Mostrando entradas con la etiqueta La Llitera no e Cataluña. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta La Llitera no e Cataluña. Mostrar todas las entradas

jueves, 28 de diciembre de 2017

En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán

En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán

http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=561402


El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

 El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

A raíz de una investigación sobre los archivos de Albelda en siglos pasados, Javier Giralt Latorre, profesor titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, llegó a la conclusión de que lo que se habló en esa zona en el siglo XVI era "un catalán típico de esa época". Giralt, nacido en San Esteban de Litera en 1967, cerró el ciclo "La lengua de las zonas orientales del Alto Aragón" con su charla "La lengua catalana en documentación notarial del siglo XVI del Archivo Municipal de Albelda", en el IEA.

Aragonés medieval,Pedro II,Osca,Huesca

sábado, 23 de diciembre de 2017

NO SOM ANALFABETOS, PARLEM CHAPURRIAU


Diuen que "No aniràs mai al llit sense haver après una cosa nova". Jo avui n’he après una: resulta que m’assabento de l’existència d’una nova llengua ben a prop de casa que es diu el "chapurriau".
Millor dit: jo sabia de l’existència del "chapurriau" però no sabia que fos una llengua. I això m’ho han ensenyat avui quan, amb gran estupor, llegeixo la següent notícia: 
Un pueblo del Bajo Aragón, llamado La Codoñera, se rebela contra el catalán:  "NO SOM ANALFABETOS, PARLEM CHAPURRIAU".
Tot plegat, ve ben servit i ben reforçat per una plataforma gens analfabeta segurament, però sí que carregada de molt mala llet anomenada "No hablamos catalán" i que va néixer a Fraga. 
Pnhc, plataforma no hablamos catalán, no parlem catalá, yo parlo chapurriau


Aquesta plataforma s’encarrega de buscar la munició adequada i de carregar les armes per fer constantment la guerra de la llengua que es veu que dóna prou bons rendiments, no només a l’ Aragó sinó arreu.
I com a mostra, us deixo un exemple de "chapurriau" que, com podreu comprovar, es diferencia com la nit del dia del català.

Vay a fe unes memories, 
de fa cincuenta y vuit añs 
y de les costums d´Albelda 
en los petits y en los grans.
Ancomensen pels petits, 
de cuan yo anaba a l´ascuela 
que a la hora acostumbrada, 
tocabe una campaneta.
Acabat de llevantá, 
Mincha sopes y crostó 
d´aquell pa pastat a casa, 
que ere d’alimen y bo. 
(…) 
Joaquín Carrera Quinquillá
1979. Albelda.

Vach a fé unes memories
de fa sincuantavuit añs
y de les costums de Albelda
en los minuts y en los grans.
 Escomensen pels minuts
de cuan yo anaba a la escola
que a l'hora acostumbrada
tocabe una campaneta.
Acabat de eixecá,
minjá sopes y crostóns,
d'aquell pá pastat a casa
que ere de alimén y bo....

Etiquetes de Technorati: ,,,

sábado, 12 de agosto de 2017

Lo reguer, lo pena de Marcel, Markel Bringuè

Este es lo pena de Marcel, pronunsiat marsel, Markel Bringué o Bringuèpro etarra, miréu quina careta de quinqui.

https://loreguer.wordpress.com/2017/08/11/la-falange-espanola-inicia-una-campanya-contra-el-catala-a-la-franja/

Marcel Pena, pro etarra, Bildu, EH Bildu, catalaniste


Esta brossada voldríe que foren ilegals los partits politics que no los agraden, com fan tots los putos roijos, pero los partits pro etarres sí que poden goberná y fe lo que vullguen.
Qué democratics que sou alguns catalanistes aragonesos!



Marcel Pena, llitera, Euskal Herria, pro etarra,


http://arainfo.org/la-falange-espanola-inicia-una-campanya-contra-el-catala-a-la-franja/

El col·lectiu feixista ha intentat difondre el seu missatge a través del grup de Facebook “YO PARLO CHAPURRIAU


Falange Española (y de las JONS) no està disposada a que la llengua de la Franja del meu cul es digue “català”. Així ho volen fer patent amb la seua darrera campanya iniciada a les xarxes socials, on anuncia que la secció del grup a la Comunitat Autònoma d’Aragó “iniciara este curso político, plantando cara al Pancatalanismo. Defendiendo un habla histórica de Aragón”.
A través dels seus comptes de Twitter i Facebook, Falange ha compartit un cartell amb el fons quadribarrat i el títol “Arago (sic) no parle catalá, lo separatisme aragones sí”, per acabar amb el lema, escrit en perfecte català, “defensa la teua cultura”. (Mira Arago sense tilde, cap de soca)
Exigimos al @GobAragon que defienda el habla #chapurriau frente al colonialismo del separatismo catalán. Dejen de politizar la cultura.
La notícia no aniria més enllà d’un exabrupte estiuenc si no fos perquè des del grup de Facebook “YO PARLO CHAPURRIAU” alguns membres han donat suport a la campanya. En concret, ha estat Javier Boix Zorrilla qui ha escrit un missatge públic donant a conèixer la campanya.
Boix és militant de Falangeintegrant de la llista provincial de Terol el 26J durant les passades eleccions espanyoles.

En el debat generat a partir de la publicació s’hi ha colat Miguel Cambra Ruiz, militant falangista. Cambra ha defensat en tot moment el paper de Falange en la protecció del chapurriau i s’ha mostrat bel·ligerant amb els membres més reticents amb la formació feixista.
No ha estat el cas de Ramón Guimerá, un dels administradors del grup, qui ha mantingut diferents converses amb Cambra, donant-li la raó diverses vegades. El mateix Guimerá va expulsar del grup el passat 3 d’agost diversos membres acusats de ser “catalanistes”.
(Y tots los atontats que entréu en diferens perfils tamé eixiréu pronte.)


A més, Guimerà també és el creador d’una “llista negra” allotjada al bloc anomenat “Chapurriau" blogspot com.
Guimerà apunta que en esta llista s’hi inclouen aquelles persones que “no respeten lo chapurriau y als chapurriaus, mos insulten, sen enriuen, etc“. La llista inclou noms, cognoms, afiliacions polítiques i enllaços als perfils de Facebook de diferents personatges considerats enemics del chapurriau. (Eres un ploramiques com mols atres. Tú fas lo mateix, aixina que a la lista anirás).
Lluny dels posicionaments polítics de Boix, Cambra o Guimerà s’han mostrat diferents membres del grup. Amb missatges com “Mi defensa del chapurriau no pasa por estos caminos“, “A la Falange ni agua“, “Con estos amigos, ¿quién necesita enemigos? […] Con esos ni a recados” o “Aquí sol sobre la Falange” han aconseguit que la publicació finalment haigue estat eliminada.