Amazon ads

martes, 30 de mayo de 2017

bresquilla

BRESQUILLA f. 

|| 1. Varietat de préssec, primerenc, més petit i més dolç que l'ordinari (Calasseit, Gandesa, Tortosa, Maestr., Val., Alcoi, Biar); cast. durazno. Mores, préssecs i bresquilles, Serres Poes. 60. 

|| 2. Bolet de l'espècie Agaricus Eryngii D. C. (val., ap. Archivo, vii,352).
    Etim.: 
derivat de bresca, per sa dolçor.



agaricus campestris

agaricus campestris

abrecoc

abrecoc a Beseit , abrecoqué lo abre, abrecocs plural

albaricoque

https://eldomasquino.wordpress.com/2011/02/07/¿que-es-un-domasquino/

El curioso nombre de domasquino no guarda relación con las denominaciones que esta deliciosa fruta tiene en otras lenguas, que incorporaron la palabra del español: abricot (francés), aprikose (alemán) o apricot (inglés). Tampoco de la palabra original árabe “al-burquk” ni del latín “praecox” o “praecoquus”.
El origen de este nombre local tiene más que ver con la denominación que al fruto se le da en Argentina, Bolivia, Chile, Cuba, Andalucía, Canarias, Paraguay, Perú, Uruguay o Venezuela. En estos lugares se le llama “damasco”, posiblemente por asociación de la fruta con la ciudad de Damasco.
Así, domasquino parece ser una de las ricas reminiscencias de la dominación árabe de la zona, que se extendió entre los siglos VIII a XII. También lo es el intensivo cultivo de esta fruta que se realiza en la zona, particularmente en las localidades ribereñas del Jalón, como Calatayud y Paracuellos de la Ribera.



ALBERCOC m. 

|| 1. Fruit de l'arbre Armeniaca vulgaris (V. albercoquer); cast. albaricoque. Si en fruites volem pensar, aci ha.... cireres de diverses sorts, guíndoles, albercocs, magranes, ginjols, Eximenis Reg. 25. En ceyll jardí los fruiters | eren de totes maneres | ... | codonys, albercochs, cireres, Diuis. Mall., 11.—Dins la mateixa espècie botànica dels albercocs hi ha moltes varietats de forma, grossària i color, que tenen tots aquests noms: Albercoc ambresquillenc (Alcoi): és xicotet, vermell i no gaire bo, i té la molla molt adherida al pinyol; madura a darrers de juny. Albercoc blanc (Eivissa): té el color blanquinós. Albercoc bord capona (Campanet): és de pell blanca i de popa molt sucosa i gustosa. Albercoc bord crespí (Campanet): és de popa forteta i tarda a madurar. Albercoc cagó (Xàtiva): és menudet, vermell i groc, no gaire bo; madura pel maig i juny. Albercoc cigala (Manacor): és abundós i dolent, de pinyol agre; madura molt prest. Se diu cigala perque prové de Son Cigala. Albercoc de caramelo (Castelló de la P.): és menut, vermell i dolç. Albercoc de domàs blanc (Mall.): és petit, molt sucós, de pell molt blanquinosa i poc gustós; madura pel juliol. Albercoc de domàs vermell (Mall.): és molt petit i sucós, de pell vermella i fina, i fa com fils en el capoll; no és molt bo. Albercoc de galta (Llucmajor): és gros, a una banda vermell i a l'altra blanquinós, i molt fi; madura devers el juny o juliol. Albercoc de la galta roja (Xàtiva, Cullera, Alcoi): és grosset, groc per una cara i vermell per l'altra i dolç; madura pel juny o juliol. Albercoc de la gran casta (Manacor): és gros i bo. Albercoc del Patriarca: és gros, blanquinós i bo, i madura pel juny (Alcoi, Castelló); és gros, groc-vermellós i boníssim (València, Cullera, Xàtiva). Albercoc de l'ull blanc: és gros, blanc de cera, primerenc i no molt dolç (Castelló, Alcoi); és blanc, dolç (Xàtiva). Albercoc de marge (Castelló): és menut, roget i poc dolç; madura a la darreria de juny. Albercoc d'En Caparró (Campanet): és de popa forta i pell vermella. Albercoc d'En Pila (Campanet): és petitet i no gaire bo. Albercoc d'En Pua (Campanet); és petit i sempre de color verda. Albercoc d'En Violeta (Campanet): és de pell blanca i popa saborosa, molt tardà. Albercoc de pinyol agre (Llucena, Balears): és gros, de carn blanca i pinyol agrenc. Albercoc de pinyol de sucre (Vilafranca de Bonany): és petit, de pell un poc aspra, però la popa és molt saborosa; madura pel juliol. Albercoc de pinyol dolç (Calasseit, València, Balears): és gros, molt gustós, i el pinyol és mengívol. Albercoc de Sant Joan (Manacor): madura en el juny i no és gaire bo. Albercoc de Sant Pasqual (Castelló): és vermell i menut; madura pel maig. Albercoc gavatxet: és el més primerenc, molt vermell i un poc més petit que els ordinaris (Martí G. Dicc.). Albercoc granat (Campanet): és molt petit, però saborós. Albercoc moscatell (Mall.): és no molt gros, groguet blanquinós, molt bo. Albercoc negre (Mall.): és petit, verd fosc per fora, amb suc ben vermell; madura pel maig i no és gaire bo. Albercoc pigós (Alcoi): és gros, verdós i no molt bo; madura a la primeria del juliol. Albercoc porquí: és petitet, groc vermellós, no gaire gustós, i madura pel maig i juny (Alcoi, Cullera, Xativa); és tardà (Eivissa). Albercoc rosal (Campanet): és molt gros, de carn molt fina i pell color de rosa. Albercoc sucrer (Manacor): és petitó, molt dolç. Albercoc taronjal (Mall.): és gros, vermell, molt sucós i saborós, amb el pinyol dolç; madura devers el juny. Albercoc vermei (Manacor): és mitjancer, molt pelut i dolent; només el mengen els animals. 

|| 2. m. i adj. Bajà, poc-seny, irreflexiu; cast. mastuerzo. «Sempre seràs un albercoc» (Benigànim). «No sies aubercoc» (Mall., Men.). ¡Vaja un conexement y vaja una compassió que té aquest aubercoch! Roq. 27. S'aubercoch hi consentí, per darli gust. Alcover Rond., i, 14. «Albercoc de marge: patán, el sujeto sencillo e ignorante» (Martí G. Dicc.).
    Loc.—a) Esperar que munt es joc, esperança d'aubercoc (Marroig, Refr. mall.).—b) ¡Es teu aubercoc! Expressió que s'empra humorísticament per desmentir qualcú amb resolució (Mall.). Equival a la frase mallorquina «es teu beneit», ja que aubercoc significa ‘beneit, bàmbol’ (BDLIC, xiv, 262).
    Var. form.: abercoc, abircoc, abrecoc, abrecroc, abricoc, abricot, albaricoc, albecroc, albericoc, albricoc, ambercoc, aubericoc, aurecoc, baracoc, benacroc, bercoc, bericoc, bricoc, bricot, brioc, mercoc, obrecoc, ubercoc, abrebaracoc (Alg.).
    Fon.: əɫβəɾkɔ́k (Vic); aɫβeɾkɔ́k (Castelló, Llucena, València, Xàtiva, Alcoi, Alacant); əwβəɾkɔ́k (Tarragona, Valls); awβeɾkɔ́k (Pla d'Urgell, Priorat, Calasseit, Ribera d'Ebre); əwβəɾkɔ̞́с (Palma, Manacor); əwβəɾkɔ̞́k (Felanitx, Llucmajor, Sóller, Menorca, Eivissa); uβəɾkɔ́k (Ciutadella); aɫβiɾkɔ́k (Alcalà de X.); aɫβeɾkɾɔ́k (Pradell d'Urgell); aɫβeɾikɔ́k (Sort); awβeɾikɔ́k (Torre de Cabdella); aɫβɾekɔ̞́k (Cast.); ɔβɾəkɔ́k (Berga); ɔβɾekɔ́k (Balaguer); ɔβɾəklɔ́k (Solsona); ɔβɾəkɾɔ́k (Solsona); əmbəɾkɔ́k (Vendrell); ambeɾkɔ̞́k (Sueca, Gandia, Benilloba); bəɾəkɔ́k (Elna); bəɾkɔ́k (Vic, Lluçanès, Sta. Col. de Q.); beɾkɔ̞́k (Pego, Calp); beɾikɔ́k (Vall d'Àneu, Sort); bɾikɔ́k (Arles, Cadaqués, Darnius, Figueres); bɾikɔ́t (Formiguera, Serrallonga); abɾabaɾakɔ́k (Alg.).
    Intens.—a) Augm.: albercocarro, albercocàs, albercocot.—b) Dim.: albercoquet, albercoqueu, albercoquiu.—c) Pejor.: albercoquetxo, albercocot.
    Etim.: de l'àrab. al-barquq, ‘l'albercoc’, compost de l'art. al i d'un mot pres del llatí praecŏquum, ‘fruita primerenca’ i especialment ‘albercoc’. Els alarbs no prengueren dit mot directament del llatí, sinó del gr. πραικὄκκιον derivat de la mateixa rel de praecoquum (<praecoce).

ALBERCOQUER m. bot. 

albercoquer, abrecoqué, abrecoc, alberge, alberche

Arbre de la família de les amigdalàcies: Armeniaca vulgaris Lamk.: cast. albaricoquero. Se fa de 3 a 6 ms. d'altària; té la soca llisa; fulles oval-cordiformes, acuminades, doblement dentades, no peloses, subcoriàcies, de peciol glandulós; flors blanques o rosades, precursores de les fulles, solitàries o geminades; calze acampanat, purpurascent, caduc; fruit (albercoc) globulós, pubescent-vellutat, carnós, suculent, ordinàriament groc o amb una part vermella, i solcat per una regata des del capoll fins a l'ull; el pinyol és ovoidal comprimit, llis i carenat. Floreix en el març i el fruit madura entre el maig i el juliol. Se fa per cultiu a totes les nostres comarques, i tant l'arbre com el fruit té diferents qualificatius segons la varietat de forma, grossària i gust del fruit (V. albercoc, || 1).
    Var. form.: 
albercoquer, abircoquer, abrecoquer, abrecroquer, abricoquer, abricoter, abricotier, albaricoquer, albecroquer, albricoquer, ambercoquer, aurecoquer, baracoquer, benacroquer, bercoquer, berecroquer, bericoquer, bricoquer, mercoquer, obrecoquer, ubercoquer, abrebaracoquer.
    Fon.: 
aɫβeɾkokéɾ (Val., Xàtiva, Alacant, Alcoi); aɫβeɾkoké (Llucena); əwβəɾkuké (Tarragona, Valls, Menorca, Eivissa); awβeɾkoké (Pla d'Urgell, Calasseit, Falset, Gandesa, Tortosa); əwβəɾkoсé, əwβəɾkoké (Mall.); uβəɾkuké (Ciutadella); aɫβɾekokéɾ (Cast.); aɫβiɾkoké (Alcalà de X.); aɫβekɾoké (Pradell); aɫβeɾikokέ (Sort); awβeɾikoké (Torre de Cabdella); uβɾəkuké (Berga); oβɾekoké (Balaguer); uβɾəkluké (Solsona); uβɾəkɾuké (Solsona); əmbəɾkuké (Vendrell); ambeɾkokéɾ (Sueca, Gandia, Benialí, Benilloba); bəɾəkuké (Elna); bəɾkuké (Vic, Lluçanès, Sta. Col. de Q.); beɾkokéɾ (Pego, Calp); beɾikokέ (Esterri d'À., Sort); bɾikuké (Arles, Cadaqués, Darnius, Figueres); bɾikuté (Formiguera, Serrallonga); abɾabaɾakuké (Alg.).
    Intens.
—a) Augm.: albercoqueràs, albercoquerot.—b) Dim.: albercoqueret, albercoquereu, albercoqueriu.—c) Pejor.: albercoqueretxo, albercoquerot.


lunes, 29 de mayo de 2017

márfega

márfega


madalap ple de fullarasca de panís


Al meu lloc, tame se diguebe marfega, a casa de maguela ne tenie una y cuan mos chitaem a de la mesdia, fie una ruidera que no se podie dormi

¡Ah!... un colchó plé de fullarasca de panís, no es un colchó, es una márfega. Luis no es una crítica, es una aportació.

márfega, màrfega, colchón, fullarasca, panís, palla, paja, jergón


dcvb

MÀRFEGA f. 
|| 1. Tela farcida de palla per a servir de matalàs; cast. jergón. Amagà lo càlzer en la màrfaga hon jahia, doc. segle XIV (BSAL, x, 55). Un lit de sogues ab una màrfeguadoc. a. 1417 (arx. de Montblanc). Tela de masquo... per obs de fer una màrfega hon dormís lo senyor Rey de Sicília, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.). Vàrem arrancar a dormir ajaçats dalt d'aquelles màrfegues altes i dures,Massó Croq. 187. 
|| 2. Dona grossa i malgirbada; cast. jergón. 
|| 3. Persona mofeta, que sempre va de bromes (Vic); cast. guasón.
    Loc.
—a) Esser una màrfega sense punts: anar molt malvestit.—b) Llevar-se primer que la màrfega: aixecar-se del llit molt dematí (Empordà).—c) Una per tres, i a la màrfega!: es diu referint-se als casaments fets de pressa, en què es suprimeixen dues de les amonestacions (Val.).—d) Eixir amb la màrfega arrastrant: retreure coses importunament (val.).—e) Anar amb la màrfega a rastrons: portar la criatura una noia fadrina que ha caigut en falta (Vinaròs); anar d'ací cap allà sense tenir lloc segur (BSCC, xv, 244).
    Var. form.: 
màrfiga; marefega.
    Fon.: 
máɾfəɣə (or., bal.); máɾfeɣa (Tortosa, Maestrat, Val.); máɾfəʝə (Palma, Manacor); máɾfiɣa (Esterri, Pobla de S.); máɾfiɣɛ (Tremp, Urgell, Ll., Sta. Col. de Q., Gandesa); máɾfiɛ (Fraga); máɾfiɣə (mall.); maɾəfέɣə (eiv.); maɾféɣɛ (Maella).
    Intens.:
—a) Augm.: marfegassa.—b) Dim.: marfegueta, marfeguetxa, marfegueua, marfeguiua, marfegona, marfegó, marfegoia.—c) Pejor.: marfegota, marfegot.
    Etim.: 
de l'àrab marfaqa ‘coixí’.

lingüista buscán bolets

lingüista buscán bolets


Anae un lingüista pel monte buscán bolets, y se trobe a dos sagales despullades fen marranades. Al vorel, li diuen, yo y la meua amiga podríem fe un trío en tú. Y conteste lo lingüista, sirá la meua amiga y yo. Y va seguí buscán bolets.

https://es-la.facebook.com/Amics-dels-Bolets-120487342410/



jueves, 25 de mayo de 2017

verdang

verdang

pullís de un abre, vore esporgá, podá, cimal, simal



verdanc

  • Renou d'arbre.
  • Senyal que deixa en el cos una contusió, una fuetada, una incisió quirúrgica ampla, etc. Moradura, de morat



dial Cop donat amb una branca flexible. 

TRAUM Blau.



verdang, verdanc, pullís, abre, podá, esporgá

cimal

  • Cim de muntanya.
  • Branca principal més o menys dreta, especialment la que s'enlaira més que les altres o la que es deixa a l'arbre en tallar les altres. 
  • Part d'una panna de suro que, en l'arbre, era la més allunyada de terra.

plega

plega

la plega dels quintos  (Kintos modern)

Un añ, a la plega dels quintos de Beseit, un del poble anae disfrassat de dona, y com anae tan calén y cansat, se va quedá adormit a la altura dels deposits.

Va vomitá y li anaen les mosques per la cara.
Una dona baixae cap a les eres y lo va vore, se va pensá que ere una dona morta, y se va cridá a la Guardia Civil, meche, juez de paz. Vaya anécdota.

No ere ningú de estos cuatre:

quintos, Beceite, plega, disfrás, disfraz, disfraces, burchasoques, raboseta, sarapio, Sivilet


verbo plegá , tamé tancá un negosi, dixá una faena, etc...

plego, plegues, plegue, pleguem, plegueu, pleguen,
plegaré, plegarás, plegará, plegarem, plegareu, plegarán

replegá, arreplegá

PLEGA f. 
|| 1. Acte d'aplegarPer llur cor flach de vergonya fan plega, Ausiàs March lxxv. Especialment: a) Plegada, acció de collir els fruits (Tortosa, País Valencià); cast. recolección. Som al temps de la plega de les olives, Moreira Folkl. 17.—

b) Replega de diners o altres coses destinada a beneficència (or., occ.); cast. colecta. La plega o quest de madona Santa Anna, doc. a. 1418 (arx. de Montblanc). Digau-me... si ha seguda bona la plega pera la festa d'enguany, Llorente Versos 226. 


|| 2. ant. Taula, armari, tauler, etc., de plega: taula o altre moble destinat a guardar les coses replegades en un acapte. Unam tabulam de plega, doc. a. 1363 (Man. Vicariat General de Gir., fol 100). Una taula petyada gran per plega, Item un tauler de plegua de dues posts, doc. a. 1403 (ap. Aguiló Dicc.). Un armari de fust de fer plega, de pocha valor, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 85).a) Plega: taula o armari de plega. Una plega ab sos petges e banc, doc. segle XIV (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). En la plega, un travesser de fustany, doc. a. 1434 (Aguiló Dicc.). Dues plegues de fuste entre posts e lates, doc. a. 1523 (Alós Inv. 36). Mà de paper, | ploma y tinter | ella tenia, | ... | per cas trobí | tot en la plega, Spill 2595. 
|| 3. Feix o manat de coses; cast. haz, manojo. Dins una caxa antiga unes tovalles blanques e una plega de tovallons, doc. segle XV (Aguiló Dicc.) Especialment: a) Manat de sis, dotze o més ciris enfilats (Olot).—b) Entre tintorers, conjunt de troques lligades per una altra que va passada per dins elles, i els caps de la qual es lliguen amb un tros de cordill.
    Etim.: 
derivat postverbal de plegar.

tall

tall 

verbo tallá,


tallo, talles, talle, tallem, talleu, tallen


corte, cortar,


chulla, tall , tallada, (tallá a Valderrobres) en redó de la cama de un cordé, no está al dcvb

chulla, tall en redó de la cama de un cordé,

dcvb

vora que talle de una ferramenta.

Sone igual que t'hai de plegá, te ting que eixecá

TALL (i dial. tai). m.
I. || 1. Vora tallant de la fulla d'una eina, i de qualsevol objecte; cast. corte, filo. Aquella carrera serà tan estreta com un cabeyl o con un tayl de espaha,Llull Gentil 276. Romp l'escodaire amb ferre de tall la pedra crua, Atlàntida vi.Donar Pegar de tall: pegar cop amb una arma o eina de manera que talli. Tirant... mès mans a la petita acha... e donà a un moro en mig del cap, de tall, que fins als pits lo fené, Tirant, c. 329. Anar a tall d'espasa: esser mort a espasades; cast. ser pasado a cuchillo. No volch que fembra ne infant ne morís negú, mas dels hòmens de XV anys ensús e de LX enjús n'anaren a tall, Muntaner Cròn., c. 152. Que no muyren tots a tall d'espasa, Pere IV, Cròn. 65. Ne va la casa | a tall de spasa, Spill 8327. Ferrer de tall: ferrer que fa ganivets i altres eines tallants. Tall dolç: el que és molt fi i llis. Tall aspre agre: el que és poc fi, que té interrupcions o regruixos. Tall amorrat: el que és poc prim, ans forma un angle ben perceptible amb la línia normal de la fulla. Tall d'estisora: el que és prim d'un costat i amorrat de l'altre. Tall girat: el que està blincat, que forma una certa curvatura o un angle en el punt més prim. Tall enllaunat: el que es vincla perquè té la fulla massa enfondida. 
|| 2. Instrument que té una part de superfície amb vora prima, apta per a tallar. Un tall que pesa 25 lliures, doc. a. 1292 (ap. Aguiló Dicc.). a) Planxa de ferro que serveix per a rascar la pastera i tallar la pasta (Pobla de L., St. Feliu de C., Rupit, Igualada, Vilafr. del P., Tortosa, Sueca, Xàtiva, Eiv.); cast. rasqueta.b) Post de talls: post armada de peces tallants de ferro, que serveix per a empostar o aplanar la terra llaurada (Tortosa). 
|| 3. Angle sortint; cast. canto. En Jeroni caygué de grapes, pegà amb es front en es tay d'un escaló, Roq. 14.
II. || 1. Acció de tallar; manera de tallar una cosa; cast. corte. Del tall de la fusta en los boschs o possessions del General de Catalunya per fer galees,doc. a. 1377 (Aguiló Dicc.). Especialment: a) Acció de tallar pedres, fusta o altre material de construcció donant-li la forma i les dimensions adequades.—b) Acció i manera de tallar les peces de roba, cuiro, etc., amb què es confecciona un vestit, un calçat.—c) Manera o forma d'estar tallat un vestit o un calçat. «Aquesta jaqueta té molt bon tall». Vestidures de tayl veyl, doc. a. 1325 (Miret Templers 363). E llur vestit | ... | serà tot nou, | vendre'l les mou | un tall novell, Spill 619. Encara... el tall dels trajos no havia passat de moda, Vidal Mem. 98. 
|| 2. Disposició del cos, tant en el que es refereix a la forma com en les dimensions; cast. talle, talla. Lo cavaller... era gran e soberch e de gran tall,Muntaner Cròn., c. 89. Vengren mariners | jóuens e de beyll tayll, Mariners. Havia sigut nacional quan era més jove, y en té el tall, de militar, Vilanova Obres, iv, 136. Home de bon tall, home de tall ni massa gran ni massa xich, Lacavalleria Gazoph. 
|| 3. Traça, disposició o forma d'una cosa; cast. corte, traza. La composició de la ciutat requer bella forma e figura e bell tall e esguart, Eximenis Dotzè, c. 106 (ap. Aguiló Dicc.). a) A tall (de tal o tal cosa): a manera, segons forma, a semblança de tal o tal cosa; cast. a guisa. «Portes el pentinat a tall de nena». «Aquest camina a tall de soldat». «Fas les coses a tall de boig». «Vas vestit a tall de senyor». Caxes de Alba a tall de Monja, Tar. preus. 101. A tall d'illes surantes fenent sa immensitat, Atlàntida vi.No vull pas, a tall de filòsof, reduir a lleis la complicació de semblants fenòmens,Caselles Mult.10. Enfilar-se pels arbres i les antenes a tall d'esquirol, Ruyra Pinya, ii, 16. Les guardava dia y nit ab una escopeta vella a tall de trabuc, Galmés Flor 13. 
|| 4. A tall Al tall: al gust, a oportunitat; cast. a molde, a gusto. David era fet al gust y al tall del cor de Déu, doc. a. 1592 (ap. Aguiló Dicc.). Venir a tall: venir a tomb, venir bé, oportunament; cast. venir a cuento. E dixem-li una cosa per tal con nos semblaua que vengués a tayl e en raó de dir-la, Jaume I, Cròn. 496. Per moltes rahons era senyor qui'ns venia molt bé a tayll, Muntaner Cròn., c. 230.
III. || 1. Efecte de tallar; cavitat estreta, amb separació de matèria, produïda o que sembla produïda amb un instrument tallant; cast. corte. Feu-se bon tall | ella 'n la galta, Spill 5886. Alguns fan lo primer tall fins al cifach, Cauliach Coll., ii, 2a, 6. E del tall tentost isqué sanch, Eximplis, i, 166. El càrritx picat... romania ben blan y homil perquè no raspàs ni pogués fer talls a les mans, Galmés Flor 160. a) Senyal que es fa a l'orella d'un cap de bestiar, i que consisteix en una incisió estreta. La orella dreta escapsada y detràs de la orella un tall, doc. a. 1587 (Catalana, ix, 47).—b) La part davantera dels fulls d'un llibre; cast. canto.c) Clivella que es produeix a la pell per excés de fred o per efecte del vent; es diu tall de fred de vent; cast. grieta.d) Escletxa entre roques; cast. grieta, quiebra.e) Vulva. 
|| 2. Porció d'una cosa tallada. Que puxen portar talls en les dites gonelles de qualsevol manera de marts o arminis o seda, e que los dits talls no hagen més de ampla de cuyr que un dit, doc. a. 1454 (BSAL, ii, 65). a) Porció de tela o de cuiro necessària per a la confecció d'un vestit, d'una peça d'indumentària o de calçat; cast. corte.b) Tros tallat de carn, de peix, de qualsevol cosa sòlida, sobretot de cosa comestible; cast. tajada, trozo, cacho. Vaig engolir-me un tall de talech, Maura Aygof. El tall de bacallà més polput, Víct. Cat., Ombr. 55. Peix de tall: peix gran i de pell dura. De peix de tayl, con lo deu hom atenrir, Arn. Vil. ii, 176. Tall de tupina: tall de la carn que tenen dins la tupina (Segarra).—c) Carn o peix d'un guisat (per oposició al suc i als vegetals); cast. tajadas. «Avui no he menjat tall». 
|| 3. Porció més o menys voluminosa d'una cosa; cast. tajada, trozo. «Tinc un tall de terra on s'hi fa bona fruita». «Aqui hi ha un tall de bosc que enamora». Ella l'acompanyava un tall de camí, Massó Croq. 139. D'un tall lluny: d'un tros lluny, de certa distància. D'un tall lluny van veure un ase mort, Caseponce Man. 123. 
|| 4. Lloc on es talla el terreny per extreure'n peces de pedra; cast. cantera. Posqués fer tallar pedra en los talls de la ciutat, Ardits, i, 336 (a. 1436). An P. Lobet mestre de cases, per preu de un troç de tayll lo qual la Ciutat comprà d'ell a obs de la obra dels murs de la Ciutat..., lo qual tayll és en lo loch appellat lo Taylla de la Rocha de Munt Juych, doc. a. 1357 (arx. mun. de Barc.). Qualsevol gerrer qui vulla fer tall, ço és comensar aquell, e treura terra, no gos ni presumesca fer e comensar dit tall prop de altre tall que no y haje deu pasas y mitje de terra al mitx,doc. a. 1628 (BSAL, xx, 297). 
|| 5. Lloc on es fa a un moment donat una feina de durada, sobretot si es fa entre alguns o molts de treballadors; lloc on s'interromp una feina i on se reprèn després; cast. tajo. Tots y cadascun tenim tasca a fer y lloch senyat dins aquest tay de feyna, Obrador Arq. lit. 13. En Figuera tocà les dues y tothom se posà an es seu tay, Ignor. 45. Afexugat per la tasca, cau sech, la falç al puny, en el tall mateix de la segada, Cases A., Poes. vii. Treballar a tall obert: fer una feina del camp duent-la arreu, sense deixar res endarrera. 
|| 6. Conjunt de treballadors que fan una feina plegats (mall., eiv.); cast. tajo, equipo. «Un tall de segadors, de collidores d'oliva», etc. Hi havia un tall de llenyaters, Penya Mos. iii, 174. «Si no fos per noltros dues | que alegram un poc es tai, | ses altres no canten mai, | jo no sé quin punt se duen» (cançó de segar, Mall.). 
|| 7. El temps de què un hortolà disposa per a regar el seu bancal (Gandia). 
|| 8. Repartiment d'un impost entre els qui l'han de pagar; el mateix impost repartit a pagar entre molts; cast. reparto. Haian feyt lo tayl e compertiment de la dita quantitat, doc. a. 1377 (Miret Templers 432). Paga més una parròquia que XII de les poques en los talls, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii,228). Exhigint aquelles quantitats per via de tall no és a present factible, doc. a. 1450 (BSAL, ix, 137). Les C lliures sien pagades de tall universal quant se farà tall de forment, doc. any 1548 (Rev. Men. xxiv, 14).
    Loc.
—a) Vendre a tall: vendre a la menuda, no a peces senceres. Ningun parayre puga vendre draps a tall, Rúbr. Bruniquer, v, 191.—b) Donar pastura a tall: pasturar animals sense deixar-los alloure, sinó assenyalant la ració o extensió que cada vegada poden pasturar (mall.). Poren enterar-se de si s'oguer... dexa floretjar es bossins de pastura senyalats o si les fa companetjar a tay, Aurora 267.—c) Anar a tall: vendre's una cosa sense triar, tal com van sortint o apareixent les peces al comprador (val.). «Eixes cireres van al tall; per això són més barates».—d) A tot tall, Tall tirat, Tall seguit: seguit seguit, sense interrupció.—e) En tall de...: en matèria de... (val.). Considerant la seua germana com el pur dimoni en tall d'inventar embolics, Valor Rond. 44.—f) A tall de, Tall de: fins a, a l'altura de (tal o tal cosa); cast. hasta, a la altura de. «L'aigua ens arribava tall de coll» (o «tall del coll»): estàvem ficats dins l'aigua fins al coll. «La madona va arromangada tall de colzos» (mall., men.). «M'han acompanyat tall de ca-meva» (=fins a casa meva). A tall de vista: a l'horitzó, a la major distància visible (Eiv.). «Mira aquella barca si és lluny; ell passa a tall de vista!»Las montañas estigueren cubertas [de neu] fins a tay de olivar, doc. segle XVIII (Hist. Sóller, i, 153). S'ompliria tot seguit tay de sa canonada, Ignor. 2.—g) Eixut com un tall d'esca: es diu d'una cosa molt seca (Ross.).—h) Lluir com un tall d'espasa: esser molt lluent (eiv.).—i) Bons talls i poc suc: es diu que això volen els egoistes, els qui cerquen vida descansada, amb poca feina i molt de benestar (Empordà, Garrotxa).
    Refr.
—a) «Cada sastre fa el seu tall, i qualcun en fa dos»: significa que cada persona té la seva manera pròpia d'obrar.—b) «Qui es menja els talls, que es mengi els ossos»: vol dir que el qui frueix dels avantatges d'una cosa ha de resignar se a sofrir-ne també els inconvenients.
    Fon.: 
táʎ (pir-or., Barc., Tarr., occ., val.); táј (Empordà, Garrotxa, Berguedà, Plana de Vic, Vallès, Bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: tallàs, tallarro.—b) Dim.: tallet, talletxo, tallel·lo, talleu, talliu, tallic, talló.—c) Pejor.: tallot.
    Etim.: 
derivat postverbal de tallar.


perchi

perchi, esgorfa, algorfa, algolfa, angorfa, asgolfa, pis davall del tellat

Perchi se diu sobre tot a La Portellada


dcvb golfa, golfes

desván, buhardilla

esgorfa, algorfa, desván, buhardilla, tejado, teulada, tellat




GOLFA (i ses var. algolfa, angorfa, asgolfa). f. 
Cambra situada en el pis més alt, immediatament sota la teulada (Ribagorça, Pallars, Urgell, Ll., Segrià, Segarra, Baix Aragó, Ribera d'Ebre, Camp de Tarr.); cast. desvánA la sgolfa dos matalassos usats, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 138). En lo quarto de la golfa... Item en lo porxet del segon pis, doc. a. 1774 (ap. Aguiló Dicc.). Dalt d'una golfa desfregada y recòndita,Oller Fig. pais. 201. Unes coses inservibles tirades a les golfesCarner Bonh. 77. Asgolfa catxa: la que té molt poca alçada, que té la teulada molt baixa (Gandesa).
    Fon.: 
góɫfa (Pont de S.); góɫfə (Alt Empordà, Vallès, Vendrell, Camp de Tarr.); azɣóɫfɛ (Sort, Ll., Urgell, Segrià); ezɣóɫfa (Esterri d'À.); azɣóɫfa (Tortosa); əzɣóɫfɛ (Sta. Col. de Q.); əzɣóɾfə (Borges del C.); azɣóɾfa (Calasseit); azɣóɾfɛ (Gandesa).
    Var. form.: 
algorfa.
    Etim.: 
de l'àrab ġurfamat. sign. (V. algorfa).
2. GOLFA f. ant.
Golfo. Per preu de una balda ab una golfa, doc. a. 1449 (Arx. Gral. R. Val.).


Desván, también conocido como áticobuhardillaaltillosobrado o doblado, es una habitación en la parte superior de una vivienda disponible bajo el caballete del tejado.
Usados de modo convencional a lo largo de la historia como trasteros donde guardar viejos objetos en desuso, la crisis del suelo y de la vivienda ha supuesto que desde hace años se vayan rehabilitado para convertirlos en apartamentos.

cornaló, cornalons

cornaló, cornalons de la banasta, portadora , cornalera, cornaleres

saria



CORNALÓ m. 
|| 1. Cadascuna de les dues bosses o recipients que formen la sàrria (Ribera d'Ebre, Maestr., Val., Mall.); cast. cogujón. «Jo tenc una sàrria | sense cornalons...» (cançó pop., Manacor). 

|| 2. Corn de la manta de pagès (Tortosa, Val., Al.); cast. cogujón. 

|| 3. Bossa que formaven les mànegues de l'hàbit dels frares franciscans i que servia per a posar-hi objectes (Benigànim); cast. cogujón. 


|| 4. Anella de corda que hi ha a cada extrem final del sac d'una peça de l'art de bou, vaca o artet, i que serveix per a lligar-hi un cap i poder hissar l'art dalt del pal per secar-lo (Amades-Roig Voc pesca). 


|| 5. Cadascun dels angles o extrems més o menys punteguts d'una cosa; cast. ángulo, punta, esquina (si és angle sortint), rincón (si és angle entrant). «Sa peça de formatge mallorquí té quatre cornalons». Pebre de quatre cornalons: mena de pebres quadrats i angulosos en la part superior (Mall.). Lo Sr. Degà posat al cornaló de lo altar digué, doc. segle XVII (Alm. Isl. Bal. 1878, p. 67). Vengué es setembre amb sos pebres de quatre cornalons, Roq. 49. Fent-lo abocar dins el mocador d'ella, sostengut p'els quatre cornalons, Galmés Flor de cart 85. Cornaló de pa: crostó de pa (Mall.). «El Bon Jesuset d'Artà | té un cornaló de pa; | si som bones al·lotetes, | diu que mos ne donarà» (cançó pop. Artà). 
|| 6. fig. Depòsit, conjunt de coses recollides i guardades (Cast., Val.). «Ja tinc en el cornaló uns grapats de notes»: ja tinc moltes notes recollides (Cast.). 

|| 7. Cadascuna de les anses de les portadores (Olot, Sta. Eulalia P. ap. Griera Tr.). banasta

    Fon.: 
kuɾnəló (or., men.); koɾnaló (Tortosa, val.); koɾnəló (mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: cornalonot;—b) Dim.: cornalonet.
    Sinòn.: 
|| 1, 2, 5, corn.
    Etim.: 
derivat de cornal.