Amazon ads

domingo, 2 de julio de 2017

criba

criba ,

verbo cribá

cribo, cribes, cribe, cribam o cribem, cribau o cribeu, criben

fe criba , apartá coses o gen que no fan falta , com hay fet en los catalanistes del grupo yo parlo chapurriau, a facebook.

aré

aré (los mes grans), porgadora y porgadó, segons mida.


A Valjunquera diu la Yola, cribadó


castellanisat : tamís, sedás,

tamiz, cedazo



ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena, se fa a ma.

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena se fa a ma.

"Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.", Luis Arrufat
"un traste en potes", Dani Vives.


avui en día, son moderns, después la oliva va per estes sintes:




dcvb




ARÈ m. 


Alè (ross., alg.); cast. aliento.

    Fon.: əɾέ (ross.); aɾé (alg.).



GARBELL m. 


|| 1. Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres; cast. criba. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. El material de què és fet, varia segons els usos als quals es destina i segons les comarques: els garbells més usuals són els de triar cereals i els que empren els paletes per a triar les pedretes i la terregada o guix mòlt. El fons dels garbells sol esser de pell, d'espart o de joncs, i modernament de tela metàl·lica. Nuyll temps no estarien plans ne suaus fins que los ha hom passats per lo garbell, Eximenis Terç, c. 121. Bé és orb qui per garbell no hi veu, Metge Somni iii. Estendre-ho-heu en un guarbell una ho II ores, Confits, c. 7. Per obs de quatre garbells d'espart per garbellar la arena e calç, doc. a. 1454 (Arx. Gral. R. Val.). Dos guarbells dolents, la un de vergues, l'altre de spart, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 32)."Tres porgadors, ço és un triapedres e un porgador e un garbell de gesb, Inv. Pellisso, a. 1491. Dos garbells o porgadós bons, dels quals lo hu és un erer de cuyro y lo altre porgador, doc. a. 1577 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Garbell d'esbollar: garbell de malla bastant grossa que serveix per a separar el boll del gra quan venten amb màquina (Garrotxa). Garbell de netejar: el de malla més petita que serveix per a deixar el blat net de tota brossa (Garrotxa) Garbell espolsador: el que s'empra per a separar la pols del gra. Garbell mongeter: el que serveix per a porgar mongetes. Garbell favoliner: el que s'empra per a porgar favolins. Garbell favater: el que és més gran i serveix per a porgar les faves. 

|| 2. Caixó amb fons engraellat que serveix per a calibrar els taps, en la indústria del suro (Empordà). Garbell de pastera: el que té rodes a sota, movent-se damunt una guia. Garbell de bressol balança: el que s'usa penjat pel mig, donant-li un moviment de vaivé. 

|| 3. Bossa gran de xarxa que serveix per a tenir el pa dins el rebost (Tortosa). 

|| 4. Volta o sostre situat entre el forn d'abaix i el del mig, en els forns d'obra, i que té molts forats o espiralls perquè el foc del primer es comuniqui al segon, on hi ha l'obra que es cou (Empordà, Mataró, Camp de Tarr., Mall.). 

|| 5. Mata d'algues o d'altre vegetal submarí que està poc arrapada al fons i que fàcilment pot arrencar-se amb ajuda del rampugoll (Mataró, Badalona, Barcelona, ap. Amades Voc. pesca 31). 

|| 6. Criatura molt bellugadissa (Palafrugell); cast. argadillo. 

|| 7. Munt o conjunt de coses barrejades en desorde (Cardona, Solsona).
    Loc.—a) Semblar un garbell Estar fet un garbell: estar molt foradat.—b) Fer del cel garbell: donar entenent una cosa per altra. Son alscuns que axí han per mà lo lagotejar que a tothom fan del cel garbell, Eximenis Terç 373 (ap. Balari Dicc.).—c) Pescar el sol amb el garbell, Poar amb garbell: (ant.) treballar en va, fer coses inútils. Car tots aquells que'ls dexa 'l temps | hi ja no'ls vol, | ab lo garbell peixquen lo sol | si'l temps segueixen, Somni J. Joan 1831. Qui bé n'espera | ... | ab garbell poa, Spill 8537.
    Refr.—a) «Any de poc pa, garbell espès i sedàs clar».—b) «Dona jove i home vell, criatures a garbell».
    Fon.: gəɾβéʎ (or., bal.); gaɾβéʎ (occ., val.).
    Intens.:—a) Augm.: garbellàs, garbellarro, garbellatxo.—b) Dim.: garbellet, garbelletxo, garbellel-lo, garbelleu, garbelliu, garbelló, garbelloi, garbellí, garbellinoi.
    Etim.: del llatí cribĕllu, dim. de crībrum, mat. sign. || 1, amb el radical modificat per influència de la forma aràbiga ġarbal, mat. sign.