Mostrando entradas con la etiqueta Bohr. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Bohr. Mostrar todas las entradas

lunes, 22 de mayo de 2017

borinot

borinot, borinot verd, abejorro, insecto


BORINOT m. 

|| 1. a) Insecte himenòpter de diverses espècies del gènere Bombus, semblant a l'abella, però molt més voluminós, i que es caracteritza per la forta remor que fa amb les ales i la boca quan vola (Bagà, Vic, Barc., Igualada, Camp de Tarr., Tortosa, Vinaròs, Val., Gandia, Men., Mall.); cast. abejorro. Que sempre duen la mala sort, com els borinots negres, aixis com els rossos porten ventura, Rosselló Many. 34. Fer es borinot: caure voltant sobre si mateixa una perdiu ferida (Campos).—b)  Insecte lepidòpter de la família dels esfíngids: Macroglossa stellatarum L. (Menorca); cast. abejorro.c)   Borinot polit oborinot verd: insecte lepidòpter de la família dels esfíngids: Deilephila euphorbiae L. (Men.). 
|| 2. Persona que freqüenta un lloc o una companyia amb massa insistència i que fa nosa (Barc., Pla d'Urgell); cast. moscón. 
|| 3. Home impertinent, que sol parlar molt a cau d'orella i ficar-se on no el demanen (Cat.). 
|| 4. Infant molt viu i bellugadís, que xerra molt i es fica per tot (Empordà, Men.). 
|| 5. Home de poca formalitat (Cat., Val.); cast. botarate. 
|| 6. Escrit o conjunt de retxes mal fetes, especialment les que fan els infants que volen escriure o dibuixar (Empordà, Men.); cast. garabato. 
|| 7. Moviment intens, trull, especialment avalot (Men.); cast. bulla, zaragata, ruído. 
|| 8. Joc de l'abegot (Ripoll, Igualada, Camp de Tarr., Mall.); cast. betatungue. 
|| 9. Nom que es dóna per burla als burots o consumers (Olot). 
|| 10. Trepant accionat a mà, que produeix una remor semblant a la de l'insecte borinot quan vola (Almela Plat. 74).
    Loc.

Fer el paper de borinot: fer veure que no entenem allò que ens diuen; fer el desentès.
    Refr.

—«Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot»: vol dir que en definitiva la dona comanda (Cat.).
    Cult. pop.
—De borinots n'hi ha de negres i de rossos: els negres són considerats com de mal auguri, i la seva aparició a una casa diuen que anuncia la pròxima mort d'una persona; els rossos, en canvi, duen bones notícies.
    Fon.: 
buɾinɔ́t (pir-or., or., Tortosa); buɾinɔ̞́t (Palma, men.); boɾinɔ́t (Tremp, Vinaròs, Llucena); boɾinɔ̞́t (València, Gandia, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: borinotàs, borinotarro, borinotot;—b) Dim.: borinotet, borinotetxo, borinotel·lo, borinoteu, borinotiu, borinotó.
    Sinòn.: 
|| 1: borino, abegot, bufaforats.
    Etim.: 
derivat de borinar.


BORINAR BOLINAR v. tr. 
Estirar les borines de la barca (Cast.); cast. bolinear.
2. BORINAR BOLINAR v. 
|| 1. tr. Foradar una cosa, obrir-hi conductes interiors (St. Feliu de G., Vic, Mall.); cast. minar, socavar. «Els conills borinen la terra per fer el cau» (St. Feliu de G.). «Els taups borinen els marges» (Vic). «Són treballadors de mena | fent esplets d'ací i d'allà | burinen tot l'any la terra | sens giquir-la mai parar» (poesia catalana).
|| 2. intr. Fer fressa, remenar-se fent soroll (Plana de Vic).
|| 3. intr. Moure's (Men.); cast. moverse. «No borinis tant» (Men.). No'm podia bategar, | i ara gos de burinar, | sense mai estar-ne tip, Ballester Xèx.
|| 4. tr. Moure (Men.); cast. mover. «No borinis sa taula» (Men.).
|| 5. intr. Fer esforços mentals per aclarir o dir alguna cosa (Mall.); cast. escarbar, minar. Amb so cap clar borina y sua y jepa, Aguiló Poes. 183. «Qui borina, lo que no vol afina» (refr. mall.).
|| 6. Cercar raons, provocar baralles (Sort).
|| 7. Impacientar amb insistència excessiva (Sencelles).
    Fon.: 
buɾiná (St. Feliu de G., Vic, Sort, Mall., Men.); boɾiná (Manacor); buliná (Vic, Barc.).
    Etim.: 
potser derivat del germ. boro, ‘barrina’, a través d'un mot com burí, que, per altra banda, sembla esser pres de l'italià burino.
Alemán Bohr, bohren , foradá, barriná, barrina