Mostrando entradas con la etiqueta Los Draps. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Los Draps. Mostrar todas las entradas

miércoles, 13 de diciembre de 2023

Evangile de l' Enfance. El nom de Dieu vuelh comensar,

Evangile de l' Enfance.


En voici le commencement et un autre passage assez curieux.


El nom de Dieu vuelh comensar,

Que m lays dire et acabar,

Que sia ad honor et a lauzor

De Jhesum Crist Nostre Senhor,

E que vos plassa del auzir

So que ieu vos vuelh contar e dir

Del filh de Dieu cant era enfans,

E non avia que V ans.

El fon gentils et amoros,

Bel e cortes e gracios,

E fon humils e fon plazens

Et agradans a totas gens...

Totz sels que l' enfan regardavan,

Paucs e grans, s' en enamoravan...

Filhs de Jozept, veus bel effan!

Totz l' aneron fort regardan.

Tant gran bontat l' enfan avia

Que a cascun gran gaug fasia.

Senhors, aras vos vuelh contar

L' enfant Jhesus que anet far...

Am los Juzieus s' asolassava...

Ar auzires que anet faire

L' enfant Jhesuz, franc, de bon aire.

Un bon mati secretamen...

De Nostra Dona se panet,

A l' escola maior anet,

Ont ac doctors e clerx honratz,

Nobles et rics et apoderatz

Et ancian en teuletgia, (teología)

En logica, en gromancia (lógica; ni + gromancia = nigromancia)

Et en ganren d' autra sciencia.

L' enfant Jhesus, senes temensa,

Denant los maistres s' en venc...

A els se pres a desputar.

L' effans lur moc grans questios...

Totz se van fort meravilhar...

Neguns respondre no sabia,

Et ero maistre en theuletgia! (teología)

Demantenen totz s' en aneron,

De gran vergonha qu' els agueron;

Cant viro que aquel enfant

Era tan jove, e sabia tant...

Apres aisso pueis s' endevenc

L' effan Jhesus demantenent

S'en anet en la tencharia,

So fon entre tercia e mieg dia.

L' effan Jhesus secretamen...

S'en intret en I obrador,

Tot lo plus ric e 'l plus melhor,

Que ac gran re de nobles draps

Que non eron apparellhatz...

E 'l maistre de la tencharia

Anet dir a sa companhia:

“Joves homes, hueymais es temps

Que no 'n anem trastotz essems

Espertamen cascu dinar;

Tan tost pessem del retornar,

Car nos avem gran re a faire,

Per qu' ieu vos prec, non estes gaire.”

Totz respondero: “Fag sera; 

Cant serem dinatz, cascu venra.”

Trastug essem s' en van anar

Vas lur hostal cascu dinnar...

E, cant s' en foron totz anatz,

L' effan Jhesus, qu' era remas,

Per l' obrador el s' en anet,

E totz los draps qu' el atrobet,

Que devian esser blans e vertz,

Gruexs, ferries o persetz vermelhs,

E trop ganre mais d' autres draps,

Brunetas et escarlatas,

L' effant Jhesus totz los mesclet,

Dedins lo perol los getet...

En l' obrador anet trobar

Grana e roga e brezilh,

Indi et alun atressi,

Pastel e fustet issamen;

E l' effan Jhesus mantenen

Totas las tenchas a mescladas

Sus los draps el pairol getadas...

Aissi com del obrador issia

Un d' aquels de la tencheria,

Que era vengutz de dinnar,

A la porta vay encontrar...

E tan tost lo maistre venc

E totz sos escolas issamen...

Dis lo maistre: “Que son fatz

Los draps c' avian aissi laissatz?...”


Lo massip tencheire vai dir...

“A la porta vau encontrar

Aquel effan, sel de Maria,

Que d' aquest obrador issia,

Et ieu tan tost vau li sonar...

“Digas, effan, d' on venes vos?

Et anc el no m sonet mot...”

Respon lo maistre tencheire:

“Per cert, aisso no fon a creire...”

E parlet I dels escolas:

“Maistre, vos sia certas,

Aquel effan, vos dic per sert,

Que fai tot jorn d' aitals esquerns...”

Tota la tencharia serqueron,

Los draps e las tenchas troberon;

Tot fon cremat dins lo pairol...

Els massip tencheires van dir...

“Per cert, crezem que may valria...

Que a Jozep nos anessem...”

Davant Jozep s' en van venir...

Jozep al tencheire va dir...

“Ieu vuelh que nos autres anem

A la tencharia, e veirem

Aquelas tenchas e los draps

Que nostre effant vos a crematz...”

A la tencharia van venir...

Los draps giteron del pairol,

Et meton los en mieg del sol...

E 'l tencheire va regardar,

Et estet fort miravilhos,

Que vic los draps d' aitals colors

Que re del mon no y sofranhia...


Fi des poésies.

//

Los draps, aragonesos y catalanistes:

jueves, 29 de marzo de 2018

Los Draps, Penarroija de Tastavins. Som massa agüelos.

Lo nou disc de LOS DRAPS:

Mos fem agüelos pero som com los chiquets.

Mos fem agüelos. Alejandro Romero Rivases, los draps

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps 


https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps



los draps, logo, logotipo, Penarroija de Tastavins, grupo de música

https://an.wikipedia.org/wiki/Imachen:Los_Draps.png

Los Draps és un grup de rock-ska-folk-punk originari de la comarca del Matarraña (la Franja del meu cul). Influïts pel rock urbà i l'estil dels Gra Fort, el seu so barreja el punk-core amb instruments tradicionals: en el seu cas, la dolçaina aragonesa.


Me va demaná un integrán del grupo, Alejandro Romé Saltarribassos, en castellá, encara que escriu lo catalá de Fabra mol be, que traguera lo logo de la web, aquí un enllás extern 
https://an.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps en aragonés.


Espígol (baix i veus)
Flare (dolçaina i cors)
Jorgito (dolçaina i cors)
Kolores (bateria i veus)
Marc (guitarra)
Rosset (teclats, gaita i cors)



Rosset , Ignacio, Íñigo, Nacho Sorolla Amela
Rosset, Ignacio, Íñigo, Nacho Sorolla Amela

Txutxa (guitarra i veus)


El grup es va originar l'any 92 al voltant de Joaquín de Guenen i Daniel del Colero: tots dos tocaven la guitarra en moltes festes pels pobles del Matarraña i els Ports, amb temes propis com ara Los Índios del Castell o Chica del mes de febrer, però d'un repertori basat principalment en versions com una de Litros de alcohol que resava «litros de merda corren per la séquia, gorrina...»
Però, no va ser fins al 1997 quan es va completar un grup amb l'entrada de Sisco de Torretes (bateria), Ignacio del Rosset (teclats) i Sergio Arsís (baix): l'estiu de 1998, Los Draps feien el primer de molts concerts per la comarca a Penarroija, junt amb els grups La CodoñeraAzero Artrosis, fins que a les acaballes del 99 Sisco va deixar el grup i va ser substituït per Rubén de Kolores, l'actual bateria de la formació.
Arribats a l'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambdós en 2001. 
Llavors ja havien afegit un segon guitarrista, César de Txutxa, amb el qual actuarien a events importants, com l'Acampallengua de les Balears, l'Aplec dels Ports, diversos Correllengua i l'Acampallengua de la Franja del meu cul.
L'estiu del 2002 Dani del Colero deixava el grup i es quedaven sense cantant i guitarra solista, la qual cosa significava tornar a començar: la veu a les cançons va caure de la mà de Sergio i Kolores, i Txutxa va haver d'aprendre a tocar sol, fet que els va alentir en la seva evolució fins a l'arribada del Flare, amb el qual es van acabar orientant cap al punk-rock amb «gaita». El febrer de 2004 van gravar la cançó Matarraña, basada en un poema del desaparegut poeta penarroigí Desiderio Lombarte: el tema, editat per l'Associació Cultural Arran, és una de les referències de l'estil de música que fan ara. Pangea arran
Temps després va incorporar-se al grup Jorgito com a segon dolçainer: la contundència del grup s'anava establint amb temes com Cultura popularRevolució i PP Feixistes (que els valdria una denúncia per part del PP d'Osca) i el conjunt es consolidava a cada concert, però a causa d'alguns problemes mèdics i psicològics d'un dels seus membres, el grup va estar apartat dels escenaris fins al 2005. 
Mentrestant, al novembre del 2004 entrava al grup Marc (ex guitarrista de Notinkson), de Massalió, amb el qual es completava la formació actual del grup que s'autoeditaria el seu primer disc l'any 2006: No mos fareu callá!
El disc (els draps) té dotze cançons (de les quals una, Entalto lo pueblo en aragonés) i conté col·laboracions de Kapi d'Azero, Isa, Miguel i Chabi de Prau, Kaspas de Visión Túnel, Josep de Areñs de Lledó de Temps al temps i Jandro de Mallacán.
El mateix any rebien el premi a la millor cançó en llengua minoritària de l'Aragó en els VIII Premis de la Música Aragonesa per Cultura popular, i pel novembre tornaven a entrar en estudi per enregistrar Un crit al vent, cançó inèdita inclosa en Sons del Matarraña, un recopilatori fet expressament per promoure la música en català a l'Aragó al llarg de 2007.
  • Terra de frontera (autoedició, 2000): la primera (i única) maqueta editada
  • No mos faréu callá (Mago Fermín, 2006): primer disc oficial, llicenciat baix Creative Commons




Los draps, cucs (gusanos)  gusano es tamé un nick dels que fa aná Íñigo Sorolla Amela de Peñarroya de Catavinos.
A Puigdemont lo visiten a la presó o garjola la extrema dreta alemana, llástima que no pugáu traure una cansoneta en este tema, siríe mol sonada! 
  • Correllengua (?, 2002)
  • Binissalem (?, 2002)

Occità, català, chapurriau, balear, valencià, Natxo del Rosset, no u enteng


  • Atles musical, una llengua de convit (?)
  • Una roella al cor (?)
  • Cultura de resistència vol.2 (?, 2004)
  • Esclat '06 (Maulets, 2006)
  • Sons del Matarraña (ASCUMA, 2007)

  1.  Contundència a la frontera entrevista en l'Enderrock de juny de 2006
  2.  Enderrock.cat El PP d'Osca vol denunciar el grup de la Franja del meu cul Los Draps
  3.  Enderrock.cat Cap de setmana de música en català a la Comunitat Valenciana
  4.  Los Draps tornen a estudiuna entrada del seu bloc en BlogSpot
  5.  Enderrock.cat Grups del Matarraña participen en la promoció de música en català a l'Aragó
  6.  Enderrock.cat encapçalament de l'entrevista adés referida


Modifica


Los Draps estió un grupo aragonés de musica en catalán, formato en a comarca d'o Matarraña. O suyo estilo musical yera o punk-core entrepitato con instrumentos tradicionals aragoneses como a donzaina.


O grupo prencipio en l'anyo 1992 tocando en as fiestas d'os lugars d'o Matarraña y arredols, fendo sobre tot versions de cantas d'atros grupos. En 1997 o grupo fue establito oficialment.

Dentran en o grupo Torretes (batería), Rosset (teclau) y Arsís (baixo) antimás de Guenen y Colero que yeran os guitarristas (o segundo antimás o cantaire). A primera actuación d'o grupo estió en o estiu de 1998 en Peñarroya chunto con as collas de La Codoñera Azero y Artrosis. Dimpués facioron quantos conciertos más por a comarca d'o Matarraña.

A la fin de 1999, Sisco deixó lo grupo estando sustituito por Kolores, l'actual batería. En o estiu de 2000 se gravó a maqueta "Terra de Frontera" y se fan conciertos importants por toda a cheografía d'a Francha del meu cul y atros puestos como as Islas Balears, antimás s'incorpora a lo grupo lo guitarrista Txutxa. Dani del Colero, lo cantaire, dixa o grupo en 2002.

As nuevas voces son Sérgio y Kolores y agora solo bi'n ha (ña en chapurriau) un guitarrista, Txutxa. Dentra en a colla Flare que toca a dulzaina (a dal fique donzaina) fendo un cambeo en o estilo d'o grupo a punk-rock con gaita.

En febrero de 2004 gravoron a canta "Matarraña", poesía d'o poeta Desiderio Lombarte, natural de Peñarroya. Más tardi s'incorpora a lo grupo Jorgito, segundo dulzainero. Se fan gravacions de temas como "Cultura Popular", "Revolució" (Revolución) y "Feixistes" (Faxistas).

En noviembre d'ixa mesma anyada dentra en o grupo lo guitarrista Marc (ex de Notinkson). O suyo primer disco "No mos fareu callá!" (No mos faretz callar!)

/ Faretz , presentz , aragonés antic/


Aragonés, presentz, medieval, Pedro II, Osca, Huesca, Wasqa,


apareixe en 2006, o disco incluye 11 cantas en catalán y una, Entalto lo pueblo en aragonés y destacan as colaboracions de Kapi (Azero), Isa, Miguel y Chabi (Prau), Kaspas (Visión Túnel), Josep (Temps al Temps) y Jandro (Mallacán).

Iste mesmo anyo a canta "Cultura Popular" recibe o premio a la millor canta de luenga minoritaria d'Aragón en os VIII Premios d'a Musica Aragonesa.

En aviento de 2011, a colla fació oficial a suya deseparación.

Os zaguers miembros de Los Draps estioron:

Alejandro Romero Rivases lo apotecari. Voz.
Kolores: Batería y coros
Marc: Guitarra
Txutxa: Guitarra y coros
Espígol: Baixo Flare: Donzaina Jorgito: Donzaina
Natalia: Donzaina
ETC.