, eren los trosos de pedra que quedaen al partila pa fe la fachada, los trosets de tella al fe lo tellat, los trosos de tobots al partils pa fe les parets. Aisó ere lo ripio, les sobres dels materials que se empleaen, tots chuns, mols camins se mesclaen pa fe un bon hormigó, en simén y arena. Sol es una opinió de un crio de dotse añs que ara ne te sesanta y nau.

Ripio al dicsionari de Arnal Cavero, aragonés , 

http://www.pasapues.es/aragon/comarcas/somontanodebarbastro.pdf


ripio, cascall, cascots,


cascots , cascotes , cascall

http://dle.rae.es/?id=WVT9kwe

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Ripio_(poesía)

Ripio, en poesía, se llama a la rima fácil, coletilla superflua o frase vana utilizada para completar un verso; su uso repetido le resta al poema intensidad y valor. En este sentido, se llama ripioso al poeta o poema que abusan de este fallido recurso. También se aplica a las partes inconsistentes de una conversación. Las locuciones verbales y dichos como no perder ripio hacen referencia a la actitud atenta de no perder palabra de lo que se dice u ocasión de intervenir, o a su uso insustancial en escritos, discursos, composiciones artísticas, etc.


Algunos autores han utilizado el ripio como subgénero literario (Jorge Llopis) u objetivo crítico (Antonio de Valbuena), como vicio poético (Francisco Camprodón), o como herramienta indispensable (José María Carulla, el ridiculizado autor de "la Biblia en verso"). Los críticos más exigentes, como Leopoldo Alas «Clarín», se lo han imputado a grandes poetas como Rubén Darío, dramaturgos a la altura de Calderón de la Barca y Lope de Vega, zarzueleros como Miguel Echegaray y prolijos versificadores como Campoamor. En la dramaturgia se ha usado con intención humorística en algunos subgéneros dramáticos; un buen ejemplo de ello es parte de la obra de Pedro Muñoz Seca, en piezas como La venganza de Don Mendo, El verdugo de Sevilla y Los extremeños se tocan.

Tómese como ejemplo Lope de Vega, autor de más de dos mil piezas teatrales entre autos y comedias. Era inevitable:
"Cuando tan hermosa os miro
de amor suspiro,
y cuando os veo
suspira por mí el deseo.
Cuando mis ojos os ven
van a gozar tanto bien;
mas como por su desdén
de los vuestros me retiro,
de amor suspiro.
Lope de VegaLa moza de cántaro (1618).


Del lat. replēre 'rellenar'. 1. m. Palabra o frase inútil o superflua que se emplea viciosamente con el solo objeto de completar el verso, o de darle la consonancia o asonancia requerida. 2. m. Conjunto de cosas inútiles dichas de palabra o por escrito. 3. m. Residuo que queda de algo. 4. m. guijarro. 5. m. Constr. Cascajo o fragmentos de ladrillos, piedras y otros materiales de obra de albañilería desechados o quebrados, que se utiliza para rellenar huecos de paredes o pisos. 6. m. Constr. Arg., Bol., Chile, Ec., Par. y Perú. Casquijo que se usa para pavimentar. 7. m. R. Dom. pene. dar ripio a la mano 1. loc. verb. coloq. Dar con facilidad y abundancia algo. no desechar ripio 1. loc. verb. coloq. no perder ripio (‖ no perder ocasión). no perder ripio 1. loc. verb. Estar muy atento a lo que se oye, sin perder palabra. 2. loc. verb. No perder ni malograr ocasión.

sábado, 20 de mayo de 2017

sauló

Al Matarraña ñan dos graveres prinsipals:

aridoscurto.es 

y

áridos Fabre y Abás (cap de bolo li diuen al segón)

les dos a Valderrobres.

Apart ña algún esgarrapadó que carregue los argadells a aumostades.

La mola se alimente en estos códols. Pa qué vols una pala carregadora si tens un roquerol

Moncho, roquerol, Beceite, Beseit, roca, códul,


Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.
Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.

Una vegada, Curto, gitanet, va aná al meche perque teníe uns dolós mol punchans al costat. 
Lo siñó dotó li va di: 
- Aixó es un cólic nefrític, -
y ell li va preguntá:
- Y aixó es grave?, -
y li va contestá lo dotó:
- no, es grava, arenilla
Ha de beure aigua de la fon del riñó, davall del Pantano de Pena.

Foto de http://www.aridsgarcia.com/ca/productes/saulo

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sauló
El sauló o gravella és l'arena que resulta de la descomposició dels granits. Dins l'àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat. L'acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia. El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència. Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau.
Infotaula de roca
Sauló
granit 
El sauló (80% sorres, 4% llims i 16% argiles) té una textura Franco-Arenosa, per tant té la millor textura possible [Cal aclariment]. És per això que s'hi elaboren uns vins blancs de tanta qualitat. Es caracteritzen per ser moderadament profunds, amb un drenatge molt fort, gran permeabilitat, textures gruixudes i amb uns nivells de matèria orgànica molt baixos i amb alta erosionabilitat i transportabilitat. Aquesta textura és especialment favorable a l'elaboració de vins blancs de qualitat, unint finor, aroma i lleugeresa. Són apropiats també per a l'elaboració de vins negres delicats amb varietats determinades.